Apunts Segon Examen de Fonaments d\'Economia 1r Pedagogia PDF

Preview

Summary

TEMA 4: MERCAT, BENESTAR, EXTERNALITATS, BÉNS PÚBLICS I ELPAPER DEL SECTOR PÚBLIC.Es parlarà de:Benestar: excedent del consumidor i excedent del productorPerò el mercat falla: externalitats, béns privats, béns públics i altres béns, poder de mercatPolítiques de govern.BENESTAR: excedent del consumid...

Description

TEMA 4: MERCAT, BENESTAR, EXTERNALITATS, BÉNS PÚBLICS I EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC. Es parlarà de: Benestar: excedent del consumidor i excedent del productor Però el mercat falla: externalitats, béns privats, béns públics i altres béns, poder de mercat Polítiques de govern.

BENESTAR: excedent del consumidor i excedent del productor Tres aspectes importants que cal considerar 1. Els mercats que operen lliurement assignen l’oferta de béns als consumidors que més els valoren 2. Els mercats que operen lliurement assignen la demanda de béns als venedors que els poden produir al cost més baix 3. Els mercats que operen lliurement produeixen la quantitat de béns que satisfà a consumidors i productors i el preu és el p*. És a dir, l’assignació que resulta del mercat és eficient. Eficient vol dir: 1. Si p>p* els consumidors es veuen perjudicats 2. Si p no hi ha capacitat de diferenciació. - Molts demandants - Molts oferents

-

No tenen capacitat de modificar el preu de mercat de manera individual

Si el sistema de mercat no és perfectament competitiu, pot sorgir el poder de mercat. El poder de mercat és la capacitat d’influir sobre els preus. El poder de mercat pot conduir al fet que els mercats siguin ineficients perquè fixen el preu i la quantitat a nivells diferents de l’equilibri dels mercats lliures.

Més supòsits que hem fet: SOBRE ELS AGENTS

SOBRE ELS MERCATS

• Individualisme • Comportament racional • Informació perfecta • Estratègia Maximitzadora del Benestar individual (utilitat) • TOT PLEGAT: conducta egoista

• Drets de propietat ben definits (Existeix la propietat privada i es pot transferir lliurement) • Costos de transacció nuls (o irrellevants): - Lliure concurrència - Homogeneïtat del producte - Absència de barreres - Mobilitat. - Transparència dels mercats

Per què fallen els supòsits?

SI FALLEN ELS SUPÒSITS • Sobre els agents? • Sobre els mercats? • Externalitats i béns públics • Solucions privades (teorema de Coase) • Poder de mercat: competència imperfecta

Per què no estan ben definits els drets de propietat? • Per alguns béns no es poden definir drets de propietat, ja que són intangibles -

Exemple: l’aire net, la tranquil·litat, el sol, un paisatge bonic, ...

• Altres béns tenen utilitat per a més persones que el seu propietari: -

Exemple: un bosc ben cuidat, arreglar un camí, ...

• Altres béns no són propietat de ningú, sinó que són de propietat pública. -

Exemple: la franja costanera, la via pública, un far, ...

Externalitats • Externalitat: és l’impacte no compensat de les accions d’una persona sobre el benestar d’una altra. • Les externalitats condueixen els mercats a ser ineficients i a fallar en la maximització del benestar. *Maximitzar el benestar individual, maximitzar beneficis no implica maximitzar el benestar social EXTERNALITAT NEGATIVA • El cost no compensat que s’imposa a les persones que no estan directament involucrades en la producció de béns o serveis del mercat. • L’acte de produir o consumir béns o serveis genera, algunes vegades, costos a persones que no han estat compensades per aquells béns o serveis. - Exemples: • Pol·lució generada per vehicles • Fum dels cigarrets

Externalitat que distorsiona el mercat

EXTERNALITAT POSITIVA • El benefici no compensat que reben les persones que no estan directament implicades en la producció o el consum dels béns o serveis que produeix el mercat. • L’acte de produir o de consumir béns o serveis genera, algunes vegades, beneficis a uns altres que no paguen per aquests béns o serveis. - Exemples: • Vacunes • Recuperació d’edificis històrics

• Si les fàbriques d’alumini generen pol·lució (externalitat negativa), llavors:

Com es pot aconseguir l’òptim social de producció? • Impost als productors d’alumini desplaçaria corba d’oferta cap amunt en la quantitat de l’impost, de tal manera que coincideixi amb la corba de cost social. • Internalizant l’externalitat s’alteren els incentius perquè la gent prengui en compte l’efecte de les seves accions com a externalitats. Externalitat positiva • Quan una externalitat beneficia a tercers, és que es tracta d’una externalitat positiva -

Exemple: Quan les innovacions o dissenys d’una empresa beneficien no solament l’empresa sinó tota la societat, en la mesura que el coneixement tecnològic afavoreix tothom

• El cost social del bé és menor que el cost privat

RESUM DE LES EXTERNALITATS:

EXTERNALITATS POSITIVES (Exemple: piles que contaminen) • Oferta privada més gran que la socialment desitjable • Preu més baix i quantitat major que la socialment desitjable: sobreaprovisionament. • Internalitzar costos

EXTERNALITATS NEGATIVES (Exemple: bosc net i ben cuidat) • Oferta privada menor que la socialment desitjable • Preu més alt i quantitat menor que la socialment desitjable: subaprovisionament

COM SOLUCIONAR LES EXTERNALITATS • El Govern: quan les externalitats són significatives i les solucions privades no funcionen, el govern pot intentar resoldre el problema amb: -

-

Polítiques d’ordre i control: normes jurídiques, que regulen el comportament de manera directa • Obligació d’adoptar mesures per evitar el problema • Prohibicions • Normatives sobre el nivell màxim Polítiques basades en el mercat, que proporcionen incentius als prenedors de decisions per trobar una solució privada al problema. • El Govern pot fer internalitzar una externalitat mitjançant l’ús de subsidis i impostos • El govern pot crear mercats: Definició de drets de propietat. (Exemple: Protocol de Kyoto) - (permisos de contaminació)

• Solucions privades -

Sancions i codis morals Contractes entre les parts

EL PROBLEMA DEL PARÀSIT (FREE-RIDER ) DEFINICIÓ: Persona que rep el benefici d’un bé però que evita pagar-lo • En la mesura en què algú no pugui ser exclòs de gaudir del benefici d’un bé públic, evitarà pagar, esperant que uns altres ho facin per ell -

Exemple: Si algú posa llum a l’escala comuna aqusta llun estarà disponible per a tothom, per tant tendiré a “esperar” que sigui l’altre el que pagui el cost del bé

• El problema del paràsit inhibeix els mercats d’ofertar béns públics els mercats tendeixen a estar subaprovisionats, i cal que intervingui l’Estat • El govern pot decidir proporcionar el bé públic, si el benefici total excedeix els costos. • El govern pot fer que tots obtinguin benestar proporcionant el bé públic i fent-lo pagar en l’impost sobre la renda *Cal no confondre’s: Un bé públic no és un bé que pertany a l’Estat, però l’Estat sol ser el qui proveeix els béns públics RECURSOS COMUNS • En general, els béns públics, no són excloïbles. Estan disponibles gratis per a tothom que vulgui usar-los • Però són béns rivals, perquè quan una persona els utilitza en redueix l’ús d’una altra persona LA TRAGÈDIA DELS BÉNS COMUNS: • Els recursos comuns tendeixen a ser usats en excés • Això genera una externalitat negativa

Resumint: •Però hi ha altres problemes que el mercat no soluciona: -

Problemes d’equitat, de distribució, ... “xocs” o factors externs que poden provocar crisis com un COVID-19 / Coronavirus....

TEMA 5: LES DADES MACROECONÒMIQUES De què parlarem? 5.1 La renda i la despesa en l’economia 5.2 El càlcul i els components del PIB 5.3 PIB real i PIB nominal. El deflactor del PIB 5.4 El càlcul del cost de la vida 5.5 La correcció de les variables econòmiques per l’efecte de la inflació 5.6 La inflació i els seus costos

Microeconomia i macroeconomia • La microeconomia analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals (llars i empreses). -

Estudia la manera com prenen les decisions les llars i les empreses i com interactuen en els mercats.

• La macroeconomia analitza els fenòmens que afecten el conjunt de l’economia (creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació). -

Estudia els aspectes econòmics que afecten moltes llars, empreses i mercats conjuntament.

La MACROECONOMIA intenta donar respostes a preguntes com ara: • Per què la renda mitjana és alta en uns països i baixa en uns altres? • Per què els preus pugen ràpidament durant uns períodes de temps i es mantenen estables durant uns altres? • Per què la producció i l’ocupació augmenten durant uns anys i baixen durant uns altres?

5.1 La renda i la despesa en l’economia • Per tal de jutjar si una economia va bé o malament, resulta lògic observar la renda total que guanyen tots els seus membres. • Per a l’economia en el seu conjunt, RENDA és igual a DESPESA, ja que: -

Tota transacció té un comprador i un venedor Cada euro de despesa d’un comprador és un euro de renda per a un venedor

• En què es gasta una economia la seva despesa? En tot allò que s’ha produït a l’economia: el PIB. *Producte interior brut (PIB): valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un període de temps determinat.

• Per tant, el PIB es pot calcular de tres formes alternatives: 1. Sumant l’ingrés total de les empreses: • El PIB és el valor dels béns i serveis finals produïts en una economia al llarg d’un any 2. Sumant la renda total • Salaris, lloguers i beneficis pagats per les empreses al llarg d’un any 3. Sumant la despesa total dels agents econòmics • PIB = C + I + G + X – M *Nota: òbviament no tota la producció d’un país la compren les llars, sinó també l’Estat o les mateixes empreses

5.2 El càlcul i els components del PIB • Producte interior brut: valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un determinat període de temps. • “…valor de mercat…” • Es valoren els béns utilitzant els preus de mercat.

• “…de tots els béns i serveis…” • El PIB intenta ser exhaustiu i inclou: -

Tant béns tangibles (aliments, vestit, automòbils…) com béns intangibles o serveis (talls de cabell, visites al metge o a l’advocat…). Els serveis de la llar.

Sempre que la producció i la venda es produeixi de forma legal en els mercats. Per tant, exclou articles produïts i venuts il·legalment (economia submergida). • “…finals…” • No s’hi inclouen béns intermedis, per tal d’evitar la doble comptabilització. *Excepció: Béns intermedis que passen a formar part de les existències d’una empresa. En aquest cas es consideren com a béns finals (en concret, inversió) i sí que s’inclouen en el PIB del període corresponent. “…produïts…” • No s’hi inclouen béns no produïts durant el període de referència. Ex.: no s’hi inclouen els cotxes usats. “…en un país…” • És producte INTERIOR, amb independència de la nacionalitat de l’empresa productora. “…en un determinat període de temps…” • Producció que es realitza en un determinat període de temps (és una variable FLUX).

• Consum : despesa de les llars en béns i serveis, amb l’excepció de la compra d’habitatges nous. • Inversió (compra de béns que s’utilitzaran en el futur per produir més béns i serveis): despesa en equips de capital (estructures, màquines i existències), incloent les compres d’habitatges nous per part de les unitats familiars. • Nota: Mireu el tractament de l’acumulació d’existències. • Compres del govern: despesa en béns i serveis de l’administració central i de les administracions regionals i locals. Nota: Les transferències no es consideren part d’aquestes compres. • Exportacions netes: despesa dels estrangers en béns i serveis produïts al nostre país (exportacions) menys la despesa dels residents al nostre país en béns i serveis estrangers (importacions). Nota: Les importacions es resten perquè ja s’inclouen en els altres components del PIB.

Extensions • PNB: Del PIB es descompta la producció dels estrangers en territori espanyol i es suma la producció dels espanyols en territori estranger • PNN: Es resta del PNB la depreciació del capital, la pèrdua de valor dels béns d’inversió • PIN: Es resta del PIB la depreciació del capital, la pèrdua de valor dels béns d’inversió

El PIB (o el PNB) per capita com a indicador de benestar; el IDH, un intent • Molt Important: el PIB o el PNB totals no són bones mesures del benestar. Tampóc el PIB o PNB per capita o per persona. • El PIB (o el PNB) NO és un indicador “perfecte” del grau de benestar i del desenvolupament econòmic i social d’un pais: -

-

-

Oci. Si la gent començara a treballar en vacances, es produiria més i el PIB per capita augmentaria. Però la reducció en temps d'oci afectaria negativament el nivell de benestar Béns i serveis produïts i consumits en la llar i (autoconsum) La qualitat del medi ambient. Si el govern eliminés totes les regulacions sobre el respecte al medi ambient, potser es produiria més o a menor cost. Però augmentaria la contaminació i això reduiria el benestar La distribució de la renda Salut Nivell educatiu

• Llavors, per què el PIB per capita s'usa tan sovint? -

Perquè el PIB per capita no mesura nostra salut ni el nostre nivell educatiu, però els països amb major PIB per capita poden permetre's millors sistemes sanitaris i educatius

En resum, el PIB per capita no mesura totes aquelles coses que són importants per al benestar directament … però sí que mesura la nostra habilitat o capacitat per a obtenir els inputs que donen lloc al benestar

5.3 PIB real i nominal. El deflactor del PIB • Si el PIB és la valoració d’allò produït, aleshores pot augmentar d’un període a un altre per dues raons: 1- perquè augmenta la producció 2- perquè augmenta la valoració: preus • Per tal d’analitzar l’evolució de l’economia, interessa distingir entre aquests dos efectes. És a dir, interessa distingir entre: -

PIB nominal: producció valorada a preus vigents. PIB real: producció valorada a preus constants.

• Com podem calcular el PIB real? • Es tracta d’aconseguir una mesura de la producció de béns i serveis que no estigui afectada per les variacions de preus. • Es calcula escollint un període o any de referència, és a dir, un any base, i els preus d’aquest any base s’utilitzen per valorar la producció, sigui quin sigui el període en què s’ha produït (a aquests preus se’ls anomena preus constants de l’any base).

Recapitulant: • El PIB nominal utilitza els preus actuals per assignar un valor a la producció de béns i serveis de l’economia. • El PIB real utilitza els preus constants de l’any base per assignar un valor a la producció. El deflactor del PIB

• És un indicador del nivell de preus. Mesura el nivell actual de preus relatiu al nivell de preus de l’any base. • Per a l’any base sempre és 100. • En els anys posteriors mesura el canvi en el PIB nominal registrat des de l’any base que no es pot atribuir al canvi en el PIB real.

Per acabar: el PIB és una bona mesura del benestar econòmic? No té en compte… -

…l’oci. …el valor de tot allò que es realitza fora del mercat. …la qualitat del medi ambient. …la distribució de la renda.

Llavors, per què el PIB per càpita s'usa tan sovint? • Perquè el PIB per capita no mesura nostra salut ni el nostre nivell educatiu, però els països amb major PIB per capita poden permetre's millors sistemes sanitaris i educatius -- el PIB (per persona) està fortament relacionat amb l’estàndard de vida dels ciutadans. • En resum, el PIB per capita no mesura totes aquelles coses que són importants per al benestar directament … però sí que mesura la nostra habilitat o capacitat per a obtenir els inputs que donen lloc al benestar

TEMA 6: MERCAT DE TREBALL De què parlarem? 1. La desocupació i la manera de mesurar-la 2. La taxa natural de desocupació i la desocupació cíclica. Causes i costos de la desocupació

La desocupació • Tradicionalment juntament amb la inflació, la desocupació és un dels problemes macroeconòmics bàsics. • És necessari considerar el problema de la desocupació des d’una doble perspectiva: -

A curt termini i A llarg termini.

• L’explicació del fenomen (i les seves causes) són diferents.

8.2.1 Calcul de la desocupació (atur) • El càlcul de la desocupació el realitzen les oficines estadístiques nacionals. A Espanya, l’INE entrevista al voltant de 180.000 persones a l’EPA (enquesta de població activa). • En funció de la seva situació laboral, podem classificar la població de la manera següent: • Població en edat de treballar: 16 anys o més. Dins d’aquesta: -

Població ACTIVA: població que, estant en edat de treballar, pot i vol treballar. OCUPAT: persona amb feina (a l’EPA es considera persona amb feina aquella que va treballar almenys una hora durant la setmana anterior a l’entrevista o també la persona que estava de vacances durant aquella setmana). PARAT (o desocupat): persona sense feina que busca feina activament i que està disponible per treballar.

• Població INACTIVA: població que, estant en edat de treballar, no pot o no vol treballar (estudiants a temps complet, mestresses de casa, jubilats…) . Població activa = nombre d’ocupats + nombre de parats

6.2.1 La desocupació i com es calcula • L’atur registrat és una altra mesura de la desocupació, que està constituïda per les persones que estan inscrites a les oficines d’ocupació com a buscadores de feina. • Es considera que la taxa d’atur registrat és menys fiable com a mesura de la desocupació que la taxa obtinguda a partir de l’EPA. La durada de la desocupació: • Per tal d’esbrinar la gravetat del problema de la desocupació, ens hem de preguntar si aquest és de curta o de llarga durada. • L’atur de llarga durada és més preocupant. Ceteris paribus, la probabilitat d’abandonar la desocupació és menor com més llarg és el període de temps durant el qual s’està desocupat. • Els estudis realitzats han arribat a la conclusió següent: la majoria dels períodes de desocupació són breus i la major part de la desocupació observada en un determinat moment és la desocupació de llarga durada.

6.2.2 La taxa natural de desocupació i la desocupació cíclica. Causes i costos de la desocupació Desocupació observada = desocupació natural + desocupació cíclica • Per què sempre hi ha desocupats? Causes de la desocupació natural: • Els treballadors tarden un temps a trobar la feina que s’ajusta millor als seus gustos i a les seves qualificacions • Per l’existencia de L’assegurança d’atur que pot reduir l’esforç de cerca de feina per part dels desocupats (però aquesta té efectes positius ja que millora la situació dels desocupats i disminueix la gravetat de les crisis econòmiques) • Perquè els salaris superiors al nivell que fa que l’oferta i la demanda estiguin en equilibri: 1- La legislació sobre el salari mínim 2- Els sindicats i la negociació col·lectiva

COSTOS DE LA DESOCUPACIÓ: • La desocupació, per a una economia, implica que la producció estigui per sota del seu nivell potencial • Situació econòmica i psicològica desfavorable, per als desocupats • Si la desocupació és de llarga durada, depreciació de les qualificacions (del capital humà del treballador) • Pagament de l’assegurança d’atur: l’assumeix la societat

TEMA 7: BALANÇA DE PAGAMENTS I COMERÇ INTERNACIONAL De què parlarem? 1. La globalització i l’economia internacional 2. Avantatge comparatiu i comerç internacional 3. La balança de pagaments 4. El tipus de canvi

1. La globalització i l’economia internacional • La globalització sembla un fenomen recent però és molt antic (Fenicis a la Mediterrània, xinesos al Pacífic, pirateria, guerres intercontinentals “Creuades”, segrests, tràfic d’esclaus, etc.) • Exemples de que vivim en un món globalitzat: actualment, qui ha utilitzat en els darrers dies? -

Un telèfon mòbil construït en un altre continent Combustible obtingut en un altre continent Comprat algun objecte o servei per Internet (atacs cibernètics mundials!) Comprat una peça de roba asiàtica Entrat en una botiga “xinesa”

Estem interessades de ...