TEMA 3 – EL DISSENY ÈTIC DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS PDF

Preview

Summary

Download TEMA 3 – EL DISSENY ÈTIC DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS PDF

Description

Bioètica i Legislació

Alba Ibáñez Galera

TEMA 3- EL DISSENY ÈTIC DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS Aspectes ètics de la recerca en animals Causal functional asymmetry: ‘If the animal subjects are not sufficiently like us to produce a model, then the experiments may be pointless . . . but if the animals are enough like us to provide a model, it may be impossible to justify treating them in ways we would not treat humans.’ H (J. Rachels, 1990) Si volem utilitzar un model molt allunyat de l’espècie humana, els resultats poden no servir per res. A més, però, si el model és molt proper a la espècie humana, costa justificar perquè no es fa en humans enlloc d’amb, per exemple, el ximpanzé.

L’status moral dels animals Els humans i els animals són diferents, ja que si no, no els faríem els que els fem. -

Arguments a favor: el que ens fa diferents. Arguments en contra: el que ens fa iguals.

Giovanni Pico della Mirandola (1486): L’home pot triar el seu comportament, de manera que esdevé creador de si mateix i lliure de prendre decisions (raó i llibertat individual). La capacitat de creació racional contribueix a la constitució de la dignitat humana: -

Expressa la superioritat moral dels humans, els quals presenten un status diferent als dels altres essers vius. La responsabilitat dels éssers humans en relació amb ells mateixos, els animals, la naturalesa i tot l’univers.

Status moral dels animals: des de Jeremy Bentham (1748-1832) i John Stuart-Mill (1806-1873), dos utilitaristes, no es qüestiona que tinguin algun tipus d’status moral, que en general s’accepta que és menys important/rellevant que l’humà. Per tant, les peses dels animals (interessos o beneficis) pesen menys que les dels humans. Per tant, mala sort. Baruch Brody (2003): Els animals tenen interessos que es poden afectar negativament per la recerca, tant abans (estabulació), com durant, com després (conseqüències). Que els seus interessos pesen menys no significa que no tinguin pes. Per tant, com que tenen interessos, els efectes no són rebutjables (hem de tenir en comte també els drets dels animals). L’efecte advers de la recerca sobre els interessos dels animals és moralment rellevant i ha de ser tingut en consideració. La justificació de la recerca amb animals és el benefici dels humans. En aquesta justificació, els interessos de l’espècie humana han de tenir una preeminència per sobre els dels animals (si no, no es justificaria). Però, fins a quin punt? -

Alimentació: vegetarians, vegans... Salut Cosmètica. Exemple: conills amb els ulls imflamats. Lleure? Exemple: toro de la Vega.

Per tant, no totes les peses dels humans pesen igual.

Bioètica i Legislació

Alba Ibáñez Galera

Justificació: -

Utilitarisme Teoria dels drets naturals: ens respon perquè les peses dels animals pesen menys que els dels humans. Teoria del contracte social (contractualisme)

Utilitarisme En general es considera que l’status moral dels humans té un valor major que el dels animals i, per tant, en igualtat de condicions, el patiment dels humans té més “importància”/valor que el dels animals  teoria dels drets naturals. No n’hi ha prou, s’ha d’argumentar que no es pot aconseguir un benefici semblant sense el patiment infringit als animals: necessitat i impossibilitat de reemplaçament. El que és important és que els resultats no puguin ser obtinguts d’una altra manera que no sigui perjudicant als animals, fent-los mal... Si podem usar una altra alternativa, ho farem de l’altra manera. La recerca (i altres industries) generen la necessitat i la producció d’animals que, de no existir la demanda, no haurien existit. Per tant, s’usen milions d’animals d’experimentació però, els creem nosaltres; si no, no hi hauria tants. No es pot danyar ningú fent-lo existir, ja que filosòficament la vida es considera el bé suprem. Llavors, tots els animals que són producte de la recerca, els donem el be suprem. I quan es generen models de malalties? Aquests els hem generat perquè pateixi una malaltia, i això és molt important, ja que l’avenç en medicina els requereix. És una qüestió que es pot qüestionar.

La teoria dels drets naturals La racionalitat (capacitat de raonament) dels éssers humans fa que els seus drets i el seu patiment tinguin un valor superior que el dels animals: l’status moral dels humans sigui superior al dels animals. Problemes dels casos marginals: humans amb poca o nul·la capacitat de raciocini: -

-

Temporals: o Han tingut racionalitat però l’han perdut (coma profund, senilitat, etc..) o No la tenen, però en tindran (nadons, infants) o Temporalment no en tenen (pèrdua de consciència temporal) Permanent: No en tenen, ni n’han tingut, ni en tindran mai (discapacitats mentals severs)

A més, hi ha espècies animals amb certa capacitat de raciocini recentment descobertes (simis, dofins, corbs, etc...). Exemple: alguns simis aprenen la llengua de signes i es poden comunicar amb 400 paraules. Per a Kant (1785) la racionalitat és la qualitat que fa a un ésser valorable i per tant que mereix consideració moral. Lliçons d’Antropologia (1798): “El fet que l’ésser humà pugui tenir la representació JO l’enlaira infinitament per sobre tots els altres éssers sobre la terra”. Hi ha però altres animals amb autoconsciència, és equivalent? Exemple: animals com dofins, corbs, polps... es reconeixen en un espill. Mary Anne Warren (1973) i Chistine Korsgaard (1996) (neokantianes): -

-

La nostra capacitat de reflexió ens permet i ens obliga a fer un pas enrere dels nostres propis impulsos per tal de determinar quan i si actuar o no sobre ells. La capacitat de raó és la que ens fa diferent i que els pesos siguin diferents. La gent pot, al menys algunes vegades, ser empesa a actuar o no actuar per la força d’un argument raonat. Els animals només actuen per instint.

I els casos marginals? Aquests no tenen capacitat de raonament o és menor. La superioritat moral es concedeix a TOTS els humans, sense distinció, ja que tenim empatia. L’empatia que ens caracteritza com a espècie (és una característica

Bioètica i Legislació

Alba Ibáñez Galera

molt típicament humana, no sabem si hi ha en altres especies. Pareix que la tenen els elefants (dol quan es mor un d’ells), però es una característica humana) ens impedeix fer una altra cosa. D’aquí deriva la consideració, la solidaritat... Segurament es un producte de la evolució. Exemple: davant d’un disminuït psíquic pensem: “podria ser jo”, cosa que no passa davant d’un ximpanzé. La racionalitat ens fa diferents perquè ens permet donar-nos unes lleis morals, ja sigui a partir d’una ètica deontològica (dels deures, Kant), ja sigui a partir d’una ètica dialògica. Ètica dialògica: Els animals no poden participar del aquest diàleg, no generen normes morals. Els animals no són (no poden ser) agents morals: no actuen moralment, però sí que són (poden ser) pacients morals: són subjectes de drets morals que nosaltres (humans-agents morals) els atribuïm. Els animals no generen ètica; almenys no sabem percebre l’ètica dels lleons o les tortugues. Però sí que poden ser subjectes dels beneficis de la ètica humana (els humans som agents morals), i a l’hora de repartir, ens podem quedar nosaltres amb més beneficis. M.A. Warren: “Què fa que la racionalitat sigui moralment rellevant? No ens fa millors o més perfectes que els altres animals... però, és moralment rellevant en tant que proveeix de més possibilitats de cooperació (empatia) i de resolució de conflictes de forma no violenta”  contractualisme.

La teoria del contracte social: contractualisme Jean Jacques Rousseau (1712-1778) deia que l’home en un estat natural és bo, però el corromp la civilització. En canvi, Thomas Hobbes (1588-1679) diu el contrari: els essers humans necessiten establir aquestes conductes morals, perquè si els humans visquessin sense normes la vida seria solitària, pobra, desagradable, bruta i curta. Per tant, el contractualisme veu la moral com una construcció humana. El contracte es qui genera, aporta, aquestes lleis morals. James Rachels (1999): “La moral consisteix en un seguit de normes, que controlen com la gent ha de tractar-se els uns als altres, de forma que la gent racional estarà d’acord en acceptar, pel seu benefici mutu, a condició que els altres també segueixin aquestes normes”: reciprocitat. Jo accepto les limitacions sempre i quan els altres també. Tots hem de complir el contracte moral. Els animals açò no ho comprenen, per tant, el contractualisme no existeix amb altres especies: diferència entre agent i pacient moral. Exemple: nosaltres no mataríem un lleó però ell si que ens menjaria si té fam. Les normes han de ser: -

Acceptades i acceptables per tots. Consistents: no hem d’afirmar una cosa i la contraria.

Principi bàsic: respecte a l’autonomia dels agents racionals, que són: -

Qui proposa Qui accepta Qui compleix les normes

Per tant, acceptem les normes, no perquè ens les imposen, sinó perquè creiem nosaltres que s’ha d’actuar d’aqueixa manera. Hi ha una asimetria en la concessió de l’status moral entre humans i animals. Els animals no proposen, ni accepten ni compleixen, almenys de forma autònoma. Com a molt, podríem obligar-los o imposar-los a garrotades. I els casos marginals? Peter Carruthers (1992): fronteres difuses; atorgar drets morals només als agents racionals podria portar a casos d’abús, per tant no hi ha altre remei que estendre aquesta consideració a TOTS els humans.

Bioètica i Legislació

Alba Ibáñez Galera

Excloure els animals no tindria les mateixes conseqüències: del fet de negar l’status moral als animals no se’n pot derivar el que es puguin negar a alguns humans (són espècies/entitats diferents). Un contracte que els discriminés produiria una gran inestabilitat social en el sentit que molta gent se sentiria incapaç de complir-lo. Aquest plantejament no pot formar part del contracte que busca disminuir la inestabilitat social! Exemple: no podem fer el que vulguem amb els animals, com torturar-los o maltractar-los. Respecte al maltractament dels animals: els interessos dels animals tenen menys rellevància que els humans, però no que no comptin per res! Exemple: qui tortura un gat pot no estar fent quelcom tan dolent com torturar una criatura (nadó), però no deixa de ser moralment abominable: és allò que es fa en si mateix (la tortura) el què és abominable (Immanuel Kant). És molt possible que els contractants vulguin incloure normes de protecció dels animals en front de crueltats gratuïtes i fora de granges per aliments i laboratoris. És a dir, incloure normes per protegir-los de la gent que pensa que els poden fer el que vulguin de manera gratuïta, però si poder utilitzar-los per aliment, recerca...

Els drets dels animals: animalistes “It may come one day to be recognized, that the number of legs, the villosity of the skin, or the termination of the os sacrum, are reasons equally insufficient for abandoning a sensitive being to the same fate (without redress to the caprice of a tormentor). What else is it that should trace the insuperable line? Is it the faculty of reason, or perhaps, the faculty for discourse? (...) the question is not: Can they reason? nor, Can they talk? but, Can they suffer?” (J.Bentham 1781). Per tant, no es tracta de si els animals poden raonar o no, si no de si poden patir. La resposta es sí, evidentment. D’aquí deriva el terme sentience, el qual el podríem traduir com capacitat de sentir. Els animals la tenen, i com que poden patir, no podem maltractar-los gratuïtament. Allò que és important per la consideració moral no són les diferències entre humans i no-humans, si no les semblances! “...subjects of a life want and prefer things, believe and feel things, recall and expect things... As the same is true of … animals … they too must be viewed as the experiencing subjects of a life, with inherent value of their own.” (Tom Regan, 1985). Per tant, els animals tenen interessos, a l’igual que els humans. Llavors, s’ha de veure la potència d’aquests interessos, no quins són. Bernard Rollin (2009) argumenta que infringir dolor als animals durant un experiment pot ser pitjor que fer-ho a un humà perquè els animals no tenen comprensió del fet i per tant no tenen “esperança” en no poder anticipar el cessament del dolor, la qual cosa és els causa més patiment encara. Exemple: li podem dir a una rata que li donarem un analgèsic i que en uns segons el dolor que li causem se’n anirà, però ho entendrà; per una altra banda, un humà sí. Els animals estan atrapats en la immediatesa, no saben que el dolor acabarà i es desesperen. Generació de models de malalties: condemnem els animals a un patiment sense fi. Tractar els animals com un medi per assolir els fins dels humans, com fan molts humans quan mengen o experimenten en ells, és violar els drets dels animals (≈ respecte Kantià). Per tant, no es pot instrumentalitzar els animals. Es va ampliant els respecte kantià, primer es va portar als animals, després a les plantes... Peter Singer (1990, utilitarista): Allò que importa es la fortalesa i la naturalesa dels interessos, no de qui siguin els interessos. La posició dels animalistes és una posició absoluta: qualsevol ésser viu (i els vegetals?) té un valor intrínsec i també drets que protegeixen aquest valor. Aquestes posicions de vegades topen amb incongruències.

Bioètica i Legislació

Alba Ibáñez Galera

Respostes als animalistes Exemple: estem morts de fam a l’Antàrtida i ens trobem una foca i un humà (amb més carn) per menjar-nos. Qui triem? [Although]... the seal had an immediate interest in avoiding suffering, it is less clear that the seal has a future directed interest in continued existence. If the seal lacks this future directed interest, then painlessly killing him does not violate this interest. The same cannot be said for the human explorer who finds himself face to face with a hungry Inuit family. Persons generally have interests in continued existence, interests that, arguably, non-persons do not have. Standford’s Encyclopaedia of Philosophy) La realitat és multifactorial i els interessos, en si mateixos, són escalars. Les posicions dels animalistes fan que siguin poc dúctils. En funció de la gradació, nosaltres hem de decidir si usar els animals o si es millor no fer-ho: -

Crucials Importants Reemplaçables Trivials Ocurrències

Resum (del que portem de tema): -

Seguint a Kant i els neoKantians (Korsgaard)  status moral humà és superior al dels animals: per capacitat reflexiva que porta a la normativa  contractualistes (Hobbes). Els casos marginals cal obviar-los ja que cal estendre la consideració de l’status moral a TOTS els humans perquè les fronteres són difuses i es pot caure en justificar situacions contràries al contracte. La recerca en animals ha de tenir però límits fixats amb criteris utilitaristes (Bentham)  poden patir?: sentience (capacitat de sentir)  el balanç és positiu? Al final de tot hi ha la raó de la pròpia existència que balanceja la recerca: si no hi ha recerca no hi ha animals  dins dels beneficis, i sempre que els perjudicis no siguin excessius (exemple: criar animals per a torturarlos) doncs pot ser un argument acceptable.

Els principis bàsics: les 3R -

-

Reemplaçament: buscar alternatives a la utilització de model animals en la recerca. Intentem que si no és imprescindible usar els animals, no els usem, usarem una altra tècnica. Però, a que estem disposats a renunciar? Imaginem que no usem els animals: ni en investigació, ni docència (actualment només en grau i postgrau)... Exemple: preferiríem un metge que ha practicat en porcs transplantaments de cor (els cors de porc són semblants als d’humans) o que sols ha vist vídeos de transplantaments de cor humans? Reducció: en el nombre d’animals a utilitzar en la recerca. Si no els mòdem reemplaçar, utilitzarem el mínim nombre possible d’animals. Refinament: tot buscant el màxim confort pels animals i els procediments que menys dolor i/o malestar els causin. Si no els podem substituir i ja hem reduït el mínim nombre possible, intentarem buscar el major confort pels animals i el menor dolor i malestar causat.

Aspectes legals de la utilització d’animals d’experimentació: RD 53/2013 La primera cosa que ens diu són les 3R....