Les categories gramaticals de catala PDF

Preview

Summary

Material per estudiar les diferents categories gramaticals de català....

Description

6. LES CATEGORIES GRAMATICALS Podem agrupar les paraules en diverses categories gramaticals o tipus de paraules que presenten unes característiques comunes. Es classifiquen segons que siguin variables o invariables i segons el rol que exerceixen dins l’oració:

6.1. El substantiu: gènere i nombre El substantiu,

morfològicament, és una paraula variable que serveix per representar o designar una persona, un animal o una cosa (sigui concreta o abstracta) i presenta flexió de gènere i nombre: el país/els països; el camí/els camins; el xicot/la xicota/els xicots/les xicotes. 6.1.1. El gènere El masculí i el femení són els dos gèneres que presenten els noms. En els noms que designen persones i animals, el gènere va lligat a una característica natural: el sexe. En els que designen objectes, cal fixar-se en l'article que els precedeix.

1

En la majoria de casos el femení es forma a partir del masculí, tot i que n’hi ha que parteixen del femení per crear el masculí i d’altres que fan l’oposició de gènere mitjançant l’alternança desufixos. a) Afegim una –a al masculí.

Aquest és el sistema més utilitzat. Cal tenir en compte que l’addició de la vocal a la forma masculina pot donar lloc a alguns canvis ortogràfics:

2

b) Canviem la -e, la –o o la –u final del masculí per una –a

3

Els mots que canvien la –u final per una –a són els que en masculí tenen com a terminació el diftong decreixent -eu: plebeu→plebea, però nadiu→nadiua.

c) Afegim la terminació –na als masculins que acaben en vocal tònica.

Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tònica, també fa aquesta flexió: orfe→ òrfena

4

d) Afegim un sufix feminitzador al masculí.

Tingueu en compte que substantius com pagès, burgès, marquès i príncep no fan el femení amb el sufix -essa, sinó que formen part dels casos en què afegim una -a al masculí (vegeu l’apartat a): pagès→pagesa; burgès→ burgesa; marquès→marquesa; príncep→princesa.

e) Afegim un sufix masculinitzador al femení.

5

Es tracta d’un nombre molt reduït de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferència de la resta de casos que hem vist, el masculí es forma a partir del femení.

f) El masculí i el femení tenen sufixos diferents.

g) El masculí i el femení tenen la mateixa forma:

6

7

Pel que fa als noms d’animals, generalment són invariables. En cas que vulguem fer la distinció de sexe, hem d’indicar-ho mitjançant els mots mascle o femella. el canari mascle / el canari femella

la balena mascle / la balena femella

h) El masculí i el femení tenen arrels diferents en substantius com ara: gendre →nora o jove

pare →mare

ase →somera

porc →truja

home →dona

oncle →tia

boc →cabra

toro →vaca

marit →muller

amo →mestressa

cavall →euga o egua

hereu →pubilla

Notes sobre el gènere dels substantius

8

a) Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere:

9

Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gèneres i tenen el mateix significat: el mar o la mar; un art o una art; un èmfasi o una èmfasi; el vessant o la vessant. b) Són noms masculins: els afores

un anell

el pebre

el lleixiu

els bacteris

el batent

el titella

el pendent

el costum

el deute

un avantatge

el dubte

el front

els espinacs

el compte

els narius

un ordre

els llegums

el corrent

el señal

el dot

el full

el marge.

c) Són noms femenins: una anàlisi

les incisives

una aroma

la suor

una esplendor

una olor

la cercavila

una aula

la dent

la remor

les pólvores

la claror

la nespra

una allau

la resplendor

la marató

la calor

la síndrome

la sida

les postres

les alicates

una amargor

una àncora

una apoteosi

la dita

la frescor

una andana

la disfressa

una esperma

una estrena

la gènesi

una oïda 10

una orenga

la resta

6.1.2. Substantiu: El nombre Una altra característica dels noms és que es poden trobar en singular(es refereixen a un solament) o en plural (es refereixen a més d'un element). Aquest tret és conegut com a nombre. Fixa't com es forma el plural: a) En la majoria de casos, afegim una –s al singular per formar el plural.

b) Canviem la –a àtona final del singular per -es.

11

Aquest canvi pot provocar certes alternances ortogràfiques.

c) Afegim –ns al singular dels mots que acaben en vocal tònica.

12

Hi ha, però, alguns mots en què afegim –s al singular tot i que acaben en vocal tònica.

d) Afegim –os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx.

13

Cal tenir en compte, però, que afegim –s a determinats substantius acabats en –ç o -x(alguns dels quals són plans o femenins).calç →calçs, falç →falçs, índex →índexs, apèndix →apèndixs, tòrax →tòraxs, matx →matxs, Hi ha paraules acabades en -s que la doblen quan en fem el plural.

e) Afegim –s o –os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.

Notes sobre el nombre dels substantius Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en masculí com en femení. 14

També són invariables els substantius que teniu a continuació, ja que tenen la mateixa forma tant en singular com en plural. dilluns

temps

comptagotes

atenció

ano

dimarts

tos

obrellaunes

globo

cirro

dimecres

ics

penja-robes

cactus

estratus

dijous

llapis

paracaigudes

tipus

eucaliptus

divendres

atles

virus

fetus

Ex.:He perdut un llapis de color vermell.He perdut dos llapis de color vermell. En canvi, no són invariables mots com oasi, tesi, crisi, anàlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del singular i la del plural: Ex.:Aquest any en Climent només ha tingut una crisis nerviosa. Ahir al vespre la Farners va patir dues crisis nervioses. Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que només tenen la forma del plural tot i que els podem utilitzar per referir-nos a un únic element. les acaballes els afores

les alicates les arres

les bermudes els calçotets

les tisores les postres 15

6.2. L’adjectiu: gènere i nombre L’adjectiu és la categoria gramatical que ens indica les qualitats del substantiu al qual acompanya. I, morfològicament parlant, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre: curt, curta, curts, curtes. Per exemple: Quan has volgut explicar a un amic com és el teu gos, t'has trobat que necessites dir-ne característiques o qualitats perquè se'l pugui imaginar. Observa lafotografia del gos i llegeix la frase. Fixa't en els mots que descriuen aquest animal: són adjectius! Fred és un gos blanc, pelut i juganer .6.2.1. El gènere El masculí i el femení són els dos gèneres que presenten els adjectius. En la majoria de casos el femení es forma a partir del masculí, mitjançant l’alternança de sufixos. a) Afegim una –a al masculí.

Aquest és el sistema més utilitzat. Cal tenir en compte que l’addició de la vocal a la forma masculina pot donar lloc a alguns canvis ortogràfics:

16

Fixeu-vos que els adjectius que acaben en –cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que l’únic que fem és afegir una –a al masculí: vacu →vàcua; innocu →innòcua; promiscu →promíscua. b) Canviem la -e, la –o o la –u final del masculí per una -a.

17

En general, els adjectius que canvien la –e del masculí per una –a en el femení són els que en castellà (i en masculí) acaben en -o. Cal tenir en compte, però, que hi ha un cert nombre d’adjectius acabats en –e que són invariables (vegeu l’apartat g). c) Afegim la terminació –na als masculins que acaben en vocal tònica.

d) El masculí i el femení tenen sufixos diferents.

18

Tingueu en compte que el femení de l’adjectiu sacríleg és sacrílega, i no pas sacríloga. e) El masculí i el femení tenen la mateixa forma.

19

20

Tingueu en compte que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables en singular, però no en plural. Ex.:un noi feliç / una noia feliç ; uns nois feliços / unes noies felices

6.2.2. L'adjectiu: El nombre Els adjectius, igual que els noms, es poden trobar en singular(es refereixen a un element sol)plural(es refereixen a més d'un element). Aquest tret és conegut com a nombre.Fixa't com es forma el plural: a) En la majoria de casos, afegim una -sal singular por formar el plural.

21

b) Canviem la -unàtona final del singular per –es

22

Aquest canvi pot provocar certes alternances ortogràfiques. Canvis

Adjectius Masculí

Ca Ça Ja Ga Gua Qua

ques zas ges gues gües qües

foscas Monoplaças platja anàloga Ambigua iniqua

Femení fosques monoplazas platges anàlogues ambigües iniqües

c) Afegim -nsal singular dels mots que acaben en vocal tònica.

Hi ha, però, alguns mots en què afegim -sal singular tot i que acaben en vocal tònica

d) Afegim -osal singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx Adjectiu Singular Gris Eficaç complex fluix gavats

Plural Grisos eficaços Complexos Fluixos gavatxos

23

Hi ha paraules acabades en -s que la doblen quan en fem el plural

Recordeu que els adjectius acabats en -C.A, -iç, -jefe són invariables quant al gènere, però no quant al nombre.

e) Afegim -so –os al singular dels mots masculins acabats en -C,-st, -xt, -ig

llest

Notas sobre el nombre dels adjectiusRecordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en masculí com en femení. 24

6.3. Els determinants El determinant acompanya el nom i limita el seu significat tot indicant-ne gènere, nombre,proximitat o llunyania, pertinença, quantitat o indefinició: el meu pare, aquella muntanya, tres amics, uns quants temes, algún home. El determinant concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya! 6.3.1. L’article L’article determina el nom indicant-ne el gènere i el nombre. Expressa una cosa coneguda. Les formes de l'article són:

25

Cal tenir en compte que l’article definit masculí i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, laforma loper a l’article neutre és incorrecta: X No et pots imaginar lo que m’ha dit.  No et pots imaginar el que m’ha dit. X

Això és lo millor que li podia passar.

 Això és el millor que li podia passar. X Avui a lo millor ve en Roger a dinar.  Avui potser ve en Roger a dinar. X

Tu no saps lo animal que és!

 Tu no saps com n’és, d’animal! X

Ara ve lo bo!

 Ara ve el que és bo.

L’apòstrof Els articles el i la s’apostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no d’una hac.masculins l’altaveu, l’habitatge, l’expedient, l’helicòpter, l’infermer, l’historiador, l’ofici, l’horari, l’humanisme, l’universitari. Femenins: l’acta, l’harmonia, l’herba, l’hípica, l’hora, l’ungla, l’hulla,l’espècie, l’illa, l’ona. Tingueu en compte, però, que l’article femení la no s’apostrofa davant de paraules femenines que comencen en i, u, hi i hu àtona.la investigació, la instància, la infermera, la infància; la historiadora, la hisenda, la historieta, la universitària, la ubicació, la unificació, la urgència, la humitat, la humiliació, la humilitat Pel que fa a la preposició de, sempre s’apostrofa davant d’un mot que comença en vocal,precedida o no d’una hac.d’Austràlia, d’handbol, d’espera, d’herba, d’inici, d’hisenda, d’ofici, d’hora, d’unitat, d’humorTot i així, cal recordar que no s’apostrofen: a)les paraules que comencen amb el diftong creixent i + vocal: el iogurt, la hiena, de iode b)els noms de les lletres: la ena, la essa, la a 26

c)els mots que comencen amb una hac aspirada: el handicap, el hawaià, de Hawaii d)per tradició: la una (hora), la host, la ira i la Haia Però sí que s’apostrofen: a)Les xifres que es pronuncien amb una vocal inicial: l’11 de setembre, l’1 de maig

Les contraccions Els articles eli elses contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partícula ca.

Tingueu en compte que la contracció es desfà quan precedeix un mot que comença en vocal,precedida o no d’una hac.

L’article personal en En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de l’article personal (en/ na/ n’)com de l’article (el/ la/ l’), però no en plural, ja que l’article personal només té les formes del singular: el / en Codina, però els Codina. 27

6.3.2. Determinants: Els demostratius Els demostratius indiquen la proximitat o llunyania que hi ha entre algú o alguna cosa i el nom que determinen. Les formes dels demostratius són:

6.3.3. Determinants: Els possessius Els possessius expressen la relació de pertinença que hi ha entre algú o alguna cosa i el nom que determinen. Hi ha possessius tònics i possessius àtons:

28

Notes sobre els determinants possessius 1)Els possessius es poden situar davant o darrere del nom. Davant del nom van precedits d’article: el teu germà/ un germà teu. 2)Quan l’expressió s’introdueix amb preposició, cal situar-lo darrere: a casa meva, a càrrec vostre. 3)Les formes llur i llurs s’usen en la llengua culta sempre que es refereixin a més d’un posseïdor: Els treballadors negociaven llur sou amb l'empresa 4)Cal evitar l’ús de possessius quan el context és prou clar: Es posa les (seves) ulleres. Agafo el (meu) jersei. 5)Els possessius àtons acompanyen noms de parentiu i formen part d’alguns tractaments protocol·laris: El caldo de la mare és el millor que he tastat mai.// L’homilia de Santedat ha estat llarga i avorrida. Pel que fa a la seva posició, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els precedeix cap altre determinant: Hi anirem amb el cotxe de meu pare.

6.3.4. Determinants: Els numerals 29

a) Numerals cardinals. Fan referència a una quantitat exacta. No tenen flexió de gènere ni de nombre, tret de les formes un, dos i cent (aquesta última sols té flexió de gènere en plural): X Ha aconseguit dos entrades per al concert d’avui.  Ha aconseguit dues entrades per al concert d’avui

Escrivim guionet: 1)Entre les desenes i les unitats (D-U): trenta-u, setanta-tres... 2)Entre les unitats i les centenes (U-C): dos-cents, vuit-cents... Podeu recordar la paraula D-U-C per saber quan cal posar guionet al’hora d’escriure els numerals. b) Numerals ordinals

30

Indiquen ordre: primer/primera, segon/segona, tercer/tercera, quart/quarta; a partir del cinquès’afegeix a cada cardinal la terminació –è per al masculí –ena per al femení: cinquè/cinquena,desè/desena... L’abreviatura dels ordinals es fa de la manera següent: En singular s’hi posa només l’última lletra: 1r/1a, 2n/2a, 3r/3a, 4t/4a, 5è/5a... En plural s’hi posen les dues últimes lletres: 1rs/1es, 2ns/2es, 3rs/3es, 4ts/4es, 5ns/5es... c) Numerals partitius Expressen fraccions d’una unitat. Tenen les mateixes formes que els ordinals, excepte: 1/2 → mig, mitja, mitjos, mitges;1/3 → terç,terça, terços, terces. d) Numerals múltiples Indiquen el nombre de vegades que es repeteix una cosa: doble, quàdruple, òctuple, triple,quíntuple, cèntuple..

6.3.5. Determinants: Els quantitatius Els quantitatius indiquen una quantitat d’una manera imprecisa. N’hi ha que tenen flexió de gènere i/o nombre (són variables) i d’altres que no (són invariables)

31

Locucions quantitatives: una mica de, un xic de, un grapat de, un munt de, un bé de Déu de, un parell de, gens de, gota de, un reguitzell de... Cal tenir present que: Les formes prou, massa i força són invariables; la forma bastant no té flexió de gènere: X Encara fa bastantes faltes d’ortografia.  Encara fa bastants faltes d’ortografia. X No hi haurà prous cadires ni prous ordinadors.  No hi haurà prou cadires ni prou ordinadors. X Tinc masses ganes de marxar de viatge.  Tinc massa ganes de marxar de viatge. X Ha comprat forces coses.  Ha comprat força coses.

32

Gaire significa “molt” en oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere sense: Nohi ha gaire menjar. Has vist gaires alumnes?Si trobes gaires bolets digues-m’ho. Ho ha fet sense gaire esma. Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quantitat amb les formes quan i tan.Quant valen aquestes arracades?Digueu-me quan arribareu.Té tant fred que ha de dormir amb peücs.La Núria m’ha dit que ha conegut un noi tan encantador. Els quantitatius fan la funció d’adverbis quan modifiquen un verb, un adjectiu o un altre adverbi: Treballa massa. És força ric. Està prou bé.

6.3.6. Determinants: Els indefinits Els indefinits determinen el nom amb un mínim de precisió. En alguns casos presenten formes diferents segons si funcionen com a pronoms o com a especificadors. Hi ha determinants que tenen flexió de gènere i/o nombre (són variables) i d’altres que no (són invariables).

33

Cal tenir en compte els aspectes següents: La forma mateixés un determinant, no té valor pronominal:  La mateixa cançó de cada dia. X Treballa en un magatzem i és l’encarregat del mateix..  Treballa en un magatzem i n’és l'encarregat. Per emfatitzar el nom, cal utilitzar la forma mateix/mateixai no pas la forma propi/ pròpia: X El propi director va venir a dinar.  El mateix director va venir a dinar. La forma tot esdevé invariable davant de topònim que no vagi precedit d’article: He viatjat per tot Europa. Res és un pronom que significa 'cap cosa'; no s’ha de confondre amb l’adverbi de quantitat gens, que equival a 'una mica': Això de caminar no m’agrada gens. No m’ha dit res. Cal anar amb compte amb les interferències amb el castellà: X Què desitjas algo per sopar? 34

 Que desitjas alguna cosa/res per sopar? X Els demés tornaran a les vuit.  Els altres/la resta tornaran a les vuit. X No he trobat ninguna benzinera.  No he trobat cap benzinera. X He comprat alguns mobles.  He trobat alguns/diversos/uns quants mobles. X Què tal estàs?  Com estàs? Com va?

6.3.7. Determinants: Els interrogatius i exclamatius Els determinants interrogatius s’utilitzen per a formular preguntes; els exclamatius, per a expressar emoció, pena, sorpresa, etc. Les formes dels determinants interrogatius i exclamatius són:

Exemples: Quin dia vindràs? Quina gana que tinc!!!

6.3.8. Determinants: La funció pronominal

Les formes dels determinants demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits, a més d’exercir la funció de determinants dins l’oració, poden actuar com a pronoms quan substitueixen un nom:

35

Aquest noi va venir ahir

Aquest va venir ahir.

Det.

Pr.

Deixa’m el teu cotxe Det.

Deixa’m el teu. Pr .