Simmel PDF

Preview

Summary

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals BLOC 6. GEORGE SIMMEL (1858 – 1918): 1.- Biografia: Prové d’una família jueva convertida al cristianisme d’origen jueu. El seu origen jueu va ser un rol decisiu en la manca de reconeixement que va tenir en e...

Description

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals

BLOC 6. GEORGE SIMMEL (1858 – 1918): 1.- Biografia: Prové d’una família jueva convertida al cristianisme d’origen jueu. El seu origen jueu va ser un rol decisiu en la manca de reconeixement que va tenir en el món acadèmic. Va patir problemes econòmics arrel de la mort del seu pare al 1874. Però gràcies a la intervenció de Julius Friedländer, Simmel va poder tirar endavant, ja que el va fer el seu protegit. Mai arriba a estabilitzar-se en la vida universitària d’Alemanya, i es queda en la categoria de “becari”. Tot i això aconsegueix a establir-se a França i va arribar a ser una persona coneguda al món cultural de Berlín. Va estar interessat en política i va contactar amb diversos intel·lectuals i artistes de l’època. Es considera un sociòleg de transició. Grans transformacions socials i urbanístiques del seu temps. De la societat tradicional i urbanístiques a la societat moderna. Canvis en les formes de interacció i els seus efectes en la vida quotidiana dels individus. Èxit intel·lectual no va anar acompanyat de l’èxit acadèmic. Amic de Weber, Benjamin; Husserl. Era conegut als EEUU. A cavall entre la sociologia i la filosofia. 2.- Com entén la sociologia Simmel? Sociologia com una ciència empírica que requereix praxis i que en cap cas no s’ha de considerar com una part independent de la filosofia, sinó com una ciència relacionada amb els problemes socials del moment. Va treballar problemes socials considerats centrals del moment dins d’un marc sociològic: Moviment obrer i feminista, religió, família, prostitució, medicina i ètica. Estava molt interessat a posar a la pràctica les seves noves propostes i el seu marc teòric per a la constitució de la sociologia. Es va adonar que la institucionalització de la sociologia es veuria reforçada per la creació d’instituts i de revistes especialitzades. 2.1.-Contribucions a la institucionalització de la sociologia: -

Co-fundador de l’Associació Alemanya de Sociologia (Junt amb M. Weber i F. Tönnies). Participa en l’Institut Internacional de Sociologia. Col·laboració amb diverses revistes.

2.2.- L’objecte de la sociologia: Rebuig a les grans narratives (Hegel, Marx, Compte, Spencer). No hi ha una llei de desenvolupament conjunt per a tota la societat. Tan rebutja l’historicisme com també l’existència d’una llei que domina la societat o la humanitat. Per ell cap estudiar els fenòmens i sobretot les relacions socials perennes i independents de les condicions històriques precises.

Universitat Autònoma de Barcelona 2 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals -

Exemples: Classes socials o castes versus desigualtats.

NO impedeix que estudiï fenòmens socials impregnats d’història: aparició de l’economia monetària, o de considerar que hi ha elements essencials i molt generals que constitueixen la societat. Necessitat d’un punt de vista propi. Context sobre delimitació de la disciplina, preocupació per acotar l’àmbit d’estudi. L’objecte de la sociologia no és ni la societat ni els individus sinó les formes de sociació o interaccions (microsociologia: iteracions).  Precursor: Internacionalisme simbòlic, Teoria del Intercanvi (Homans). 2.3.- Com és possible la societat? Pregunta de Hobbes o de Kant. Agafa l’enfocament de Kant de la naturalesa i l’estén a entendre la societat. Disposem d’unes categories apriorístiques que automàticament estructuren les nostres percepcions de la realitat  Necessitem unes categories sociològiques que unes ajudin a posar ordre i a donar sentit a la interpretació de la nostra vida social. Rebuig a també al concepte de “societat” ja que segons ell no el podem palpar, el que sí que podem analitzar son les interaccions que s’hi donen. Les formes de sociació o sociabilitat són la suma de tot allò que succeeix entre els individus i que va cristal·litzar en formes concretes (estructures). -

Exemples de formes concretes: interacció, subordinació, especialització, intercanvi, diferenciació.

Simmel està interessat en les formes fonamentals que adopta la sociabilitat humana i els processos de sociació, però més encara està interessat en entendre-ho tot des d’un punt de vista relacional, com situacions de mútua causació i d’acció i relació entre éssers que coexisteixen en àmbits determinats. 3.-Quina és la causa major de la Modernització?    

Weber ho explica amb la racionalització. Marx amb la industrialització i el Capitalisme Tocqueville amb l’aparició e la democràcia moderna. Simmel amb l’economia monetària. La seva teoria és complementària i compatible amb la resta.

3.1.-L’economia monetària: Força suprema de la modernització. Va impulsar el triomf de les classes artesanes i mercantils, més vinculades a la moneda que a la propietat de les terres i immobles. Fomenta la qualificació d’objectes i fenòmens...la mentalitat calculadora (costos i beneficis). Impulsa especialització progressiva en oficis i professions. Fomenta relacions impersonals. Ambivalència: genera independència (escull a qui contractes) però també servitud (crèdits).

Universitat Autònoma de Barcelona 3 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Simmel estudia la Microsociologia, i considera que l’home està taxant i valorant, fent del diner un element principal a la seva vida. 4.- Bibliografia: LECTURA 1 - LES GRANS URBS I LA VIDA DE L’ESPERIT (1903): Urbs és definida com a ciutat o com a població extensa. Situa la pretensió de l’individu de conservar l’autonomia i peculiaritat de la seva existència davant la prepotència de la societat (història, cultura externa...). Les formes d’interacció entre els individus (microsociologia). Dóna també un paper a l’enteniment, és a dir, al paper de l’home i quin paper té aquest enteniment a les relacions econòmiques i el càlcul en les relacions entre individus. -

“Les grans ciutats han sigut des de temps immemorables la seu de l’economia monetària (...). totes les relacions anímiques entre les persones es fonamenta en la seva individualitat, mentre que les relacions conforme a l’enteniment calculen amb els homes, amb els números o nombres”.

Conceptes claus: L’esperit modern: Esperit calculador (exemple: difusió generalitzada de rellotges de butxaca). El paper del temps: bàsic del funcionament de la vida urbana. Puntualitat, calculabilitat i exactitud de les activitats dels urbanites. -

“Per preservar l’ordre social, les relacions i assumptes de l’urbanita típic acostumen a

ser tant variats i complicats (...). Que sense la més exacta puntualitat en el compliment de les obligacions i prestacions, el tot s’enderrocaria en un caos inextricable”. La indolència: Disfrutar de la vida sense mesura produeix indolència. Es perd el significat i el valor de les diferències entre les coses. El diner modifica les formes de relació entre individus: el diner iguala i alhora expressa les diferències qualitatives de les coses. Sentiment de privació relativa en relació als nostres iguals. -

“Els diners s’erigeix (surt/ix per davant dels altres) com a denominador comú de tot el valor, en aquesta mesura, es converteix en el anivellador més pavurós (fa por), sucava (fa un clot) irremeiablement en el nucli de les coses, la seva peculiaritat, el seu valor específic, la seva in-comparabilitat.”

L’antipatia a la gran ciutat mesura de protecció davant la indiferència. “El que en aquesta (la vida urbana) apareix immediatament com dissociació és em realitat, d’aquesta manera, només una de les seves elementals formes de socialització”. La formació de grups socials, el creixement numèric i espacial del grup; és la evolució del significat i continguts vitals del grup: s’augmenta la divisió del treball: Estat, cristianisme, gremis, partits polítics... i augmenta la llibertat personal de l’individu. Les grans ciutats són seus del cosmopolitisme.

Universitat Autònoma de Barcelona 4 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals La geometria social té la funció de ser una mida funcional; “La essència més significativa de la gran ciutat resideix en aquesta mida funcional més enllà de les seves fronteres físiques i aquesta virtualitat exerceix de nou un efecte retroactiu i dóna a la seva vida pes, importància i responsabilitat (...) una ciutat existeix davant de tot a partir de la globalitat dels efectes que abasten des del seu interior més enllà de la seva immediatesa”. L’espai com a categoria sociologia l’espai físic i l’espai social són definits com a distància social i cada forma social forma els seus propis espais  places, judicis, banquets, etc. Cada espai humanitzat requereix la seva indagació sociològica pròpia. La divisió del treball econòmica, les ciutats en són les seus (lloc on té predominança), a les ciutats també el guany no el procura la Natura sinó els homes. Un exemple seria el Quatozième (4èna). Les relacions distants, impersonals que són modelades pels diners. La cultura objectiva: Per Simmel la vida es va concretant en la cultura. La cultura és el procés per mitjà la consciència es manifesta, agafa cos i es reprodueix. Quan passa això la vida i la consciència s’objectivitzen, es plasmen en formes concretes a través de cert procés de cristal·lització. El procés bidimensional, hi ha una cultura objectiva plasmada en formes, artefactes, signes, al·locucions i una altre subjectiva pròpia de la consciència, expressió de vida, potencialment manifestable i no menys real. En comparació amb la concepció que té Freud de la “cultura”? Aparent contradicció en la cultura de l’individu que viu a les grans ciutats es redueix, quan són juntament aquestes els autèntics escenaris culturals. Decadència (empobriment) de la cultura individual i creixement de la cultura objectiva (coerció, moda, modernització, tecnologia, religió, llenguatge, pàtria...) . Els comportaments de la cultura objectiva es desconnecten de la ment subjectiva de les persones però s’imposen a elles. Un exemple de empobriment cultural seria les masses que segueixen idees simplistes (líder), emocionals... com l’antisemitisme. La cultura objectiva/subjectiva: -

La cultura objectiva: són aquelles manifestacions que les persones produeixen (art, ciència, ciència i filosofia). La cultura subjectiva (individual): és la capacitat de l’actor (persona) per produir, absorbir i controlar els elements de la cultura objectiva.

La cultura individual modelen i és modelada per la cultura objectiva.

Universitat Autònoma de Barcelona 5 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals LECTURA 2 - ELS DINERS EN LA CULTURA MODERNA (1896). Els diners produeixen un seguit d’efectes a la modernitat. -

La modernitat ha convertit al subjecte i objecte en mútuament independents (distància). Els indivís s’uneixen per diners (per exemple: societat anònima). Això produeix un efecte: això super les relacions feudals de submissió però es perd el sentit i la personalitat.

Podem relacionar aquest fet al concepte de alienació de Karl Marx. D’altres característiques de l’home modern: -

L’home modern és més dependent. Som més dependents de tots i més independents de cada individu. Un efecte positiu: més relacions entre individus (treballen els uns pels altres). Per exemple: associació sindical: transforma les relacions i per permet avançar (drets)...

LECTURA 3 – LA FILOSOFIA DELS DINERS -

Parla de l’economia del diner: reificació del món. Els diners també contribueix a la creixent racionalització del món social. La societat en la que el diner es converteix en un fi en sí mateix. Efectes negatius per l’individu: - Augment del cinisme : “tot té el seu preu”. - Augment de l’apatia. - Increment de relacions impersonals. - Influència en els estils de vida.

Explica com es produeix una transició història sense precedents des d’un món de substàncies a un món de valors en canvi. El diner mateix comença a passar de ser una substància (un metall preciós) a desenvolupar una funció d’intercanvi, sense que depengui de cap fe o creença, ni més substància que la seva conveniència com a símbol d’intercanvi. Suspensió del patró or i la substitució pel paper moneda i les finances transnacionals deslligades de l’or. Aquest procés dóna lloc a una diferenciació social: especialització progressiva de les persones en oficis i professions (per exemple: pagar els honoraris d’un professional que estan tarifats i no depenen de qui és el client). Creixent importància de les relacions contractuals dins de la societat.

Universitat Autònoma de Barcelona 6 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Els efectes psicològics de la cultura monetària: “l’apropament als diners ens pot fer advertir dels efectes de llarg abast sobre la condició psíquica i cultural del període que emanen de la formació de la vida econòmica (...) ...de manera que, com les grans forces de la història, l’economia monetària pot semblar la bala mítica que es capaç de sanar les ferides que aquell mateix provoca”. El problema és que no totes les coses es pot expressar el seu valor mitjançant els diners. “La dimensió qualitativa de l’objecte perd la seva dimensió psicològica en l’economia monetària. La valoració precisa conforme al valor del diner “com l’únic amb valor” sobrepassa aquells altres valors específics de coses que no poden expressar-se amb diners”. Falla la dimensió qualitativa del diner: “el que no té preu”: “el fastig somort i la descripció en la que viuen molt dels home notables del món dels negocis que es refugien en la jubilació després d’haver acumulat certa suma de diners”. Els diners i el valor: -

Simmel estava molt interessat en la qüestió del valor i el diner, entenent aquest darrer com una forma de valor específic. Defensava que les persones creen valors fent objectes, separant-se d’ells i després intentant sobre-portar la distància (independència subjecte-objecte). El valor de les coses prové de la capacitat de les persones per a distanciar-se dels objectes de manera adequada. El diner també procura les bases pel desenvolupament del mercat, de l’economia moderna i de la societat moderna (capitalista): quant major és la dificultat per obtenir un objecte, més és el seu valor.

Els efectes en la cultura i en el dret: “Així com allò més elevat sempre pot baixar a allò més baix, gairebé mai allò més baix ascendeix a allò més elevat”. “... el dret modern limita la sensació en diner a faltes relativament lleus. (...) La diferenciació gradual de la societat i la concomitant indiferència progressiva dels diners convergeixen per fer impossible el càstig de l’homicidi amb sancions monetàries”. Els diners i el valor: -

Els diners serveixen tant per crear la distància que ens separa dels objectes com per a proveir-nos dels medis per arribar a ells. Coses que estan molt pròximes, que són massa fàcils d’aconseguir, no són valuoses. Es necessita algun esforç perquè una cosa sigui considerada valuosa. Però, les coses que són massa inaccessibles, difícils d’aconseguir o pràcticament impossibles d’aconseguir no són les més desitjades. Definirem punt mig com les coses més valuoses, i no són massa inaccessibles ni tampoc massa difícils d’obtenir.

Universitat Autònoma de Barcelona 7 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Els efectes que produeix l’economia monetària: -

L’ambivalència: genera més independència (tries amb qui t’associes, qui compra, o el què) a la vegada que també genera més dependència pels crèdits i deutes que genera. També genera una mentalitat concreta: la cultura dinerària que va més enllà del sistema econòmic del capitalisme. La interacció humana a través del diner li permet explorar diferents figures com per exemple:

L’exemple de l’àvar i el malgastador: Dos personatges analitzats en la filosofia del diner, els entén com productes de la cultura econòmica. -

L’àvar: aquest troba el plaer estètic com contemplar, recomptar, acariciar, etc. El seu tresor i és el que a que pateixi privacions que una despesa prudent podria evitar. El malgastador: s’acosta a la figura de l’àvar molt més que la seva contraposició en tant que els dos representen un ús no judiciós dels diners.

Els dos personatges són propis de les societats modernes, fruit de l’especialització dels individus. Les formes d’interacció dels efectes que provoca l’economia moderna: També es va interessar Simmel per la influència del diner en una variada gamma de fenòmens tals com el món interior dels actors i en la cultura objectiva. Va tractar també el diner com un fenomen específic vinculat amb una gran varietat de components de la vida, incloent la propietat, l’intercanvi, l’avarícia, l’extravagància, el cinisme, l’estil de vida, la cultura, el valor e la personalitat, etc. 5.-La Sociologia Racional Rebuig de també el concepte de “societat” ja que segons ell no la podem palpar, el que si que podem analitzar son les interaccions que s’hi donen. Les formes de sociació o sociabilitat són la suma de tot allò que succeeix entre els individus i que va cristal·litzant en formes concretes (estructures). -

Exemples de formes concretes: interacció, subordinació, especialització, intercanvi, diferenciació.

Simmel està interessat en les formes fonamentals que adopta la sociabilitat humana i els processos de sociació, però a més encara està interessat en entendre-ho tot des d’un punt de vista relacional, com situacions de mútua causació i d’acció i reacció entre éssers que coexisteixen en àmbits determinats. Les relacions socials son sempre mútues i recíproques, encara que siguin asimètriques. Simmel diu que hi ha una relació mútua essencial. Per ell, tot el que existeix en la societat es racional. Es parla del gir racional.

Universitat Autònoma de Barcelona 8 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Les relacions que condicionen i defineixen una identitat sempre demanen contraris, tot i que no cal que siguin excloents (professor/alumne; creient/no creient). Els individus són “feixos de relacions”. Rols i funcions, xarxes socials. Les relacions socials que constitueixen la societat tenen tres característiques: -

No són simètriques ni planes: hi ha contacte, desigualtat, etc. La distància social es el que uneix i separa a les persones entre si, el concepte d’accés. Els universos socials són galàxies d’interrelacions, són xarxes.

L’accés a la comprensió directa de la consciència d’una persona és impossible, ho fem a través de l’anàlisi de la intersecció de cercles socials (la teoria de rols socials). Contrast entre societats tradicionals i societats modernes, Donada que la consciència és inaccessible hem d’analitzar les seves plasmacions, a través de les interaccions o sociacions. No és possible comprendre el contingut de la consciència (l’ànima) però sí la intersecció de cercles socials en els que un individu es troba. -

Exemple: La Moda. Com a forma de relació social que permet als que volen adequar-se a les demandes del grup fer-ho com també a aquells que volen diferenciar-se, per a ser singulars, fer-ho. Els dissidents son vistos com una forma d’imitació s la inversa.

5.1.-Categories sociològiques: L’intercanvi. La vida social és acció recíproca. L’intercanvi és “el tipus més pur i desenvolupat d’interacció”. En tota relació hi ha intercanvis materials, morals i simbòlics entre éssers humans i agrupacions. Ja existia abans de Simmel, però ell entén la vida en societat com un procés general d’intercanvis materials, morals i simbòlics entre els éssers humans i les seves agrupacions. Fins i tot aquelles accions d’aparença unilateral poden desgranar-se com a recíproca (ex. Amors no correspostos). Evitar el reduccionisme: no només hi ha instàncies en les quals NO hi ha reciprocitat sinó que és només una de les premisses per a entendre la societat. Hi ha altruisme (ex. Caure en el perill de Foucault). Subordinació i supraordenació: Anàlisi de la dominació (Weber). Hi ha una inclinació humana innata cap al manar, l’obediència, la cerca e l’autoritat, el desig de prestigi... La igualtat té lími...