Concreció del currículum en el PEC PDF

Preview

Summary

Programació docent per a donar resposta a les
diverses necessitats de l’ alumnat: principis pedagògics que cal tenir
en compte, estratègies per a la seva elaboració en el cicle, curs i aula.
Coordinació docent....

Description

Tema 2: La concreció dels currículums en el marc del projecte educatiu de centre. Programació docent per a donar resposta a les diverses necessitats de l’alumnat: principis pedagògics que cal tenir en compte, estratègies per a la seva elaboració en el cicle, curs i aula. Coordinació docent. Introducció “(...) Els centres, d’acord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. Per fer-ho, disposen d’orientacions i materials del Departament d’Ensenyament on s’identifiquen i es desenvolupen les competències bàsiques pròpies per a cada àmbit, i es proposen els continguts que es consideren clau. Els principis pedagògics del projecte educatiu de centre són el marc de referència per als mestres i els equips docents i per a l’exercici de la seva professió. Els principis d’equitat, qualitat i d’excel·lència determinen i condicionen l’acció educativa ja que els processos d’ensenyament i aprenentatge s’ha de personalitzar al màxim i han de tenir en compte la diversitat de tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu. (...).’’ El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació). El Decret 119/2015, de 23 de juny, converteix els principals objectius generals de les diverses àrees en fites de caràcter competencial, l’aprenentatge no es concreta només en les àrees considerades tradicionalment bàsiques sinó que incorpora totes les dimensions de la persona, tant les individuals com les socials, i per tant inclou tot un conjunt de capacitats que afavoreixen l’assoliment d’objectius personals i socials que preparen els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. L’Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària, dóna resposta al Decret 119/2015 i planteja una avaluació de caire competencial que permet als alumnes i als mestres identificar les dificultats del procés d’aprenentatge i trobar estratègies per superar-los. Els centres disposen d’autonomia pedagògica i organitzativa d’acord amb el títol VII de la Llei

d’educació, i amb el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. El projecte educatiu són la màxima expressió de la seva autonomia.

1. La concreció dels currículums al marc del projecte Educatiu del centre 1.1. Projecte Educatiu de centre (PEC) El projecte educatiu de centre (PEC) és un document que inclou els trets d'identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic. En aquest document s'especifiquen els valors, els objectius i les prioritats d'actuació del centre, la concreció dels currículums que s'imparteixen i el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l'educació en valors i altres ensenyaments. En els centres públics, el PEC l'elabora el claustre, a iniciativa del director. En els centres privats concertats, el titular del centre aprova el PEC, escoltat el consell escolar. Els centres públics i els centres privats concertats han de disposar de projecte educatiu, d'acord amb el que estableix la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. ●

El projecte educatiu del centre ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix, ha d’incorporar la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, com també el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l’educació en valors i altres ensenyaments.

●

El projecte esmentat, que ha de tenir en compte les característiques de l’entorn social i cultural del centre, ha de recollir la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat (...)

●

Correspon a les administracions educatives establir el marc general que permeti als centres públics i privats concertats elaborar els seus projectes educatius, que s’han de fer públics per tal de facilitar que el conjunt de la comunitat educativa els conegui. Així mateix, correspon a les administracions educatives contribuir al desenvolupament del currículum afavorint l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat.

●

Correspon a les administracions educatives afavorir la coordinació entre els projectes educatius dels centres d’educació primària i els d’educació secundària obligatòria a fi que la incorporació de l’alumnat a l’educació secundària sigui gradual i positiva.

●

Els centres han de promoure compromisos educatius entre les famílies o tutors/es legals i el mateix centre en què es consignin les activitats que pares/ mares, professorat i alumnes es comprometen a dur a terme per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat.

El projecte educatiu de centre (PEC) és un document que inclou els trets d'identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic. En aquest document s'especifiquen els valors, els objectius i les prioritats d'actuació del centre, la concreció dels currículums que s'imparteixen i el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l'educació en valors i altres ensenyaments. a)Trets d’identitat: Són el conjunt de principis, formulats en termes de definició institucional, que caracteritzen el centre. Expressen quina és la seva postura i les seves assumpcions respecte a determinades conviccions antropològiques, socials, ideològiques i pedagògiques. Així doncs, els principals trets d’identitat que hauria de recollir i comunicar tot PEC: ●

assumpció i promoció de determinats valors

●

opció del centre en relació a l’ús d’una determinada llengua en els processos d’E/A

●

modalitat de gestió institucional que s’assumeix

●

orientació que regirà el tractament de la diversitat

●

enfocament en relació a l’educació religiosa i moral

●

principis metodològics generals, comuns a tot el professorat

b) Objectius generals: Constitueixen els propòsits, les intencions generals del centre. Estan formulats considerant els trets d’identitat d’aquell, el seu entorn, l’experiència institucional acumulada i les prescripcions curriculars que l’Administració educativa imposa per a cada etapa educativa. Aquests objectius no haurien d’estar definits en termes massa genèrics, sinó que haurien de ser congruents amb els fins educatius que cada etapa educativa es planteja des de l’òptica i possibilitats del propi centre. Tampoc no convé incloure objectius que es puguin temporitzar amb facilitat a curt/mig termini, (ja que això ja ho fa, per exemple, el Pla Anual del centre).

c) Estructura organitzativa: És el conjunt d’elements del centre escolar (equipaments, càrrecs, serveis, òrgans de govern...) i les seves interrelacions el funcionament dels quals convé regular i articular adequadament. Alguns d’aquests elements i les seves funcions i responsabilitats ja venen definides per la normativa vigent, però aquestes unitats mínimes són -en molts casosinsuficients per a dur a terme les diverses tasques que es desenvolupen als centres. Cal la participació i la implicació d’altres elements que possibilitin l’optimització dels recursos humans i materials de cada centre. L’anàlisi i la reflexió sobre la pràctica professional realitzades en equip, l’intercanvi d’experiències amb altres centres i una formació permanent del professorat adequada, han d’ajudar a trobar pautes organitzatives diferents i eficaces, ajustades a cada necessitat.

1.2. Procés d’elaboració del PEc El PEC és un document realitzat per tota la comunitat educativa. Per tant, tots els seus membres han de participar en el procés de preparació, aprovació, avaluació i seguiment. 1. Fase preparatòria -

Consell escolar: estableix directrius

-

Claustre: formula propostes a l’Equip Directiu

-

Equips de cicle: formulen propostes a l’Equip Directiu

-

Assosicaicó de pares i mares: formulen propostes al consell escolar.

2. Fase d’elaboració -

Equip Directiu: elabora propostes i les eleva al consell escolar.

-

Comissió de Coordinació Pedagògica: elabora propostes.

3. Fase d’aprovació -

El director aprova el PEC, excepte la concreció dels currículums que correspon al Claustre.

4. Fase d’avaluació i seguiment -

Consell escolar: avaluació i seguiment del PEC.

-

Cap d’Estudis: coordina activitats de caràcter acadèmic, orientació i complementàries de mestres i alumnes en relació amb el PEC. Vetlla per la seva execució.

-

Equip Directiu: vetlla per la seva aplicació.

1.3. estructura bàsica i continguts del PEc Tots els PECS han de partir de l'anàlisi de necessitats educatives específiques dels seus alumnes, de les característiques de l’entorn escolar del centre. Hi ha diferents formes d'estructurar el PEC, però com a mínim hauria de contemplar els següents apartats: ●

Introducció o presentació

●

Contextualització

●

Característiques ideològiques del centre

●

Descripció del centre educatiu

●

Objectius de caràcter institucional

●

Pla d’Atenció a la Diversitat

●

Pla d’Acció Tutorial

●

Projecte Lingüístic de Centre

●

Pla de convivència del centre

●

Avaluació de caràcter institucional

●

Estructura i organització de centre

●

Relacions del centre amb els seu entorn

Característiques del PEC, segons Cardona (2002): -

Abastable → impregni la pràctica educativa diària del professorat

-

Possible → contemplar i respectar les característiques del context

-

Vinculant → suscitar el compromís de la comunitat educativa

-

Flexible i progressiu → susceptible de modificació i millora

-

Explícit i programmatic → no excessivament concret

-

Col·legiat i consensuat → elaborat en equip

1.4. Procés de concreció dels currículums



2.PROGRAMACIÓ DOCENT PER DONAR RESPOSTA A LES DIFERENTS NECESSITATS DE L’ALUMNAT: PRINCIPIS PEDAGÒGICS QUE S’HAN DE TENIR EN COMPTE, ESTRATÈGIES PER A LA SEVA ELABORACIÓ EN EL CICLE, CURS I AULA 2.1 PROGRAMACIÓ DOCENT COM A RESPOSTA A LES DIFERENTS NECESSITATS DE L’ALUMNAT Els diferents documents organitzatius de centre corresponen i s’emmarquen en un nivell de concreció curricular determinat. Hem de conèixer en quin nivell de concreció es troben per comprendre la finalitat propedèutica a què es dirigeixen. Això és, cada document es realitza basant-se i tenint en compte les prescripcions dels documents del nivell de concreció superior, però sense oblidar que els documents que estem elaborant serviran de guia i fonament per a documents de nivells de concreció inferiors. Per tant, les programacions docents han de passar el procés de presa de decisions pel qual el professorat d’una etapa educativa determinada estableix, a partir de l'anàlisi del context del centre,una sèrie d’acords sobre les estratègies d’intervenció didàctica que utilitzarà. Aquestes programacions seran l’instrument i la base que cada mestre planifiqui, elabori i concreti les accions educatives a l’aula i per a cada grup d’alumnes.

En el següent quadre s’observa com tenim en compte les diverses necessitats dels alumnes, de manera que podem realitzar una adaptació de la nostra intervenció educativa a mesura que fem una concreció curricular a través dels documents de centre i programacions docents.

Per tant, les diferents programacions docents donen resposta i s’elaboren en funció de les necessitats educatives dels alumnes en els diferents nivells de concreció curricular.

2.2. Principis pedagògics en l'elaboració de Programacions docents ●

Les decisions han de ser discutides i assumides col·lectivament pels equips de mestres dels centres.

●

El procés de presa de decisions que realitzen els docents sobre aspectes

d’ensenyament

que

no venen determinats per les

Administracions, s’ha de realitzar segons processos de reflexió sobre la pràctica educativa. ●

Procés enrquidior, si es du a terme pel conjunt de mestres que intervé sobre el mateix col·lectiu d’alumnes treballant en equips. Procés formatiu que millora la pràctica a l’aula.

●

La presa de decisions per realitzar les programacions ha d’ajustar la seva resposta educativa a peculiaritats de cada context, perquè tots els alumnes aconsegueixin les mateixies finalitat educatives.

2.3. Estratègies per a l’elaboració de la programació docent en el cicle, curs i aula Programacions docents com aquells documents realitzats per l’equip de cicle i elaborats a través d’un procés de presa de decisions, que té en compte les diverses necessitats dels alumnes en els diferents nivells de concreció curricular que defineixen el procés d’ensenyament-aprenentatge i les accions educatives que es duran a terme en el centre, cicle, curs i aula. És doncs, un instrument de planificació, desenvolupament i avaluació de cada una de les àrees del currículum. Objectiu principal de la programació didàctica, segons el Pnetic és: a) Grantair la unitat i coherència dels ensenyaments que els diferents mestres d'una àrea imparteixen en un mateix curs. b) Assegurar la continuïtat dels ensenyaments corresponents a una mateixa àrea al llarg dels diferents cursos. El tercer nivell de concreció curricular, les Programacions d’Aula, són realitzades per cada docent de forma individual i per a un grup-aula concret, adaptant-se a les necessitats específiques de cada grup. Aquesta es realitzarà prenent com a base la programació docent realitzada en l’equip de cicle i tenint en compte les necessitats dels alumnes concrets que componen el grup-classe. La Programació d’Aula s'estructura a través d'una seqüència unitats didàctiques. Es defineix com: conjunt d’unitats didàctiques ordenades i seqüenciades que es dissenyen i desenvolupen en cada àrea o assignatura per a cada nivell o cicle educatiu. A partir de Primitivo Sánchez (2005), les programacions d’aula han de tenir els següents elements bàsics: ●

Competències bàsiques → s’entén per competència bàsica la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials per assolir una acció eficaç i satisfactòria.El Decret 119/2015, de 23 de juny, identifica

vuit

competències

bàsiques

que

l’ensenyament obligatori: 1. comunicativa lingüística i audiovisual 2. matemática 3. coneixement i la interacció amb el món físic 4. artística i cultural 5. digital

cal

desenvolupar

en

6. social i ciutadana 7. d’aprendre a aprendre 8. autonomia,iniciativa personal i emprenedoria ●

Objectius didàctics → capacitats que es poden desenvolupar a través d’una multitud d'aprenentatges i activitats.

●

Continguts d’aprenentatge → s’han de formular de manera molt concreta els aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals de la matèria per a un curs i nivell concret. Tractament més transversal dels coneixements, que interrelacioni tant a nivell interdisciplinari els continguts d’una mateixa àrea, com a nivell interdisciplinari els que tenen un abast més transversal.

●

Activitats d’aprenentatge → accions concretes que ha de realizar l’alumnat per aprendre els continguts que els ajudaran aconseguir els objectius i competències bàsiques.

●

Avaluació de l’aprenentatge → criteris d’avaluació i deixar ben especificat el procés d’avaluació contínua i formativa. Es pot incloure instruments concrets d'avaluació continua, així com d’autoavaluació.

2.4. Fases d’elaboració de les programacions docents 1. Fase preparatoria Claustre estableix criteris per a l'elaboració i els equips de cicle formulen propostes d’elaboració. 2. Fase d’elaboració Coordinadors de cicle participen en l’elaboració. 3. Fase d'aprovació i avaluació Claustre aprova les programacions, Equip Directiu vetlla per la correcta aplicació, Cap d’Estudis coordina activitats i vetlla per la seva execució, Coordinador de cicle coordina l'ensenyament del cicle d’acord amb la programació docent i el Claustre avalua la programació docent i decidieix possibles modificaicons.

3.Coordinació docent

Composició

Competències

Consell Escolar

- Director del centre - Cap d’Estudis - regidor o representant de l’ajuntament - un nombre de mestres elegits pel claustre - un nombre de pares i mares elegits respectivament per i entre ells un representant de personal d’administració i serveis del centre - el secretari del centre (amb veu i sense vot).

- Aprovar i avaluar els projectes i les normes del centre. - Participar en la selecció del Director del centre. - Conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris i vetllar perquè s'adeqüi a la normativa vigents. - Promoure mesures i iniciatives que afavoreixen la convivència en el centre. Analitza i valorar el funcionaentngeneral del cente.

Claustre de mestres

Presidit pel Director del - Formular a l’Equip Directiu i al centre i estarà integrat per la consell escolar propostes per a totalitat dels mestres. l’elaboració dels projectes del centre i de la programació anual. - Aprovar i avaluar la concreció del currículum. - Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes. Analitzar i valorar el funcionament general del centre. - Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris. - Promoure mesures i iniciatives que afavoreix la convivència del centre.

Equips docents

L’article 13 del Decret 119/2015 assenyala que a efecetes de coordinació els mestres s’organitzaran en equips docents.

- Desenvolupar el currículum per concretar les activitat d’e-a i altres actuacions. - Fer el seguiment del procés d'aprenentatge global dels alumnes del grup i establir les mesures necessàries per la seva millora. - Fer col·legiadament l'avaluació dels alumnes. - Prevenir i atendre les necessitats educatives dels alumnes treballant de manera

coordinada en el compliment de les seves funcions. Equips de cicle

Mestres que donin docència en el cicle, encarregats d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió del Cap d’Estudis, les diferents àrees que donen en el cicle.

- Formular propostes a l’Equip Directiu i al Claustre, relatives a l’elaboració del projecte educatiu i la programació anual. - Formular propostes a la Comissió de Coordinació Pedagògica relatives a l’elaboració dels projectes curriculars i indicar les línies generals que han de guiar l'elaboració de les programacions. Mantenir actualitzada la metodologia didàctica, proposar la distribució setmanal del temps assignat a les àrees, seleccionar materials curriculars. - Col·laborar amb el tutor en decisions sobre avaluació.

Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)

Director/a, Cap d’Estudis, co...