7. Inversio Empresarial 01527 PAC4 Solucio 2017 2 PDF

Preview

Summary

Inversió Empresarial Curs 2017-18 / 2n semestreNom i cognom de l’estudiantProva d’avaluació continuada 4. Anàlisi d’inversions I i IICriteris d’avaluacióAquesta PAC consta de 8 preguntes, en cadascuna de les quals està indicada la seva puntuació.Per a avaluar les competències i objectius corresponen...

Description

Inversió Empresarial Curs 2017-18 / 2n semestre

Nom i cognom de l’estudiant Prova d’avaluació continuada 4. Anàlisi d’inversions I i II

Criteris d’avaluació Aquesta PAC consta de 8 preguntes, en cadascuna de les quals està indicada la seva puntuació. Per a avaluar les competències i objectius corresponents a la PAC4/Mòduls 4 i 5 i especificats en l’entorn de l’aula, es valoraran tant els resultats com els comentaris realitzats durant la PAC. Cal, doncs, no limitar-se a trobar una resultat numèric sinó que cal extreure conclusions dels resultats obtinguts en els diferents exercicis proposats i argumentar correctament les respostes donades. El 50% de la nota correspon a la interpretació i comentaris sobre les preguntes que es plantegen.

Format i data de lliurament Data límit de lliurament: el 12 de Maig de 2018 fins les 23:59 hores. Podeu lliurar el document definitiu tant en extensió .doc (arxiu de Word) com .pdf (arxiu d’Acrobat). Els càlculs que heu fet per obtenir els resultats els podeu afegir al mateix arxiu Word. Qualsevol Excel només servirà de possible consulta en cas de detectar-se un error. Tots els càlculs, descripcions fórmules i explicacions han de figurar dins l’arxiu Word o Pdf.

1/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

Enunciat Coneixem un estudiant d’ADE que fa temps que s’està plantejant emprendre un projecte que ell intueix que pot ser molt rendible. Després d’estudiar i assimilar els conceptes del Mòdul 3 d’aquesta assignatura s’ha decidit a intentar traduir en dades les previsions que ell té sobre el seu negoci. Ja ha calculat els Fluxos Lliures de Fons, ell creu que estan bé i que no s’ha deixat cap cobrament ni pagament dels que hauria d’afrontar per dur a terme el seu projecte emprenedor. Ara ens demana que l’ajudem a confirmar o desmentir la seva intuïció, que l’ajudem a valorar si el seu projecte és viable. Aquests són els Fluxos Lliures de Fons que ell ha calculat: Anys FLF

0

1

2

3

4

5

-100.000

10.200

20.300

35.400

40.200

30.100

També ens indica, per si ho necessitem, que el tipus impositiu que suportarà serà del 25%.

PREGUNTA 1 (1 punt) La part del finançament encara no l’ha quantificat, i això és el primer que ens demana, que determinem el cost del finançament del seu projecte. Com que el FLF inicial és -100.000, ja va entendre a l’estudiar el Mòdul 3 que aquest és el finançament que necessita, 100.000€. Ha visitat un parell de bancs i a tots dos li han recomanat el mateix, que solꞏliciti un préstec ICO. L’han ajudat a comprovar si compleix els requisits per obtenir-lo i la conclusió és que sí, que el pot demanar. Si algú de vosaltres també estigués interessat en obtenir finançament per aquesta via, ho podeu consultar aquí: https://www.ico.es/web/ico/ico-empresas-yemprendedores A l’enllaç anterior podeu comprovar que el cost del préstec a 5 anys que necessita el nostre estudiant és del 4,437%. En realitat aquest 4,437% és la TAE del préstec. Aquesta TAE, a banda de l’interès, ja inclou les comissions que també haurà de pagar. Això ens va perfecte perquè per analitzar la viabilitat de la inversió el que necessitem és el cost real del préstec. Quan treballem només amb l’interès nominal ho estem simplificant, el cost real és la TAE.

2/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

https://www.ico.es/web/ico/ico-empresas-y-emprendedores/-/lineasICO/view?tab=tipoInteres

Valorant aquesta informació i tenint en compte la seva situació financera personal, l’estudiant ens informa que ell vol aportar el 60% del finançament necessari i és per la resta que solꞏlicitarà el préstec ICO. Quant a la remuneració mínima que ell exigeix per la seva aportació, ens diu que es conforma amb un 12% de rendiment. Partint d’aquesta informació, calculeu el WACC que haurà d’utilitzar per avaluar la seva inversió, tenint en compte que els interessos són deduïbles d’impostos. El cost mitjà ponderat de capital (WACC o k0) és la suma del cost del deute i dels fons propis ponderada pels valors del deute i les accions a valors de mercat. Les proporcions de cada font de finançament són: -

Prèstec (fons aliens): 40% Aportacions (fons propis)= 60% Projecte kd

4,437%

kd X(1-t)

3,328%

ke

12%

D/D+E

40%

E/D+E

60%

K0 = (4,437%x(1-25%)*40%) + (12%*60%) = 8,531%.

3/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

PREGUNTA 2 (1 punt) Tot i que l’estudiant el que vol saber i ens demana insistentment és la rendibilitat de la seva inversió, li hem recomanat que s’informi també del Termini de Recuperació Descomptat. a) Raoneu-li quina informació pot obtenir del resultat del Termini de Recuperació Descomptat i per què li recomanem calcular-lo. El payback o termini de recuperació descomptat (TRD) ens informarà del nombre de períodes que transcorren en el projecte fins que els fluxos de fons permeten recuperar el desemborsament inicial realitzat al moment inicial. És important tenir aquesta dada perquè ens permetrà tenir informació sobre el risc de la inversió, associat al temps que necessita per a transformar en liquiditat el desemborsament inicial. Concretament, el payback descomptat, ens informarà sobre el període en què la suma del valor actualitzat dels fluxos de fons generats pel projecte d’inversió iguala la quantitat desemborsada al moment inicial. b) Raoneu-li per què hem decidit que si calculem el Termini de Recuperació Descomptat, pensem que no és necessari calcular també el Termini de Recuperació. El termini de recuperació ens ofereix la mateixa informació que el termini de recuperació descomptat, però sense tenir en compte el valor del diner en el temps. És a dir, per obtenir el moment del temps en que el projecte recupera el desemborsament inicial, utilitza la suma acumulada dels fluxos, sense considerar en quin període es generen. El criteri més adequat per determinar el termini de recuperació és el payback dinàmic, ja que a diferència del payback estàtic, el dinàmic treballa amb els fluxos descomptats, per tant, té en compte el valor dels diners en el temps. El payback dinàmic, com la resta de criteris on s’actualitzen els fluxos de caixa abans d’operar amb ells, es fonamenta en la idea que el valor d’una unitat monetària va variant al llarg del temps. L’objectiu últim d’aquests mètodes és fer equiparables unitats monetàries rebudes en diferents moments del temps de manera que puguem agregar-les i comparar-les en termes del seu valor en una data concreta (generalment avui). És a dir, es tracta d’homogeneïtzar els fluxos de fons obtinguts per a fer-los comparables amb la inversió inicial necessària. c) Calculeu el Termini de Recuperació Descomptat del seu projecte emprenedor. Per calcular el Termini de Recuperació Descomptat cal actualitzar cada un dels fluxos de fons del projecte, dividint-lo per (1+k0)^n, i posteriorment acumular els fluxos actualitzats: 0

1

2

3

4

5

Fluxos A actualitzats

-100.000,00

9.398,23

17.234,06

27.691,13

28.974,05

19.989,20

Acumulats

-100.000,00

-90.601,77

-73.367,71

-45.676,58

-16.702,53

3.286,67

Aquest projecte té un TRD = 4,84. Per aquest projecte el pay-back dinàmic és també dins l’interval (4,5): TR =  + , sent  = 4 i  = -X/(Y-X)

4/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

 = 16.702,53/(3.286,67 + 16.702,53) = 0,836 Per tant el termini de recuperació o payback dinàmic és igual a 4,84 anys per aquest projecte (4 anys i 305 dies).

d) Expliqueu-li el significat del resultat obtingut a l’apartat anterior. Si es porta a terme el projecte, amb els fluxos que generarà en el futur, hauran de transcorre 4 anys i 305 dies per recuperar els 100.000 euros que s’han invertit al moment inicial. PREGUNTA 3 (1,5 punts) L’estudiant ha sentit a parlar molt del Valor Actual Net (VAN). Ell ha treballat a diferents empreses i sovint sentia que els membres del departament financer treballaven amb aquest concepte quan avaluaven inversions. a) Expliqueu-li amb les vostres paraules què és el VAN i quina informació proporciona als potencials inversors. El Valor Actual Net és una mesura de la rendibilitat absoluta que genera el projecte: fa una valoració de la riquesa que genera el projecte en termes absoluts, expressada en unitats monetàries d’avui. El VAN és el resultat d’actualitzar, utilitzant una determinada taxa (k0), tots els fluxos de fons que s‘estima que proporcionarà el projecte, agregar aquests resultats i a la suma restar-li el valor de la inversió inicial (desemborsament inicial, A). El VAN seria doncs equivalent a la següent suma:

VAN = -

Inversió inicial, A

+

Valor actual de la renda formada pels fluxos de fons

Si obtenim un VAN positiu, aquest resultat ens indica que els ingressos que generarà el nou projecte permetran satisfer totes les despeses vinculades a la inversió, remunerar i recuperar el finançament, i a més generarà uns excedents equivalents al valor del VAN. En aquest cas, el projecte serà viable segons el criteri VAN. b) Calculeu el VAN del seu projecte emprenedor. La fórmula que ens permet calcular el VAN és:

VAN (8,531%) = 3.286,67 euros c) Expliqueu-li el significat del resultat obtingut a l’apartat anterior. Té un VAN positiu, el que indica que si s’executa es podrà recuperar el capital invertit, i a més obtenir un benefici net en unitats monetàries d’avui equivalent a la quantitat del VAN, 3.286,67 euros. Per tant, segons aquest criteri el projecte és viable.

5/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

PREGUNTA 4 (2 punts) Per determinar tots els cobraments i pagaments estimats que ha utilitzat pel càlcul dels FLF, l’estudiant ha estat molt curós, s’ha informat de les dades del sector, s’ha plantejat diferents escenaris... Però tot i així és conscient que no deixen de ser estimacions, que els FLF reals poden patir desviacions respecte els FLF que ell ha estimat i això el neguiteja molt. Nosaltres li hem suggerit que l’anàlisi de sensibilitat el pot ajudar molt en aquest aspecte, però ell no sap de què es tracta aquesta anàlisi. a) Expliqueu-li amb les vostres paraules què és l’anàlisi de sensibilitat i per què pot ser una bona idea aplicar-lo donat el neguit que ens ha transmès. L’anàlisi de sensibilitat és un mètode de valoració d’inversions en un context de risc. Quan la persona que ha de prendre la decisió de tirar o no endavant un projecte d’inversió té al davant un escenari en el qual totes o algunes de les magnituds es poden considerar com a variables aleatòries (no certes), li pot ser de gran utilitat fer un anàlisi de sensibilitat dels resultats obtinguts basant-se en el càlcul del VAN i la TIR. L’anàlisi de sensibilitat respon a la pregunta: “Quant ha de variar X perquè la inversió deixi de ser atractiva?”, essent X algunes de les magnituds que defineixen el projecte d’inversió (desemborsament inicial, fluxos de fons o taxa de descompte). b) Apliqueu l’anàlisi de sensibilitat al flux de l’any 1, al de l’any 2 i a la taxa de descompte. Variació de a1: A partir de l’equació del VAN substituirem tots els valors a excepció del flux de l’any 1. Aïllarem el valor d’aquest flux, i per tant haurem obtingut el valor del flux, pel qual el VAN és nul, per tant, serà el valor mínim que podrà tenir aquesta magnitud: Q1 > 6.632,94 Per tant la decisió continuarà essent acceptar el projecte sempre que Q1 variï, ho faci sempre en l’interval [6.632,94,∞] Variació de Q2: En aquest cas faríem el mateix plantejament anterior, aïllant el flux Q2: Q2 > 16.428,63 La decisió continuarà essent acceptar el projecte sempre que Q2 variï, ho faci en l’interval [16.428,63,∞] Variació de k: En aquest cas, atès que el VAN és una funció decreixent de k, la taxa de descompte que fa que el VAN sigui igual a zero (la TIR del projecte) serà la taxa de descompte llindar entre acceptar i rebutjar. Si k supera aquesta taxa llindar, la decisió d’acceptar la inversió deixarà de ser l’òptima. En el nostre cas, la taxa que anulꞏla el valor del VAN, és el 9,60%. Per tant, mentre la k es mantingui en l’interval [8’531%, 9’60%] la decisió d’acceptar la inversió continuarà sent l’òptima. 6/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

c) Expliqueu-li clarament el significat dels resultats obtinguts a l’apartat anterior. Donada la seva preocupació per la precisió de les seves estimacions, és possible que si entén aquests resultats el tranquilꞏlitzem molt (o que descobreixi que la seva preocupació és fundada, això també estaria bé saber-ho). Per valorar la sensibilitat de cada una de les magnituds que hem analitzat, cal veure quina és la variació que experimentaria respecte el valor previst en el projecte analitzat. En el cas del primer flux, ha d’experimentar una disminució del 35% respecte el valor considerat en les previsions; i en el cas del segon flux, la disminució ha de ser del 19%. Per tant, són oscilꞏlacions força importants, per tant, aquests valors no presenten una sensibilitat molt elevada per a la viabilitat del projecte. El mateix podem dir sobre la taxa de descompte, el projecte deixaria de ser viable si la taxa de descompte augmentés per sobre del 9,60%, el que suposa un increment del 12%; i per tant tampoc seria una variable que presenta molta sensibilitat. PREGUNTA 5 (1,5 punts)

Tot i la informació que li hem anat calculant i explicant a les preguntes anteriors, l’estudiant insisteix: i el rendiment? a) Calculeu-li el rendiment de la inversió, la TIR. Per calcular la TIR plantegem l’equació del VAN deixant com a incògnita el tipus de descompte i la igualem a zero. De fet és el càlcul que ja hem fet en l’anàlisi de sensibilitat de la taxa k:

100.000

10.200 (1 TIR)

1



20.300 35.400 40.200 30.100 2  3  4  5  0 (1 TIR) (1 TIR) (1 TIR) (1 TIR)

TIR = 9,60% b) Si ens basem exclusivament en el resultat obtingut a l’apartat anterior, ens podem pronunciar respecte a la viabilitat del projecte? Per què? No, pel fet d’obtenir una taxa de rendibilitat, una TIR, no podem determinar si el projecte és o no viable. La TIR ens indica la rendibilitat de la inversió però no té en compte el cost del finançament, per això no ens permet pronunciar-nos. És viable una inversió que rendeix un 5%? Depèn, si la finances al 3% sí, si el que et costa el finançament és un 7%, no. Amb la rendibilitat aïllada no ens podem pronunciar. c) Expliqueu-li a l’estudiant com funciona el criteri de la TIR i determineu si la inversió és viable segons aquest mètode d’avaluació d’inversions. Per determinar la viabilitat segons el criteri TIR cal comparar aquesta taxa amb la rendibilitat mínima que li exigim al projecte, que hem suposat que és cost mitjà ponderat del capital (k0), és a dir, el que costa finançar els recursos que invertim al projecte. En el projecte que estem analitzant, donat que la TIR (9,60%) és superior a la taxa k0 (8,531%), podem determinar que el projecte és viable segons TIR. PREGUNTA 6 (1 punt) Amb tota la informació que li hem donat, la veritat és que el nostre estudiant està bastant preocupat. S’ha quedat especialment intranquil amb el que li heu explicat sobre l’anàlisi de sensibilitat. Potser per vosaltres

7/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

tampoc és tan greu, però ell ja té tendència a preocupar-se per tot. Hem pensat que podem aplicar-li el mètode de la Taxa de Descompte Ajustada al risc (TDA). Ell no sap què és, però donades les llargues i múltiples converses que hem tingut amb ell, ens atrevim a fixar la seva k* per aquest projecte, un 10%. a) Utilitzant aquesta k* com a tipus de descompte, determineu la viabilitat de la inversió.

VAN(k*  10%)  100.000

10.200 (1,1)

1



20.300 35.400 40.200 30.100     1.207 2 3 4 5 (1,1) (1,1) (1,1) (1,1)

Si utilitzem la k* del 10%, la inversió no és viable. b) Expliqueu-li les conclusions que es poden treure del resultat de l’apartat anterior. Si tenim en compte el risc de la inversió i l’aversió al risc del nostre estudiant (que ens ha permès determinar la seva k*) la inversió no és viable. El que ens està indicant el criteri de la TDA és que, tot i que quan no teníem en compte el risc, la inversió era viable, si també considerem la postura del nostre inversor davant del risc, li hauríem de recomanar que no tiri endavant el seu projecte emprenedor. Donada la seva postura davant el risc, no rendeix prou com per compensar-lo del risc que haurà de suportar. PREGUNTA 7 (1,5 punts) Ara el nostre estudiant s’està llegint el Mòdul 5. Ens diu que ha vist que per incorporar el risc a l’anàlisi d’inversions hi ha molts mètodes que parteixen del tipus d’interès sense risc, i ell no sap quin és aquest tipus d’interès. Com que la seva inversió és a 5 anys li hem comentat que una bona aproximació al tipus d’interès sense risc a 5 anys de la Zona Euro seria el rendiment dels bons a 5 anys alemanys. a) Feu una cerca a internet de quin és actualment el rendiment dels bons a 5 anys alemanys. Com ja sabeu, els tipus d’interès es mouen constantment afectats per múltiples i diverses variables econòmiques, polítiques... Per tant, indiqueu-nos a quina data correspon el rendiment que heu trobat. Procureu que sigui relativament actual, qualsevol data d’aquest mes d’abril o maig estaria bé. Poseunos també l’enllaç a la web on heu trobat la dada.

8/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

https://www.deutsche-finanzagentur.de/en/institutional-investors/primary-market/auction-results/

https://www.bloomberg.com/markets/rates-bonds/government-bonds/germany

9/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

https://www.investing.com/rates-bonds/germany-5-year-bond-yield

https://www.marketwatch.com/investing/bond/tmbmkde-05y?countrycode=bx

b) Cerqueu també el que rendien els bons a 5 anys del tesoro espanyol a una data el més propera possible (si pot ser del mateix dia, perfecte!) a la que heu utilitzat a l’apartat anterior. Poseu-nos també l’enllaç a la web on heu trobat la dada.

10/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

http://www.tesoro.es

https://es.investing.com/rates-bonds/spain-5-year-bond-yield

11/13

PAC4. Anàlisi d’inversions I i II

https://www.datosmacro.com/deuda/espana/tesoro/bonos-5-anios

c) Actualment, el mercat considera que Espanya té més risc que Alemanya, per això has trobat que els bons espanyols a 5 anys rendeixen més que els alemanys. Quina prima de risc apliquen els inversors per determinar el rendiment dels bons espanyols a 5 anys, si considerem que els bons a 5 anys alemanys no tenen risc? Si considerem que els bons alemanys no tenen risc, representen la taxa lliure de risc, i per tant la prima de risc que incorporen els bons espanyols la calcularem de la següent forma: Prima de risc = k* – k = 0,392 – 0,033 = 0,359 % és la rendibilitat addicional que se li exigeix al bo de l’Estat, per considerar que té més risc que el bo alemany.

PREGUNTA 8 (0,5 punts) Després de tot el que li hem calculat i explicat, ens ha dit: però el projecte el faig o no? Responeu-li si us plau a aquesta darrera qüestió. A l’aplicar el VAN, la TIR, el termini de recuperació, la inversió resulta viable. No obstant, quan hem considerat el risc del projecte i hem tingut en compte la postura del nostre inversor davant el risc, els resultats ens decanten cap a recomanar-li al nostre inversor que no tiri endavant el seu projecte emprenedor. Quan treballem amb inversions arriscades, la recomanació sobre si tirar-les endavant o no, no pot basar-se només en...