TEMA 5 - CARDIAC PDF

Preview

Summary

Download TEMA 5 - CARDIAC PDF

Description

 1 ANATOMIA DEL COR El cor mesura aproximadament 12 cm de llarg, 9 cm En les dones adultes, té un pes de 250 g, i en els ho de130 g. El cor descansa sobre el diafragma, a prop mediastí, que és una massa de teixit que s’estén d entre els pulmons. El vèrtex o punta del cor, es dirigeix cap endavant cap a baix, i cap a l’esquerra, i està format sempre pel ventricle esquerra; el seu espai en l’adult es correspon al 4-5è espai intercostal esquerre, per dins de la línia mitja-clavicular. En canvi, la base, la par més ample d’aquest, es dirigeix cap endarrere, cap amunt

i

cap

a

la

dreta,

i

està

situada

aproximadament a l’alçada de la 2a costella

1.1 COBERTES DEL COR –

PER I CAR DI I CAPE

El pericardi és una membrana que rodeja i protege en la zona del mediastí, i a la vegada, li dóna s contracció ràpida i vigorosa. El pericardi es divideix 1. PERICARDI FIBROS: Més superficial i està comp poc elàstic i resistent. Els seus marges lliures e vasos sanguinis. Aquesta paret, evita l’estira protecció i el manté subjecte en el mediastí. 2. PERICARDI SERÓS: Més profund, més prim i de

La paret cardíaca està dividida en tres capes: 1. EPICARDI (capa externa): Làmina prim i tra pericardi serós, com a capa visceral. Està connectiu. 2. MIOCARDI (capa mitja): Formada per teixit m cor i es el responsable de l’acció de bombeja similar al múscul esquelètic, però esdevé inv formant fascicles musculars diagonals al volta 3. ENDOCARDI (capa més interna): És una d’endoteli que està sobre una capa prim connectiu. Està cobrint les càmeres cardíaque les vàlvules, formant una paret llisa. L’en continua en els grans vasos com endoteli. Està per una capa superficial formada per cèl·lule aplanades i una capa més profunda forma conjuntiu, fibres elàstiques i musculatura llisa.

1.2 CÀMERES CARDÍACAS

L’aurícula dreta rep sang de tres v AURICULA DRETA O ATRI DRET

el si coronari. La paret posterior de rugosa degut a la presència de pectinis. La sang passa de l’aurícula anomenada, tricúspide o auriculo

Entre les dues aurícules es troba un tàbic prim, an Una formació important, es la fossa oval, comunica normalment es tanca en el naixement. AURICULA

Forma la major part de la base d

ESQUERRA O

venes pulmonars. Igual que l’aur

ATRI ESQUERRA

llisa, i la paret anterior també, deg en “l’orejuela”. La passa de l’aurícula al ventricle o bé vàlvula auriculoventricular.

VENTRICLE DRET

El ventricle dret forma la major pa interior es troben una sèrie de r

A la superfície del cor, existeixen una sèrie de solcs, quantitat variable de greix. Cada solc marca e cardíaques. El solc coronari profund rodeja casi tot el cor i limita dos sectors; el sector auricular o superior, i el sector ventricular o inferior. El solc interventricular anterior, es una fenedura menys profunda, que marca els límits entre el ventricle dret i l’esquerre; i és continua per

la part posterior

interventricular posterior.

pel solc

A més del múscul cardíac, la paret cardíaca també l’esquelet fibrós del cor. Consisteix bàsicament en q rodegen les vàlvules cardíaques, fusionant-les ent Funcions: •

Base estructural de les vàlvules cardíaques

•

Evita el sobreestirament de les vàlvules al pass

•

Punt d’inserció per els fascicles o feixos de fibr

sang enrere, en canvi, l’obertura de les vàlvule anterògrad, que envia la sang enfora. VÀLVULES AURICULOVENTRICULARS Tricúspide

3 valves, situades a l’aurícula

Pulm

dreta. Bicúspide o mitral

2 valves, situades a l’aurícula

Ao

esquerra.

Aquestes produeixen un tancament suau i Aque estan formades per grans cúspides i formen estan una V baixa, realitzant un orifici gran, on form permet un pas lent de la sang. En les AV no hi cons ha una gran abrasió mecànica, degut a ràpid l’ajuda dels músculs papil·lars i el suport de les abra cordes tendinoses.

estan fibrós físiqu

Quan una vàlvula auriculoventricular està oberta e

s’insereixen a la cara inferior de las vàlvules auriculo en l’augment de la pressió ventricular, la contracc les cordes tendinoses i contribueix a mantenir el tan el reflux a les aurícules. Les valves semilunars s’uneixen a la paret arteria permeten l’ejecció de la sang des del cor a les art ventricles. Els bardes lliures de les valves, un cop ob però això passa degut a l’augment de la pressió ven Per motius anatòmics les vàlvules auriculoventricular i gairebé no requereixen cap flux retrògrad pe semilunars, són molt més fortes i requereixen un flux r No hi ha un mecanisme valvular en l’entrada de s que fan ús d’un mecanismes en el que a mesur comprimeix i produeix casi el col·lapse dels orificis ve

2 CIRCULACIÓ SISTEMICA I CIRC CIR

La circulació sistèmica inclou les arteries i arterioles del ventricle esquerra cap als capil·lars sistèmics, m sang desoxigenada a l’aurícula dreta.

3 CIRCULACIÓ CORONÀRIA O C El miocardi posseeix la seva pròpia xarxa de va l’absorció dels nutrients de la sang que contenen le de l’aorta ascendent, darrera de les vàlvules semilu Quan el cor es contrau, flueix la poca sang ja qu tancament. Tot i això, quan el cor està relaxat, a circulació del sang a través de les artèries coronarie ventricle esquerre. L’arteria coronaria esquerra, passa per sota de l’o branques, la branca interventricular anterior (solc circumflexa (recorre el solc coronari). En canvi, ramificacions a l’aurícula dreta, anomenades bra (solc coronari) i interventriculars posteriors (solc interv La circulació coronària o cardíaca, està conne alternatives per a que la sang arribi a un determi s’anomenen anastomosis. El miocardi conté moltes d’una determinada artèria coronària entre si o que

4 SISTEMA DE CONDUCCIÓ CAR Es compara amb la fibra muscular esquelètica; la menys circular en secció transversa. Una fibra musc

que separen cèl·lules musculars cardíaques indivi intercalars, les membranes se fusionen entre si de m en fenedures permeables que permeten una ràp mouen d’una forma ràpida entre el líquid intrace fàcilment des d’una cèl·lula muscular cardíaca a la Així doncs el múscul cardíac és un Sincici de molte les cèl·lules estan tant interconnectades entre si q propaga a totes a través d’interconnexions en enre sincicis; el sincici auricular i el sincici ventricular. La existència d’una activitat cardíaca elèctrica intr bategar

tota la vida; la font d’aquesta activi

cardíaques especialitzades anomenades fibres a excitabilitat. Aquestes generen potencials d’acció contraccions musculars cardíaques. Per tant, les p l’excitabilitat i auto-rítmica, en la conductibilitat contractilitat, que generen del cor una bomba e dividim dos grups de fibres, per un costat les fibre fibres funcionals/ordinàries o contràctils.

de les unions en fenedura (GAP), presents en els dis intercalars de les fibres musculars auriculars. aurícules es contrauen. El potencial d’acció arriba node auriculoventricular o node VA o node Tawara(2), a través de les fibres auriculars. El node es veu localitzat en el septe interauricular. Des d’aquest node, el potencial d’acció es dirigei fascicle auriculoventricular o feix de His (3), en aqu punt els PA es poden propagar des de les aurícules ventricles, degut a que els anells fibrosos aïllen aurícules i els ventricles. Finalment, per les grans fib de

Purkinje

o

branques

subendocardiaques

condueixen el potencial d’acció des del vèrtex fin resta del miocardi ventriculars. Després els ventricle contrauen, empenyent la sang cap a les vàlvules se

Les fibres automàtiques del node SA, iniciaran un P batecs per minut; aquesta freqüència es major que Un potencial d’acció es genera de la següent mane ∞ DESPOLARITZACIÓ: A diferencia de les fibres potencial de membrana estable, d’uns -90mV al llindar d’excitació mitjançant els potencia canals de Na+ s’obren. L’entrada de Na+ a fa una

despolarització

ràpida.

En

pocs

automàticament disminuint el flux de Na+ a la ∞ PLATEAU O MESETA: Esdevé com un període l’apertura de canals de Ca2+ presents en s’obren, els ions de calci es mouen des del líq de Ca2+ en el citosol provoca la contracció. T abans de que comenci la fase de meseta, permetent d’aquesta manera la sortida de K degut a que l’entrada de Ca2+ equilibra membrana contràctil es manté a prop dels 0m ∞ REPOLARITZACIÓ: La recuperació del potencia

2. Després del dibuix de l’ona P, les aurícules es contrauen (sístole auricular). La conducció del potencial d’acció s’alenteix en el node AV. Potencial d’acció s’alenteix perquè les seves fibres presenten diàmetres menors i menor quantitat d’unions tipus fenedura (gap). L’alentiment és de 0,1 segon. El retard dóna temps a les aurícules a contraure’s i relaxar-se, permetent augmentar el volum de sang en els ventricles, abans que s’iniciï la sístole ventricular. Així doncs, les aurícules actuen com a autèntiques bombes porgadores pels ventric 3. Quan el PA

arriba al Feix de His es propag

ràpidament. La despolarització progressa pel sept ascendint després des del vèrtex i cap enfora des d la superfície subendocàrdica, produint el comple QRS. Simultàniament es

produeix la repolaritzac

auricular, emmmascarada pel complex QRS; sístole ventricular s’inicia desprès de la R.

El nòdul SA es descarrega 75 v./1’ amb la influència sistema perd la capacitat de generar impulsos, s’a són el nòdul AV o les fibres de Purkinje, malgrat que eficient. El marcapàs auricular ectòpic, descarrega 60 v./min, i possibles marcapassos ventriculars, de 3 o d’urgència (quan aquests marcapassos reben ectòpics de qualsevol d’aquestes regions poden de v./min.

∞ COMPLEX QRS: Deflexió negativa seguida d acaba amb una ona negativa representa la marca més característica de la senyal ECG d’activació a ambdós ventricles. La seva dur ms. ∞ SEGMENT ST: Comprèn des del final del compl ∞ ONA T: Deflexió positiva bovejada que re Correspon a la repolarització ventricular i apa ∞ INTERVAL QT: Compren des de l’inici del c representa la despolarització i repolarització v

5.1 SÍSTOLE AURICULAR I DIASTOLE VEN VE Durant la sístole auricular, que dura aproximada (ventricles relaxats). La despolarització auricular pro aquesta es contrau, exerceix més pressió sobre la ventricle. El final de la sístole auricular també és el sístole auricular les vàlvules semilunars es mantenen La repolarització ventricular, determina la diàstole ventricular, a mesura que els ventricles es relaxen, la pressió en el seu interior cau i la sang continguda a la aorta i el tronc pulmonar, comença a retornar a les zones de menor pressió, aquest petit volum de sang que reflueix tanca les vàlvules semilunars. Desprès de que les vàlvules semilunars es tanquin, apareix un petit interval de temps en el que e volum ventricular no caria degut a que totes les vàlvules

es

troben

tancades,

aquest

s’anomena relaxació isovolumètrica.

període

Durant aquest període les fibres musculars cardíaq sense reduir-ne la seva mida. La contracció contin pressió, i quan aquesta sobrepassa la pressió aòrt s’obren; en canvi, la pressió del ventricle dret, h pulmonar (=20 mmHg). Durant l’ejecció ventricula esquerra augmenta fins als 120 mmHg, mentre la d mmHg. El volum de fi de sístole equival a 60 ml. Im dels ventricles de forma que aproximadament el durant el primer terç 1/3 del període d’ejecció i el doncs diferenciem període d’ejecció ràpida del per Un cop acabada la sístole ventricular, les quatre període de relaxació dura 0’4 s, tant en les aurícul relacció ventricular isovolumètrica (petit interval de varia degut a que totes les vàlvules es troben tanc contra les vàlvules SL tancades, produeixen l’ona batecs del cor, el temps de relaxació és menor. Les moviment de la sang des del Sistema Venós al Sis pressió a les zones de menor pressió.

6 SOROLLS CARDÍACS Els sorolls cardíacs provenen principalment del f tancament de les vàlvules cardíaques. Durant aque en un cor normal només se’n ausculten dos, que l’estetoscopi els detecti. Els sorolls cardíacs do funcionament de les vàlvules cardíaques. ∞ SOROLL 1: Es defineix com un “lub”, i és mé segon soroll. Es causat pel flux turbulent associ començament de la sístole. ∞ SOROLL 2: Es defineix com un “dup”, i és més les turbulències associades al tancament de diàstole ventricular. ∞ SOROLL 3: No es lo suficientment intens com turbulències del ompliment ràpid. ∞ SOROLL 4: Es produït per les turbulències gene

7 VOLUMS VENTRICULARS

8 ANALISIS CARDÍAC DES D’UN És important poder fer un anàlisis de cadascuna de de tots els esdeveniments que es mostren en una conèixer la interrelació entre les variables que es m entendre l’hemodinàmica. El diagrama de Wiggers ventricular. En repòs el cicle durà 0’86 s, si la FC e s’observen els canvis de pressió i volum ventricular, venós, ECG i fonocardigrama. Tots aquest canvis só Despolarització node SA ! despolarització auricular Despolarització auricular ! contracció auricular (au Final de la sístole auricular, equival al final de diàstol mL)) Complex QRS a l’ECG marca l’inici de la despolaritza Despolarització ventricular ! Sístole ventricular: a vàlvules AV. Vàlvules SL també tancades: contracció Pressió ventricles > pressió vàlvules SL ! obertura và ejecció ventricular.)

9 PRINCIPI FONAMENTAL DE LA La pressió sistòlica és la pressió sanguínia més alta sístole i la pressió arterial diastòlica és la pressió arte la sang abandona l’aorta i flueix a través de la c progressivament a mesura que la distància al ventr abandona l’aorta i flueix a través de la circu progressivament a mesura que la distància al ventric La pressió arterial disminueix al voltant de 35 mm Hg sistèmiques a les arterioles sistèmiques i als capi desapareixen. A l’extrem venós dels capil·lars, la p 16 mm Hg. La pressió sanguínia continua caient qua i a les venes perquè aquests vasos estan més llu pressió sanguínia assoleix 0 mm Hg quan la sang ingr La sang circula des del ventricle esquerre i retorna a un gradient de pressió. La pressió normal a l’aorta q de 120 mmHg, quan el ventricle es relaxa, és de pressió a mesura que la sang recorre el sistema circu

La pressió arterial també depèn del volum total d normal de sang en un adult és del voltant de 5 litres com en una hemorràgia, disminueix la quantitat de cada minut. Una disminució moderada pot compe que ajuden a mantenir la pressió arterial, però si la d al 10% del total, la pressió arterial cau. En canvi, alg sang, com la retenció d’aigua en l’organisme, tende La pressió arterial mitja (PAM), promig de la press pressió arterial que la sang arriba a tots els teixits. la aproximadament a un terç de camí entre les pressio la següent manera: PAM= TA DIASTÒLICA + 1/3 (TA El flux sanguini volum de sang que flueix a travé període de temps (en mL/min). El flux sanguini tota minut cardíac: el volum de sang que circula a pulmonars) cada minut. La despesa cardíaca depè sistòlic. La despesa cardíaca (DC), es coneix com per unitat de temps = freqüència cardíaca (FC) X despesa cardíaca entre les vies circulatòries que irri

La sang flueix de regions de major pressió a regions pressió major flux sanguini. Però a major resistència, El volum sistòlic (VS) és el volum de sang impulsat e de Frank-Starling del cor , que dicta que com més s major força de contracció exercirà durant la sístole. a les seves cambres durant la diàstole prèvia. És a s’ejecta més sang en la sístole següent. En repòs, volum de final de diàstole, ja que un 40-50% de la s cada contracció (volum de final de sístole) : 1. PRE-CÀRREGA: Grau d’estirament del cor aba de ml que es carreguen en el ventricle. Més una serie de factors que determinen la pre-cà a. Durada de la diàstole ventricular (relaci b. Retorn venós (volum de sang que retorn 2. CONTRACTIBILITAT: Força de contracció de le A més contractilitat més volum i pressió. 3. POST-CÀRREGA: La pressió que ha de ser sup dels ventricles pugui produir-se Quant més p

En l’adult, l’àrea de secció transversal de l’aorta és la sang és allà de 40cm/seg. En els capil·lars, l’àrea 6.000 cm2 . I la velocitat del flux sanguini és inferior juntes, l’àrea de secció transversal és del voltant de cm/seg. Llavors, la velocitat del flux sanguini disminueix a me les artèries, les arterioles i els capil·lars, i augmenta cor. El relativament lent índex de flux a través substàncies entre la sang i el líquid intersticial. Que l lenta ens afavoreix ja que així el procés de canvi Que hi hagi una secció transversal més elevada és p nostre cos, però el seu diàmetre és molt reduït comparat circulatori.

amb

altres

parts

del

sistema

batec del cor, fa una distensió en la paret arter propaga per tot l’arbre arterial, anomenada ona pu Tot i que hi hagi mínims i màxims, el sistema ha de m no hi hagi una depressió d’aquest. Els paràmetres oscil·lacions.

10.1

REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ AR

10.1.1

CONTROL LOCAL

Per dur a terme la vasoconstricció, apareixen l’adre En canvi, per a la vasodilatació, apareix la bradicini executen les dues funcions, com la serotonina i les p 10.1.2

CONTROL NERVIÓS

Està regulat per un costat, pel SNA (o vegetatiu o inv 1. SNA: Regit pel tronc de l’encèfal. Hi ha une mantenen (no inhibeixen). I.

SIMPÀTIC (A, NA): Acció directe sob vasoconstricció (vasodilatació muscula

2. MANTENIMENT DE LA TA PEL SN: I. BARORECEPTORS: Receptors de pressió parets de les grans artèries (carotides o provoquen una vasodilatació i bradic negatiu. Relació de la TA amb els canv etc. Aquesta activació dels barorecept amb un massatge carotídi. Les fibres se aòrtic, corren pel nervi aòrtic i pel v cardíac del bulb. Si la pressió augmen carotidis, augmentant la inhibició vag aòrtic. II. QUIMIORECEPTROS: Els quimioreceptors, composició química de la sang, estan carotidi i de l’arc de l’aorta en petites e i cossos aòrtics, respectivament. Aquest nivell sanguini de O2, CO2 i H+. La h l’acidosi (un increment en la concentr CO2) estimulen als quimioreceptors per E

t

l

t

CV i

t l’

III. PER REFLEXES AURICULARS CARDÍAC I distensió per canvis de volums brusco Aquests reflexes cardíacs envien per vi arterioles renals per augmentar el filtr augmentant-la. IV. RESPOSTA A LA ISQUÈMIA DEL SNC: Esse simpàtica augmenta la vasoconstricc reaccions d’estrès com l’endocrí a travé

enzim activa l’angiotensina II (transforma). d’augmentar la TA i a molts nivells: i. Sistema simpàtic ii. Redueix el NA+ i el Cl-, i la exc retenció de líquids. iii. A partir de les glàndules suprare que produeix una reabsorció de l iv. Vasoconstricció arterial v. A partir de la secreció d’HAD de l Però si hi ha una activació molt alta, s’inhibeix a nivell de la renina, mitjançant una inhibició directa. Gràcies a això, hi ha un equilibri en la TA i per a que no arribi a 0. E

Els valors per sota dels 40 mmHg d glomerular.

vegades. La vasoconstricció estreta la l Normalment, les fluctuacions instantànies en teixit es deuen a la vasoconstricció i vasodil l’arteriola es dilata, la resistència disminueix i la es contrauen, la resistència augmenta i la pre ∞ VISCOSITAT DE LA SANG. La viscositat de la s entre el glòbuls vermells i el volum del líqui [concentració proteïnes en el plasma]. A majo Qualsevol situació que incrementi la viscosita policitèmia (un número de glòbuls vermells pressió arterial. La depleció de proteïnes plasm anèmia o hemo...