Tema 5: 5.1. L\'Imperi Carolingi PDF

Preview

Summary

Download Tema 5: 5.1. L'Imperi Carolingi PDF

Description

mtocavents TEMA 5: L’EUROPA DELS CAROLINGIS I ELS OTÒNIDES (EUROPA S. VIII – X) Hi ha dos intents per tornar a posar en marxa l’imperi a occident: primer els Carolingis, que posaran la pauta d’Europa, i succeïts pels Otònides, que rebran la corona de l’imperi el segle X. Segones invasions (s. IX): nova onada de pobles bàrbars, nous i ja existents, del centre d’Europa que penetren les fronteres europees i provoquen inestabilitat i problemes, són pobles que estan buscant terres on assentar-se. Per tant l’imperi carolingi i otònida tenia pressions a les fronteres. 5.1. L’imperi Carolingi 5.1.1. Inicis L’època carolíngia comença el 751, quan es corona el primer rei de la dinastia carolíngia, Pipi el Breu, com a rei dels francs, i s’allarga fins el 987, quan es produeix un canvi de dinastia, canvia la dinastia Carolíngia per la dinastia Capeta. Gràcies a la dinastia Carolíngia Europa torna a estar unida, una entitat política que engloba entitats polítiques menors i que unifica el territori. Des del segle V fins el 751 s’havia mantingut en el poder la dinastia Merovíngia. El segle VIII l’imperi romà d’orient està consolidat, en plena expansió, amb força, i cada vegada més concentrat a les terres orientals i més desentès d’occident, mentrestant els musulmans estan en plena expansió, desapareix el regne visigot de Toledo, el domini cristià del nord d’Àfrica, part d’aquest passa a mans musulmanes, i a Italià han arribat els llombards. L’única força que es manté és la França merovíngia, que té la possibilitat de començar a expansiónar-se. L’imperi bizantí es manté a orient i es desvincula d’occident perquè no té autoritat per imposar-s’hi. Occident ha de funcionar sol, s’ha de protegir perquè ningú ho farà per ell. A més de la lluita que té el Papa per imposar-se i fer-se valdre, necessita una protecció militar que orient no li dóna i necessita buscar-la en un altre lloc. L’Església i els francs tenen necessitats semblants. Es reprodueix el model de l’antic imperi romà, un model que es vol imitar i adaptar, amb l’objectiu de tornar a crear un imperi a occident, amb el suport i protecció de l’Església, que li dóna perquè a canvi l’Església rep suport i protecció dels francs. El regne dels francs al segle VII està plenament consolidat amb una dinastia que s’allarga des del segle V, i que a finals del segle VII no és el monarca merovingi dels francs el que mana, sinó un càrrec administratiu: el majordom de palau, que eren els que dirigien l’exèrcit, manaven realment, decidien pau o guerra, dirigien la casa del rei, controlaven els ressorts del poder, aquests aprofitaven la debilitat, la vagància, la inoperació dels reis merovingis per anar acumulant poder i ressorts. Entre el 660 i el 670 en el càrrec de majordom de palau s’hi havia perpetuat una dinastia, per tant hi havia dues dinasties paral·leles: la Merovíngia i la Pipina. L’entesa entre la noblesa influeix molt en l’evolució política dels reis i en que els majordoms de palau obtinguin tant poder. El primer majordom de palau de la dinastia Pipina: Pipí d’Héristal, que és succeït pel seu fill bastard Carles Martell, succeït pel seu fill Pipí el Breu, i que serà el primer monarca de la nova dinastia, que es dirà Carolíngia a partir de la seva coronació. En menys d’un segle la dinastia pipínida va aconseguir convertir-se en l’eix vertebral de la política occidental, gràcies a dos elements: 1. La gran aliança entre ells i la noblesa. 2. L’aliança amb el Papat. El canvi de dinastia es produeix el 751, es deposa el darrer rei merovingi i és substituït pel nou rei de la dinastia Carolíngia, Pipí el Breu. El primer que van fer va ser eliminar el càrrec de majordom de palau. Pipí el Breu arriba com a rei al poder i comença a expandir la seva autoritat. En realitat va ser un cop d’Estat recolzat pel Papa de Roma. Pipí abans de la seva coronació ja havia fet una campanya exitosa en contra dels llombards, en la defensa del centre d’Itàlia, i havia aconseguit fer fora els llombards de les terres del Papa, el qual fa

mtocavents coronar Pipí com a nou rei dels francs en una assemblea de nobles, una pràctica que sempre havien seguit els francs des que eren bàrbars, però ara s’hi posava la figura religiosa del Papa pel mig. Per tant aquesta assemblea segueix fent el que feia fins ara però en el canvi de dinastia se li va concedir una autoritat sagrada, es va sacralitzar la seva autoritat. Els nobles ho van permetre perquè els interessava, perquè és una noblesa expansionista que comparteix amb el rei les decisions i els beneficis de l’expansió. És una noblesa enriquida, cohesionada, unida gràcies a les campanyes militars contra els pobles de Germània, els llombards... i que obté riqueses tant dels botins com de les terres i els vassalls, entre més en tingui més diners farà, i que està preparada per lluitar per ampliar les seves riqueses. Per això triomfen els carolingis. A partir del s. VIII es configuren els grans llinatges de la noblesa que protagonitzaran la història d’Europa durant segles, sobretot a partir de la política matrimonial, on es veuran canvis en la família, es comença a propugnar el matrimoni exogàmic, amb membres d’altres famílies, per establir noves relacions, el matrimoni de les dones de l’alta noblesa carolíngia serà fonamental. El món franc esta condicionat per 3 espais geogràfics: 1. Itàlia, on no pararan d’intervenir-hi. A Roma li deuen la corona reial i imperial. Els Pipínides interfereixen per protegir el Papat dels llombards, qui donen al Papa els Estats Pontificis (la torna d’una coronació reial). El Papat es vol imposar i no agrada que una monarquia nova el protegeixi. La donació de Constantí (segle VIII), document fals, que pretenia donar patina d’antiguitat dels seus municipis, Lorenzo Balla descobreix el segle XV que és fals. 2. Zona sud, on entren els musulmans, i que gràcies a Carles Martell s’atura la seva expansió per Europa. 3. Les marques, elements que fan entendre la força expansiva i defensiva de l’imperi carolingi, són zones de frontera, territoris de ningú que es col·loquen a les zones frontereres. Els francs conquereixen part del territori fora del seu domini, expulsen a la població i el domini enemic, i ho fan terra de ningú, són àmbits de xoc, terres coixí, que allunyen el perill, la lluita, de la seva pròpia terra. Són referències geogràfiques mòbils, si avança la frontera avança la marca. Funció d’amortir les pressions de les gents que hi ha a l’altra banda. 5.1.2. Govern i política La monarquia carolíngia es considerava hereva de tres tradicions anteriors: la germànica, la romana i l’eclesiàstica. La concepció del regne segueix essent germànica, es considera un regne patrimonial. Quan mor Pipí el Breu el 768 és heretat per Carloman i Carlemany, el 771 mor Carloman i Carlemany es fa amb el poder absolut del regne. Carlemany és el carolingi que més destaca, va governar del 768 al 814, té una vida mitificada, admirada i exagerada, és conegut perquè ell mateix se’n va encarregar. Sota el seu regnat els carolingis van arribar en la màxima esplendor. Incorpora Saxònia el 785 amb una gran violència i força, mata a 4.500 nobles saxons i promulga un capitulà als saxos en què han de triar entre cristianisme o mort, cau Baviera el 788, Girona el 785 i Barcelona el 801. La seva política exterior respon a la idea del que l’hi deia Dilatatio Regni, ampliar el territori, i la Dilatatio Cristianitatis, expandir el cristianisme arreu, hi participa la noblesa, obliga a tots els pobles que conquereix a sotmetre’s al cristianisme, i l’Església està contenta. Supera les fronteres de l’imperi romà però es perd l’administració heretada de Roma. L’imperi és tan gran que el dota d’elements de cohesió, homogeneïtzació del territori, requereix uns elements que mostrin que formen part del mateix imperi, per requerir la unitat i la sensació de pertinença de la mateixa realitat, el propi emperador és un d’aquests elements de cohesió, coronat emperador el dia de Nadal de l’any 800. En aquesta cohesió hi té un paper clau el llatí, que serà la llengua de culte i de relació de tot l’imperi, no es parla el llatí de Roma però arriba a tots els racons de l’imperi gràcies a l’administració, al poder polític i als monestirs, que seran un altre element de cohesió, Carlemany els imposarà iguals a tot arreu, on s’escriurà en un tipus de lletra que també serà un element de cohesió: la minúscula carolina, que facilita que arreu de l’imperi s’escrigui i es llegeixi igual.

mtocavents L’imperi carolingi és un imperi en expansió que va incorporant costums, maneres de funcionar, cultures noves... hi ha uns elements de cohesió necessaris per donar unitat a un imperi en creixement constant: - La minúscula carolina, a tot l’imperi s’utilitza el mateix tipus de lletra per escriure. - La moneda, hi havia moltes monedes diverses arreu del territori, Pipí el Breu crea una moneda per tot l’imperi, pren el monopoli d’encunyació de la moneda. Carlemany estableix un valor a la moneda (1 lliure=20 sous, 1 sou=12 diners, 1 diner=2 malles=òbols) que es mantindrà inclús després de la caiguda de l’imperi, però la lliure i el sou no existeixen, són monedes comptables, de referència, els diners i les malles si que existeixen. Circulen diners de plata i els òbols o malles que són de coure. Carlemany grava la seva cara a la moneda i a l’altra costat la Creu o Baptisteri, que afirmen l’essència divina del seu poder. A partir de Carles el Calb, descendent de Carlemany, s’afegeix la dita: “Rei per la gràcia de Déu”. - El cristianisme, la bona entesa entre el cristianisme i el poder polític de l’imperi. - L’estructura administrativa i territorial de l’imperi, per tal de donar una forma homogènia. - Carlemany, l’Emperador coronat el 25 de desembre de l’any 800, que confirma l’excel·lent sintonia entre l’Església i els carolingis, perquè es necessiten mútuament, el Papa necessita un protector civil, aliar-se amb el poder polític més fort d’Europa, i els carolingis necessiten legitimitat i autoritat moral que els dóna el Papa. El Papa busca en el rei franc la realització del seu programa religiós i polític, i el rei aconsegueix una de les seves fites, uns territoris on dominen les dues espases i poder influir directament en el poder polític d’aquests territoris. El Papa envia un missatge de total independència a orient. Amb aquesta coronació el Papa i Carlemany hi surten guanyant, i l’endemà de la coronació les desavinences comencen, un cop coronat emperador Carlemany s’autimposa la funció de protegir i expandir el cristianisme i com que és el defensor de l’Església té facilitat per perseguir la controvèrsia, l’heretgia, i s’imposa l’obligació de conquerir el món a traves de la paraula de Déu. El Papa converteix a Carlemany en el senyor d’Europa, en el protector de la cristiandat, el legitima com a únic governant de la cristiandat, tant a occident com a orient, el Papa en surt beneficiat i reforçat. La noblesa no s’hi oposa perquè també en surt guanyant. L’emperador creu que està per sobre del Papa perquè el protegeix i el Papa creu que està per sobre perquè és qui l’ha coronat. El Papa es considerava descendent dels emperadors romans a través de la falsa donació de Constantí, i l’utilitzava per donar esplendor a les seves expectatives i als seus objectius civils, mentre que els carolingis eren uns nouvinguts. Carlemany és un dels grans emperadors cesaropapistes que hi ha hagut al llarg de la Història, creuen que són ells qui han de governar l’Església perquè el cristianisme és la fe del seu imperi, perquè és un punt de cohesió territorial i polític, i els emperadors han d’estar per sobre de l’Església perquè els bisbes i alguns abats exerceixen tasques administratives dins l’imperi, per això l’emperador es considera el cap dels bisbes, perquè són part de l’estructura del govern. El conflicte va ser continu i inevitable. La coronació imperial implica que el rei franc per tradició germànica no tenia poder legislatiu, un cop emperador obté poder legislatiu, Carlemany comença a promulgar constitucions, lleis generals, capitulars (lleis per tot l’imperi, constitucions, que afecten a tot el territori, a tots els ciutadans i futurs ciutadans) i preceptes (localitzats a zones concretes, temes concrets...), realment el poder legislatiu en època carolíngia ja és molt limitat, perquè totes aquestes lleis afecten fonamentalment a les terres públiques, perquè la societat en cada territori fa el que vol o pot, per tant la gran tasca legisladora carolíngia es limita a la reforma de l’Església i a la pròpia monarquia. L’Emperador és arreu del territori, la seva presencia arreu és constant. La capital és Aquisgrà, la nova Roma, es troba en un punt equidistant entre França i Germània. - L’administració és homogènia a tot l’imperi, es veu amb una figura ja existent en època merovíngia, els missi dominici, els enviats del senyor, que són un membre de la noblesa laica i un membre de la noblesa eclesiàstica, per tant tenen diners, cosa que evita un possible suborn, i que es dediquen a controlar les terres públiques, les de l’Església, el comportament dels comtes, dels ducs, dels marquesos, de la bona administració de l’imperi, és una mostra del

mtocavents poder i del prestigi de la dinastia, és una manera de representar la imatge de l’emperador, també escoltaven les queixes dels súbdits, controlaven els comptes i els comtes perquè no s’aprofitessin dels comtats ni dels súbdits, per això és clau que no estiguin temptats de suborn. La seva funció era controlar fonamentalment el patrimoni públic. Tot això es dirigeix al feudalisme. Tot això vol dir que l’emperador no pot controlar el que succeeix a les terres privades. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL L’administració territorial té el comtat com a estructura bàsica, el comte és un càrrec de confiança, un nomenament adit, que el fa l’emperador si confia en la persona, si no hi confia el treu del seu lloc. El comte exerceix l’autoritat per delegació del rei, recapten els tributs, administren els bens públics, imparteixen justícia, presideixen el tribunal comtal, dirigeixen la milícia local. En els territoris fronterers, les marques, els comtes tenen el títol de marquès, són més importants, participen en la conquesta de nou territori, ordenen a la població, organitzen l’estructuració del territori, la colonització agrària, es preocupen pels drets dels habitants, són els representants de l’emperador en terres acabades de conquerir. En època de Carlemany hi havia uns 250 comtes, 190 bisbes, la majoria nomenats directament per l’emperador, uns 500 abats, molts nomenats per l’emperador, uns 1000 vassalls fidels del rei, que són els que representen l’emperador en els territoris i els que cobren, totes aquestes feines són remunerades, i bisbes i abats són agents de l’imperi i es funden monestirs per cristianitzar la societat i per assegurar el poblament, estructurar políticament un territori. El comte és una fidelitat privada que s’estableix entre dues persones lliures, si l’emperador o el comte mor es trenca la relació de fidelitat i se n’estableix una de nova. Rep l’honor comtal, és una persona de màxima confiança de l’emperador gràcies a la confiança i a l’ajuda que li hagin prestat a l’emperador. Els comtes són membres de l’alta noblesa perquè són propietaris de terres, de rendes, i a més a més aquests nobles tenen una sèrie de fidels al seu voltant, comitives militars, que rebran recompenses, i que si l’emperador té problemes el comte l’ajudarà amb la seva comitiva, entre més comitiva tinguis més possibilitat tindràs de ser comte. La noblesa s’està jerarquitzant. Els nobles ingressen una tercera part del que s’ingressa al comtat, de tots els ingressos públics del comat, del fisc, i amb aquesta tercera part ha d’invertir per mantenir la delegació del poder i reforçar la seva figura com a comte. Hi ha dues polítiques: buscar comtes que no tinguin res a veure amb el comtat que lideren o buscar comtes en la noblesa local d’un territori. No és un càrrec ni vitalici ni hereditari. Per sobre dels comtats hi havia altres organitzacions territorials: principats, ducats, que englobaven els comtats, i solien correspondre a altres organitzacions territorials anteriors, i també s’inclou la marca, el marquesat, la terra que esta a la frontera, els comtats fronterers, els que estan en zona de perill, i la funció militar del comte esta molt per sobre de qualsevol altre comte, el títol de marques indica funció, no territori. Emperador-Rei-Príncep-Duc-Comte-Marques-Baró 5.1.3. Economia i societat Els anys del període carolingi marquen un període d’inflació, canvia l’economia en els segles VIII i IX, es passa d’una etapa d’inflació, decreixement, de l’economia al segle III i a partir dels VIII i IX l’economia comença a créixer altre cop, aquesta fase es manté fins el segle XIV com a mínim, perquè al segle XIV comença la crisi baix medieval per alguna part de la historiografia. Els anomenen els segles de creixement. La dinastia carolíngia és la que aconsegueix aquest canvi de cicle. Consideren que són raons polítiques les que permeten el canvi de cicle. Per altres historiadors canvia el cicle econòmic en el qual hi influeix la monarquia perquè els carolingis tornen a donar estabilitat al territori, garanties i tranquil·litat, se surt d’una etapa de desordres per passar a una època de pau en la qual arriben productes de les terres conquerides i la que el comerç torna a funcionar. Per d’altres

mtocavents el canvi de cicle es deu als grans propietaris rurals, que tenen grans extensions de terra que produeixen millor, organitzen millor la producció, augmenten la productivitat i aconsegueixen uns accedents amb els quals es pot comerciar i els guanys son indubtables. Els últims creuen que els petits propietaris son els que impulsen el canvi, els pagesos que tenen terres suficients per mantenir-se i que quan aconsegueixen terres en les que produir millor i més poden comerciar amb els accedents. El cicle econòmic canvia, difícilment ho hagués pogut fer per ella mateixa, va unida a un canvi en el cicle demogràfic, la població passa de decréixer o créixer sostingudament a créixer, augmenta la població, comença una nova dinàmica demogràfica, durant molts segles “acabaran” les pestes, grans fams, sequeres, inundacions... tots els factors que de manera sistemàtica havien anat reduint el nombre de pobladors deixen de succeir-se i el nombre pot començar a créixer. Influeix l’estabilitat política que ofereixen els carolingis, la feina i la producció en els latifundis rurals, si millora la producció i la productivitat hi ha una millor alimentació i així millora l’esperança de vida i la feina, també augmenten el nombre de fills que arriben a adults, de manera que hi ha més boques que alimentar, quan la mortalitat infantil és elevada no cal posar límits a la natalitat, però quan descendeix les famílies tenen més boques que les que poden alimentar, aquí es detecten problemes per mantenir a la família i limitacions volgudes dels embarassos, control de la natalitat, begudes abortives, avortaments, coitus interruptus, maleficis i fins i tot excepcionalment infanticidis, cosa que l’Església no para de condemnar. El cor de l’imperi esta densament poblat, hi ha gran diferencia de població en segons quines zones, al nord de França i est d’Alemanya esta molt poblat. L’Església influeix des de mitjan segle VIII l’Església cristiana occidental comencen a propugnar una moral molt estricta i ho aconsegueixen. Una moral que passa per les relacions sexuals només es poden tenir, només son permeses, amb l’objectiu de procrear, i hi ha uns dies a l’any que de cap manera es poden mantenir ni tan sols per reproduir-se: CONTINÈNCIA SEXUAL (tota la quaresma, tot l’advent, les festivitats religioses, els diumenges, les vigílies i l’endemà de les festivitats religioses). L’Església defineix que és i que ha de ser el matrimoni cristià i és un model que es manté fins a l’actualitat, que queda encotillat en aquest moment, s’està abandonant la tradició grecoromana, no es tolera el concubinatge, ni l’homosexualitat, ni la poligàmia, s’aparten dels costums de l’alta noblesa carolíngia, un matrimoni basat en: consentiment mutu dels cònjuges (no et poden casar per força), el rebuig de l’incest fins al setè grau de parentiu, al divorci i a l’adulteri (relacions monògames). Durant els segles VIII i IX canvia l’organització militar dels francs, es transforma d’una manera decisiva i tindrà i...