Tema 7. El darwinisme social PDF

Preview

Summary

Apunts del temari que entra al primer parcial....

Description

Te Tema ma 77.. EELL SEG SEGLE LE DE LE LESS ID IDEO EO EOLO LO LOGIE GIE GIESS: EELL DA DAR RWINIS INISM ME SO SOCIA CIA CIALL EL N NAIXE AIXE AIXEM MENT DE LLES ES IDE IDEOLO OLO OLOGIES GIES Impacte de la Rev. Fr.  s. XVIII nous principis filosòfics que es converteixen en una forma de veure el món  ideologia al s. XIX: com els tractats filosòfics ens permeten entendre el món i executar la praxi política. Origen de la diferenciació segons doctrina/ideologia. Al llarg del XIX, sobretot a partir de la restauració monàrquica a França, es van definint i tancant aquestes noves ideologies: definició clara i excloent. Aquesta generació que ha viscut sotmesa a tants canvis i a tanta pressió (el gran terror) necessita noves respostes. Aquestes noves grans ideologies ja no són filosofia abstracta, sinó que s’ha de traduir amb un programa que expliqui el món. Parlaments: ajudaran a concretar aquest contrast d’ideologies. Alhora, l’aparició del concepte ideologia, permet obrir nous debats, nous conceptes (com etapa, època...). FILOSOFIES i GENÈTIQUES  IDEOLOGIES

LA RE REVO VO VOLLUC UCIÓ IÓ CI CIENTÍ ENTÍ ENTÍFIC FIC FICA A I dins d’aquest context, la ciència es reivindicarà com a element cabdal. També és un moment on Europa comença a dominar el món (colonialisme) i en que existeixen diferent moment d’evolució de la terra. Coneixement contrastat amb tot allò que ve del nou món. Finals del s. XVIII. Naixement de la GEOLOGIA (De De Sau Saussure ssure ssure)  gran interès pels fòssils, col·leccionisme  les grans col·leccions aristocràtiques de la segona meitat del s. XVIII. Interès científic sobre l’origen de la Terra, amb la problemàtica de la mesura del temps. La ciència vol superar l’estadi metafísic: xoc amb l’Església. La revolució científica va crear un nou camp de reflexió.

Cha Darw Charles rles Darw rwin in (18 (1809 09 09-18 -18 -1882). 82).

Estudis de medecina i teologia. Gran revolució evolucionista. Viatge a través del BEAGLE entre 1831-1836 i escriu: Diari de viatge En el moment era un més dels que estaven reflexionant sobre això. Però serà ell el que publiqui a Londres, el primer en el temps i de forma molt entenedora.

Origen de les espècies (1859). Teoria de l’evolució: evolució com a conseqüència mecènica de l’esperit de supervivència. [Sense Malthus seria difícil parlar d’evolució.]

Hu Hutto tto tton. n. Físic. Anàlisi sobre l’origen de la Terra. Wallac allace. e. Ja havia publicat treballs en el mateix sentit que Darwin publicà un any més tard. La Lama ma mark. rk. Inventa la paraula biologia. Transformisme: primera teoria de l’evolució (estudi de la girafa, diu que són els antílops primitius que s’adapten a les zones d’aridesa). Llei: quan un ésser viu se sotmet a un canvi climàtic, s’adapta adequant els seus òrgans. Tots els organismes evolucionen cap a la complexitat major. La funció crea l’òrgan.

EL DA DARWIN RWIN RWINISM ISM ISME E SO SOCIA CIA CIALL Spe Spence nce ncerr.

Sociòleg. Referents: Malthus, Lamark i Comte, porta les seves teories a l’àmbit social. Tindrà un gran ressò als EUA.

Amb les teories biològiques i el lasser faire liberal: llei natural és la supervivència dels millors. Social Statics (1850). !: Anterior a Darwin. Conceptes d’estructura social i funció social. S’oposa a qualsevol intromissió estatal, diu que s’ha d’eliminar qualsevol llei que intenti pal·liar la pobresa, perquè llavors no deixes que actuï la selecció natural i llavors la societat no serà dinàmica ni s’anirà fent més complexa. Sociologia descriptiva (1873) Individu contra l’estat (1884) És mecanicista, teòric de l’individu contra l’Estat, l’Estat és el que intervé i destrueix, i aquesta és la Història Natural de les Societats. Marx i Engels criticaran enormement a Spencer.

Ha Haec ec eckel kel kel.. Alemanya Fran Francis cis Galt Galton on (18 (1822 22 22-191 -191 -1911). 1). Anglaterra. Cosí de Darwin. Defensa que les característiques físiques i psíquiques de l’individu són de caràcter hereditari. Eugenètica: estudi de mètodes a través dels quals es pot perfeccionar l’espècie humana a través de la selecció d’aquells caràcters positius i rebuig dels negatius. Proposa la intervenció del poder públic per preservar el millor de la raça i eliminar allò dolent....