Georg Simmel idees PDF

Preview

Summary

GEORGE SIMMELBIBLIOGRAFIA I CONTEXT INTEL·LECTUALSimmel escriu sobretot articles, molt més que llibres, aquest no anaven necessàriament per un camí acadèmic. El llibre més important de sociologia que va escriure és “La filosofia del diner”. Tot i això ell escriu bastants articles, per això als nostr...

Description

GEORGE SIMMEL

BIBLIOGRAFIA I CONTEXT INTEL·LECTUAL Simmel escriu sobretot articles, molt més que llibres, aquest no anaven necessàriament per un camí acadèmic. El llibre més important de sociologia que va escriure és “La filosofia del diner”. Tot i això ell escriu bastants articles, per això als nostres dies han arribat reculls d’articles com: -

-

“L’individu i la societat” “La gran ciutat i la vida de l’esperit”.  És interessant fixar-se en com Simmel estudia la societat i la cultura d’una forma que és molt característica de la sociologia. Ell entén que hi ha una relació entre les circumstancies socials que es produeixen i el tipus d’individus que en sorgeixen. És a dir, com la societat construeix l’individu. “Sobre l’aventura”

VIDA Simmel va viure a Alemanya, al centre de Berlin. És fill d’una família nombrosa, el seu pare era un home de negocis jueu convertit al cristianisme per qüestions de necessitat. El pare va morir molt jove i el que li va fer de pare a Simmel va ser un propietari d’una editorial de música que va aportar-li molt capital cultural a George Simmel, fet que va tindre molta importància en el treball de la socialització de Simmel. Simmel sempre va ser un gran entusiasta del món de les arts, té molts d’articles dedicats a la música, teatre, òpera... Va anar al “Gimnasium” i més tard a la universitat de Berlin on va tenir professors de referencia molt importants. De la universitat va sortir conferenciari, on treballava de professor sense cobrar fins que van donar-li plaça (van tardar principalment perquè era jueu). Les obres de Simmel han tingut molta influència i n’hi ha moltes obres, en molta part americanes, influenciades per elles. 3 etapes 1.

Herbert Spencer 1820 – 1903. Charles Darwin 1808 – 1882 + Positivisme francés 2. Periode intermedi: Immanuel Kant 1724 – 1804. Categories formals a priori, des dels quals pensem I organitzem el món 3. Fase final. Vitalista. Henri Bergson 1849 – 1941, Friedrich W. Nietzsche 1844 – 1900 Alemanya havia estat un país endarrerit però al 1900 comença a atrapar a Gran Bretanya. Tot i que la influencia i el prestigi segueix sent en bona part en mans dels Junkers (en la política). La classe obrera queda sota la influencia política de Bismark. Hi ha modernitat econòmica però endarreriment social. Kàlser Guillem II 1859- 1941, a partir del 1890 expansió estrangera, programa armamentístic. Es un període de florida intel·lectual/literatura. La vida intel·lectual és molt rica però tota ella passa independentment d’això, més aviat aquesta és converteix en una crítica del que està passant. En aquesta societat, els professors universitaris no accepten els jueus. PÚBLIC DE SIMMEL

Quan parlem i diem coses el que fem és dirigir-nos a algú, és a dir, posar en comú els nostres pensaments. Les persones a qui et dirigeixes també acabaran influint en el que diràs. El seu públic té a veure en la condició en la que està i afecta a el que diu. N o s’implica en la lluita política, sintonitza amb la contracultura, els alternatius de la seva època. No tant de la acadèmica. Es bon conferenciant, brillant i desordenat, no agrada al món acadèmic i el seu públic és basa en gent de la contracultura. Els professors, antisemites i gelosos, el maltracten. Tractaven la seva feina de fantasiosa i criticaven el seu públic acusant-lo d’estar ple d’orientals i de dones que no tenien esperit crític. Simmel tenia unes virtuts que no agradaven a l’acadèmia, era bon conferenciant i atrapava a la gent. Això va fer que és convertís en una persona marginal, el fet de ser marginal va desenvolupar en ell un sentiment antiacadèmic molt profund que reforçava més aquesta forma de ser heterodoxa. Era un bucle SOCIOLOGIA DE SIMMEL Per a Simmel, la societat no és una cosa, com deia Durkheim. La societat és un sistema d’interacció, està viva i en constant moviment. El que es supraindividual (clans, families, ciutats etc...) només són cristal·litzacions concretes d’aquesta interacció. La sociologia ha d’estudiar la sociabilitat, és a dir, aquestes interaccions. DIMENSIO LUDICA Es vol entendre la societat com un teatre en el que cada individu pren un rol social. “Simmel afirmava que la sociabilitat, en l’accepció més abismal del mot, és la forma lúdica de la interacció social. Una festa particular per exemple és un joc de societats on els assistents posen en pràctica múltiples formes d’interacció social sense adoptar però el posat seriós d’altres ocasions. La sociabilitat transforma les negociacions formals en converses que no comprometen a res i l’erotisme en coqueteria. El món de la sociabilitat és una creació artificial i artificiosa que se’n pot anar a norris en qualsevol moment, només cal algú disposat a aigualir la festa a base de negar-se a jugar el joc. L’individu que es posa a discutir en una festa.” En el moment en que una persona deixa de “jugar seguint les normes” i s’espatlla aquesta dimensió lúdica, és pot perdre aquesta realitat social. Molts cops, si una persona socialitza amb un únic propòsit egoista la realitat social no es pot mantenir. La interacció hi es sempre i a tot arreu, però hi ha certs moments en que l’únic objectiu d’aquesta ha de ser fer societat i és necessari. IDEES GENERALS -

-

La societat és un teixit d’interaccions, que ha d’estudiar la sociologia. És un sistema de comunicació. Aquesta idea és molt moderna i comença a aparèixer sobretot en els científics socials del segle XX. Les grans estructures de la cristal·lització de les petites interaccions.

SOCIOLOGIA FORMAL En una societat tan diversa, complexa i contradictòria tots els fenòmens poden tractar-se en relació a determinades categories formals. -

Cooperació i conflicte:

-

-

-

-

-

-

-

Subordinació i superordinació; En les societats que coneixem existeixen les jerarquies. Simmel defensarà que tot i que sigui cert que existeix un abús de poder d’aquelles persones en que es troben en una situació superior a la d’una altra persona, aquest abús ha de ser legitimat ja que de no ser-ho no podria perdurar. Simmel estudia les relacions de poder observant com actuen les dues parts. La víctima és la principal còmplice. Proximitat i distància; La vida social es la gestió de la proximitat i distància dels uns amb els altres. Les classes socials són processos de relacions de proximitat i distància, que no són físics. Ex: “El rei em queda molt lluny”. La vida d’una persona es basarà amb quines persones tingui més proximitat, és a dir, més intimitat i del capital cultural i econòmic d’aquests. Imitació/distanciació; Simmel ens proposa un joc conceptual de contradiccions, en un món molt canviant i en constant transformació, hi hagi uns criteris d’anàlisis més o menys fixos que ens ajudin a fer comparables coses que d’altra manera serien difícilment relacionables en aquesta societat complexa. En l’art per exemple, se li atorga un valor especial a la originalitat, es valora millor a aquells que són distingits i que demostren no ser imitacions. El mateix passa amb la moda. Els nens en molt bona part aprenen imitant Homogeneïtat i heterogeneïtat; uniformització i individualització. Aquestes dicotomies poden ser conceptes operatius per analitzar una relació matrimonial o una estructura burocràtica. Hi ha qui diu que Simmel s’interessa per aspectes deslligats els uns dels altres (ex: la moda, els olors, menjar...). Era normalment catalogat com a estudiant de coses únicament intranscendents i es negués que estudies els típics tòpics dels clàssics. Avui però podem dir que no és cert. El que passa és que Simmel es enemic de la simplificació, la forma que té d’explicar els fets costa fer-ne una caricatura simple i divulgativa. Ens aproxima a la micro sociologia. La seva sociologia funciona a dos nivells. A una més micro tipus i formes i una altra de macro concepcions històriques i filosòfiques. Connecta les dues dimensions. A nivell micro i pel que fa al nivell de la sociologia formal, trobem un interès per les interaccions i l’intercanvi i aquell tipus de formes per les quals s’aproxima l’intercanvi. El fet d’utilitzar formes similars per tractar temes diferents ja lliga les dos disciplines. A més a més, existeix en Simmel una preocupació per l’avanç de la cultura objectiva, que deixa enrere la cultura subjectiva. La societat moderna que fa que hi hagi llibertat individual, alhora es converteix en la seva principal amenaça. Quan analitza el poder parla de formes d’interacció, és a dir, de reciprocitat, de relacions mútues amenaçades quan hi ha una subordinació al principi objectiu (idees, burocràcia...), parla d’un escenari en el qual aquesta subordinació es troba en la seva pitjor forma. Quan no ens trobem subordinats a altres persones, si no que estem subordinats amb coses (idees de Marx i Weber  alienació, cosificació, racionalització...

IMPRESSIONISME SOCIAL Explica la revivència de Simmel actualment. La realitat social es una molt complexa que té moltes histories, a diferencia d’una novel·la amb una trama i una resolució, és a dir amb un esquema racionalitzat, no és troba a la vida social. La vida social es fragmentada. Es troba amb l’impressionisme social.

Aquest impressionisme ens permet la idea de realitat fragmentada. En societats més simplificades, aquesta fragmentació no i és com a tal. Tota societat tradicional al disposar de sistemes legitimadors majoritàriament compartits que en determinades zones tenien el monopoli, la possibilitat d’acabar donant sentit i coherència al conjunt és molt important. En canvi en la modernitat és molt més difícil i t’acabes trobant en experiències molt diferents de societats fragmentades molt més complexes i fragmentades. Molts discursos dels contemporanis doten la realitat d’una exactitud i lògica que de fet no té. INTERACCIÓ Tema central. Hi ha diversitat de formes socials possibles d’interacció, món real d’innombrables interaccions. La societat estableix unes pautes de conducta (institucions de Durkheim). Institucionalitza uns tipus d’acció i uns tipus d’actor és l’única manera de poder-se entendre ja que és la forma en la que esta estructurada la nostra realitat social. En això consisteixen les formes, en veure els elements força que es troben en aquestes situacions. Ell busca una abstracció per manera de poder fer en situacions diferents des de molts punts de vista comparables i examinables per la sociologia. és això el que ha de examinar la sociologia. (22:00) TIPUS SOCIAL Existeixen rols, és a dir, diferents actors. Ell para molta atenció als tipus de rol que existeixen. Per analitzar aquets rols utilitza la distància . El temps és el que molts clàssics incorporen, per exemple Weber quan parla de l’eficiència (fer més coses amb menys temps). Simmel incorpora molt bé l’espai que sembla menys important però te gran rellevància en el tipus social . El foraster és prou lluny com per no formar part d’un grup però prou a prop com per assabentarse del que està passant. El científic social no pot participar d’un àmbit social determinat perquè estàs participant del seu mon donat per descomptat, i el fet de que donis per descomptades les coses, no et permet veure-les. No seriem capaços de veure com funciona aquest món ja que ens ve donat i ens semblaria evident, hem d’actuar com un estrany. Un altre exemple és el pobre, ets pobre depenent del context de la teva societat. GEOMETRIA SOCIAL -

-

Distància 1. Distàncies relatives entre individus, entre individus i fets... 2. Estrany: tipus fix en el grup, però definit conforme no pertany a ell. Característiques especials, relatives a la situació 3. Igualment respecte del pont i la porta 4. Diner: el valor de qualsevol cosa depèn de la distancia en relació a l’actor. Els diners distancien, tan és qui siguis tu que el preu d’un producte serà el mateix, també és un element que aproxima mitjançant l’intercanvi d’objectes ja que el valor d’aquestes coses ve donat per la persona Números És diferent la intensitat d’una relació entre dos actors que entre tres. En els tres ja es produeix una complexitat de joc social. 1. Díade

-

2. Tríade Ambivalència

L’objecte d’estudi es complex i contradictori.

-

1. L’erotisme és impossible sense el respecte, però també sense la falta de respecte 2. Un grup perfectament harmònic no podria existir. L’harmonia perfecta està renyida amb la vida. El conflicte associat amb el canvi i el desenvolupament. L’harmonia perfecta es trencada per les interaccions. 3. La sociabilitat es el resultat de la contraposició. Els lligams de les persones poden ser positius però sovint tenen aspectes negatiu. La unió es fa amb el dissens en compres del consens. És aquella manifestació conflictiva la que fa necessària plantejar-se resoldre qüestions que si no es manifesten no existiria. Reciprocitat 1. El conflicte social està basat en la reciprocitat. El conflicte pot servir per incrementar la dignitat i l’autoestima. El conflicte pot servir per enfortir els vincles o crear-ne de nous. La vida és conflicte. La societat implica conflicte. Seria un error separar una sociologia de l’ordre i una del conflicte. 2. ANALISI DE PODER  Superordinació/subordinació  Demostra que la dominació mai no es qüestió unilateral, sinó que és una acció reciproca  Violencia simbòlica: Quan la “víctima” és la principal còmplice del que utilitza la violència. Ex: el model de bellesa en el que es troba la societat no funcionaria si les persones no s’avaluessin a si mateixes depenent d’aquest model.  El poder implica un intercanvi, implica interacció  Grups diferents: forces de subordinació diferents

AMBIVALENCIA DE SIMMEL I LA CULTURA MODERNA: Grans eixos L’ambivalència que Durkheim més bé incorpora i que conforma les idees macro sociològiques centrals de la seva obra, també les inclou l’obra de Simmel. -

-

Interès per la diferenciació. Spencer i Durkheim parlen des d’un optimisme francès i britànic sobre la modernització. Tot i que Simmel participa una mica d’aquestes visions, ho fa més de les visions més escèptiques i pessimistes alemanyes com les de Marx, Weber i el costat pessimista de Durkheim. Simmel incorpora els dos punts de vista. CREIXEMENT DE LA CULTURA OBJETIVA preocupació central de Simmel Simmel diu que és cert que existeixen aspectes positius de la modernitat, 1. Passar de la homogeneïtat a la heterogeneïtat on hi ha una acceptació de la diferència (Durkheim). Passar de la uniformització a la individualització, la possibilitat de pensar amb algú amb llibertat de decisions. Es participa en un entorn plural amb moltes possibilitats obertes. 2. Passar de l’estatus al contracte, les solidaritats mecàniques a orgàniques. 3. De societats regides costums a unes altres que comporten a una llibertat individual. La tragèdia de la cultura objectiva

També hi ha aspectes negatius. L’individu només pot construir-se apropiant-se dels valors culturals que ens envolten de la mateixa forma que ens sotmeten. Aquest és el procés de la socialització. En una societat en la que hi ha divisió del treball que és l’origen de la vida cultural diferenciada, ens subjuga i ens limita i ens sotmet. El món que nosaltres mateixos construïm ens acaba sotmetent i apareixent independentment de nosaltres. (idees de Marx) Arribem a objectificar tan que el món és fa ric mentre nosaltres ens anem fent més pobres. El món objectivat és tan poderós que l’individu perd totes les prerrogatives, l’experiència queda delimitada i controlada. Està tot tant predit i previst que les persones es tornen boiges buscant l’autenticitat. La multiplicitat dels objectes, als quals se’ls hi atribueixen uns valors, li preocupa (ex: quan compres un cotxe vols comprar l’experiència de llibertat.) Vivim en un món desbordat, en aquestes circumstàncies l’individu queda aclaparat pel món tan gran en el que viu. Aquesta és la tragèdia de la cultura objectiva. LECTURES SIMMEL SOCIABILITAT Necessitem interactuar perquè som éssers socials. Les interaccions tenen formes, a totes les societats aquestes formes adopten un valor propi fins a tal punt que podríem concebre-les com a art. Aquestes formes que en un principi estaven molt condicionades pels continguts de la interacció comencen a agafar una mica d’autonomia on acaba tenint més importància la pròpia interacció que el que conté. Com a éssers socials ens interessa mantenir la societat per això necessitem la sociabilitat en la qual podem mantenir els vincles. La sociabilitat es pot posar en perill quan una persona si que busca alguna finalitat mentre l’altra només intenta mantenir les relacions. -

Joc social. Dimensió lúdica Importància de la forma Bona part de la vida la dediquem a la sociabilitat

EL DINER Analitza el diner però posant-lo en relació amb molts àmbit de la societat. El diner no pot entendre’s per ell sol. -

La distància Distància o proximitat respecte de l’actor i els objectes o altres actors socials. Transforma la geometria social. En analitzar el diner: analitza la totalitat de l’esperit d’una època Diner i llibertat Alienació. Pèrdua del poder de l’individu en favor de la cultura objectiva Racionalització món social Diner: el valor de qualsevol cosa depèn de la distancia en relació al actor. Donem valor a les coses que són prou lluny però que hi podem arribar Massa accessible o massa llunyana: pèrdua de valor Creació de distància respecte dels objectes i manera d’aconseguir-los. Paradoxa: el diner pot unificar els interessos i per altra banda pot fomentar la separació. El diner permet unir persones molt diverses que no podrien unir-se de cap altra forma. En un cert sentit, la mateixa idea d’humanitat i globalitat hauria estat impossible sense diner. Per altra banda també separa a la gent i els contraposa.

-

-

-

-

-

Connectar a la universalització: Associació del diner i la seva capacitat de generalització amb la idea general d’humanitat. Dependencia / independència 1. Avui som molt dependents dels proveïdors ja que vivim en “la societat del diner” necessitem d’ells per viure. 2. Però alhora som molt més independents de cada individu determinat. Diner i comunitat 1. Amb el diner es produeix un anivellament, igualació, generació de cercles socials amplis a traves de la unió del més distant 2. Subratllat del que és individual, la independència de la persona, la seva autonomia Diner i llibertat 1. La substitució pel diner comporta que l’altre no pot apropiar-se directament de l’acció personal, sinó del resultat impersonal 2. Hom ja no s’ofereix una cosa sense llaç amb l’individu. Llibertat i pèrdua de llibertat 1. Més llibertat amb el diner (superació dels límits naturals) 2. Associació del diner amb la cultura objectiva i limitació de les possibilitats subjectives. Diner i esclavitud 1. Esclavització de les persones atomitzases i aïllades. Les persones queden esclavitzades pel diner. 2. Reducció de la persona a una expressió pecuniària (expiació de crims pagant una multa). Sexe per diners. També es redueixen les emocions per diners (hostessa de vol).

El regne de la quantitat La societat del diner imposa la lògica de la quantitat, el diner serveix per contar i calcular. Està relacionat per tant en la racionalitat de la societat, tot allò que no es pot comptar perd valor. Per altra banda, les coses a que més valor li donen les persones és allò que no es pot comptar. En esta societat del diner va perdent valor i importància. -

El regne de la quantitat per sobre de la qualitat.

Diner i democràcia -

La incommensurabilitat de les persones i el rang La igualació de les persones pel diner. En les societats tradicionals era molt important el teu estatus i les teves relacions, tot queda minimitzat i reduint en la societat del diner.

Diner i progrés -

Diner i especialització intercanvi. Dificil que es desenvolupi en un sistema de permuta Critica a la divisió del treball

Diner com instrument més pur i una finalitat en una mateixa -

Es la forma més pura d’instrument Alhora que s’ha convertit en una finalitat en ell mateix