Apuntes, prof. Anna Garnatxe PDF

Preview

Summary

Download Apuntes, prof. Anna Garnatxe PDF

Description

Informació i comunicació Economia: Ciència que intenta aprofitar els recursos que ens dona aquesta manera per transformar-la i obtenir recursos i cobrir necessitats humanes. Vivim en una societat de la informació i la comunicació, però no sabem gairebé res del que passa perquè els mitjans no expliquen les coses. EX: fa un parell d'anys sortia sovint en els mitjans "los pirates somalis", però realment els espanyols són els pirates. Com ,sempre s'han dedicat a pescar, ja nos els hi queda pesca i per això marxen a un altre país a buscar-la (Marroc, Somàlia, etc.) sense pagar res. Actualment paga el mínim (un 10%, però se'ls demana un 30%). Per això els pirates van segrestar els espanyols. No s'ha vist mai que els pescadores espanyols roben a terres de Somàlia, per exemple, però sí com els somalis segresten els pescadors espanyols. EX 2: cas Prestige (van trigar 10 anys en fer un judici; mentre se celebrava va tenir lloc el de la talodomida -medicament que prenien embarassades i que va trigar 50 anys en jutjar-se-). Absolució als acusats, però el més important responsable era l'amo del petroli i no es va seure cap dia als jutjats: el vaixell només tenia un sol casc mentre que estan obligats a portar-ne 2, no va formalitzar les pòlisses d'assegurança i que el vaixell era conduit per 22 mariners (només 2 estaven als jutjats, mentre que els altres 20 estaven contractats sense experiència i a Letònia). ¿Qui és l'amo del petroli que el va fer navegar en aquests circumstàncies? No se sap, només es va fer conèixer pel diari Le Monde, tot i que era una tapadera. L'amo del petroli era Putin (principal accionista de l'empresa rusa), per tant no interessava explicar-ho. El diari El país va reproduir la notícia de Le Monde sense dir que l'empresa rusa, el propietari accionista era Putin. EX 3: Le Figaró (diari més important França): el propietari és el més important fabricant francès d’avions de guerra, estafador 9 anys de Bèlgica, destituït de l’alcalde del seu poble perquè havia manipulat les eleccions. El seu pare (fabricant avions combat) era de mecenes i va pagar estudis d’un que va ser molts anys president de França (jans jirac?). l’avi (amo de carros de combat) tenia un cognom jueu i se’l va canviar: Açó (senyor carro de combat) Els diaris depenen dels amos i els anunciants. Ens diuen mitges veritats, ens manipulen. Sovint els mitjans no ens volen informar, sinó que ens volen distraure per tal que no pensem en res.

PROBLEMES ECONÒMICS MUNDIALS Problemes econòmics relacionats amb la cobertura de les necessitats humanes. L’economia va malament quan la gent no té cobertes les necessitats humanes.

Menjar Hi ha uns 1.300 milions de persones que no estan ben alimentades (un 20% total de la població mundial). Almenys cada dia 50 mil persones moren de gana al món. D'aliments en el món no en falten, en sobren. No és un problema de producció, sinó de distribució.

Resposta davant aquesta situació, segons Nacions Unides (organisme especialitzat, FAO, agricultura i alimentació). La FAO es va reunir al 2008 per tractar la fam del món. La FAO va dir que era inacceptable que morís tanta gent de gana i que havia d'actuar: 1. Reforma agrària: si volem que la gent deixi de morir de gana, les societats agràries han de tenir ben distribuïda la terra (però hi ha grans propietaris amb milers d'hectàrees i campesins amb molt poca terra). Per tant, s'havia de fer una reforma agrària, reduint les propietats dels grans latifundistes (tot i que hi ha alguns campesins que han intentat augmentar les seves propietats i ho han pagat amb la mort). 2. Canvi de conreus: cal que es produeixi allò que la gent necessita i no allò que nosaltres volem. La FAO va dir que per millorar la situació dels països subdesenvolupats aquests havien de canviar allò que cultivaven. 3. Invertir en aquest sector per tal que millori (maquinària, formació, etc.). La FAO demanava 50.000 milions de dòlars. La ONU va dir als països més desenvolupats crear un fons d'emergència per pagar aquets milions. Els països rics del món van dir que no, que com a molt donarien 12 mil milions de dòlars i l'ONU va acceptar (juny 2008). 3 mesos més tard comença la crisi (15 setembre de 2008; quan va caure Lehman Brothers). Quan va caure, van decidir rescatar la banca. Aprox. s'han dedicat arreu del món 4..600.000.000 € per rescatar la banca. Amb tot això, s'hauria pogut eliminar la fam del món 92 vegades. Aquest sistema és el capitalista.

Aigua Igual que els aliment, està malament distribuïda. Tenen més accés els americans i els de canada (550 litres d'aigua per persona i dia). A Europa el consum és de 350 l per persona i dia. A Espanya, 200 l per persona i dia. A l'Àfrica, 8l per persona i dia. Van demanar als països rics 20 mil milions per portar l'aigua als poblats.

Salut i malaltia Sida, en el món segons NU la pateixen 40 milions de persones arreu del món, de les quals cada any moren un 10%. Però, tot i les morts, no disminueix el nombre d'afectats, sinó que hi ha el mateix número d'afectats. D'aquests 40 milions, hi ha un 60% concentrats en l'Àfrica negra. I d'aquests 24 milions, tan sols 1 milió rep tractament mèdic i farmacològic.

Guerres Les guerres es fan en països que en pateixen les conseqüències, mentre que els que se’n emporten els beneficis amb les armes són d’altres països. Països europeus més exportadors d’armes: 1. França 2. Espanya



-

1998: la ONU aprova una resolució que prohibia un tipus d’armes anomenades mines antipersones. A Espanya encara moren una o dues persones per culpa de bombes perdudes de la Guerra Civil i hi ha diverses organitzacions no governamentals que pressionaven. Hi ha països que no l’han de complir perquè no van estar-hi d’acord: Xina EEUU Israel

A partir d’aquí, els països que van acatar aquesta resolució van buscar altres alternatives: bombes de dispersió (de racimo), les quals deixen anar uns fragments que exploten (són, en conclusió, una mini bomba antipersona). 

2008: la ONU se’n adona i prohibeix també les bombes de dispersió.

Espanya firma aquesta prohibició de bombes de racimo i hi ha un gran fabricador (Instalaza; dirigit per Moreneza, ministre de defensa de Rajoy) que va demanar 40 milions d’euros d’indemnització a l’estat espanyol. De moment no se li ha pagat.

Drogues Funciona al revés (del sud cap al nord). Es pot, per tant, sospitar que es venen armes per drogues i drogues per armes. 

Se sap que un soldat del Pentàgon que va fer un acord amb els traficants colombians. Els va fer enviar grans quantitats de coca i els van reomplir les avionetes d’armes per enviar-les a Nicaragua. El dirigent del Pentàgon és actual ministre de defensa d’Obama i té un premi Nobel de la pau.

A Espanya  

Cada dia, 52 milions d’euros es destinen a assumptes bèl·lics a l’estat espanyol. Al 2011, es va retallar en un 4% tots els ministeris, menys el de Defensa, que es va incrementar en un 28% del pressupost.

Medi ambient La 2a GM es va acabar al 1945. Fins als 60, ens trobàvem en període de postguerra. A partir d’aquí, el món occidental va entrar en la societat de consum. Fins aquests moments, només s’ha fet una sola cosa: consumir. No obstant això, la percepció de felicitat era molt més elevada als anys 60 que actualment.  

En 50 anys, hem engolit el 70% de reserves de petroli al món. Segons els experts, només ens en queda per 40 anys. Es pot crear combustible biològic amb blat de moro i, durant aquests darrers anys, s’està retallant de l’alimentació humana per a destinar aquest blat de moro a fer combustible.



També hem augmentat 1,5º C de temperatura mundial. En 5 anys, Grenlàndia s’ha començat a desglaçar, el que vol dir que les aigües oceàniques que estan pujant. Les Maldives i Kiribati, dos estats independents, s’estan enfonsant sota les aigües.

Decreixement: Ja no podem créixer més materialment.

Mecanismes de l’economia mundial Índex de desenvolupament humà (IDH): Creat per la ONU en 1991. Es pensava que això portaria més a la realitat econòmica de cada país que el PIB. Problemes del PIB: -

S’analitzen són fluxos i no estocs (cas de reconstrucció del Japó) Només es fixa en la producció i no en la distribució. L’ increment del PIB no significa increment del benestar; al donar només promitjos, no dóna una idea de la realitat.

L’IDH comprèn 3 variables que ponderen en un 33% cada una: -

Renda per càpita Nivell educatiu (percentatge d’alfabetització i escolarització) Nivell de salut (esperança de vida).

L’ONU ha promès que afegiria 3 variables més a l’IDH quan les tinguessin: -

El llindar de la pobresa (tenir uns ingressos inferiors en un 60% del promig) La condició de la dona (mitjançant el nivell de sou de la dona respecte el de l’home per un mateix càrrec i mitjançant els llocs oficials) La variable mediambiental (a través de les emissions de CO2).

Comerç internacional: Hi ha dues condicions bàsiques: 1) El preu: pot ser just/injust. Si sempre hi hagués una negociació entre l’oferta i la demanda i es trobés sempre un punt d’equilibri, el preu sempre seria just. Però només es pot regatejar quan estem en igualtat de condicions (en un mercat, per exemple) i això mai sol passar. En el comerç, sempre hi ha un fort i un de fluix (que pot ser el venedor o el comprador). Per això, el comerç és desigual. Qui més en pateix les conseqüències són els països del tercer món. Els productes del tercer món es venen cada vegada més barats, mentre que els productes que ells compren són cada vegada més cars, pel que s’estan arruïnant  Relació d’intercanvi desigual. Intercanvis econòmics a Espanya

Es va fer un estudi de les estadístiques de comerç dels anys 90 entre Espanya i països del tercer món i se’n va treure que, a mesura que passaven els anys, Espanya comprava més barat i venia més car. Això es va voler quantificar amb diners i es va voler saber què passaria si, durant un any, aquest preu deixés de variar i es mantingués equilibrat respecte a l’any passat. Si hagués passat això, Espanya hauria haver d’haver donat el que donava de compensació al desenvolupament per a països del tercer món. Creixement del comerç internacional Un altre aspecte és que el comerç internacional creix per tres raons: -

Les duanes baixen. Es calcula que quan va acabar la 2a GM, s’havia de pagar una duana de 40% de mitjana per a intercanviar amb un altre país. Actualment, a Europa ni tan sols existeixen i, a nivell mundial, només existeixen en un 3,5% aprox.

-

Les companyies transnacionals, abans anomenades multinacionals. La diferència és que una multinacional té l’empresa en un país i sucursals en altres països (com la CocaCola), mentre que la transnacional vol convertir múltiples països en el seu camp de producció; reparteix la seva activitat en molts països del món, pel que ha de fer transitar les matèries.

-

La diferenciació de producte; els consumidors no volen productes genèrics, sinó productes específics. Allò que Espanya més exporta arreu del món (encara que no sigui d’empreses espanyoles) són cotxes. Allò que Espanya més importa, en canvi, és el petroli, gas natural i cotxes. Això sembla contradictori i és per culpa de la diferenciació de producte. A Espanya exportem cotxes utilitaris i importem cotxes de luxe. En el cas dels cotxes, això s’entén, però no sempre és així, sinó que passa amb productes on l’ intercanvi és absurd (exemple dels enciams).

2) Polítiques comercials Hi ha de dos tipus: -

Proteccionista Lliurecanvista

No hi ha ni un sol país en el món que s’hagi industrialitzat i hagi crescut sense una política proteccionista. Així és com va créixer l’economia catalana (gràcies al proteccionisme, sobretot a la indústria tèxtil primer i, 50 anys més tard, gràcies també a la indústria d’automòbils. El Seat 600 va començar a vendre’s al mateix preu que l’escarbat de Volkswagen, però es van establir unes duanes molt fortes per a l’ importació d’aquest, que va fer que es disparés la venda del Seat 600). Estem obligant als països subdesenvolupats a rebaixar les seves duanes i no els deixem, per tant, desenvolupar les seves economies.

El petroli Punt de vista comercial 

Font d’energia número 1. Abans era el carbó, però és molt contaminant i car d’obtenir. A finals del s XIX, es va descobrir el petroli com a font d’energia, que al principi es venia molt barat (2$ el barril de 135L). Per culpa d’aquest preu barat, se’n va començar a consumir moltíssim, i més quan van arribar els anys 60, durant els anys de creixement econòmic.



Quan van arribar els 70, l’ anomenat Club de Roma1 van començar a plantejar si el creixement dels 60 no havia sigut excessiu. Van demanar al matrimoni Meadows2 que fessin un informe, que es va publicar amb el títol de “Los límites del crecimiento”, on es deia que s’havia de frenar el creixement dels 60.



1972: Se’n va fer tant ressò que es va fer una conferència per part de la ONU: Conferència Mundial del Medi Ambient, que es va celebrar a La universitat Sueca d’Estocolm. Des d’aquell moment, es va establir que es repetiria aquesta reunió cada 10 anys. Al 72, es pretenia conscienciar a la població i es va demanar a tots els ministres que establien a aquesta conferència que arribessin amb bicicleta.

Els països que exporten petroli estan agrupats: OPEC. 

Arabia Saudí i Venezuela va proposar l’augment del petroli a l’OPEC (són 2 dels exportadors més importants). Quan l’embaixador d’ EEUU a Arabia Saudí va assabentar-se i va informar-ho a Henry Kissinger, secretari d’estat dels EEUU, aquest va respondre que els deixés pujar el petroli, ja que tenen molt petroli a Texas i a Alaska i sabia que els únics que sortirien perjudicats serien els països europeus (França, Regne Unit) Japó, etc, que són rivals comercials.



1973 - Els països de l’OPEC van seguir les recomanacions d’Arabia Saudí i Venezuela, però esperant unes circumstàncies, que van trobar en la guerra d’Israel. Va tenir lloc la guerra del Yom Kippur, el dia d’acció de gràcies dels jueus, que van decidir envair un trosset més de Palestina. Els palestins van fer veure que, com a càstig, pujava el preu del petroli per castigar els occidentals per haver recolzat els jueus a la guerra. Va passar de 2 a 11$.



Aquesta situació va generar pànic als països occidentals, que van prohibir que els cotxes circulessin els diumenges. Tots els països ho van aplicar excepte Espanya, en aquell moment governat per Francisco Franco. Va dir que Espanya no podia prescindir de l’activitat dominical.

1 Club de Roma  ONG fundada al 1968 per un grup de persones, entre les quals hi ha científics i polítics que es preocupen per a millorar l’estat del món a llarg termini. 2 Matrimoni Meadows  Científics/professors del Institut Tecnològic de Massachusetts.



1980 – Encara es produeix una pujada més forta per culpa de la guerra entre Irak i Iran. Irak és el 3r exportador més important de petroli del món, i Iran el 5è. En aquell moment, no en van produir i, per tant, el preu va pujar de 11 a 32$. Es va voler diversificar l’oferta i reduir la demanda. -

Per reduir la demanda, es va canviar els motors d’explosió dels cotxes canviessin perquè consumissin menys. Però tot i que el consum del cotxe baixava, els cotxes augmentaven. L’altra acció va ser fer un aïllament tèrmic d’edificis perquè no es gastés tant en calefacció.

-

Per diversificar l’oferta d’energia, es va recuperar l’ús del carbó (ja que tornava a ser una energia competitiva, vist el preu del petroli). A Espanya, hi ha una petita zona minera (a Astúries i Lleó) que es va obrir en aquell moment, però ara ja han deixat de ser rentables i no es sap què fer amb els treballadors. D’altra banda, també es va extreure més petroli, aquell cop del mar. Van néixer les plataformes petroleres a la mar del Nord, al golf de Mèxic i al golf de Guinea. Però aquestes plataformes es tornen obsoletes al cap de 30 anys, ja que estan estàtiques i si no es canvien de lloc ja no serveixen. S’ha volgut destruir dues d’elles: 

Una a la mar del nord (que era de Shell). Es pretenia fer amb petards, però Greenpeace s’hi va oposar i els van demanar que les desmuntessin cargol a cargol, tal i com les havien muntat. Com aquests es negaven, Greenpeace va iniciar una campanya contra la Shell, que es va dur a terme a països nòrdics. Finalment, això va fer que la Shell acabés desmuntant-les tal i com Greenpeace ho havia demanat.



Una segona plataforma va quedar obsoleta a la mar del nord, però aquest cop, fora de les aigües territorials (de la British Petroleum). Quan això va passar, un lord britànic va decidir comprar-los la plataforma obsoleta i va declarar l’estat independent de Sea Land, del qual es va declarar rei. Aquest senyor va morir fa mig any, però el seu fill s’ha declarat nou rei de Sea Land. Això se’n va assabentar un guàrdia civil jubilat de Madrid, que es va autoproclamar ambaixador espanyol de Sea Land. Va començar a fer passaports falsos a la gent, fins que el rei de Sea Land se’n va assabentar i el va destituir com a ambaixador.

Una altra cosa que es va fer per diversificar: l’energia nuclear. 1. Primer accident nuclear més important: a Chernobyl, està previst que un milió de persones mori de càncer i leucèmia d’aquí uns anys per culpa de l’explosió del 1986.

2. El segon accident més important: Fukuyama, al Japó. 3. El tercer: Three Mile Island, a EEUU. 4. El quart: a Palamares, Almeria, on no hi ha hagut mai cap central nuclear, però on Franco va deixar instal·lar bases americanes amb instal·lacions nuclears, ja que necessitava el recolzament americà pel règim. Se’n va instal·lar quatre. Aquesta zona de Palamares és una zona deserta on es filmaven westerns. Es va descobrir uns anys més tard, que la meitat dels que vivien allà havien mort, tots de càncer i leucèmia. 5. Al país Valencià, se’n havia construït una al riu Xúquer, que va tenir una inundació. Per sort, encara no estava en marxa, sinó, tot el poble valencià hagués quedat contaminat. 6. A Catalunya, se’n va construir 3, de les quals queden 2, ja que una d’elles (Vandellós 1) tenia el mateix model que la de Chernobyl i no es va considerar fiable. Actualment, els seus restos estan tapats per 8 capes, que poden quedar desmuntades si la zona pateix un terratrèmol. 7. 1961: Primera central nuclear a Santa Maria de Carroña ( Guadalajara). Actualment, considerada obsoleta, tot i que el govern la manté en peu.

Per últim, a l’hora de diversificar, es van desenvolupar les energies renovables. José Luís Zapatero va fer un bon programa d’energies renovables, que va aconseguir que la meitat d’electricitat espanyola provingués d’energia eòlica. Els del PP han anul·lat aquest programa. També es va apostar per l’energia solar. A Alemania, el consum d’aquest tipus d’energia és vuit vegades més alt que a Espanya, on hi fa una mica més de sol. És un tipus d’energia que està actualment incrementant una mica.



1980 - Entre totes aquestes mesures, el petroli va baixar lleugerament de preu. De 30 va passar a 26$. Això va fer que s’emprenyessin els països de la OPEP i aquests van inventar el sistema de quotes, que significava que cada país podia exportar una quantitat determinada de petroli. Només ho va respectar Aràbia Saudí, però altres, com Venezuela, no ho respectava.



1992 - Es va determinar, a més, que Aràbia Saudí faria d’acordeó, és a dir, produir menys per compensar si algun país produïa més del que li tocava. Per culpa dels altres països, Aràbia Saudí no podia exportar casi res, fins que es va cansar i va decidir exportar la quota que li tocava al principi. Això va fer que es produís més petroli i que el preu baixés fins que estigués a 12$ el barril.



L’OPEP es va alertar i va decidir imposar greus sancions a aquells països que no respectaven la quota. H...