Diversitat i connexions entre àrees curriculars PDF

Preview

Summary

Download Diversitat i connexions entre àrees curriculars PDF

Description

BLOC 1. EL CURRÍCULUM A EDUCACIÓ INFANTIL I Antigament, a Espanya hi havia la LOE (2006), llei que va ser establerta pel PSOE, en la qual es delimitava l’Educació Infantil en primer i segon cicle. Després, va aparèixer la LOMCE, que va ser instaurada pel Partit Popular (PP). Aquesta llei, considerava la religió com a assignatura optativa. Tot i això, no afectà gaire al cicle d’infantil. Abans de la publicació del currículum, la Generalitat de Catalunya va establir alguns decrets que, habitualment, són previs al desplegament del currículum: en primer lloc, es va fer un decret amb diferents articles, els quals estableixen el que haurà d’haver al currículum. I, finalment, al juny del 2009 es va fer el desplegament del nou currículum del 2n cicle d’Educació Infantil. COMPONENTS DEL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ INFANTIL Al currículum es parla de: per a què ensenyar? (finalitats i objectius de l’educació), què ensenyar (continguts) i com ensenyar (metodologia). OBJECTIUS I FINALITATS DE L’EDUCACIÓ (per a què ensenyar?) Al currículum es poden trobar 5 fites fonamentals: el benestar de l’infant, la seva pertinença a una comunitat, la inclusió o pertinença (estar inclòs al grup), la comunicació (expressió oral i interpretació) i l’experimentació. -

Benestar: vetllar per la seguretat i promoure la salut Contribució: No fer diferències entre els nens  igualtat d’oportunitats. S’ha d’aprendre amb i a través dels altres. Pertinença: Els infants i les famílies s’han de sentir acceptats i membres d’una mateixa comunitat. Una recomanació és aprofitar la natura i l’entorn que ens envolta. Comunicació: Potenciar la creativitat i l’expressió dels nens Exploració: aconseguir que els alumnes tinguin confiança en el control del seu propi cos i explorin l’entorn per donar sentit als mons natural, social, físic i material.

Per tant, la finalitat de l’Educació Infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants amb la col·laboració de les seves famílies. Les competències que coneixem i que són pròpies del cicle de primària, a infantil s’anomenen capacitats, ja que es tracta d’una evolució: s’adquireixen unes capacitats s’aniran desenvolupant durant el cicle de primària i fent que els nens siguin competents. L’important a infantil, per tant, és adquirir les capacitats per arribar a les competències. Hi ha nou capacitats al currículum, que estan agrupades en eixos: 







Eix d’aprendre a ser i actuar d’una manera autònoma: Coneixement i domini del propi cos, seguretat afectiva i emocional, hàbits bàsic d’autonomia Eix d’aprendre a pensar i a comunicar. Desenvolupament de la comunicació i expressió, ús de diferents llenguatges Eix d’aprendre a descobrir i tenir iniciativa: Observar i explorar l’entorn. Participar gradualment en activitats socials i culturals i mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana Eix d’aprendre a conviure i habitar el món. Conviure en la diversitat i comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència.

1

Aquestes capacitats s’aniran desenvolupant per acabar derivant en competències bàsiques:

El currículum també ha redactat 10 objectius: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma amb actitud positiva Sentir que pertany a diferents comunitats i participar-hi activament Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració Observar i experimentar en l’entorn fent-se preguntes Conèixer la cultura pròpia i la dels companys del grup Representar aspectes de la realitat i utilitzar-los a través del joc simbòlic Comprendre les intencions comunicatives dels altres i saber expressar-se Desenvolupar habilitats d’expressió i comunicació Aprendre i gaudir de l’aprenentatge: preguntar-se coses, pensar i crear...

CONTINGUTS Els continguts s’agrupen en tres àrees de coneixement i d’experiència: 





Àrea 1. Descoberta d’un mateix i dels altres: Autoconeixement i gestió de les emocions, joc i moviment, El currículum d’infantil, quant els relacions afectives i comunicatives i autonomia personal i continguts, presenta alguns canvis relacional respecte la LOGSE Àrea 2. Descoberta de l’entorn: Exploració de l’entorn, experimentació i interpretació i raonament i representació. L’entorn en el que vivim és molt suggerent i es pot aprofitar. Àrea 3. Comunicació i llenguatges: Observar, escoltar i experimentar; parlar, expressar i comunicar; Interpretar, representar i crear

Cal tenir en compte, però, que tot i presentar els continguts de manera compartimentada, no és una proposta de treball. S’ha de relacionar tot: crear uns espais d’aprenentatge globalitzat, tot establint relacions entre els continguts de les diferents àrees. 2

PROPOSTA DE METODOLOGIA Els mestres han de motivar l’aprenentatge, han de donar els recursos necessaris per aprendre i pro posar activitats significatives a més de crear un entorn on es creïn expectatives per a l’alumnat. El currículum també proposa el tractament globalitzat, les situacions de participació, la interpretació del món, els espais d’aprenentatge significatius i les bones pràctiques. Pel que fa a les situacions de participació, ens suggereix que els mestres promoguem que les experiències siguin tan riques i interessants com per proporcionar l’aprenentatge. Finalment, algunes conclusions que es poden fer després de llegir el currículum és que infantil ja no és la guarderia, sinó que s’han establert uns objectius i finalitats pròpies amb continguts propis d’aquesta etapa. La manera de treballar, a més, tampoc ha de ser igual que a les altres etapes. Els aprenents són singulars i ja venen amb desig d’aprendre. Hem de motivar-los perquè aquestes ganes no desapareixin.

ENFOCAMENT GLOBALITZADOR A EDUCACIÓ INFANTIL Decret 181/2008 té com a objectiu ordenar els ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil, de manera que les tres àrees curriculars són: 1. Descoberta d’un mateix i dels altres 2. Descoberta de l’entorn 3. Comunicació i llenguatges Com hem dit anteriorment, les àrees s’interrelacionen per crear espais d’aprenentatge globalitzats. Així doncs, tant les àrees com els seus continguts han de tenir un tractament global i interdependent. Llistat de Lleis Orgàniques (lleis que tenen a l’abast tot el territori espanyol): 

 

LOGSE (1990). Llei que sortí d’un govern progressista (socialista). És la més innovadora en la seva estructura del sistema educatiu. La seva principal idea era l’escola de qualitat i que arribi al màxim número de nens possible. A més, es va allargar l’edat d’escolarització obligatòria dels 14 als 16 anys. Això està orientat, principalment, a l’atenció a la diversitat. Aquest allargament té com a objectiu que el país o Estat pugui garantir que totes les persones del país tinguin educació i se situïn en unes competències mínimes per tenir igualtat de condicions de cares al futur. Es persegueix la igualtat. La perspectiva psicològica vigent quan es va redactar aquesta llei va ser el constructivisme (Vygotsky). Aquesta teoria afirma que l’aprenentatge té lloc a partir dels coneixements previs procedents de les relacions, el context i la genètica. Per aprendre, modifiquem, relacionem coneixements i en construïm de nous. L’adult, amb la informació nova que li presenta, ha de guiar tot aquest procés de construcció del coneixement. Aquesta teoria encara segueix vigent avui dia. LOE (2006). Consolida la major part de l’essència de la LOGSE, no canvia res elemental d’aquesta llei, només inclou aspectes nous i algunes variants, però no hi ha cap trencament. LOMCE (2013). Actualment, encara a la secundària hi ha alguna actuació de la LOE. No és una llei totalment trencadora, ja que modifica alguns articles de la llei anterior i la seva interpretació és més conservadora i tradicional. Les Comunitats Autònomes tenen el dret de prendre decisions sobre educació, encara que sempre ha de ser partint de la base de la llei que està vigent en aquell moment. A Catalunya tenim dos decrets que regulen l’educació (Decrets Curriculars és com es diu popularment): decret del primer cicle d’Educació Infantil (Decret 181/2010) i decret del segon cicle d’Educació Infantil (Decret 181/2008). Després de la llei sempre hi ha un desplegament legislatiu.

En aquests moments, els Decrets que regulen l’Educació Infantil depenen del marc legal de la LOE. A Primària, però, l’agost del 2015 va canviar el currículum sobre la LOMCE. A l’article 7 del Decret 181/2008, diu: les àrees curriculars són tres: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Els continguts s’han d’organitzar per àrees i de manera interdependent, és a dir, relacionades entre elles. 3

A l’escola i al currículum, tot està articulat per disciplines, és a tir, fragmentat (compartimentat), de manera que els coneixements han anat progressivament fent-se independents. Així, es planteja un debat: cal que les disciplines siguin independents o podem contemplar-ho de manera globalitzada? La societat de la informació evoluciona i canvia constantment, de manera que l’educació s’ha d’adequar a aquests canvis. Per això, hem de promoure l’autoaprenentatge i la metacognició. Per tant, no es serveixen els continguts acumulatius i l’especialització: ens interessa ser capaços d’interrelacionar conceptes i no tenir un coneixement estàtic. Per tant, en educació, cal considerar un objectiu educatiu que l’alumne aprengui a relacionar, a trobar i establir connexions en la informació. Hem de tenir en compte que vivim en un món en què cal aprendre a fer servir procediments i metodologies que permetin establir noves relacions. Hi ha tres concepcions de globalització a l’escola: 1. La globalització com a sumatori de matèries. Tot i això, no és considerada globalitzadora 2. La globalització des de la conjunció de diferents disciplines (interdisciplinarietat) 3. La globalització com a estructura psicològica de l’aprenentatge. La interdisciplinarietat s’ha d’entendre com una via idònia per comprendre diferents conceptes mirant-les des de diverses disciplines: creem coneixement nou a partir de la relació entre diferents disciplines. A més, cal tenir present que hi ha, també, un segon nivell de d’interdisciplinarietat que defensa que la cooperació entre disciplines porta a interaccions reals. I finalment, cal dir que l’interdisciplinarietat és una estratègia metodològica que prepara als estudiants -a partir del segon cicle de primària- per realitzar transferències de continguts que els permeten solucionar holísticament1 els problemes. El pensament d’un nen menor dels sis anys té diferents característiques: egocentrisme, subjectivitat (interpretació del món des del seu ‘jo’). Així doncs, l’aprenentatge significatiu parteix de capacitats, coneixements, interessos i necessitats d’alumnes que es troben amb la dificultat d’analitzar sistemàticament de forma espontània. Per tant, l’aprenentatge significatiu organitza processos d’ensenyament-aprenentatge en les primeres etapes des d’una orientació que busca integrar coneixements. Per fer-ho, trobem diferents propostes didàctiques que: 

Parteixen de la percepció sincrètica i de continguts concrets i pròxims



Guien l’alumne perquè faci, gradualment, estudis més analítics i complets de la realitat



Afavoreixen processos d’aprenentatge més generals

ENFOCAMENT GLOBALITZADOR I DIFERENTS FORMES ORGANITZATIVES Per aconseguir un enfoc globalitzador dins l’aula, hi ha diferents formes organitzatives amb les que podem jugar a l’hora de transmetre coneixements ben diversos: 



1

Racons. Els podem trobar a pràcticament totes les aules d’Educació Infantil i, a vegades, fins i tot al primer cicles d’Educació Primària. Els racons són una forma d’organitzar l’aprenentatge des de la metodologia globalitzadora. Tot i això, perquè realment ho sigui, és necessari que la mestra tingui els materials i les activitats molt planificats i estructurats de manera que els coneixements que s’assoleixin estiguin relacionats amb els altres racons. Utilitzar els racons com un entreteniment quan els nens han acabat de portar a terme una activitat inicial NO és una manera de gestionar els aprenentatges globalitzadora. Petits projectes. Se’n diuen petits projectes perquè interpreten la manera de treballar del grup de manera de treballar. És a dir, si un dia determinat sorgeix un tema que interessa a tota la classe, el mestre l’aprofita i proposa activitats que girin entorn a aquest sense tenir en compte el que ja es tenia planejat. La duració dels petits projectes varia depenent del joc que doni la temàtica.

Explicar quelcom des d’una globalitat

4



 



Aules temàtiques i/o ambients. És una nova forma d’organitzar el temps i l’espai. No hi ha aules separades per cursos, sinó per temes: amb diferents recursos, etc. El temps no està organitzat per assignatures, sinó que és una forma diferents de presentar-ho. Es pot alternar amb aquesta manera d’organitzar i la tradicional. Per exemple: ambient de matemàtiques. I tot el dia es dediquen a fer jocs matemàtics. El paper del mestre no és protagonista, sinó que ha d’acompanyar l’aprenentatge fent preguntes i fer reflexionar als infants i onar un cop de mà als nens amb més dificultats. Aquesta manera d’organitzar l’aula comporta molta feina de seguiment i observació per poder extreure el màxim profit a l’activitat i incitar als nens a reflexionar el màxim possible. També és necessari documentar-se molt. Plans de treball. Tallers. Tenim molta tendència a associar els tallers a activitats artístiques o plàstiques. A vegades, les escoles les organitzen inter-aula, de manera que tots els nens del cicle d’infantil es barregen. Els tallers no s’han sabut treballar al cicle d’infantil més enllà de la plàstica, la cuina, etc. Centres d’interès. És la forma organitzativa més antiga, juntament amb els racons, que és utilitzat per transmetre diversos coneixements a partir d’un tema (per exemple, la tardor). Aquesta manera d’organitzar ha estat molt estesa als cicles d’Educació Infantil. Actualment, però, ja no es fa servir a causa del sorgiment d’altres propostes més innovadores.

Tots dos casos -tant l’enfocament globalitzador com la interdisciplinarietat- són formes d’organitzar metodològiques i didàctiques amb l’objectiu d’afavorir que els nens connectin i relacionin els coneixements entre ells. En els dos casos, ambdós estan pensats i s’ajusten a l’etapa de pensament dels nens, de manera que les activitats afavoreixen una cosa o una altra depenent del moment evolutiu en el que es trobin. Es diferencien, però, en que la globalització (concretament la tercera concepció2) està més relacionada amb els nens petits que tenen un pensament més sintètic i la interdisciplinarietat la pensem per a nens que ja tenen capacitat d’anàlisi però necessiten que es treballi la síntesi.

La diferència entre anàlisi i síntesi és que l’anàlisi és quan davant d’un fet, objecte o persona ets capaç de diferenciar els diferents aspectes pels quals està format. La captes tenint en compte que té diferents dimensions, mentre que la síntesi és quan percebem un tot i després som capaços de diferenciar les parts.

BLOC 2. EL CURRÍCULUM A EDUCACIÓ INFANTIL II Tot i que hi ha moltes definicions de currículum, podríem considerar que aquest és el conjunt d’experiències educatives i coneixements que els nens han d’haver assolit en acabar una etapa concreta. Un desplegament curricular és, per tant, l’acció de contextualitzar el currículum a l’aula, els nens i les ideologies del centre i, a partir d’aquí, fer una programació orientada a l’aula. Programar en educació és organitzar i planificar, anticipar i preveure. Tot relacionat amb explicitar què és el que nosaltres volem que els nens aprenguin: les intencions educatives. Abans de planificar com ho hem de fer, hem de saber què volem treballar. Hem de fer explícites les nostres intencions (objectius). Per tant, és imprescindible que qualsevol actuació docent tingui clares les seves intencions, la metodologia o pla educatiu que farem servir per arribarhi i el període determinat (anual, semestral, una activitat de 50 minuts, etc.). La programació és indispensable per poder valorar, finalment, si els objectius s’han assolit i fer una revisió de l’evolució, progrés i aprenentatge dels nens. Els docents han de formar un equip i han de consensuar les finalitats que es volen assolir perquè el centre treballi alhora i pugui haver projectes. Si no és així, no es pot fer un seguiment del treball dels mestres. El motiu pel qual ensenyem, està relacionat amb les competències, les capacitats i es veuen reflectits en els objectius. El que ensenyem, però, està estipulat als continguts, com i quan, a la seqüència didàctica la metodologia, i per a què ,quan i com avaluem, als criteris d’avaluació.

2

La globalització com a estructura psicològica de l’aprenentatge

5

NIVELLS DE CONCRECIÓ CURRICULAR Quant a la concreció curricular, després del projecte educatiu de centre (PEC), trobem la programació anual de centre, la qual permet disposar d’una visió panoràmica del objectius del cicle, ja que aquests estan distribuïts per cursos, tot fent referència a les capacitats que els vehicularan, a través de la distribució temporal dels continguts (per àrees o àmbits o projectes) i als criteris d’avaluació. Aquest, també ha d’incloure el plantejament metodològic i els recursos que es faran servir. Aquest és redactat per l’equip docent de cicle. A continuació, trobem la unitat didàctica, que és un conjunt d’activitats d’ensenyament i d’aprenentatge ordenades i estructurades per a la consecució d’uns objectius específics d’aprenentatge. Aquestes es tenen un començament i un acabament conegut -tant pels mestres com per l’alumnat- i es poden dur a terme de forma continuada en el temps o en diferents moments del curs. Inclouen, a més, les activitats d’avaluació. Per concretar les unitats didàctiques, doncs, cal garantir la formació integral de l’infant, la resposta, amb aquesta, a les seves necessitats i a la seva manera natural d’aprendre, la integració del protagonisme de l’infant en l’activitat del joc, la potenciació de l’autonomia i l’assumpció d’un enfocament constructivista que parteixi de l’acció, que tingui cura del benestar emocional i que promogui la multiplicitat de potencialitat de l’infant. A més, com hem dit anteriorment, cal fer propostes que interrelacionin les tres àrees curriculars (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges). A les unitats didàctiques, però, també cal assegurar l’equilibri entre allò proposat per l’equip de mestres i el que es deixa a la lliure decisió de l’infant, explicar com es documentarà el procés i com servirà aquesta a l’equip per reflexionar i avançar en la seva tasca educativa i, finalment, assegurar una atenció a la diversitat de necessitat dels alumnes: adaptant els objectius, preparant activitats multinivells, etc. Com hem vist, els components bàsics en la programació d’una unitat didàctica són: Títol i justificació de la unitat o projecte Durada i distribució temporal i àrees relacionades -

Objectius d’aprenentatge Vinculació objectius aprenentatge amb capacitats Continguts Metodologia i seqüència didàctiques (tipologia d’activitats, temporització, materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) Criteris d’avaluació

OBJECTIUS D’APRENENTATGE Els objectius d’aprenentatge són aquelles fites que ens marquem sobre l’aprenentatge de l’alumnat al final de l’etapa. Per fixar els objectius, cal partir del currículum i la programació anual de l’escola pel cicle concret. Quan tenim establerts els objectius, s’han de tenir en compte que aquests, en el seu conjunt, han de preveure coneixements conceptu...