Apunts roma 1r (monarq i repu) PDF

Preview

Summary

Apunts de la roma monàrquica e imperial....

Description

ROMA ROMA MONÀRQUICA: Bibliografia: Beard, M. SPQR: una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crírica, 2016 . Carandini, A. La fundación de Roma contada por Andrea Carandini. Barcelona: Bellaterra, 2014. Mar, Ricardo, Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2005 (col·lecció documenta, 3). La interpretació arqueològica de la fundació de Roma són 3: (No és fàcil explicar-les, ja que les restes tenen un alt nivell de destrucció degut a que la ciutat actual està al damunt de la històrica.)

1) Finals del segle VII o inicis del segle VI aC. ISOLA TIBERIANA: Aquesta versió ens argumenta que Roma és creada durant aquestes dates. Segons la teoria, Roma abans d’aquesta època estava ocupada per diverses poblacions que es corresponien a diferents poblets i que estaven situats en una sèrie de turons ubicats a prop i sobre el riu Tiber. (pwp el que està en groc). Aquesta zona és important perquè es un gual que facilita el pas pel riu. Altre de les importàncies que té, és que permet accedir fàcilment i tenir control de la via salaria que travessa la península itàlica de l’est a l’oest. Cal destacar que al sal és un element important per a la conservació dels aliments. Aquesta teoria ens explica que hi havia una sèrie de comunitats trobades als turons perquè són terrenys fàcilment defensables i que a més a més estaven molt propers als conreus. Per tant, podríem dir que tenien una vista estratègica dels llocs. El que fan és diferenciar el sòl en dos contingents: -

Nord: Etruscs.

-

Sud : Isalins-Llatins = Els llatins ocupen el turo del Palatí i el turo de la Velia. En canvi els Isalins ocupen els turons que hi ha entre el Quirinal, el Viminal, el Cispi i l’Esquili. Tots dos plegats creen una comunitat i és diferenciaran dels etruscs que estarien al nord del Tiber. Segons aquesta teoria, aquestes aldees que s’ubicarien en aquests turons es van unificar en el segle VI aC quan es crearen unes infraestructures que denotaven la unió política de les comunitats. Això es produirà mentre que les influències gregues ja són paleses a Roma a partir de les influències etrusques. Roma no esdevé Roma fins que la influència grega, a través dels etruscs, no penetra i per tant degut això es crearia una ciutat a partir del procés de Sinoikia, a més de la construcció d’una única comunitat política amb els seus espais polítics propis. El que fa rebutjar aquesta teoria és que la cronologia de les dates de fundació són proposades pels autors llatins, exactament constaten que la fundació té lloc el 21 d’abril del 753 aC i que l’altre data podria ser al 814 aC (mateixa data que la de Cartago). Realment ells acceptaven la primera. Aquesta teoria rebutja les dates i el que aporten les fonts literàries és que la fundació de Roma s’hauria fet a partir del Palatí i amb totes les ètnies romanes (llatins, sabins...). Es creu que tot lo altre ha estat inventat pels romans per tal de reforçar la seva pròpia identitat i que per tant van crear una historia amb un mite fundacional i per consegüent un heroi. Això ho fan a partir d’un rerefons històric més o menys verídic que s’havia transmès de manera oral durant moltes generacions. Els romans s’apropien d’aquesta història i la reescriuen per poder donar uns orígens mítics a la ciutat. Per tant, per concloure aquesta teoria, ens mostra que no ens hem de fiar de les dades de fonts literàries, ja que els romans van crear la seva història degut als seus interessos.

Segle VIII aC: Roma en aquest moments (època de bronze) ja estava ocupada però de manera imprecisa. En aquest moments podem observar una llarga evolució dins aquesta època. -

Etapa preurbana: Roma ja es considera una comunitat, però no està constituïda com un Estat. La societat urbana d’aquets moment és molt simple.

-

Etapa protourbana (segle IX aC): Les formes socials ja comencen a ser més complexes i la ciutat experimenta un creixement urbà.

-

Etapa urbana (segle VIII aC): En aquests moment observem la producció de la constitució d’un Estat. El que juga aquesta teoria és fer coincidir les dates arqueològiques prèvies a la fundació amb les dates que ens proposen les fonts literàries.

2) La segona teoria està formulada per Andrea Carandini. Aquest senyor va excavar als anys 90 la zona del Palatí i va descobrir una muralla que la va datar com a mitjans del segle VIII aC. Aquesta coincidia amb la data de fundació de la Roma literària. Segons al llegenda Roma va ser fundada per un heroi que després la historiografia romana li va anomenar Ròmul. Aquest fet ens indica a veracitat de les fonts. El que també ens porta veracitat són les llegendes de l’edat del bronze que coincideixen amb les etapes prèvies de Roma. Per tant, veiem una concordança entre les fonts literàries i les arqueològiques, fent que aquesta última ens confirmi i doni veracitat a la primera. Dades Arqueològiques: •

Edat del Bronze (XIV-X aC): El que ens indica la arqueologia amb la troballa en la zona del Capitoli i el fòrum, és l’existència de materials propis d’aquesta època, ja siguin cabanes o enterrament. Per tant, això ens indica que en aquest lloc, segurament al segle X-XIV aC ja estava ocupat. També això ens indica que les poblacions de roma estaven situades en aquesta zona, al costat de l’illa tiberina i elevats en un turonet.

També podem trobar que en aquest lloc tenim una necròpolis i unes cabanes, que no sabem si pertanyen a una població permanent, és a dir, plenament sedentària, o no. per concloure, podem esmentar que aquesta etapa és un moment inicial de l’ocupació del terreny on posteriorment es fundarà la ciutat de Roma. •

Edat del ferro (segle IX aC): Aquesta etapa es de continuïtat amb l’anterior. Trobem que també hi ha restes i materials a la zona del Capitoli, a la zona del Fòrum i a la zona del Palatí. Però el que ens marca aquesta època és la ocupació de diverses comunitats, no hi ha cap que sigui única, cadascuna te els seus propis costums. Això si, les comunitats eres properes però independents. En definitiva, en aquets moment Roma és un terreny amb quatre cabanes i una d’elles un xic més gran èr tal de marcar la jerarquia de la societat. Tampoc trobem que hi hagi muralles, ja que no veuen al necessitat de defensar el terreny. •

Segle VII aC – Primera meitat del segle VII aC:

Trobem un canvi significatiu, la continuïtat es manifesta en els tres nuclis poblacionals. També trobem un nucli d’habitat i la necròpolis al Palatí, a la zona del Fòrum i a al del Capitoli. Però encara hi així, existeixen alguns canvis puntuals: -

Muralles: Existència d’una muralla que envolta el nucli de Palatí. És important perquè ens indica que la comunitat de persones que habiten aquella zona prenen consciència de col·lectiu. Aquesta muralla està ben datada a part de tenir-ne un altre més situada cap al Capitoli. Per tant, això en fa veure que les comunitats a part de tenir un sentiment de col·lectiu, encara no estan unificades i que cadascuna te la seva pròpia muralla.

-

Dipòsits botius: Aquests són fosses en les quals es diposita elements religiosos. Els trobem a la zona del Capitoli i del Quirinal. La importància que tenen és la idea que ens transmeten de la construcció d’una religió comunitària i no només d’àmbit familiar. Per tant, trobem que estem en una etapa de transició, on els espais polítics i culturals

van més enllà de l’àmbit familiar i llavors per això podem demostrar el pas d’aldea cap a la formació pròpia de la ciutat. -

Necròpolis: Trobem que la necròpolis del Palatí i la del Fòrum comencen a abandonarse i ara es passa a utilitzar una nova fora de l’àmbit, trobant -la a la zona de l’Esquili. Per tant, estem observant aquest fet d’enterrar als difunts conjuntament, com un símbol d’unificació.

•

Segona meitat del segle VII i segle VI aC:

En aquests moments trobem una construcció d’espais públics conjunts i d’infraestructures que caracteritzen una comunitat política, i que per tant, ja podem datar la constitució d’un Estat i Roma, llavors, ja esta creada i fundada. Aquesta afirmació te lloc perquè és troben una sèrie de construccions que només s’entenen en el marc d’un estat: -

Templa de Vesta: Vesta és la divinitat protectora del foc sagrat i garanteix la prosperitat dels romans. Aquests temple és un lloc molt simbòlic per als romans i està custodiat per una sèrie de persones que vigilen el foc. Aquests són anomenats: Penates= divinitats protectores de la llar i la prosperitat dels romans, i també custodiaven el Palladium= estàtua de Minerva que va ser transportada per Eneas en la seva fugida de Troia. Aquest fet legitima la història de Roma i la col·loca per damunt dels grecs pel simple fet que Roma s’emparenta amb Troia mitjançant Eneas, i per tant, això fa justificar per exemple, la conquesta de Grècia.

-

Pavimentació del Comitium: Sota del Capitoli hi ha els Comicis. Van pavimentar el Comitium per fer possible les reunions dels ciutadans. Aquest fet és una expressió política de la creació de l’Estat. El simple fet de reunir-se per prendre decisions, simbolitza la unió política de l’estat romà.

-

Regia: Trobem el palau del cap, rei... de l’Estat romà. En aquest lloc s’hi conserva l’element sagrat de l’Ops Consiua (divinitat de les collites) i les Hastae Martiae (les armes del Déu Mart). El palau sembla que era molt similar als palaus de Murlo i Aquarossa de la cultura etrusca. Aquest palaus disposaven d’un pati central i també

indicaven el paper rellevant d’una persona que projectava la seva religió familiar cap a la comunitat. -

Vulcanal: Aquest espai és trobaria situat a la zona dels comicis. Aquest, és un espai sagrat dedicat al Déu Vulcà, però només seria un altar. Per tant, estem parlant d’un espai religiós comunitari i que ja es coneixia una descripció (la més antiga conservada) que ens parlaria en un llatí arcaic de l’existència d’un Rex. Aquesta paraula, tradicionalment, es traduiria com a Rei però actualment no sabem si realment ens mostren reis o cabdills. Aquesta inscripció en pedra se l’anomena: Lapis Niger.

-

Palatí: Pel que fa a la muntanya, continua sent una zona d’habitat però amb una clara diferencia; que les cabanes de període anterior són substituïdes per cases. Aquest fet el que documenta és l’existència d’una població sedentària.

-

Pomerium: Quan es construeix una muralla és delimita un Pomerium, és a dir, una àrea sagrada de la ciutat que en aquest cas, engloba el Palatí (la seva muralla es enderrocada), al zona de Capitoli... i per tant, es construeix una que englobi també el Quirinal i l’Esquili. La necròpolis de l’Esquili es traslladarà a l’exterior del Pomerium i això crearà una comunitat bastant gran (280 hct).

-

Cloaca Maxima: A la zona del riu Tiber, el Palatí... calia ser desaiguada degut als aiguamolls que es formaven. Degut a aquest fet és va construir una mena de canal que travessava el Fòrum pel nord, passant pels peus del Capitoli i que desaigües la zona fins abocar al riu Tiber.

-

Triada Capitolina: existència d’un temple comunitari que estava dedicat a la Triada Capitolina, concretament a Júpiter (però també als altres dos, Juno i Minerva). En aquesta construcció trobem dipositada una llanta tripartida on s’allotjava la representació de els divinitats. Per tant, aquest fet ens indica l’existència d’una religió comunitària.

-

Foòrum Boari: Aquest espai era una àrea econòmica potent i estructurada a prop del Capitoli. És un espai de comerç on també s’hi trobarà un temple, anomenat: Portunnus i el de Fortuna, divinitats relacionades amb els comerciants, que troben just en aquell

espai un lloc per poder intercanviar (mercaders grecs, fenicis...). Llavors, aquests espai marca una separació entre l’espai polític al del Fòrum Boari. Cal destacar que aquest espai està molt lligat també a la ramaderia. ROMA REPUBLICANA: Bibliografia: -

Briugthon, T.R.S. The magistrates of the Roman Republic, Chico: Scholars Press, 1984 – 1986 (Philological monographs, 15): És un recull de tots els magistrats i que van ser en aquell moment. Retrat de qui va ocupar quins càrrecs en aquell moment.

-

Crawford, M.H, Roman Republican coinage, Cambridge: Cambridge University Press, 1974: Llibre per excel·lència d ela monera i el sistema econòmic.

-

Duplá Ansuátegui, A. La República Romana arcaica (509 – 264 aC), Madrid: Síntesis, 2015.

-

Harris, W.V. Guerra e imperialismo en la Roma republicana: 327 – 70 Ac. Madrid: Siglo Veintiuno, 1989: Fins aquell moment roma havia estat projectada per la historiografia contemporània com una víctima (conquereix perquè no tenien altre remei). Els treballs de Harris li dona una volta i demostra que la estructura de roma republicana induïa una política exterior molt bel·licista. Els romans no son més bel·licistes que qualsevol altra però l’estructura política ens permet comprendre perquè ho fan i el perquè de el seu èxit.

-

Oller Guzmán, J. Breu Història de l’antiga Roma, Barcelona: UOC, 2011.

-

Roldán Hervás, J.M, Historia de Roma, La republica romana, Madrid: Cátedra, 1981.

509 aC: Data de la proclamació, acaba l’etapa monàrquica i comença la republicana. En aquesta època ocorre la reforma democràtica de Clístenes en el context grec (fi tirania Pisístrata), per tant, la fi de la monarquia s’assimila amb l’inici de la primera república democràtica, que és la de Clístenes. La data que ens porta a final del segle VI aC és totalment simbòlica. El segle V aC:

El senat serà la institució amb enorme importància però als inicis de la república no es així, ja que la informació que disposem es escassa. El senat es un senat de tipus consultiu i on els seus membres poden ser designats pels cònsols, que es la màxima magistratura on el seu càrrec era designar les persones que podien ser senadors, a més a més, de tenir la funció d’assessorar, per tant, de ser un òrgan consultiu. La prerrogativa és la Interregnum: període de temps en el qual el rei mor i els patres tornen al senat. En el període on no hi ha cònsols “”successor rei”” retornava al senat. No sabem la seva composició, i hi ha dubtes si en aquest moment formaven part patricis i plebeus o només patricis. Les magistratures són els càrrecs executius i judicials en nom de la res publica (cosa publica) que es concreta en els aspectes judicial i executiva de les magistratures. Anem dibuixant un organigrama polític que es sustenta en el senat, les magistratures, i els comicis, i per tant, observen una estructura tripartida. Les magistratures son abundoses, en general, eren electives (els romans els escollien amb el dret inherent de ser romans: Ius Honorum= dret a ser escollit per el poble pel fet de ser ciutadà romà. Cal destacar que l’Estat romà era un estat molt legislat. Altra condició de les magistratures és que són temporals (no vitalícies), la majoria eren d’un any. Altra característica és que eren col·legiades, és a di, no només hi havia una persona el càrrec sinó que era compartit per uns quants. També cal remarcar que eren jeràrquiques i per tant, no totes les magistratures tenien el mateix poder i per això, algunes estaven subordinades a d’altres. També eren especialitzades, fent que cada magistratura tingués una feina concreta dintre del seu àmbit. Cursus Honorum: Aquestes magistratures eren progressives, ja que molts polítics començaven per les magistratures de menys poder i anaven ascendint en l’escala de poder. La corrupció política de la etapa final era enorme i per tal d’evitar-ho, van legislar excessivament però no els va servir de molt. El treball de polític cal destacar que no era

remunerat, però ocupar un càrrec a la llarga els hi aportaven molt més beneficis degut a les xarxes clientelars... La carrera política no els proporcionaven una immunitat total, sinó més be parcial, per tant, eren responsables dels popis actes, és a dir, durant l‘exercici de la magistratura no havien de respondre dels seus actes, però quan acabaven havien de passar comptes i podien ser penats. Els poders es basaven en la figura de Potestas: El poder inherent que tenien per tal de tenir un càrrec o una magistratura. Aquest poder és donat pel dret, és a dir, per la constitució (cal remarcar que no tenien constitució sinó més bé un conjunt de lleis). Imperium: Algunes de les magistratures més importants (consulat, dictadura...) gaudien de la figura d’Imperium: base religiosa, fonament ideològic a les divinitats per legitimar-la. Tenia dos concrecions: 1)

Dret a promoure la lectura dels auspicis (qui domina la comunicació amb els deus, domina la resposta).

2) Dret a imposar multes i càstigs. 3)

Dret a comandar tropes. (hi havia guerres cada any, importància d’aquesta, aquest era un gran poder).

Les magistratures tenien aquestes clàusules i estaven dibuixades de tal manera perquè ningú pogués esdevenir tirà, és a dir, que ningú monopolitzes el poder. La magistratura més important de la república és el Consolat (cònsols). En els inicis era una magistratura que podien accedir tant els patricis com els plebeus. Algunes de les característiques és que era una magistratura col·legiada (composta per dos o més persones), era ordinària (cada any s’escollien cònsols), la durada era d’un any i l’òrgan des del qual eren escollits eren els Comicis Centuriats. La seva prerrogativa més importat era la de l’Imperium. Desenvolupaven funcions militars (comandament de tropes), i gaudien del poder de convocatòria del senat i dels comicis. La importància dels comicis per exemple era el poder elaborar les lleis i per tant, tenien control sobre el poder legislatiu també.

Si només observem això, podem pensar que el cònsol fàcilment pot esdevenir tirà degut al poder que tenia, però com tot estava pensat, els romans ja van estipular límits dins de la magistratura. Un d’ells era el temps de durada, el principals d’altres límits era el de dret de vet al que estaven sotmesos. Per exemple, un col·lega podia vetar la opció de l’altre i en un temps determinat també estaven sotmesos d’una magistratura anomenat Tribuns de la Plebs que també els podien vetar. Per tant, són persones importants i amb molt de poder però estaven limitats per el dret de vet i això impossibilitava l’esdeveniment a tirà. *L’any consolat començava al març, ja que es on començaven les guerres degut al bon temps.* Els honors que podien rebre un cònsol victoriós eren dos: •

Triomf: Dret que tenien els cònsols i els pretors a entrar en una processo a Roma. Això era una potestat (que en el temps s’anirà regulant) de concessió del senat amb unes condicions concretes. Aquesta processo estava molt marcada, era l’únic moment en que podien entrar a Roma armats, ja que l’exèrcit no podia entrar al Pomerium , degut a que això violava la sacralitat. L’acte d’entrar en triomf, era un acte de gran propaganda. Els pretors que entraven en triomf tenien pràcticament assegurada la seva elecció com a cònsols, i els cònsols que entraven en triomf s’asseguraven l’elecció més endavant com a cònsls altre cop.

•

Ovatio: Quan s’aconseguia un triomf menor, només es tenia dret a entrar al senat i que aquests l’aplaudissin, però encara i així era important, ja que al senat es on està l’elit.

Altre magistratura es la Dictadura (dictador) i anava assistit per un personatge que es deia Magister Equitum. La dictadura no s’ha de confondre amb la tirania, aquesta era una magistratura legalment constituïda. En moment de crisis excepcionals, s’escollia una persona amb poders excepcionals, que era tant el seu poder que no tenia col·lega i a més a més, el seu mandat només durava mig any. La feina que desenvolupada el dictador era intentar solucionar un problema determinat motivat per una crisi de guerra. Aquest dictador només

podia ser patrici, i a més a més, gaudia ...