Apunts hermenèutica Célan PDF

Preview

Summary

Apunts sobre la poètica de CelanRobert Caner - Gadamer, lector de Celan Gadamer s’oposa a un art aïllat del seu entorn, un art abstracte, perquè això produeix una trivialització del fenomen artístic. El concepte hegelià d’experiència ressona, amb el seu model d’integració, en contraposició a la reco...

Description

Apunts sobre la poètica de Celan Robert Caner - Gadamer, lector de Celan Gadamer s’oposa a un art aïllat del seu entorn, un art abstracte, perquè això produeix una trivialització del fenomen artístic. El concepte hegelià d’experiència ressona, amb el seu model d’integració, en contraposició a la reconstrucció de l’hermenèutica romàntica de Schleiermacher. A diferència del concepte de ‘’vivència’’ de Dilthey, positiu i integrador, l’experiència hegeliana implica un moviment dialèctic, sempre actiu, en el qual Gadamer es basa per desplegar el seu model dialògic de pregunta i resposta. No obstant, Gadamer farà un anàlisi a partir de la reducció del poema a un enunciat, sense tenir en compte la correspondència amb el so, que és el que caracteritza el text i que li dona un sentit. La proposta que fa Gadamer parteix d’aquest autor que es posa al lloc d’un lector mitjà i fingeix des d’aquí tenir els coneixements d’aquest lector normal. No és necessària l’erudició, el poema és suficient amb ell mateix. Per això otorga un càracter general a determinades paraules que considera importants i les fa aïllar del seu context, perquè així puguin arribar a ser compreses per un lector normal, més general. PAS D’ALLÒ INDIVIDUAL - ALLÒ GENERAL (ho veiem en Kafka, narrador objectiu i després consciència del subjecte endinsant-nos en el seus pensaments). El poema serà portador d’un significat universal, que empobreix dirà Gadamer la seva individualitat i el porta a un marc general. També en ‘’Du liegst’’, l’efecte de la lectura neutralitza el sentit provocador i polític del poema. -

En Celan és molt important aquest ‘’dir poètic’’, aquesta acte enunciatiu, després de l’Holocaust, té a veure amb com referir-se a allò que resulta irrepresentable. Caner-Liese incorporarà la categoria del sublim renovada per Adorno per així justificar una proposta d’anàlisi que desborda la capacitat d’imaginació, i que té a veure amb aquest caràcter negatiu de trobar-se amb una zona límit. EL LLINDAR ÉS AQUELL ESPAI ENTRE ALLÒ INTERIOR I ALLÒ EXTERIOR, EL LLOC ON EL POEMA ES FA POSSIBLE. Relació Subj/Limen = el llindar marcarà una distància entre el nostre lloc i el lloc on podem accedir. Kant ho descriuria en termes de fascinació, d’atracció, però també de terror. Per això parlarem d’una naturalesa contradictòria amb una distància de seguretat!!

GADAMER - Comentari Cristall d’alè La neu porta fred però al mateix temps s’accepta, és saludada. L’estiu ha estat difícil de soportar, pel seu constant desenvolupar-se i brollar. Ha estat una època pletòrica, davant la pobresa de l’hivern que actua com a bàlsam. El parlant travessa l’estiu amb aquesta morera blanca, una morera blanca que representa aquesta energia que germina, un símbol de la sed de viure. Paul Celan coneixia molt bé la natura, Ens dirà Gadamer que Heidegger li va

explicar que, a la Selva Negra (cabanya poema Todtnauberg), Celan estava informat de totes les plantes i els animals, més informat que el propi Heidegger. -

Ens parlarà de la consciència lingüística del poeta = no només agafa les paraules per la seva clara referència a l’objecte, sinó que alhora juga amb els significats principals i els matisos secundaris que ressonen en ella. Així, aquest component MAUL (boca) de MAULBEERBAUM (morera blanca), potser remetria a aquesta boca, a aquest crit.

-

Aquesta referència a la morera blanca faria referència a l'exuberància germinativa de les fulles d’aquesta, un moviment que es troba en aquest crit de la fulla. És la fulla, i no el fruit, que permet el camí cap a allò vertaderament dit. Així, el crit es relaciona amb aquesta boca, amb aquest MAUL, amb aquest acte de parla. VEIEM PER TANT UNA LECTURA MOLT CENTRADA EN LA MORERA BLANCA = la paraula boca, lligada amb la paraula bocasses, remet a aquest acte de parlar inútilment, de parlar per parlar, a un acte de parla buit i vacu.

Aquest anar espatlla amb espatlla amb la morera fa referència no quedar-se darrere d’ella sinó estar al seu costat, i no detenir-se, com tampoc ella deté el seu creixement. Fa referència a un camí que es repeteix, i això ve a dir que mai es compleix l’esperança del caminant, perquè aquest es posa en marxa en repetides ocasions. Sempre hi haurà noves germinacions, nous brots, que com aquest crit, no deixen mai en pau. ●

A QUI INTERPREL.LA EL PRIMER ‘’TU’’? Fa referència a aquest altre o allò altre que a ha de rebre aquest estiu. Hi ha un aquest crit que no deixa d’acompanyar el jo, i la neu tampoc, i això contrasta perquè no té cap mena d’encant ni atracció. Es presenta tot a partir de l’alteritat = estiu/hivern, vida/mort, crit/quietud, paraula/silenci. Es basa en el joc d’acceptar allò altra, allò desconegut. Gadamer ho llegeix en relació a una acceptació de la mort, que ho lligarà amb aquest poemari titulat Cristall d’alè, aquest últim alè i, per tant, aquest últim tenir lloc del llenguatge que és moldejat per l’alè.

●

Lligarà aquí la paraula amb la NEU = fa referència potser a l’experiència de la poesia?! Potser vol dir que la paraula del poema otorga una sensació hivernal? El poema parlarà d’aquesta quietud, ens diu a nosaltres que la quietud és benvinguda, provocant l’abol.lició d’una distinció entre un jo i un tu, entre el jo del poeta i el nosaltres. De fet, això té a veure amb aquest canvi d’alè, és a dir, una experiència, un aspirar i inspirar, que té lloc en un instant de silenci i quietud. Per això Gadamer parlarà del poemes de Celan com a suaus i quasi imperceptibles, poemes que donen testimoni d’una última angoixa vital però, al mateix temps, ofereixen una solució, una forma sòlida en el llenguatge.

El vent dona lloc a un llenguatge verdader, lluminós, i elimina tota noció falsa de

testimoni. Remet per tant a una verdadera espiritualitat del llenguatge, que no pretén fer enunciats comiats d’altres i sentits d’altres, sinó que els desemascara tots. Després que aquest ‘’viento de tu lenguaje’’ hagi irromput, pot començar el vertader poema, cap al cristall d’alè. ARA EL CAMÍ ESTÀ LLIURE, A PUNT PER SER TRANSITAT. ARA SÍ QUE POT SER TRANSITAT. LA NEU HA ESTAT ELIMINADA PEL VENT, UNA NEU QUE, COM AQUESTA XERRAMECA HUMANA, HO COBREIX TOT. Es tracta d’un camí de pelegrinatge que no condueix però al santuari sinó als glaciars, un món que ens és descrit com a hospitalari, perquè han estat l’esforç i la resistència els que han conduït el pelegrí fins allà. És, per tant el camí de la purificació, tot allò superficial humà ha estat eliminat, aquesta xerrameca de la qual ens parla Gadamer ja no existeix, ara és la purificació de la paraula que ha practicat el silenci, lluny del tràfec humà i a prop de la paraula verdadera. Per això ens parla d’una esquerda en el temps, d’una ‘’grieta de los tiempos’’, en aquest gel del glaciar. És un tall en aquest flux temporal del temps, en un espai on el temps ja no flueix. Per això en aquest espai pur, veiem el testimoni verdader, irrefutable, en una clara contraposició amb els falsos testimonis, producte d’aquests poemes confeccionats. ------COMENTARI CLASSE POEMA DU LIEGST Parla de la Segona Guerra Mundial. Estàs echado en este extenso escuchar, rodeado de espesura, de copos rodeado… Què és allò que fa hermètic al poema? Que en dificulta la comprensió? Estem parlant d’una matança, però aquest ‘’el hombre quedó como un colador, la mujer, la marrana…’’ hi ha quelcom que no enganxa amb aquestes línies i les prèvies. Hi ha una poètica molt continguda, i de cop ens trobem amb un trancament amb dues frases molt col.loquials, trancament del registre, que té a veure amb un ritual. Combina elements religiosos amb escenes grolleres. Quina és la pista per començar a llegir? Sembla que l’Edén hagi caigut, per tant sembla que ens col.loquem en un doble Edén: un de celestial i un d’infernal. El llenguatge està desarticulat, i aquesta desarticulació amb la manca d’un llenguatge coherent sembla que estigui mutilat, com la matança. La poesia contemporània parteix d’aquesta autonomia, el poema es tanca a si mateix i sobre el món que representa. El poema que parteix d’aquesta autonomia reclama alguna cosa més enllà d’aquesta autonomia, i reclama inscriure’s en un context determinat. Amb el seu llenguatge i forma és autònom, però a la vegada té també una concepció molt antimoderna, perquè reclama tornar estar al servei de quelcom que no és només artístic. Tot el que diu el poema està sempre vinculat amb la manera en què les paraules estan disposades. Abans de saber què diuen les paraules, veurem què diu la seva disposició i la seva vinculació = Sembla que no hi ha un especial lligam entre una

estrofa i la següent. Fixant-nos bé, si que hi ha un element que permet lligar el context i el contingut textual del poema, i és la RIMA (tenim rimes consonants umflockt-stockt fleischerhaken-äppelstaken

/

assonants

Gelausche-Rauschen

-

Havel-Gaben).

D’alguna manera es posen en relació molts versos d’aquesta manera. Schweden-EdenJeden aquestes tres paraules marcades per un guió idiosincràtic amb una potència especial fan que en certa mesura s’estructuri el poema amb aquesta estructura doble que fa el propi poema. Les tres paraules contenen en el seu interior la paraula Edén, encara que en totes 3 sigui de caire molt diferent. L’únic que no està emparallat és el Nichts, el Res emparallat amb res. Per tant, a partir de l’anàlisi de al forma, veurem que malgrat la desigualtat de la forma, el poema queda dividit en dos, de manera que la primera estrofa es tanca de la darrera. L’edén dona la volta a partir de la tercera estrofa, i canvia completament el poema. L'aigua continuarà però el propi poema, la pròpia paraula s'encalla, cau, amb aquest ‘'Nada queda estancado’’, malgrat que el canal digui que tot seguirà igual. Primera línia - Du liegst im groBen Gelausche / Estás echado en este extenso escuchar. En el gènere líric del jo, s’exalta el subjecte que parla. En canvi, Célan col.loca a l’inici del poema un Tu, trenca amb aquesta tradició, de manera que ens situem dins una estructura dialògica, hermètica i hermenèutica, perquè estem partint d’un altre desconegut, perquè el propi poema vol establir el diàleg amb aquest tu. Aquest altre és algú que està ajegut, és algú inactiu, però escolta atentament (aquest Gelausche ho indica, significa ‘’estar a l’aguait’’), un escoltar violent perquè significa estar pendent d’una presa. Veiem doncs aquest marc d’envivalència, aquest doble sentit que atorga a les paraules, un sentit positiu però també un de negatiu. Això remet també a l’Edén, un Edén que pot ser molt bo o molt dolent. El poeta ens situa a Berlín, a partir de la menció de diferents rius. L’anim a moure’s, ‘’ve tú al Spree’’. S’enllaçen una serie d’assessinats amb un motiu nadalenc. L’ofrena portarà un Edén un Edén que dona la volta, se situa en un primer pla en un terreny naadlenc però que dona la volta a un pla més sanguinari. Marrana = instult antisemita, ella va haver de nedar. Home I dona que remeten potser a la parella original, I aquesta promesa de restauració que sembla dir el poema mostra un ideal religiós a la terra I a la vegada una concepció política (aquells que volen el paradís que Sigui aquí, a la terra). Això indica aquesta doble visió, un desdoblament formal estètic i alhora unes al.lusions polítiques que es van percevent. Última estrofa - El canal de Landwehr - paraula típica d’un poema idealista romàntic, mostrant la natura com aquell lloc sublim, idílic, on jo em trobo com a ésser enorme i omnipotent. L’aigua del canal no farà soroll, res s’estanca, i ens trobem amb què el poema diu una cosa, amb aquest res s’estanca, però a la vegada la forma ho contradiu, perquè al fet que el vers caigui, i es desenganxi fa que ens encallem I ens preguntem què està

passant. Les aigues no corren, s’estanquen. Hi ha l’imperatiu d’actuar, no vegis el problema des de la contemplació. El propi poema diu que el riu no deixarà de murmorar, però el mateix poema ja vam veure que s’encallava. És conscient del buit, l’aigua va escolant-se. Peter Szondi parla sobre aquest poema - distància abismal entre els fets i la seva plasmació. Szondi no opta per un origen, per dir què és el que pensava l’autor que haviem de comprendre, sinó que apunta com les qüestions històriques i textuals permeten situar el poema en una temporalitat concreta, enganxar-lo en l’aquí i l’ara. En comptes de buscar la claredat, el poema busca aquest enfosquiment, hermetisme, dirà Szondi. Parla d’un diàleg desesperat - malgrat que coneixem el diàleg, hermenèuticament sempre serà desesperat. Celan va visitar Berlín dues vegades, una amb 19 anys amb l’objectiu d’arribar a França. La nit abans va passar la nit dels vidres trencats. A partir d’aquesta nit Célan escriu un poema posterior al 1962 sobre aquests esdeveniments, titulat La Contrescarpe dins La rosa de ningú. La segona estada coincideix amb l’elavoració del poema, hi va estar al 1967 convidat per l’Acadèmia de les Belles Arts a Berlín. Berlín és víctima d’un moment històric, va passar a ser capital de la Guerra Fedra. En aquesta estada va escriure 4 poemes dins de Scheepart (la neu pren protagonisme en Celan) , publicats pòstumament. Szondi dirà que hi ha certa rellevància per part del poema de conèixer les qüestions històriques, però en cap moment això implica comprensió del poema, sinó simplement és una relació empírica amb uns fets determinats. Peter Huchel poeta i director de la revista Sentit i Forma conscient d'una forma de poesia d’aquell moment que era difícil, i per tant molt vinculat amb el Berlín del moment. El poema permet la percepció simultània de l’horror històric per al mateix temps un ambient nadalenc i festiu. Malgrat Doncs aquest llenguatge bíblic i anarquitzant que contrasta amb aquest punt sanguinari, hi ha una divisió entre un món capitalista i un món comunista. Aquest ambient consumista de les ofrenes. ‘’La taula amb els regals plens de cadàvers’’ dirà en algun moment Celan. Aquesta taula vinculada amb l’Edén que correspon a una poma amb un ganxo de carnisser. Edén és per tant un jardí amb els dos primers humans, però Edén també té un altre significat, i és un significat molt temporal i concret: concretament Edén és un edifici berlinès que va ser l’escena d’un esdeveniment concret = el de l’assassinat de Rosa de Luxemburg i Carlimbdet (?) fundadors partit comunista alemany. L’hotel Edén va servir de quartell general per detenir-los abans de matar-los. Les cites dels propis assassins van referir-se a ells com ‘’la porca’’, la cita textual incorporada dins el poema, això permet entendre el canvi de registre entre un llenguatge religiós i sacre

d’aquest primer Edén amb el segon Edén que tenia un llenguatge groller. L’hotel va ser convertit posteriorment en un centre comercial, anomenat Edén, que van banalitzar els esdeveniments que no permeten la memòria i donen pas al consumisme. -

FINS A QUIN PUNT ÉS IMPORTANT CONÈIXER LA HISTÒRIA DE REREFONS SOBRE L’ASSASSINAT? Conèixer uns referents empírics no implica que la màgia desaparegui, sinó que dona molta més cruesa, et vincules amb un problema que t’està parlant, i això no sol passar. Es fa fins I tot més visual, i textual. Per això és temporal. Conèixer aquests fets pot crear la certesa que hem obtingut la total comprensió, la lectura pogués arribar a una interpretació clausurada. Szondi dirà que això des del punt de vista de l’hermenèutica mai és factible, mai suposa una comprensió del poema, cal seguir preguntant-se per la relació de les pròpies dades i l’acte propi de la comprensió, perquè la lectura mai pot quedar reduïda a un pur acte de reconeixement. Celan manté l'interès per anomenar quelcom que no es pot anomenar, per això serà una poesia màximament hermètica, que torna a posar en situació històrica una base artística.

Hi ha una interpretació molt interessant d’un autor anomenat Marlies Janz ….Sobre la estética de Paul Celan. Gadamer no entra en la interpretació de paraules com ‘’marrana’’ ni parla de l’assassinat d'ambdós, i en certa manera la seva interpretació neutralitza l’aspecte polític, vol alimentar aquesta sensació de felicitat i comfort que mostra el poema en la primera estrofa, i dirà que l’Edén mostra com a la Terra hi ha el bé I el mal, podem trobar tant coses positives com negatives. Marlies Janz afegirà que justament aquell any hi havia una frase molt famosa, lema per tenir més turisme ‘’De Suècia al paradís per a tothom’’ (està incorporat al poema en una part central). Janz ens introdueix a partir d’aquest lema una visió totalment anticapitaista i anticonsumista, en contra d’aquest Edén consumista. El lema té a veure amb aquest poder de representació, i que és un eslògan barato que té a veure amb un Berlín que desatén la història. El propi Celan en un dels seus discursos dirà que la paraula agrair i pensar en alemany provenen del mateix lloc.

SZONDI - Comentari poema Du Liegst Fa evident com el poema va ser escrit a Berlín. Va ser escrit durant una nit de desembre. Per això el poema remet a aquest acte d’estar estirat, de dormir, hora nocturna, a la festa de Nit bona. Ens situa en el context històric, en el trajecte en cotxe de Celan com veu l’hotel Edén i això li permet parlar de com aquest hotel va ser on Rosa de Luxemburg i Karl van passar els últims moments junts. L'Edèn està situat al costat d’aquest Europa Center, un

centre comercial. Szondi mencionarà la crueltat de conservar el nom d’Edén per un luxós apartament on van tenir lloc dos assassinats. Celan serà molt explícit en aquest poema respecte el cos de les víctimes, dirà que l’home va quedar tan ple de forats com un col.lador, i la dona com un porc que ja està nedant. Això ho farà evident en el poema. -

Es preguntarà Szondi fins a quin punt els coneixements dels materials biogràfics i històrics determinen la interpretació del poema? Afirma Szondi que està clar que Celan no hauria escrit aquest poema sense aquesta seqüència vivencial que va acabar marcant la seva estada a Berlín. Ens dirà, però, que Celan també viure altres coses que no han quedat reflectides en el poema. HI HA UNA SELECCIÓ D’ALLÒ VISCUT, DE LES VIVÈNCIES, IDEA DILTHEY.

El poema lliga els assassinats amb una festivitat com és el Nadal, parlant-nos d’una taula plena de regals, carregant la paraula Edén d’una gran ambigüitat. Perquè Edén significarà tant el paradís, el jardí de les delícies, com també el lloc on Rosa i Karl van passar les últimes hores. Això permet fer indivisibles les línies taxatives entre el bé i el mal, perquè el bé pot ser alhora mal, i el mal té d’una manera o altra una mica de bé. Vol mostrar la indiferència respecte a aquest fet, que fa que aquest hotel continuï portant el nom d’Edén, de jardí de les delícies. Las manzanas en sus rojos palos fa referència a aquest ambient nadalenc. Szondi analitza la paraula ‘’pals’’ d’aquestes pomes, que deriva de punxar i clavar, pot significar alhora estaca. Els palsa més són vermells, color típic de l’escenari nadalenc però alhora els ganxos de carnisser es tornen vermells, igual que les estaques després d’executar-los, i negra és també la bandera per la qual Rosa i Karl van donar la seva vida....