2a Carpeta d\'Aprenentatge PDF

Preview

Summary

Download 2a Carpeta d'Aprenentatge PDF

Description

2a CARPETA D’APRENENTATGE

Els fonaments teòrics de la disciplina

ESTEL MARGARIT BOADA 1r Infermeria, UB - Campus Clínic Curs 2015 - 16



INTRODUCCIÓ

La infermeria és una professió essencial pel que fa al món sanitari. L’objectiu dels infermers/es és el benestar i la salut dels pacients. El que fem les infermeres és cuidar, és posar els pacients en les millors qualitats perquè, d’aquesta manera, la persona cuidada pugui recuperar la seva salut i per tant millorar la seva vida. Però com ha arribat fins a aquest punt la infermeria? O com s’ha consolidat fins arribar on es troba ara? Més endavant veurem com aquesta disciplina s’ha imposat i com s’ha mostrat com a ciència pròpia.

“ La enfermería es un arte, y si se pretende que sea un arte, requiere de una devoción tan exclusiva, una preparación tan dura, como el trabajo de un pintor o de un escultor”

Florence Nightingale

2



ÍNDEX

1. Què

es considera un equip de salut? Quines professions el conformen?

Quines són les característiques generals d’un equip de salut?...............5

1.1. CARACTERÍSTIQUES D’UN EQUIP DE SALUT.........................6

2. A

1.1.1.

Equip Multidisciplinari................................................8

1.1.2.

Equip Interdisciplinari................................................8

1.1.3.

Equip Transdisciplinari...............................................9

què ens referim quan parlem de Disciplina i Professió infermeres?

Quines són les competències de la professió infermera?...............10

2.1. LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERA....................11 2.2. COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ INFERMERA...................11 2.2.1.

Procés de cures.......................................................12

2.2.2.

Prevenció i promoció de la salut..............................12

2.2.3.

Procediments i protocol...........................................12

2.2.4.

Tenir cura de les persones en situacions específiques....12

2.2.5.

Comunicació amb persones cuidades, familiars i de professió.................................................................12

2.2.6.

Treball en equip i relació interprofessional.............13

2.2.7.

Manteniment de les competències professionals.....13

2.2.8.

Ètica, valors i aspectes legals....................................13

2.2.9.

Implicació i compromís professional...........................13

3. Què

s’entén

per

saber

infermer?

Quins

són

els

modes

de

desenvolupament infermer? De quina manera contribueix el saber infermer a la salut?......................................................................15

3.1. LA IDENTITAT PROFESSIONAL..........................................16 3.2. LA SOCIALITZACIÓ PROFESSIONAL...................................17

4. Quins les

són els paradigmes amb perspectiva infermera que s’associen a

grans

corrents

del

pensament?

Generalitats

i

conceptes

paradigmàtics: ésser humà, salut, cures infermeres i medi, segons els diferents paradigmes i un dels models característics de cadascun...19

4.1. PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ....................................19 4.2. PARADIGMA DE INTEGRACIÓ............................................20 3

4.3. PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ..................................22 4.4. CONCEPTES PARADIGMÀTICS........................................23 4.4.1.

Segons el paradigma de categorització...............23

4.4.2.

Segons el paradigma de integració......................24

4.4.3.

Segons el paradigma de transformació................24

5. Expliqui

de manera resumida 3 models de infermeria, un per cada

paradigma que descriu Kérouac (1996): paradigma de categorització, paradigma de integració i paradigma de transformació.............26

5.1. TEORIA DE L’ENTORN (FLORENCE NIGHTINGALE).............26 5.2. TEORIA O FILOSOFIA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES (VIRGINIA HENDERSON)................................................28

5.3. TEORIA DE LES CURES HUMANES (JEAN WATSON)............30

6. ELABORACIÓ

PRÀCTICA: Fer una entrevista/diàleg/obert a un o a una

professional de infermeria en actiu amb l’objectiu de contrastar, reforçar i reflexionar sobre el que estudieu i el seu dia a dia professional en el context de treball........................................................................32

7. Conclusió final.............................................................................40 8. Glossari......................................................................................41 9. Bibliografia..................................................................................4 2

4

1. Què es considera un equip de salut? Quines professions el conformen? Quines són les característiques generals d’un equip de salut? Segons la OMS al 1973, un equip de salut és “una associació no jerarquitzada de persones,

amb

diferents

disciplines

professionals, però amb un objectiu comú que és el de proveir en qualsevol àmbit als pacients i famílies l’atenció més integral de salut possible”. Figura 1. Organització Mundial de la Salut (OMS) http://www.who.int/es/

També és molt semblant i correcte, la definició que en dóna el crític de la Revilla: “un equip de salut és com un grup de professionals sanitaris i no sanitaris que realitzen diferents activitats encaminades a l’assoliment d’una elevació de la salut de la comunitat sobre la qual actuen”. Actualment, podem dir que un equip de salut està format per les següents professions: -

Metges

- Odontòlegs

-

Infermers/es

- Llevadores

-

Auxiliars de infermeria

- Psiquiatres i psicòlegs

-

Treballadors socials

- Farmacèutics

-

Personal administratiu

- Fisioterapeutes

-

Zeladors*

- Tècnics de laboratori

-

Radiòlegs

- Nutricionistes

5

1.1. CARACTERÍSTIQUES D’UN EQUIP DE SALUT Un equip de salut és un equip multidisciplinari, ja que com s’ha dit abans l’equip està format per diferents tipus de professionals que comparteixen un objectiu: solucionar un problema. No s’ha de confondre un equip (en aquest cas de salut) amb un grup de treball. Hi ha una sèrie de trets que els diferencien:

GRUP

EQUIP

Cada persona treballa individualment

Treballen de forma conjunta

Tenen una formació semblant, per tant realitzen el mateix tipus de treball

Cada

hi

ha

la

necessitat

membres estiguin units

que

una

especialitat

que correspon a la seva especialització

No hi ha nivells jeràrquics

els Col·laboració

i

cohesió

entre

els

integrants

Cadascú té una forma particular de Estan treballar

té

diferent i realitza la part del treball

Existeixen nivells jeràrquics

No

persona

establerts

uns

paràmetres

d’actuació

6

Així doncs, podem definir la característica principal que conforma un equip de salut: treballen per tal de poder assolir els objectius comuns que tenen. Cadascú dels membres estan especialitzats en una part del treball, de manera que cadascú es dedica a allò i sap quines funcions té. Com que tenen un objectiu en comú tots ells han de treballar en coordinació i ser responsables de la part de feina que fan i de com actua l’equip en conjunt.

Figura 2. Equip de salut http://equiposalud.blogspot.com.es/

Podem veure l’actuació dels equips de salut ja sigui en hospitals com en centres d’atenció primària (C.A.P.), tot i que ens els hospitals és on realment es pot comprovar de primera mà l’actuació que realitzen els professionals sanitaris. Per exemple, si una persona ingressada li agafa una aturada cardiorespiratòria treballaran metges per utilitzar desfibril·ladors, infermers/es per realitzar RCPs* o per introduir-li qualsevol

medicació,

auxiliars

de

infermeria

per

mantenir

en

condicions aquella persona després de recuperar-se durant la seva estada a l’hospital, etc. 7

Els equips de salut poden actuar tant en una àrea de salut com en una àrea social. Aquells que formin part de l’àrea de salut seran aquells professionals com ara metges, infermeres, auxiliars de infermeria,

fisioterapeutes,

nutricionistes,

psicòlegs,

psiquiatres,

odontòlegs... és a dir, tots aquells que interaccionen amb la salut mental o física de les persones. D’altra banda, trobem els professionals que actuen en els àmbits socials, com poden ser administratius, treballadors socials, tècnics, mediadors... Els infermers/es tenen un paper fonamental en els equips de salut. Normalment se’ls hi atribueix tasques educacionals, assistencials i administratives. La seva feina es caracteritza per controlar que hi ha prou material per poder realitzar activitats sanitàries, el manteniment del equips que utilitzen en els centres, cuidar i supervisar l’evolució dels pacients i també participen en la relació del pacient amb tots els professionals que conformen l’equip de salut. Trobem que hi ha 3 models d’equip de salut: el multidisciplinari, l’interdisciplinari i el transdisciplinari. 1.1.1.

Equip Multidisciplinari

En aquest model cada professional dóna la seva avaluació del pacient i el seu tractament específic paral·lelament als altres, tot i així tots el membres de l’equip es comuniquen. Resumint, la persona rep l’atenció individual de cada integrant del grup. 1.1.2. De

Equip Interdisciplinari

manera

cooperativa,

es

planifiquen

els

tractaments,

s’estableixen els objectius i es prenen decisions. D’aquesta manera, cada professional contribueix al màxim en el procés.

8

1.1.3.

Equip Transdisciplinari

Hi ha comunicació entre tots els membres de l’equip. Cada un d’ells ensenya i aprèn dels altres. Es designen les tasques sobretot pel què a l’experiència viscuda.

 REFLEXIÓ CRÍTICA Personalment, penso que és important que en un centre sanitari els membres formin un equip de salut i no un grup, ja que tots volen que una persona en qüestió pugui arribar a la solució del seu problema de salut, és a dir, volen arribar al mateix punt. Sent un equip, cadascú es troba més especialitzat en un tema i això és favorable, ja que ho coneix amb profunditat. D’aquesta manera, la col·laboració de cada membre de l’equip promou la solució més ràpida al pacient al seu problema, i en el cas de la salut volem millorar el més ràpid possible, ja que no és molt agradable trobar-te malalt. És molt important que aquesta cohesió i col·laboració es mantingui estable o sinó l’equip fallarà i no podem pagar aquesta falta amb el benestar del malalt. Els infermers/es tenen un paper clau en aquest equip de salut però crec que actualment no s’aprecia tant com hauria de ser. Sí que els que es troben relacionats amb professions de salut saben la importància i la feina que realitzen els infermers però crec que la gent “de fora” no és prou conscient de la quantitat de feina en què participa el infermer/a i creuen que els metges estan per sobre d’ells, quan això no és així. Per tant, crec que s’hauria de conscienciar més que cap feina (en un equip de salut) es troba per sobre d’una altra, que totes tenen el mateix pes però que cada una fa una funció diferent. 9

2. A què ens referim quan parlem de Disciplina i Professió infermeres? Quines són les competències de la professió infermera? Si agafem de referència l’IEC ens diu que disciplina és la “instrucció física, moral o mental, d’una persona” i que la professió és l’ “ocupació que hom exerceix públicament”. La disciplina destina a estudiar una sèrie de continguts per les àrees d’investigació i de pràctica. Dóna un conjunt de coneixements científics per al procés formatiu, per tal d’establir les activitats en el seu corresponent camp: la pràctica, la recerca, la gestió, la formació i la política. Així doncs, podem dir que la disciplina té a veure amb l’àrea acadèmica i educacional d’un camp del saber (Ann MarrinerTomey). Per Donalson i Crowley, significa una “perspectiva única, una forma diferenciada de veure els fenòmens, el que definitivament delimita els límits i la naturalesa de les seves investigacions”. La disciplina aplicada a la infermeria és l’estudi del “cuidatge” de l’experiència de la salut humana. Gràcies a ella, els professionals de infermeria són autònoms per dur a terme els processos de cures. D’altra banda, la professió tracta de l’estructura del saber i de les habilitats pràctiques d’una disciplina. Acredita que un individu té apreses les eines necessàries per exercir de manera professional, “dóna permís” per dur a terme les activitats necessàries. En conclusió, ho podem resumir en una frase en què ho explica molt bé el filòsof Kant: “[la disciplina] és la que proporciona el marc per elaborar preguntes epistemològiques* i ontològiques* sobre els conceptes nuclears de la disciplina i genera assumpcions filosòfiques* que guien la construcció teòrica”.

10

2.1. LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERIA La infermeria amb el temps s’ha anat professionalitzant des de l’actuació de Florence Nightingale. S’ha començat a reconèixer com a ciència des de mitjans del segle XX i com a professió té les seves funcions: -

Assistència

-

Investigació

-

Docència

-

Sociopolítica

-

Gestió

-

Prevenció o informació sanitària

Figura 3. Florence Nightingale http://www.biography.com/people/florence-nightingale-9423539

La infermeria en general té l’objectiu de realitzar activitats que fomentin a mantenir la salut de les persones, ajudar a la seva recuperació i rehabilitació i donar una mort digna. Els infermers/es poden actuar de forma autònoma sobre el pacient o col·laborar amb qualsevol que formi part de l’equip mèdic.

2.2. COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ INFERMERA Les competències són aquelles habilitats i coneixements que serviran per a la presa de decisions i que asseguraran uns processos de cures de qualitat. Per tant, per poder dur a terme les activitats de manera satisfactòria s’han de tenir ben desenvolupades les

11

tècniques i tenir un bon pensament crític. Els infermers/es tenen múltiples competències que estaran desenvolupades en els següents punts.

2.2.1. Procés de cures Consisteix en subministrar cures a les persones que ho necessitin sempre seguint una organització adequada: s’obté la informació necessària i després es valora la prioritat finalment s’actua.

2.2.2. Prevenció i promoció de la salut L’educació sanitària permet ensenyar com prevenir malalties, com promoure la salut, i diferents pràctiques per mantenir-se saludable.

2.2.3. Procediments i protocol Cada persona és diferent, així doncs s’ha d’administrar les cures infermeres de manera personalitzada, sempre seguint una bona organització. 2.2.4.

Tenir cura de les persones en situacions específiques

Com s’ha dit abans, s’ha d’aplicar la corresponent cura a les persones segons en la situació en que es trobi. 2.2.5.

Comunicació amb persones cuidades, familiars i de la professió

Sempre s’ha de tenir una bona comunicació amb les persones cuidades per tal d’obtenir informació sobre la seva situació i per comunicar-li què se li farà, amb els familiars per tal de comunicar la situació en què es troba el pacient i amb el personal sanitari per tal de valorar les situacions en cada cas.

12

2.2.6.

Treball en equip i relació interprofessional

Els infermers, com a professionals que formen part de l’equip de salut, han de treballar amb la resta de personal sanitari i mantenir-hi una correcta relació per tal de que la cooperació es realitzi eficientment. 2.2.7.

Manteniment de les competències professionals

Es necessita aquest manteniment per tal de poder continuar actuant de manera professional i que els resultats siguin de la millor qualitat possible en cada cas. 2.2.8.

Ètica, valors i aspectes legals

Cal tenir sempre en compte l’ètica i la legalitat en cada pràctica i respectar els valors. 2.2.9.

Implicació i compromís professional

És necessària la màxima implicació en les cures infermeres en cada persona i lògicament, al compromís professional.

 REFLEXIÓ CRÍTICA Trobo que la disciplina i la professió són dues coses que podem evidenciar per separat però que es troben sempre lligades. Gràcies a aquesta unió es pot arribar a l’objectiu comú: complir i ajudar a les persones que ho necessitin. L’exercici no sortirà bé si només funciona una d’elles, es necessiten mútuament. D’altra banda, tot i que la infermeria s’hagi professionalitzat i cada cop avanci més com a ciència pròpia, crec que encara queda molt camí per a fer. No fa ni un segle en què s’ha començat a reconèixer i a més a més, crec que la societat no és prou conscient de la quantitat 13

de

feina

(i

útil)

que

fa

un

infermer/a,

incloent-me

a

mi.

Personalment, fa uns mesos, abans de començar la carrera no tenia molt clar que les infermeres fossin tant necessàries com ho són realment. Sempre les havia considerat per sota dels metges però ara veig que no, que són feines igualitàries però que realitzen funcions diferents. De la manera que jo ho pensava molta gent també ho fa així que crec que malgrat que hàgim avançat encara hem de conscienciar a la gent de les professions que trobem en un hospital (ja no només infermers, sinó qualsevol que formi part d’un equip mèdic) i que totes són importants i que no unes es troben en un nivell superior i d’altres més inferiors. Remetent-me als arguments que acabo d’explicar, són rellevants cada una de les funcions que realitzen els infermers. És igual d’important

realitzar

unes

cures

com

proporcionar

informació

sanitària. Per l’experiència que he tingut estant en hospitals de visita a familiars, hi ha pacients de tot tipus i no se’ls pot tractar a tots de la mateixa manera. Així doncs, si hi ha pacients de mil maneres també hi haurà mil maneres de tractar-los. Els infermers i infermeres hem d’obtenir informació de l’altra persona per tal d’aproximar-nos com més puguem a ella i tractar-la pel què i per com és.

14

3. Què s’entén per saber infermer? de

desenvolupament

infermer?

...