Tema 3. Esquelet axial PDF

Preview

Summary

Download Tema 3. Esquelet axial PDF

Description

BLOC 3: L’ESQUELET AXIAL L’esquelet humà està format pels 80 ossos que formen part de l’esquelet axial i els 126 ossos que formen part de l’esquelet apendicular. EN TOTAL: 206 ossos

L’esquelet axial està format per: columna vertebral, tòrax i cap/crani.

 CAP/CRANI (28 Ossos) CRANI: - Crani (8 ossos) - Cara (14 ossos) OÏDA (6 ossos)  HIOIDES (1 òs)  COLUMNA VERTEBRAL (26 ossos) - Vèrtebres cervicals (7) - Vèrtebres dorsals (12) - Vèrtebres lumbars (5) - Sacre (5-1) - Còccix (1)  TÒRAX (25 ossos) - Estèrnum (1) - Costelles verdaderes (14) - Costelles falses (10)

 CAP/CRANI El crani és format per 8 ossos: un os frontal, dos ossos parietals, dos ossos temporals, un occipital, un esfenoides i un etmoides. A continuació els veurem tots, un per un.

FRONTAL: Os del front. Sostre de les òrbites i part anterior de la base del crani. -

Tuberositats frontals: Prominència sobre cada òrbita. Part més prominent del front. Born supraorbital: Cresta arquejada, superior a la òrbita i per sota la cella. Forat supraorbitari: Forat o escotadura en el born supraorbitari. Sinus frontals: Espais recoberts de mucosa content aire. Formen sinus paranasals. Arcs supercil·liars: Les celles es localitzen superficialment als arcs Glabel·la: Zona llisa entre els arcs supercil·liars i sobre el nas. Apòfisis/espina zigomàtica. Ptèrion: Regó que es configura amb la unió entre l’os frontal, esfenoides, temporal i parietal. Implicació clínica una fractura en aquesta zona o regió, ja que si localitza l’artèria meníngia mitja (hematoma epidural)

PARIETAL: Ossos prominents situats darrera de l’os frontal. Formen els costats superiors de la cavitat craniana. SINARTROSIS: - Sutura coronal: os frontal (1) - Sutura lambdoide: Os occipital (2) - Sutura escamosa: Temporal i part esfenoides (3a) i parietomastoidea (3b) - Sutura sagital: Interparietal (4) PUNTS: - Punt bregma: Confluència entre la sutura frontal i la sagital (5) - Punt lambda: La unió entre la sutura sagital i lambdoide (6)

TEMPORAL: Forma la porció inferior de la paret lateral del crani i part de la seva base. Conté les estructures de l’oïda mig i intern. -

-

-

Apòfisi zigomàtica: Prolongació lateral i anterior, s’articula amb l’os l’apòfisi temporal del zigomàtic o malar. (1) Fosa mandibular/maxil·lar (2) Apòfisi estiloides: Espina esvelta d’os. Es projecta avall i endavant. (3) Apòfisis mastoide (4) L’esternocleidomastoideu té origen a l’estèrnum i a la clavícula i té inserció al temporal, concretament a l’apòfisi mastoide Orifici auditiu extern: Hi passa un conducte que connecta l’exterior fins la membrana del timpà. (5) Porció escamosa (6)

SUTURES LATERALS -

Sutura escamosa (1) Sutura temporozigomàtica(2) Sutura esfenoescamosa (3) Sutura esfenozigomàtica (4) Sutura frontozigomàtica (5) Sutura esfenofrontal (6) Sutura zigomatomaxil·lar (7) Sutura occipitomastoidea (8) Sutura lambdoidea (9) Sutura frontolacrimal (10) Sutura coronal (11) Sutura parietomastoidea (12)

OCCIPITAL: Localitzat a la part posterior i base del crani. -

-

Forat occipital o magne: situat a la part inferior de l’os. Forat per on penetra la medul·la espinal a la cavitat craniana també les artèries: vertebral i raquídia. Còndils de l’occipital: Apòfisis ovals de superfície convexa una a cada banda del forat occipital. S’articulen amb les depressions de la primera vèrtebra cervical (C1). Formen l’articulació OCCIPITOATLÀNTICA o ATLANTOCCIPITAL. Protuberància occipital externa: prominència significativa de la cara posterior i línia mitja de l’os sobre el forat occipital.

-

Línies nucals superiors i inferiors: línies corbes de projecció lateral. Diferenciem la part superior i la inferior.

ARTICULACIONS DE L’OCCIPITAL: - Fixes: Parietal (lambdoide), (occipitomastoidea) - Mòbil: Atles

esfenoïdal

(occipitoesfenoidal),

temporal

ESFENOIDE: Porció central de la base del crani. Pedra angular de l’arquitectura del crani. Forma part del sòl i part lateral de les òrbites. S’articula al frontal, temporal, occipital, parietal, maxil·lar, malar, palatí i vòmer.

-

Cos: Porció central cuboide, còncava i buida Ales majors: Es projecten lateralment (Temporals). Paret externa òrbita.

-

Ales menors: Part superior del cos esfenoides. Prolongacions fines triangulars. Són la porció posterior del sostre de l’òrbita. Hi passa el nervi òptic. Apòfisis pterigoides: Prolongacions caudals bilateral. Paret externa nas. Conducte òptic Sella turca o fosa hipofisiària de l’esfenoide: Cara superior al cos de l’esfenoide. Depressió on s’instaura la hipòfisis.

ETMOIDES: Os irregular, lleuger i esponjós. Es troba a la línia mitja (part anterior de la base del crani) davant de l’esfenoide i darrera dels ossos nasals. És l’estructura de sosteniment superior de la cavitat nasal. -

Crista gal·li: Les meninges s’hi uneixen. Làmina cribosa: els nervis olfactoris passen entre la làmina Làmina orbital Laberint etmoïdal Cèl·lules etmoïdals Làmina perpendicular

FRONTANEL·LES DEL NOUNAT: - Fontanel·la anterior (major)(1) - Fontanel·la esfenoïdal (2) - Fontanel·la mastoide (posteriolateral) (3) - Fontanel·la posterior (menor) (4) - Sutura coronal (5) - Sutura frontal (6)

OSSOS FACIALS (14 ossos) -

Propi del nas: Format per dos ossos (1) Maxil·lar superior: Format per dos ossos (2) Malar (zigomàtic): Format per dos ossos (3) Mandíbula o maxil·lar inferior: Format per un os (4) Unguis o lacrimal: Format per dos ossos (5) Palatí: Format per dos ossos (6) Cornets inferiors: Format per dos ossos (7) Vòmer: Format per un os (8)

SUTURES DELS OSSOS FACIALS: -

Sutura internasal (1) Sutura intermaxil·lar (2) Sutura zigomàtic-maxil·lar (3) Sutura frontozigomàtica (4) Sutura esfenozigomàtica (5)

MAXIL·LAR INFERIOR: -

Angle mandibular Base bandibular Cos mandibular Orifici mentonià Protrusió mentoniana Còndil mandibular Apòfisi alveolar Apòfisi coronoides

CALAVERA -

-

-

Os nas: S’uneixen a la línia mitja. Formen el pont nasal. Formats de cartílag. (1) Maxil·lar superior: S’articula amb tots els ossos facials, excepte el maxil·lar inferior o mandíbula. (2) Malar: formen el pòmuls. L’apòfisi temporal forma l’arc zigomàtic. (3) Maxil·lar inferior: Os facial més gran i resistent. L’únic mòbil del massís craniofacial. Forma la ATM (apòfisis condilar = fosa mandibular) (4) Lacrimals: En forma i tamany semblen una ungla. És l’os facial més petit. Posició postero-externa de l’os nasal. Formen la paret medial de l’òrbita. (5) Palatí: forma “L”, porció posterior paladar dur. (6) Cornets inferiors (turbinats): creen una turbulència de l’aire inhalat i el filtren abans d’arribar als pulmons. (7) Vòmer: os triangular divideix. Forma la part inferior i posterior del tabic nasal fosa nasal de dret a esquerra. (8)

OÏDA - Martell (2) - Enclusa (2) - Estrep (2)

 OS HIOIDES

Os imparell mig simètric, en forma de ypsilon, situat a la banda anterior i mtija del coll. Consta d’un cos i quatre prolongacions laterals anomenades banyes.

 COLUMNA VERTEBRAL (espina dorsal, raquis, eix vertebral) La columna vertebral és l’eix longitudinal posterior central de l’esquelet i té com a funció el suport i la protecció del cos humà. És flexible (fragmentada) i rígida (òssia). Sembla el pal major d’un veler ja que és vertical rectilínia i té tensors simètrics. Es divideix en: -

Cervicals (7) Dorsals (12) Lumbars (5) Sacre (1) Coccígia (1) (os únic amb fusió de 4-5 vèrtebres)

Evolució de les curvatures: filogènesis – ontogènesis: -

FILOGENESIS: Evolució de la raça humana a partir de prehomínids. Pas de quadrupèdia a bipedestació. Afectant a la corba lumbar. ONTOGÈNESIS: Desenvolupament de l’individu, paral·lela al desenvolupament de l’espècie. Evolució de les corbes des del cap al sacre. Corbes primitives vs corbes secundàries.

En un pla frontal la columna és totalment recta però en un pla sagital la columna té vàries curvatures i es divideixen en: -

CURVATURES PRIMITIVES: Cifosis dorsal, curvatura en forma de C, com un nou nat. CURVATURES SECUNDÀRIES: Lordosis cervical, quan el nen ja explora per el llit. I lordosis lumbar, quan el nen ja pot anar en posició quadrúpeda.

Les articulacions intervertebrals permeten els moviments de felexió/extensió i inclinació lateral. -

Cos vertebral: Peça anterior en forma cilíndrica. (1) Arc posterior: Es dirireix a posterior. (2) Forat vertebral: Espai entre cos – arc. La unió entre tots els forats vertebrals formen el conducte raquidi. Pedicles: Són els elements d’unió de l’ARC en el COS. Un a cada banda. Làmines: Continuació posterior dels pedicles formant la part posterior dels forats vertebrals. Apòfisis articular: Són 4, dos de superiors i dos d’inferiors, que s’articulen amb les apòfisis articulars de les altres vèrtebres.(3) Apòfisis articular: Són 4, dos de superiors i dos d’inferiors, que s’articulen amb les apòfisis articulars de les altres vèrtebres. (4) Apòfisis transversa: Surten als costats entre pedicles i làmines. (5) Apòfisi espinosa: Es forma per la unió de les 2 làmines en la cara posterior de l’arc. Es dirigeix enrrere. (6) Forat de conjunció: Per on s’ariculen els pedicles. Surten les arrels nervioses. Disc intervertebral: Sistema d’amortment de la columna. Entre vèrtebres.

CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS: FUNCIONALS

ESTRUCTURALS

GRAU MOVIMENT

Sinartrosis

Fibroses

Immòbils

Amfiartrosis

Cartilaginoses

Diartrosis

Sinovials

Lleugerament mòbils Lliurament mòbils

EXEMPLE Sindesmosis, sutures del crani, gòmfosis Sincondrosis, símfisis, púbica Articulació espatlla

Hi ha una força diferència entre les diferents vèrtebres. Veiem-ho amb aquesta taula: CARACTERÍSTICA

CERVICALS

DORSALS

LUMBARS

Petita Un vertebral, dos transversos

Gran

Molt gran

Un vertebral

Un vertebral

Primes i bífides

Llargues, puntegudes de projecció inferior

Curtes i romes i rectangulars de projecció posterior

-

Si n’hi ha

-

Posterosuperior Anterioinferior

Posteroexterna Anterointerna

Interna Externa

Groixuts

Prim

Massiu

IMATGE

TAMANY FORATS APOFISI ESPINOSA

IMATGE DE PERFIL CARETES ARTICULARS DE LES COSTELLES DIRECCIÓ DE LES CARETES ARTICULARS (SUPERIOS I INFERMERIORS) GRUIX DISC

HÈRNIA DISCAL: Localitzada a nivell lumbar i el nucli pulpós s’hernia en sentit posterior. Freqüent lesió del nervi ciàtic. I s’opera amb la laminectomía.

ARTICULACIONS SINOVIALS: -

-

-

UNIAXIALS: Al voltant d’un eix, en un pla  FRONTISSA: Flexió/extensió  PIVOT: rotació BIAXIAL: Al voltant de dos eixos perpendiculars entre si. En dos plans  SELLA DE MUNTAR: Flexió/extensió + adducció/abducció + oposició  CONDÍLIA: Flexió/extensió + aducció/abducció MULTIAXIAL: Al voltant de molts eixos  ESFÈRICA: Màxima amplitud de flexió/extenció + adducció/Abducció + circumducció  LLISCANT: Moviments de lliscament sense moviments angulars ni circulars

VÈRTEBRES CERVICALS: ATLAS: Primera vèrtebra cervical. No té cos vertebral ni apòfisi espinosa. Format per 2 masses laterals unides per dos arcs (arc posterior i arc anterior). De les masses laterals en surten les apòfisis transverses. Té dos superfícies articulars per articular-se amb l’os occipital i l’axis.

AXIS: És la segona vèrtebra cervical. Té cos vertebral i apòfisis espinosa. Des del cos emergeix a superior.

ARTICULACIÓ ATLAS-AXIS: És una articulació sinovial uniaxial de tipus pivot i du a terme moviments de rotació. SACRE

Situat a la porció posterior de la cavitat pèlvica. Fonament sòlid del cinturó pelvià. El sacre està format per cinc vèrtebres consolidades. Té quatre cares: - Posterior – convexa - Anterior – còncava - Lateral Formen aurícules i s’articulen amb l’os ilíac. - inferior CARA POSTERIOR: - Cresta sacra mitja: Línia mitja formada per la unió d’apòfisis espinoses - Forats sacres posteriors: Es comuniquen amb els forats sacres anteriors. Hi a travessen nervis i vasos sanguinis. - Conducte sacre: Continuació del conducte vertebral - Unió de cossos vertebrals i cresta: Hi passa l’última porció de medul·la. - Hiatus sacre: La quarta i cinquena làmines no s’uneixen. A banda i banda hi ha les banyes sacres.

CARA ANTERIOR: És una cara còncava i llista. Els cossos de les vèrtebres estan units entre si. -

Forats sacres anteriors

- Línies transverses: Quatre línies transverses que marquen la unió dels cossos de -

les vèrtebres sacres. Ala del sacre: Formada amb la unió de les apòfisis transverses fusionades de la primera vèrtebra del sacre.

CARES LATERAL I INFERIOR: -

-

CARA LATERAL: Superfícies auriculars per articular-se amb l’os ilíac (1) = articulació sacroilíaca. CARA INFERIOR: Vèrtex del sacre per articular-se amb el còccic (2)

CÒCCIX: os triangular que és la fusió de quatre vèrtebres (CO1-CO4). Té apòfisis transverses i el primer parell és més gran. Base articulada amb sacre. Vèrtex femení és inferior i el masculí anterior. La costella 11 i 12 no tenen relació amb l’apòfisi transversa.

 TÒRAX Part del tronc limitat pel diafragma i el coll. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS: - Angosta a la part superior i ampla a l’extrem inferior. Plana ambdues bandes. - Protegeix els òrgans toràcics i abdominals - Sosteniment dels ossos de la cintura escapular

INTEGRAT PER: - Estèrnum - Cartílags costals - Costelles - Cossos de les vèrtebres toràciques o dorsals ESTÈRNUM: Os pla i angost d’uns 15 centímetres localitzat a la línia mitja anterior de la paret toràcica. -

Manubri: Porció superior. (1) Cos: Porció més llarga de l’os. (2) Apòfisis/apèndix xifoides: La porció inferior més petita. (3) Manubri – cos: S’articula amb l’angle de Louis. (4) Escotadures claviculars: Articulació esternoclavicular. (5) Articulació esternocostals: Manubri C1 –C2

COSTELLES VERDADERES N’hi ha 14 en total, set a la zona dreta del tòrax i set a la zona esquerra.

COSTELLES FALSES N’hi ha tres a la zona dreta del tòrax i tres a la zona esquerra, en total 6. COSTELLES FLORTANTS N’hi ha dos a la zona dreta del tòrax i dos a la zona esquerra, en total 4. Les costelles en general són dotze parelles i la seva longitud varia segons el sosteniment estructural dels costats de la caixa toràcica. LOGITUD: C1 < C7 > C12 -

Cap costal Coll de la costella Tuberositat costal Cos de la costella Cartílag costal

ARTICULACIÓ VERTEBRAL: Posterior amb les vèrtebres toràciques. - Cap: Cossos vertebrals adjacents - Coll: No articular - Tuberositat: Apòfisis transversa vèrtebra dorsal (excepte les dues últimes) - Cos de la costella - Cartílag costal ARTICULACIÓ COSTOVERTEBRAL/VERTEBROCOSTAL: La primera vèrtebra s’articula amb quatre costelles i la primera costella amb dos vèrtebres....