TEMA 2. Mètode experimental PDF

Preview

Summary

Download TEMA 2. Mètode experimental PDF

Description

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

Tema 2. Mètode experimental 1. CONCEPTES BÀSICS 1.1. Tècniques de control Ø Per evitar la interferència de variables estranyes confusionistes utilitzem tècniques de control. Ø Específiques dels dissenys experimentals: o Assignació a l’atzar dels participants de la mostra en els grups experimentals. o Bloqueig (assignació aleatòria per blocs): Formar grups homogenis en funció del valor obtingut en una o més variables estranyes. §

Tècnica de l’aparellament: Es fan parelles semblants en aquella variable estranya i es posa cada un de la parella en un grup diferent. Ex: Ens ordenem per alçades, ens emparellem per ordre d’alçada i separem les parelles amb un membre a cada grup experimental.

o Contrabalanç: En experiments intrasubjectes assignem (a l’atzar) a cada grup un ordre de condicions experimentals diferent (al final tots passaran per totes). §

Complet: Tots els subjectes passen per totes les condicions i en tots els ordres possibles.

§

Incomplet: Els participants són repartits en subgrups i cada subgrup passa per un ordre experimental diferent.

Per calcular el nº de combinacions possibles fem el factorial (K! = n x n-1 x n-2...). Ex: Si tenim 4 condicions, 4! = 4 x 3 x 2 x 1 = 24 combinacions possibles. Ø No específiques dels dissenys experimentals: o Eliminació: Eliminar alguna variable en tots els grups (donar-li valor nul). Ex: soroll. o Constància: Si no podem eliminar, mantenim una variable constant en tots els participants. Ex: Tº durant l’experiment, hora en que es fa, intel·ligència...

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

o Cec: Ocultar informació sobre característiques del “tractament” administrat. Sobretot per controlar expectatives. §

Simple cec: Ho amaguem al subjecte. Ex: -no sap si pren placebo o medicament.

§

Doble cec: Ho amaguem al subjecte i a la persona que aplica el tractament. Ex: No sap qui pren placebo i qui pren medicament.

§

≠ Ocultació de l’assignació: L’investigador no sap fins l’últim moment quin participant estarà en cada grup experimental.

' Ø Exercici 2.1. (pàg 71): Es tracta d’un experiment? 1. VI: entrenament VD: velocitat en creuar el laberint 2. Variable estranya confusionista. 3. Relació espúria. 4. Fer grups aleatoris. à Per tant, no és un experiment, ja que hi hauria d’haver assignació a l’atzar.

1.2. Característiques dels experiments Ø Característiques que el distingeix d’altres mètodes o dissenys: o Manipulació de la VI o Assignació aleatòria: Assignació aleatòria dels participants en les diferents condicions experimentals (intersubjectes) o contrabalanç (intrasubjectes). Ø Aquestes 2 i les tècniques de control incrementen la validesa interna. Ø Els experiments han de tenir validesa, fiabilitat i sensibilitat.

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

1.3. Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar en el disseny experimental Ø Selecció: Escollir la mostra d’individus que representarà la població. Si és a l’atzar augmenta la validesa externa (però no és obligatori fer-ho). Ø Assignació: Repartir els subjectes de la mostra en les diferents condicions experimentals. L’aleatorització es fa de dues maneres: o Experiment Intersubjectes: A cada grup se li assigna una condició a l’atzar. o Experiment Intrasubjectes: Tots passen per totes les condicions però en ordres diferents.

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

2. DISSENYS POSSIBLES EN LA RECERCA PSICOLÒGICA Nº VD

Nº VI

Estratègia de

Tipus d’aleatorització

comparació

(restriccions) Assignació

a

(aleatorització Unifactorial

Intersubjecte

Univariable

Intersubjecte Factorial (+ d’1 VI)

Intrasubjecte Mixt

Multivariable (+ d’1 VD)

(...)

sense

restriccions). Grups

aleatoris

amb blocs. Intrasubjecte

(1 VD)

l’atzar Grups aleatoris.

Bloqueig.

(1 VI)

Disseny

(...)

Subjecte com a control Intrasubjecte amb propi: contrabalanç.

contrabalanç.

(...)

Factorial intersubjecte (...)

(...)

Factorial intrasubjecte (...)

(...)

Mixt (...)

(...)

Multivariant (...)

Ø Exemples: o Factorial: Segons el sexe i si són fumadors o no. o Multivariable: Stroop (nº errades i TR).

3. DISSENYS INTERSUBJECTE UNIFACTORIALS Ø Disseny intersubjecte unifactorial: Hi ha un grup per a cada condició experimental. Comparem els valors de VD obtinguts en grups diferents. Ex: Es té més accidents quan s’està molt content que quan s’està molt trist. à Un grup conduiria estant molt content i l’altre estant molt trist. Ø Característiques: o 1 VI (unifactorial) o Assignació a l’atzar dels subjectes en les condicions experimentals.

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' Ø Si la gràfica VD-VI varia seguint una recta, només ens caldrà agafar dos grups experimentals. Ex: El rendiment segons el consum d’amfetamina no és una recta, sinó una corba (primer augmenta i després disminueix). Per tant, haurem de fer diferents grups amb diferents quantitats de consum. Ø Possibles dissenys: 1) Disseny de grups aleatoris: Sense restriccions en l’aleatorització. 2) Disseny de grups aleatoris amb blocs: S’utilitza la tècnica del bloqueig (restriccions). a. Diversos subjectes per nivell i bloc:

b. Un subjecte per nivell i bloc:

3) Dissenys especials: Placebo, doble cec...

3.1. Representació esquemàtica del disseny intersubjecte Ø Es representen amb files:

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

4. DISSENYS INTRASUBJECTE UNIFACTORIALS Ø Disseny intrasubjecte unifactorial: Tots els subjectes passen per totes les condicions experimentals. Comparem els valors de la VD obtinguts en el mateix grup en diferents moments. Ex: Es té més accidents quan s’està molt content que quan s’està molt trist. à Primer tots conduirien estant contents i després estan tristos. Podem afegir contrabalanç i fer que la meitat ho facin en aquest ordre i la meitat al revés.

4.1. Avantatges i inconvenients de l’estratègia de comparació intrasubjecte Ø Avantatges: o Eliminar diferències individuals entre subjectes de diferents grups. o Més econòmic: en diners, nº de subjectes... o Menor error. Ø Inconvenients: o Efecte de període o d’ordre: Experiència, cansament, motivació... à S’elimina amb el contrabalanç. o Efecte de persistència, residual o carry-over: Canvis que queden després de passar per una condició experimental. Ex: Ressaca, cansament... à Cal deixar temps, però sempre és possible (ex. cirurgia)

4.2. Tècniques de control associades a l’estratègia intrasubjecte Ø La seva preocupació és la homogeneïtat de períodes o ocasions de presentació i resposta (que l’ordre de les condicions experimentals no condicioni els resultats). 1) El mateix subjecte actua com a control (pq només hi ha 1 grup). 2) Contrabalanç: Per evitar els efectes de període.

4.3. Representació esquemàtica del disseny intrasubjecte Ø Es representen amb columnes:

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

5. DISSENYS FACTORIALS 5.1. Característiques Ø Disseny factorial: S’investiguen a la vegada vàries VI. Ex: Disseny factorial intersubjecte 2x2, el més senzill.

= Ø Per ser experimental s’ha d’aplicar l’assignació aleatòria almenys a 1 VI. Ø Cada VI pot ser manipulada o no. Ex: No pots manipular el gènere. Ø ≠ Grups aleatoris amb blocs à En els blocs només estudiem 1 VI (les altres són confusionistes). Ø Cada número (A x B x C...) representa el nº de nivells d’una VI. Ø Avantatges respecte fer-ne diversos de simples: o Permet estudiar la interacció entre VI. o Redueix la probabilitat d’error: Si per cada estudi és del 5%, es van acumulant. o Estalvia temps i participants. o Permet abordar models psicològics complets (que els afecta més d’una VI). à Millor validesa externa. Ø Extensions: o Augmentar els nivells de cada VI. Ex: 3x3, 2x4... o Augmentar el nº de VI. Ex: 2x2x4

VI1 Penedès Rioja

VI2 Home Dona Home dona

VI3 a

b

c

d

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

5.2. La interacció Ø Interacció: “Efecte conjunt” de les VI (l’efecte d’una VI es modifica quan canvia el nivell d’una altra VI). Ex: Fer exercici físic només millora la funció cognitiva si va acompanyada d’entrenament cognitiu actiu.

Ø Si les línies són paral·leles no hi ha interacció. Ex: L’efecte de la distracció és de 40 tant si l’investigador és home com si és dona. L’efecte del gènere de l’investigador és de 80 tant si s’aplica distracció com si no.

Ø Informació que extraiem: o Efectes principals: Els que tenen cada VI per separat. Els podem estudiar quan no hi ha interacció (fent la mitjana dels resultats de la gràfica dels efectes simples). Ex: L’efecte principal de l’entrenament cognitiu és que produeix una millora en la funció cognitiva de 4 punts.

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' Ex: L’efecte principal de l’exercici físic és que produeix una millora en la funció cognitiva de 4 punts també (per casualitat donen igual). Es calcula amb les mitjanes (entre parelles de color).

Ex: Quin és l’efecte del gènere de l’investigador sense tenir en compte si s’aplica o no distracció? És de 20 segons (la diferència).

Ex: Quin és l’efecte de la distracció sense tenir en compte el gènere de l’investigador? És de 10 segons (la diferència).

o Efectes simples: Els que tenen conjuntament dues VI. Els podem estudiar quan hi ha interacció. Ex: Quin és l’efecte del gènere quan s’aplica la distracció (taula)? És de 20 segons (la diferència).

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' Ex: Quin és l’efecte de la Distracció quan l’investigador és un home(taula)? És de 10 segons (la diferència).

o Exemple:

Ø A vegades els instruments que utilitzem no ens permeten mesures per sota d’un valor o per sobre d’un altre. Aleshores, per molt que el gràfic sembli mostrar una interacció (línies no paral·leles), diem que es produeix efecte sostre (gràfic 1) i/o efecte terra (gràfic 2).

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles''

5.3. Tipus de dissenys factorials Ø Disseny intersubjectes: Cada grup de subjectes passa per una sola condició experimental (1 combinació de VI). Ex: 6 condicions, 6 grups. VI: Presentació

VI: Aroma Inodora

Tub

Fusta Cítrica Inodora

Pot

Fusta Cítrica

Ø Disseny intrasubjectes: Un sol grup passa per totes les condicions experimentals. Ex: 6 condicions, 1 grup. Pot

Tub Inodora

Fusta

Cítrica

Inodora

Fusta

Cítrica

Ø Disseny mixt: Els grups passen per tots els nivells d’almenys una VI i només per un de l’altra (o altres) VI. Ex: 6 condicions, 3 grups. o Mesures repetides: Extensió del disseny mixt en què les VD es mesuren en moments diferents. El temps compta com una VI intrasubjectes.

5.4. Síntesi Ø Davant d’un exercici amb un experiment de disseny factorial ens hem de preguntar: 1. Quants factors (VI) intervenen? Ex: 3 (esport, estudi i temps) 2. Quants nivells té cada VI? Ex: Esport 2 (sí/placebo), Estudi 2 (sí/placebo) i temps 3 (inici, 6 mesos i 18 mesos). à 2x2x3

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' 3. Quantes condicions experimentals hi ha? Ex: 12 (2x2x3) 4. Quina estratègia de comparació s’utilitza per estudiar cada VI? Ex: esport (inter), estudi (inter) i temps (intra) à Disseny mixt. 5. Quants grups de subjectes diferents intervenen? Ex: 4 grups (cada un passa per 3 condicions) 6. Quines tècniques de control intervenen? Em quines assignacions intervé l’atzar? Ex: Almenys hi ha d’haver aleatorització de l’assignació per ser considerat experimental.

6. EXERCICIS 1. Exercici típic d’examen! -

Hipòtesi/s

-

VI: nivells, manipulables o no, operativització

-

VD: criteri de mesura, operativització

-

Tipus de disseny

-

Validesa interna (com s’han controlat variables confusionistes) i externa.

-

Interacció

a) Pàgina 67: Exercici 1) -

Hipòtesi 1: L’entrenament conductual en habilitats socials a mares millora les seves habilitats socials. Hipòtesi 2: L’entrenament conductual en habilitats socials a mares i els seus fills millora les habilitats socials de les mares.

-

VI: Aplicació d’entrenament à 3 nivells: només a mares, a mares i fills, no s’aplica. Manipulable. No sabem com s’operativitza.

-

VD: Habilitats socials. El criteri de mesura depèn de la operativització, que no sabem. Segurament sigui quantitativa contínua.

-

Disseny: Unifactorial intersubjecte amb grups aleatoris.

-

Validesa: Interna (constància: escolarització i nivell socioeconòmic, assignació aleatòria i manipulació de la VI) i externa (meitat nens i meitat nenes).

-

Interacció: NO pq és unifactorial.

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' b) Pàgina 67: Exercici 2) -

Hipòtesi: Hi ha diferències en la conducta verbal i física infantil en funció del tipus d’imatges violentes que es vegin. (Hipòtesi teòrica)

-

-

VI: Tipus d’imatges visualitzades. §

3 nivells: violència justificada, no justificada o neutre.

§

Mnipulada

§

Operativització: Observar una pel·lícula de 15 min.

VD: Conducta agressiva. §

Quantitativa discreta

§

Operativització: Nº d’actes agressius verbals i físics emesos en una situació de col·laboració.

-

Disseny: Unifactorial intersubjectes amb blocs.

-

Control: sexe (bloqueig), edat (constància), durada de la pel·lícula (constància)...

2. Identifica els efectes simples i principals de l’entrenament cognitiu i representa el disseny esquemàticament:

-

ES de l’EC quan EF Aeròbic: +9

-

ES de l’EC quan EF Placebo: -1

-

EP de l’EC: (+9-1)/ 2 = 4

-

Disseny:

Miquel'Compte'González''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''''Mediti'–'Albert'Fornieles'' 3. Pàgina 75: Exercici 2.6. Mida mostral 1) Si les dues són intersubjecte tenim 9 condicions experimentals (3x3) i necessitem un grup de 9 persones per a cada una. Per tant, necessitem 81 (9x9) subjectes. 2) Necessitem 2 grups que passaran cada un per 3 condicions experimentals. Per tant, necessitem 20 subjectes (10x2). (Recomanació: va molt bé fer l’esquema)! VI1

VI2

VI1

10

VI2

10

VI3

3) Tenim 4 condicions experimentals (2x2) i necessitem un grup per cada una. Per tant, tindrem 20 subjectes (80:4) a cada grup. 4) En el cas A els 10 subjectes passaran per totes les condicions. En el cas B, necessitarem 10 subjectes per a cada condició, per tant, 80 subjectes....