Manual- Fonètica Catalana PDF

Preview

Summary

manual para aprender a hacer transcripcion fonetica ...

Description

FONÈTICA CATALANA

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Anna M. Ribas Margarit

NIVELL BÀSIC L’alfabet El so i la grafia Relació so- grafia Dígraf L’ordre alfabètic La síl.laba El còmput sil.làbic Síl.laba tònica-àtona La divisió sil.làbica Partició de mots a final de línia

NIVELL MITJÀ Diftong (creixent i decreixent) Triftong Hiat Al.lòfons de i/u El so I les seves qualitats Òrgans fonadors La fonètica

NIVELL AVANÇAT Fonema Tret distintiu Fonologia Vocals i consonants Neutralització vocàlica L’ AFI Transcripció fonètica

NIVELL SUPERIOR Contacte de vocals entre mots:  Sinalefa  Hiat  Elisió Contacte de consonants entre mots:  Ensordiment  Sonorització  Emmudiment  Sensibilització  Assimilació  Geminació Arxifonema i al.lòfon El prosodema o tret suprasegmental

Pàgina

1

INFORMACIÓ TEÒRICA Els sons vocàlics: http://www.slideshare.net/lrius1/sistema-consonntic-presentation?next_slideshow=1 Els sons consonàntics: http://www.slideshare.net/lrius1/fontica-consonants-presentation?next_slideshow=2 Fonètica del català i contacte de sons: http://www.slideshare.net/gerardvilanova/fontica-del-catalpresentation?next_slideshow=3 Els sons del català: vocals, semivocals i consonants : http://www.slideshare.net/laiapla/els-sons-delcatal?next_slideshow=4 Els sons del català i els seus dialectes: http://www.ub.edu/sonscatala/ca Transcripció fonètica (INS Olorda) Sebastià Bech: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS http://www.slideshare.net/lrius1/prctiques-fontica-presentation http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfoneticaduesopcions.htm http://ipa.typeit.org/full/ (per picar a màquina usant els símbosl fonètica) EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI http://iesolorda.org/departaments/cat/ex_fonetica.pdf PER AMPLIAR EL TEMA http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/fonetica.htm

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ALFABET I LA RELACIÓ SO-GRAFIA L’ALFABET (lletres del català) a-A b-B c-C (ç-Ç) d-D e-E f-F g-G

NOM DE LA LLETRA A Be o be alta Ce-Ce trencada De E Efa Ge

SONS QUE POT TENIR*

EXEMPLES

*a+ *Ə+ [b] [β][p][Ø] [k] [s] [Ø] [ks] [d] [t] [Ø] [δ] *ε+ *e+ *Ə+ [f] [g] [ʒ] [k] [tʃ] [dʒ] [ɣ] [Ø]

Casa, assassí Bicicleta, arbre, verb, tomb Campió, cistell, capaç, blanc,accent Dit, ràpid, dividend, adequat Serè, seré, pare foc Guerra, gerani, llarg, raig, mitges, agradar, sang hàbit Avi, feia, iogurt Jersei Kilo, Euskadi, folklore, búnker,judoka ala Mà, amfibi Nas, sang, canvi, enfadat Però, camió, assortit Patró, camp Qüestió, Iraq Carro, cara, estimar Serp, cosa Trist, sortint, ratlla Fortuna, diuen, quan Vas, divertit Waterpolo, hawaià, cow-boy, walkiria Taxi, examen, xocolata Nova York,lady zoològic

h-H Hac [Ø] i-I I o i llatina [i] [j] j-J Jota [ʒ] k-K Ca [k] l-L Ela [l] m-M Ema [m] [ɱ] n-N Ena [n] [ŋ] [m] [ɱ] o-O O [ Ͻ] [o] [u] p-P Pe [p] [Ø] q-Q Cu [k] r-R Erra [r] [ɾ][Ø] s-S Essa [s] [z] t-T Te [t] [Ø] [ʎ] u-U U [u] [w] v-V Ve baixa [b] [β] w-W Ve doble [b] [β] [u] x-X Ics o xeix [ks] [gz] [ʃ] y-Y I grega [i] z-Z zeta [z] *Cal remarcar que:  Un mateix so pot tenir lletres diferents: [Ə] [b] : passa, passem; vas, bis, hawai  Una mateixa lletra pot representar sons diferents : la essa pot ser [s] i [z] sal, cosa  Una sola grafia pot representar dos sons: [ks] luxe  Dues grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo  Una grafia i cap so: [Ø] harmonia  Una grafia i aspirada: ehem, he,he,he,  Algunes lletres no es pronuncien: d,t,b,p,r... sumand, molt, amb, camp, sortir  Altres lletres només són correctes en mots d’origen estranger, com k,w. Kyoto, Wagner

Definició de grafia

2

Símbol gràfic d’escriptura, arbitrari (diferents llengües, diferents grafies). De la relació entre so i grafia se n’ocupa l’ORTOGRAFIA. En català tenim 26 lletres. Pàgina

Definició de so Entitat física produïda pel nostre aparell fonador, mesurable. Es representa entre claudàtors -per diferenciar-se de la grafia-, i amb un símbol arbitrari, que pot ser igual o no a la grafia. Del so s’ocupa la FONÈTICA. Tenim 38 sons. ...

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- ELS DÍGRAFS I LA RELACIÓ SO-GRAFIA DÍGRAFS AMB 1 SO rr ss sc gu qu tg tj tx ig ix ny ll DÍGRAFS AMB 2 SONS ts tz GEMINACIONS gràfiques i fonètiques l·l mm nn dd gg GEMINACIONS fonètiques tl tll tm tn

NOM Doble erra Doble essa Essa ce Ge u Cu u Te ge Te jota Te ics i ge I ics enya Ella NOM Te essa Te zeta NOM

SO [r] [s] [s] [g] [k] [dʒ] [dʒ] [tʃ ] [tʃ ] [ʃ] [ɲ] [ʎ ] SO [ts] [dz] SO

EXEMPLE Carro Cassola Ascensor Guitarra Forquilla Metge Platja Cotxe Maig Peix Enyor Llapis EXEMPLE Potser Dotze EXEMPLE

Ela geminada Ema geminada Ena geminada De geminada Ge geminada NOM Te ela Te ella Te ema Te ena

[ll] [m m] [nn] [d d] [tʃ ʒ] SO [l l] [ʎ ʎ] [m m] [n n]

Aquarel.la Gemma Anna Addicte Suggerir EXEMPLE Atleta Espatlla Atmosfera Ètnia

... El dígraf ch és propi del castellà i només apareix en cognoms (Estruch, Folch) o paraules estrangeres: scherzo ...

La Ç

accentuació

sintagmes

Els dígrafs es busquen en l’ordre de les lletres que presenten. Per exemple, el grup ll es busca com a l+l, igual que el grup l.l Si són dues paraules amb aquests dos dígrafs, primer va ll i després l.l: Cella-cel.la

La ç es troba en la c. Si s’han d’ordenar dues paraules que només tenen aquesta diferència, primer va la c: Placa-plaça, llacllaç

Amb paraules que només es diferencien per l’accent, l’ordre és: 1r- La que no té accent 2n-Accent tancat 3r- Accent obert 4t- Dièresi Ma-mà, oidà-oïda, suísuï

Es fa ordenació contínua, sense tenir en compte espais ni guionets, etc. Abans-a cada moment- adés, adeshora-adesiara- a hores d’ara O bé tenint en compte el primer component del sintagma i després el segon, etc: A cada moment- a deshora- a hores d’ara-abans- adés

…

Pàgina

dígrafs

3

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ORDRE ALFABÈTIC (en el diccionari)

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA DIVISIÓ SIL.LÀBICA SÍL.LABA Una síl.laba és cada cop de veu amb el qual emetem una paraula: Cor, cor-près Trobem síl.labes formades per una sola vocal (nucli sil.làbic) acompanyada o no d’altres vocals o consonants (marge sil.làbic) : à-ni-ma No trobem síl.labes sense cap vocal, excepte les onomatopeies: pst!

CÒMPUT SIL.LÀBIC Monosíl.laba : sal Polisíl·laba (la resta):  Bisíl.laba: petó  Trisíl.laba: tristesa  Tetrasíl.laba: solidari  Pentasíl.laba: lluminositat  Hexasíl.laba: armamentística  Heptasíl.laba: estratosfèricament  ...

SÍL.LABA TÒNICA És la síl.laba pronunciada amb més intensitat en relació a la resta de síl.labes de la paraula: ca-pi-tà

SÍL.LABA ÀTONA És la síl.laba que no és pronunciada amb més intensitat ca-pi-tà

…

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA PARTICIO DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA Les paraules que no caben a final de línia es parteixen segons les seves síl·labes , posant un guionet curt al final de la ratlla i tenint en compte que:

Pàgina

4

1. No es pot deixar cap lletra sola al final i a l’inici de la línia, excepte si va apostrofada amb l’article, la preposició o el pronom: l’a-vió (no: a-vió), l’o-dia, l’a-déu, m’a-cusa 2. No es poden separar ni els diftongs ni els triftongs: pe-uet, miau, ai-re (no: a-ire) 3. Si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof: d’a-ra (no: d’- ara) 4. El punt de la ela geminada, se substitueix per un guionet: col-legi (no: col·- legi) 5. Hi ha sis dígrafs que NO es poden separar a final de línia: QU,GU, LL, NY, i també IG, IX (en posició final): Ra-que-ta, pa-gues, ca-llar, pi-nya, raig (no rai-g, ni ra-ig), peix (no pei-x, ni pe-ix), però en canvi, en altres posicions o quan no són dígrafs, sí que se separen: Cai-xa, Fi-ga 6. Per tant, es poden separar tota la resta: car-ro, pas-sar, jut-ge, plat-ja, pot-ser, cot-xe, at-zar, peixos, Gem-ma, An-na, sug-gerir, pis-ci-na... 7. En el cas dels mots compostos, cal destriar els elements que els integren, per separar-los bé: o Prefix+ paraula: cel-obert, des-ordre, in-humà, trans-atlàntic, ben-estar, bes-avi o Mots amb h intercalada: al-hora, co-hibir, mil-homes, sub-hasta o Altres: nos-altres, vos-altres ...

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS DIFTONGS Un diftong és un grup de dues vocals seguides que es pronuncien dins la mateixa síl.laba, i una de les quals és una i/u àtona. Aquesta i/u funciona com a so intermig entre consonant i vocal (per això s’anomenen sons graduals o aproximants)

TIPUS DE DIFTONGS N’hi ha de dos tipus: DECREIXENT: i/u darrere d’una altra vocal:          

Ai: mai Ei: remei Ii: sortí il.lès Oi. noi Ui : cuina Au: pau Eu: veure Iu: viure Ou: pou Uu: duu

CREIXENT: i/u davant d’una altra vocal i darrera G/Q        

Gua: gual Güe: aigües Güi: pingüí Guo: paraiguot Qua: pasqua Qüe: freqüent Qüi: adeqüi Quo: quota

I també a inici de síl.laba o mot:      

ia: no-ia, iarda,hiat ie: hie-na, veient io: io-de ua: pouar ue: cre-uen,clauer iu: iuca

TRIFTONGS

HIATS

Un triftong és un grup de tres vocals seguides, dins de la mateixa síl.laba, i dues de les quals són i/u àtones:

Un hiat són dues vocals que estan juntes però pertanyen a síl.labes diferents, per tant, són nucli sil.làbic cadascuna d’elles, especialment la i/u entre consonant i vocal:

       

Iai! Pa-ra-guai Fè-ieu Cre-ueu Li-qüeu Miau Guai-tar Po-uai-re

           

Ia: di-a-ri, ma-ri-a Ie: di-e-ta- di-ri-en Io: i-di-o-ma Ua: e-va-cu-ar Ue: cru-el-tat Uo: cu-o-ta, e-va-cu-ar Ae:a-e-ro-port Ao: Ta-or-mi-na Ea: te-a-tre Eo: ge-o-gra-fi-a Oa: co-a-li-ci-ó Oe: po-e-ma

També són hiats les combinacions de vocal i ï/ü amb dièresi: Ve-ï-na, ca-fe-ï-na, pe-üc I també quan la i/u sigui tònica i porti accent , segons les normes d’accentuació: Llu-ís, con-du-ís, a-gra-í-em Hi ha hiats entre mots: demà obren, sento òpera, camí ample, qui és ell?

LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS AL.LÒFONS DE LA I/U

Pàgina

5

- Les vocals i/u són semivocals si formen part dels diftongs decreixents ( reina, raucar). - Són semiconsonants si estan dins dels diftongs creixents. Llavors s’expressen fonèticament amb *j+ i *w+ respectivament (següent) - Són consonants si es presenten a inici de mot o síl.laba (iogurt, jeia, riuada, veuen). També s’expressen fonèticament amb [j] i [w] ...

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- EL SO I LES SEVES QUALITATS. LA FONÈTICA. L’APARELL FONADOR EL SO i L’APARELL FONADOR HUMÀ

QUALITATS DEL SO

El so és el resultat de les vibracions produïdes pels òrgans articulatoris. El so es propaga a través de la vibració d’una partícula transmesa a una altra partícula. En el buit no es propaga, i en l‘aigua, més ràpid que en l’aire. Cada llengua té el seu inventari de sons (la zeta castellana no sona en català, i la ge catalana , no existeix en castellà)

La Fonètica és la ciència que estudia el so. N’hi ha de diversos tipus:  Fonètica Acústica (ones sonores que viatgen per l’aire): el so té característiques d’altura, intensitat, timbre, etc.  Fonètica auditiva: estudia aspectes com el nostre llindar d’audició, el nostre llindar de dolor (si és molt intens, rebenta l’orella), l’infrasò (freqüència molt baixa i inaudible), l’ultrasò (ídem anterior, però al revés), etc.  Fonètica articulatòria: descriu els sons des del punt de vista de l’aparell fonador humà: PROCÉS D’ARTICULACIÓ LINGÜÍSTICA 1.Cal expirar per parlar. El diafragma li dóna més força a l’aire. El diafragma, els pulmons, els bronquis i la tràquea són les cavitats infraglòtiques. 2.L’aire passa per les cordes vocals i es torna sonor/sord. El xiuxiueig és la posició intermitja . Les cordes són membranes que impedeixen que els aliments vagin als pulmons. Si es relaxen serveixen per respirar i si es tensen serveixen per parlar (vibren). Estan a la laringe, que és la cavitat glòtica. 3.L’aire surt pel nas o per la boca i es torna nasal/oral. La faringe, la cavitat bucal i la nasal són les cavitats supraglòtiques. 4. La boca, la llengua, dents, llavis, maxil.lar, etc. entren en contacte o es mouen per a pronunciar els diferents tipus de vocals i consonants (punt i mode d’articulació). Els òrgans actius són la llengua, el maxil.lar inferior, els llavis i el vel del paladar i els passius són el paladar dur, els alvèols i les dents superiors.

Pàgina

6

...

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL AVANÇAT- EL FONEMA. EL TRET DISTINTIU. FONEMA Un fonema és un feix de trets distintius (sonor/sord, labial/ dental...), que diferencia fonemes entre si. És una unitat abstracta, una unitat mínima no significativa, però sí distintiva: cel-fel-gel Per diferenciar-se dels sons, els fonemes es representen entre barres /b/ Els TRETS DISTINTIUS Són les característiques que oposen parelles de sons quan l’aparell fonador els articula : [p] i [b] són oclusius i bilabials, però el primer és sord i el segon és sonor.

La FONOLOGIA estudia els fonemes d’una llengua

TRETS DISTINTIUS Són de diversos tipus: VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS:  

Sord: les cordes vocals no vibren, en algunes consonants. Sonor: les cordes vocals vibren: a totes les vocals i algunes consonants

  

Anterior palatal: la llengua va endavant, en el cas de la vocal a Central o medial: la llengua no es mou, en el cas de les vocals e,o Posterior o velar: la llengua va al vel del paladar, en el cas de les vocals i,u

     

Bilabial: els dos llavis s’ajunten i es toquen Labiodental: les dents superiors toquen el llavi inferior Dental: l’àpex o punta de la llengua toca la part interior de les dents superiors Alveolar: l’àpex de la llengua toca les genives (cavitats que tenen les dents) Palatal: la llengua toca el paladar dur (part central) Velar: la llengua toca el vel del paladar, proper a la campaneta o úvula.

PUNT D’ARTICULACIÓ VOCÀLIC (posició de la llengua dins la boca):

PUNT D’ARTICULACIÓ CONSONÀNTIC (òrgans que entren en contacte):

MODE D’ARTICULACIÓ (la forma com surt l’aire) Oclusiu: els dos òrgans que fan contacte es separen provocant una explosió d’aire Fricatiu: no hi ha tancament complet entre els dos òrgans, sinó estretor, i l’aire surt fregant.  Africat: oclusió seguida de fricació  Espirant : sortida de l’aire de forma contínua  Nasal: l’aire surt per la boca i el nas  Líquida Lateral: l’aire surt pels dos cantons de la llengua  Líquida Vibrant: igual que les líquides, però la llengua vibra de forma simple (una vibració) o múltiple (3 o 4 vibracions). Per definir un so primer parlem de punt d’articulació, després de mode d’articulació i després de vibració, precisant si les líquides són laterals o vibrants i si les vibrants són simples o múltiples:[k], so velar, oclusiu, sord. [r]: so alveolar, líquid, vibrant, múltiple, sonor.  

...

LES VOCALS Es pronuncien quan cap obstacle interromp la sortida lliure de l’aire. Són sonores i formen nucli de síl.laba. Les diferències provenen de l’obertura de la boca i la posició de la llengua.Poden rebre l’accent tònic del mot. sac-sec-séc-sic-soc-sóc-suc Obertura de la boca

1r grau 2n grau

Articulació central o palatal

[i] camí

suc [u]

[e] rec

[o]tot

3r grau mel [Ɛ]

4t grau

[ɔ] roc [a] pa

[i] caminar

1r grau grau intermedi

sucar [u]

[Ə]panet

7

Vocals àtones

Articulació posterior o velar

Pàgina

Vocals tòniques

Articulació anterior o prepalatal

Anna M. Ribas Margarit

LA NEUTRALITZACIÓ VOCÀLICA La neutralització vocàlica es produeix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició tònica. Hi ha dos tipus de neutralitzacions, en català: LA VOCAL NEUTRA LA O ÀTONA Els sons [a], [ε] i [e] en posició tònica passen a Els sons [Ͻ] [o] i [u] en posició tònica, es pronuncien pronunciar-se vocal neutra, [Ə], en posició àtona: [u] en posició àtona: Casa, mel, greix > caseta, melós, greixós Sol, tou, mur > solet, tovet, mural …

LES CONSONANTS Quan diem les consonants es produeixen diverses interrupcions del flux de l’aire. La intersecció de tots els trets distintius produeix aquest quadre del consonantisme català: MODE D'ARTICULACIÓ ORAL

Vibració

Líquid Vibrant

Nasal

AproxiOclusiu

Fricatiu

Africat

mant

Lateral

Sonor

[b]

Sord

[p]

[β]

[m]

BILABIAL

Sonor

[v]

Sord

[f]

[ɱ]

LABIO-DENTAL

Sonor

[d]

Sord

[t]

[δ ]

DENTAL PUNT D'ARTISonor

[ɾ][r]

[l]

[z]

[dz]

[s]

[ts]

[ʒ]

[dʒ ]

[ʃ]

[tʃ ]

[n]

ALVEOLAR Sord

Sonor

[ʎ ]

[ɲ]

PALATAL Sord

Sonor

[g]

Sord

[k]

[ɣ]

[ŋ]

VELAR

8

...

Pàgina

CULACIÓ

Anna M. Ribas Margarit

L’AFI I LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA L’AFI

LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA

L’Alfabet Fonètic Internacional (AFI en català i IPA en anglès) és el conjunt de símbols que representen tots els sons que es pronuncien a les llengües de tot el món. És un catàleg finit i permet aprendre la pronúncia de qualsevol llengua. L’Associació de Fonètica Internacional es va crear l’any 1886, per a fer estudis comparatius entre idiomes, dialectes, etc. Un so del seu catàleg pot aparèixer en més d’una llengua, i hi ha sons que no tenen totes les llengües: [Xardinéro]- [ʒƏrdiné]

Podem transcriure qualsevol cadena de sons amb l’alfabet fonètic internacional. Només cal especificar diversos aspectes: la vocal tònica es marca amb accent (sobre la lletra o situat posteriorment) , les apostrofacions no apareixen en la tira fònica, sinó que es fusiona l’article/preposició amb la síl.laba posterior, i cal tenir en compte tots els fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic , tant dins del mot com entre mots. Per exemple:

L’Andreu diu que aviat pagareu la quota del club eqüestre. [lənd ndɾe e´w w di´w k əβja´t t p əɣəɾε ε´w lə kw ɔ´ ´tə dəl klu´p p əkwe kwe kwe´st st stɾə] ] El pianista i el violinista no els veuen. [əl l pi piəníst st stə jəl biu biulin lin íst st stə n ólz βε´ ε´wən] n]

Pàgina

9

...

Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS (FONÈTICA SINTÀCTICA)

FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE VOCALS ENTRE MOTS

FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE MOTS

FENÒMENS DE CONSONANTS EN POSICIÓ FINAL DE MOT

Són els diftongs, triftons i hiats

SINALEFA: Es produeix quan es fa un diftong entre les vocals final i inicial de dos mots consecutius (pa integral, rei elegant). El diftong resultant pot ser creixent o decreixent: una orella(unaorella), aviulutí HIAT: En canvi, si hi ha dues vocals tòniques com ara i/u tòniques, es produeix un hiat (farà hípica, dibuix...