Apunts Fonaments d\'Economia primer parcial 1r Pedagogia PDF

Preview

Summary

FONAMENTS D’ECONOMIAINTRODUCCIÓ I TEMA 1 El terme economia prové de la paraula grega que significa “el que administra una llar” Les llars i les economies tenen molt en comú ECONOMIA: És la ciència que tracta d’estudiar la manera en que els individus i la societat decideixen utilitzar uns recursos qu...

Description

FONAMENTS D’ECONOMIA

INTRODUCCIÓ I TEMA 1 • El terme economia prové de la paraula grega que significa “el que administra una llar” • Les llars i les economies tenen molt en comú • ECONOMIA: És la ciència que tracta d’estudiar la manera en que els individus i la societat decideixen utilitzar uns recursos que són escassos i que tenen unes utilitzacions alternatives així com la distribució d’aquests recursos

EINES DE L’ECONOMIA Gràfiques, pendents i funcions Representació de la relació entre variables: gràfica, taula i expressió matemàtica. Variables: els seus valors canvien, no són constants; per exemple: preus, renda, etc. Relació directa o inversa entre variables. Pendent d’una línia: modificació d’una variable (y) quan l’altra (x) es modifica (generalment en una unitat (pendent=derivada))  Pendent: altura/base; si base=1 -> pendent=altura (canvi en y)  La pendent d’una recta és sempre constant.  La pendent d’una corba canvia a cada punt de la corba. Es calcula com la pendent de la recta que és tangent a cada punt de la corba. o Variable: és un símbol que representa un element o cosa no especificada d’un conjunt donat. Es refereixen a propietats de la realitat que té valors que varien, és a dir, és el contrari de les propietats constants de cert fenomen.

   

Metodologia de l’economia • Observació de regularitats en el comportament de les persones • Si hi ha regularitats es poden fer teories sobre la regularitat observada, i a partir d’aquí, prediccions • Hipòtesis: proposicions que afirmen l’existència de relació entre variables

ANÀLISI POSITIU

ANÀLISI NORMATIU

• Utilitza teories i models per a predir l’efecte d’una elecció a més de conèixer el comportament actual dels agents econòmics • Exemple: -un augment del tipus d’interès dels préstecs, quis efectes genera sobre l’oferta turística de Catalunya? -O efectes d’un augment des impostos sobre el gasoil sobre el turisme a Espanya

• Aborda els problemes des de la perspectiva de què és el que caldria fer • Exemple: Disjuntiva entre equitat i eficiència del cas: -un impost sobre l’allotjament -O un augment del IVA per a finançar la promoció turística

L’economia i les necessitats NECESSITAT HUMANA: sensació de carència unida al desig d’eliminar-la El budisme, una religió que té com a una de les seves màximes principals que la llibertat és l’absència de necessitat. TIPUS DE NECESSITATS:

1. PEL SEU ORIGEN 1.1. NEC. DEL INDIVIDU 1.1.1. NATURALS: menjar 1.1.2. SOCIALS: una recepció 1.2. NEC. DE LA SOCIETAT 1.2.1. COLECTIVES: transport 1.2.2. PÚBLICAS: ordre públic

2. PER LA SEVA NATURALESA

2.1. VITALS O PRIMÀRIES 2.2. CIVILITZADES O SECUNDÀRIAS

Algunes classificacions béns

L’Economia: “Un no sempre pot aconseguir el que vol ” • Per què no? Per l’’escassedat: Perquè els recursos són limitats

-

Sempre existirà: desitjos > que mitjans disponibles per a satisfer-los És el problema econòmic per excel·lència

• PER TANT, L’ECONOMIA s’ocupa d’administrar uns recursos escassos, produir béns i serveis i distribuir-los per al seu consum en una societat. MICROECONOMÍA: Estudia el comportament dels agents econòmics: consumidors, empreses i indústries i les seves interrelacions MACROECONOMÍA: Estudia el funcionament de l’economia en el seu conjunt

Escassetat, necessitat d’escollir, el cost d’oportunitat • Cost d’oportunitat; FPP • Elecció i eficiència • Creixement econòmic • Per aconseguir una cosa (normalment) cal RENUNCIAR a una altra

El dilema del dictador/a

El dilema de l’estudiant/a:

L’economia: la necessitat d’escollir i el cost d’oportunitat Cost oportunitat d’un bé o servei és la quantitat d’altres béns o serveis a la que cal renunciar per a obtenir-lo.

ECONOMÍA: EL SISTEMA ECONOMIC: El mercat com a manera d’organitzar l’activitat econòmica • És el conjunt de relacions bàsiques, tècniques e institucionals que caracteritzen la organització econòmica d’una societat. • Aquestes relacions condicionen el sentit general de les decisions fonamentals que es prenen en tota societat i els camins per on discorre la seva activitat.

Una decisió important a la qual s'enfronta una societat: EFICIÈNCIA vs. EQUITAT • EFICIÈNCIA significa aprofitar els recursos disponibles de la millor manera possible  grandària del “pastís” • EQUITAT significa distribuir la prosperitat equitativament entre els membres d'una societat  repartiment del “pastís”. • Eficiència i equitat solen entrar en conflicte. • Exemples d’equitat: el sistema d'assistència social, subsidi de desocupació, l'impost de la renda, etc.

ECONOMIA: el sistema econòmic i l’intercanvi Activitats comunes a qualsevol sistema econòmic:

En una ECONOMIA DE MERCAT • Agents econòmics: -

Les LLARS decideixen què comprar i a quines empreses volen treballar Les EMPRESES decideixen a qui contractaran i quins béns produiran

• L'economia de mercat assigna els recursos per mitjà de les decisions descentralitzades dels agents econòmics (empreses i consumidors) quan interactuen als mercats de béns i serveis “MÀ INVISIBLE” (Adam Smith)

Microeconomia i Macroeconomia • La Microeconomia analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals (llars i empreses) -

Estudia la manera com prenen les decisions les llars i les empreses i com interactuen als mercats.

• La Macroeconomia analitza els fenòmens que afecten al conjunt de l'economia (creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació). -

Estudia com interactuen els mercats a nivell nacional

Països rics, països pobres, el nivell de vida d'un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis • Les diferències en els nivells de vida dels països són sorprenents • Aquestes diferències es deuen als diferents nivells de productivitat dels països. • Productivitat: és la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i treball. Major productivitat  major nivell de vida • Per exemple: producció per hora i persona

TEMA 2: LA DEMANDA, L’OFERTA I EL MERCAT De què parlarem? • La demanda: -

El consumidor maximitzador del seu benestar (Màx. U) Definició de la demanda o Moviment al llarg de la corba Desplaçament de la corba Béns substitutius i bens complementaris Elasticitat preu i elasticitat renda de la demanda Demanda individual i demanda de mercat

• L’oferta: -

El productor maximitzador dels seus beneficis (Màx. BT) Definició o Moviment al llarg de la corba Desplaçament de la corba Elasticitat preu de l’oferta Oferta individual i oferta de mercat

• Equilibri en el mercat: -

Equilibri, excés d’oferta, excés de demanda Preus màxims, preus mínims garantits

UN MÓN DE CONSUMISME

La demanda: moviment al llarg de la Dda “caeteris paribus” • La demanda és la relació entre els diferents preus que pot tenir un producte, i la quantitat que els consumidors desitgen i poden volen adquirir a cada preu. • LLEI DE LA DEMANDA: La llei de la demanda estableix que, si es manté tota la resta constant, la quantitat demanada d’un bé disminueix quan el preu d’aquest bé augmenta. • Pendent negatiu relació inversa entre preu i quantitat demandada --- en les meves paraules i apunts llibreta:

gustos

Renda

La quantitat demandada depèn del: qd: f(Pbé, Paltres bens, G, R, Expectativ.) Quan es mou això: canvis en el preu que comporta en la quantitat demandada

Si es mou alguna, hi ha canvi en la demanda: DESPLAÇAMENT

Per exemple: qd: 150-25p Primer hem de fer una taula de valors: P

Q

1 2 3 4 5 6

125 100 75 50 25 0

El pendent és negatiu perquè com més baixa el preu, més alta és la quantitat, o al revés, com més puja el preu, més baixa és la quantitat demandada. Costos Tecnologia

La quantitat d’oferta depèn de: qof: (Pbé, Pinpunts, C, T, Exp.) Moviment amunt i avall al llarg de la corba comporta un canvi en la quantitat ofertada.

Coses necessàries dels productes

Quan es mou alguna: desplaçament de la corba (de l’of o de la dd)

Desplaçaments de la corba de demanda No CONFONDRE desplaçament de la corba (canvi en la demanda) amb moviment al llarg de la corba (canvi en la quantitat demandada). Moviment al llarg de la corba és el moviment amunt i avall degut a un canvi en la quantitat ofertada (Pbé). Desplaçament de la corba és el canvi en la demanda quan s’altera alguna de les demés coses (Paltres, G, R, Expect.)

CANVIS EN EL PENDENT: ELASTICITAT PREU DE LA DEMANDA 

ELASTICITAT: TIPUS DE BENS I LA SEVA RELACIÓ AMB L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA ELASTICITAT PREU DE LA DEMANDA • Béns substitutiu: el que satisfan la mateixa necessitat • Bé independent: aquells que no estan relacionats entre ells • Bé complementari: aquells que es consumeixen conjuntament • Bens Giffen: aquells que la demanda té un pendent positiu: quan més cars, més alta la demanda. (són una excepció). ELASTICITAT RENDA DE LA DEMANDA • Béns de luxe: b. i s. Que tenen Er>1 • Bé normal: bé del que observem que Δ la quantitat dda quan Δ renda • Bé inferior: bé del que observem que ∇ la quantitat dda quan Δ renda

Canvis en el pendent de l’oferta: Elasticitat de l’oferta: sensibilitat de l’oferta davant la variació del preu (Pendent oferta)

L’elasticitat de l’oferta: exemple Suposem que augmenta un 10 % el preu dels gelats, la qual cosa fa augmentar la quantitat ofertada en un 15 %. Quina és l’elasticitat-preu de l’oferta?

¡Atenció! La variació percentual de la quantitat sempre té aquí el mateix signe que la variació percentual del preu (llei de l’oferta).

TEMA 3: EMPRESA, PRODUCCIÓ, COSTOS I BENEFICIS De què parlarem? • Producte total, producte mig, producte marginal - rendiments • Costos, ingressos i beneficis • L’empresa i els mercats: la competència perfecta i monopoli • Supòsits del mercat en competència perfecta • El monopoli

PRODUCCIÓ • Definició: Fer que els béns siguin aptes per a satisfer les necessitats humanes • Transformar-los; emmagatzemar-los; vendre’ls • Exemple: producció de llana (pèl d’ovella -> jersei de llana)

Horitzó temporal decisions empresa • Curt termini: Factors fixos de producció • Llarg termini: TOTS els factors són variables • Factors fixos: són independents del nivell de producció • Factors variables: varien segons el nivell de producció

A una empresa pot interessar-li la resposta a les preguntes següents: • De què depèn la meva producció total? Resposta: el producte total PT depèn dels factors utilitzats: PT = f(L, K, Rec_nat, Tec Altres)

PT

• Quina ha estat la meva producció TOTAL (PT)? Resposta: He produït PT, ó el que és el mateix: q unitats de producte (o servei)

• Quant produeixo de mitjana (unitats) per cada unitat de treball? Resposta: PRODUCTE MITJÀ producte total dividit per la quantitat de factor utilitzat PM

• Quin quantitat de producte addicional s’aconsegueix si es contracta un/a teballado/a més? Resposta: PRODUCTE MARGINAL, variació que experimenta el producte total quan es produeix una unitat més.

PMg

La producció a curt termini (c/t): rendiments constants

EL MERCAT I ELS MODELS DE MERCAT L’EMPRESA EN ELS MERCATS: competència, monopoli El mercat en competencia perfecta: supòsits del model 2 tipus d’agents: consumidors i productors. 2 tipus de mercats: el mercat de productes i el mercat de factors HIPÒTESIS SOBRE ELS AGENTS 1. Individualisme 2. Comportament Racional • Persegueix finalitats coherents entre si • Utilitza els mitjans més adequats per aconseguir-les

Estratègia Maximitzadora Benestar: - Individus Utilitat - Empreses Benefici

• Informació perfecta 1 + 2 conducta egoista • Els agents tenen unes dotacions inicials i poden intercanviar per augmentar el seu benestar.

El mercat en competència perfecta: supòsits del model • Drets d’apropiació (drets de propietat) ben definits  Existeix la propietat privada i es pot transferir lliurement • Costs de transacció nuls (o irrellevants): -

costos que no impedeixen que el bé sigui comerciat

• Lliure competència • Homogeneïtat del producte • Absència de barreres • Mobilitat • Transparència dels mercats

Les empreses en els mercats competitius • Com prenen les empreses les decisions de producció en els mercats competitius? El significat de competència • MERCAT COMPETITIU: mercat en el qual hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes pràcticament idèntics, per la qual cosa cadascun és preuacceptant (no pot afectar individualment el preu de mercat, sinó que el pren com a donat).

• A més: les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat. Exemple: El mercat del pa i molts mercats agrícoles.

Exemple mercat en competència perfecta: productes agrícoles • Grau de concentració: grau de concentració baix perquè hi ha molts oferents petits i molts demandants • Influència sobre el preu: poca capacitat d’influir sobre el preu del mercat • Grau d’homogeneïtat del producte: no hi ha diferenciació entre els productes, són productes homogenis (és difícil la diferenciació) • Intensitat de la competència: la competència és molt forta, ja que hi ha molts oferents • Grau de transparència: la transparència és total, ja que els oferents i els demandants coneixen tota la informació del mercat • Llibertat d’entrada i sortida del mercat: no hi ha cap barrera d’entrada ni de sortida Funcionament: 1. Els oferents són preu acceptants, és a dir, el productor no pot decidir el preu sinó que ha d’acceptar el que fixa el mercat. Ell només decideix la quantitat que produirà. 2. A llarg termini no s’obtenen grans beneficis degut al cicle infernal dels productes agrícoles (creixement, saturació, estancament, estabilització). 3. Per intentar trencar aquest cicle infernal intenten diferenciar-se a partir de la denominació d’origen, la marca; agrupar-se

Ingressos empresa competitiva: Ingressos totals: IT= PxQ • Una empresa en competència perfecta, com que és petita en comparació al mercat, considera que el preu depèn de la situació del mercat, pera ella el preu és una DADA, és PREU ACCEPTANT, i no depèn de la quantitat que l’empresa produeixi i vengui • Quant ingressa de mitjana per cada unitat produïda i venuda? INGRÈS MITJÀ: IM= IT/Q • Quin ingrés addicional s’aconsegueix si es produeix una unitat més? INGRÈS MARGINAL: IMg=

IT

• Ingrés mitjà: ingrés total dividit per la quantitat venuda. • Ingrés marginal: variació que experimenta l’ingrés total quan es ven una unitat més.

Costos de producció i oferta • Quan s’adquireixen els béns i serveis necessaris per a la producció no es genera cost, es genera una inversió • El cost sorgeix a mesura que un factor adquirit es va consumint • El cost fa referència al valor del consum dels factors adquirits. El cost és una mesura del consum dels factors adquirits

Costos, tipus i classificacions • Costos a curt termini / a llarg termini • Curt termini: < 1 any • Llarg termini: > 1 any

• Cost d’oportunitat • Costos fixes i variables • Costos fixes d’inactivitat • Costos fixes de preparació de la producció • Costos variables: associats al “consum” de factors variables • Costos totals, costos mitjos, costos marginals

El cost: les diferents mesures del cost Cost total  CT(q) = CF+CV(q) Cost total mitjà  CM= Cost total / Quantitat del producte = CT/Q Cost marginal  canvi en el cost total / canvi en la quantitat. CMg=

Cost total (cti-ct(i-1)) Q del producte

Si la q canvia de 1 en 1 (ΔQ=1), aleshores  CMg = ΔCT

La maximització dels beneficis i la corba d’oferta de l’empresa competitiva 1. Mentre IMg > CMg, elevar la producció augmenta els beneficis 2. Mentre IMg < CMg, reduir la producció augmenta els beneficis 3.Només quan IMg = CMg l’empresa no pot augmentar els seus beneficis...