Resum ZOO (GG) - Apunts 1-22 PDF

Preview

Summary

Apunts de zoologia per a alumnes de Biologia i Ciències Ambientals. ...

Description

Tema 1: Porífers CARÀCTERS GENERALS I FILOGÈNIA -

-

Animals diblàstics amb un cert grau d’organització cel·lular. Sense membrana basal. Les cèl·lules amb adaptacions funcionals no formen teixits, tot i que tenen una alta totipotència cel·lular. Com una mena de cèl·lules mare que es poden especialitzar en diferents funcions, donant-li a l’animal una certa capacitat de ràpida adaptació a un canvi de medi sobtat. Les cèl·lules característiques són els coanòcits. Els adults són sèssils, però la fase larvària dispersiva.

-

No tenen simetria.

ESTRUCTURA General: -

Ostíols (porus inhalant). Espongocele (atri) Osculum (porus exhalants)

Cara ectoderma: -

Pinacòcits Miòcits Poròcits

Cara endoderma: -

-

Coanòcits: S’encarreguen de crear corrents d’aigua per alimentar-se, respirar, trasp. gàmetes...). “Coanoderma”. Arqueòcits : fagocitosi i totipotents. Colenòcits: secreten col·lagen Escleroblasts i espongioblasts

Esquelet: -

Espícules:  Megascleres  Microscleres  -axon (eixos) i -actines (puntes/radis)

-

Espongina: fibres proteiques.

TIPUS D’ESTRUCTURES

-

Àscon: coanòcits a l’espongocele.

-

Sícon: coanòcits als canals radials.

-

Lèucon: Coanòcits a les cambres vibràtils.

REPRODUCCIÓ -

Asexual: gemmulació (pocs casos). Sexual: majoria monoiques.

FILOGÈNIA 1. Calcàries: espícules calcàries, mono,tri o tetraxones, 3 tipus d’organització. Marines. 2. Demosponges: espícules silícies; mai hexactines, espongina. Lèucon, marines i d’aigua dolça. 3. Hexactinèl·lides: espícules silícies hexactines. Sícon i lèucon. Marines d’aigües profundes.

Tema 2: CNIDARIS I CTENÒFORS -

-

Són animals amb forma medusoide o de pòlip. A molts llocs es fa referència a ells com a celenterats, que prové del mot grec celenteron (cele-: cavitat, -enteron: tub digestiu). Tots tenen una fase sèssil al seu cicle de vida en forma de pòlip, tot i que la majoria són nadadors amb pocs moviments.. Són competidors nostres pel que fa a l’hora de la regulació de temperatura al envair les platges. Són eumetazoos, és a dir, el seu nivell cel·lular és cel·lular tissular. Diblàstics i d’aigua salada o dolça. Cavitat gastrovascular amb una única obertura. Sistema nerviós difús. Alternança de generacions ja que els pòlips són sèssils i asexuals mentre que les meduses són lliures i sexuals.

CNIDARIS: CARÀCTERS GENERALS La cèl·lula característica del fílum és el cnidocist, especialitzada en la captura de preses. Al seu es poden arribar a assolir 140 atm. Fora hi ha una agulla que al enganxar a les preses obre i catapulta un filament amb la barba (Nematocist) i al estirar es claven les parts punxegudes.

La seva aparença gelatinosa es deu a la gruixada capa de mesoglea.

CNIDARIS: FILOGÈNIA -

Antozous. Scyphozous: Grans meduses. Cubozous: Molt verinoses. Hydrozous:Meduses modernes i més petites.

HIDROZOUS -

Presenten fases de pòlip i meduses, totes dues destacables i funcionals. Hi ha pòlips amb especialització funcional, ja que n’hi ha que es dediquen a la captura d’aliments i d’altres a la reproducció de meduses (gonangi) . Hi ha un cenosarc que connecta a tots els pòlips amb cavitats gastrovasculars. Només els hidrozous disposen del “vel” que els distingeix a primer cop de vista de les scyphozous.

ESCIFOZOUS -

Són les meduses més grans que no presenten vel i tenen tentacles bucals. Es diu que han perdut la fase pòlip, però hi ha una estructura de creixement sèssil semblant que es va segmentant i deixa anar petites meduses. Un òrgan característic es la ropàlia; que informa del posicionament de la medusa en el medi i en si mateix. Són petites estructures d’equilibri situades al límit de l’ombrel·la.

CUBOZOUS -

Molt similars als escifozous perquè tenen ropàlia.

-

Més petites i estructura cubicular. Picades molt perilloses i hi ha poques espècies.

-

ANTOZOUS HEXACORAL·LARIS -

-

-

Només tenen fase pòlip. Les seves estructures són múltiples de 6. Formes solitàries amb un peu que les permet fixar-se al substrat però que també soltar-se i enganxar-se en un altre lloc. La seva boca no es tanca del tot, sinó que queden petites obertures que permeten la lliure circulació de l’aigua i nutrients anomenades “syphonoglyph”.

ANTOZOUS OCTOCORAL·LARIS -

Tampoc tenen fase medusa. Les seves estructures són múltiples de 8. Formes colonials amb capacitat d’estructurar-se esquelèticament. Hi ha dos tipus:  Coral·lines: Estructura esquelètica que només deixa veure els tentacles amb capacitat retràctil.  Gorgònies: Estructura esquelètica interna que damunt té la part viva.

CTENÒFORS -

-

-

-

Que siguin diblàstics es troba en dubte ja que tenen boca i canal anal, característic dels triblàstics. Tenen una simetria birradial perquè presenten estructures que corresponen a un eix amb simetria radial com les “comb row” i d’altres que responen a una simetria amb un eix bilateral, com el parell de tentacles. Als tentacles tenen unes cèl·lules anomenades col·loblasts, que porten substàncies emprades per a enganxar-se a la presa. L’òrgan d’equilibri es l’estatocist, on trobem l’estatòlit, una bola que es mou i informa l’individu de la seva situació. Presenten luminescència a causa de la reacció química: luciferasaluciferina.

TEMA 3: BILATERALS ACELOMATS -

-

-

Els animals responen al següent patró: un tub dins d’un altre tub. Protostomats: Les cèl·lules mesodèrmiques sorgeixen a les puntes de l’endoderm i aquest dona lloc a la boca, mentre l’anus s’obre a l’ectoderm. Deutorostomats: Les cèl·lules es desenvolupen al mig de l’endoderm, pateixen una invaginació i donen lloc al celoma. La boca s’obre al blastòporus i l’anus a l’endoderm.

PLATIHELMINTS: CARÀCTERS GENERALS -

El seu nom fa referència a la seva morfologia, ja que significa cuc pla. Triblàstics, acelomats, protostomats, de vida activa i simetria bilateral amb inici de cefalització. S’organitza en òrgans i sistemes. Aparell excretor amb cèl·lules flamígeres. Tub digestiu amb una obertura al pla sagital o sense en cas de paràsits. Són hermafrodites amb sistemes reproductors complexos.

PLATIHELMINTS: FILOGÈNIA

-

Només les planàries o turbel·laris són de vida lliure, tots els altres són paràsits. Els trematodes són endoparàsits. Els monògens són ectoparàsits. Els cestodes són endoparàsits del tub digestiu.

TREMÀTODES Només tenen una petita boca i la resta de la major part del cos està compost per l’aparell reproductor. Cal tenir en compte l’epigenètica, ja que un mateix ser pot mostrar uns caràcters i morfologia segons la seva etapa del cicle vital i condicions.

MONOGENIS Presenten opisthàpton: un òrgan que els permet fixar-se a la superfície de l’hoste per poder alimentar-se.

CÈSTODES -

Fa referència a les dènies, paràsits que es troben al tub digestiu dels vertebrats. Té un scolex que permet fixar-se a la paret intestinal de l’hoste amb uns ganxos i ventoses. El seu cos està costituit de proglòtides, un segment que integra el sistema reproductor. Un cop fecundats amb d’altres proglatides, si mateixes o amb les contigues, es desprenen en els excrements del vertebrat per poder parasitar altres organismes.

TEMA 4: PSEUDOCELOMATS -

Grup heterogeni i difícil de trobar caràcters compartits fora del pseudoceloma en la seva forma adulta. Tots ells són protostomats. Tenen forma de cuc. L’anus no és terminal, sinó subterminal i realitzen l’excreció via protonefridis. Tenen el tub digestiu complet, amb una faringe molt complexa amb “màstax”(estructura paredada que empren per mastegar l’aliment). Els lofotrocozoos es mouen per locomoció amb cilis i els ecdisozoos per locomoció muscular.

FILOGÈNIA I DIVERSIFICACIÓ Lofotrozoos “menors”:     

(sense

lato)

Rotífers Acantocèfals Gastrotrics Cycliofors Entorpòctes

Es diuen “menors” perquè són organismes molt petits.

ROTÍFERS: CARÀCTERS GENERALS -

-

La majoria són d’aigua dolça i més petits de 3 mm. Té una corona amb cilis exterior amb les que crea microcorrents per fer arribar el menjar a la boca Seguidament trobem la regió faríngia amb el màstax. Tots els éssers estan formats pel mateix nombre de cèl·lules aprox. Se’n diuen formes eutèliques.

Ecdysozoos “menors”     

Nemàtodes Nematomorfs Kinorrincs Priapúlids Loricifers

ACANTOCÈFALS -

Paràsits del tub digestiu de vertebrats. Probòscide prominent amb garfis. Sense tub digestiu, respiratori ni circulatori. Epidermis sincítica amb nombre fixe de nuclis.

GASTRÒTRICS -

-

Aquàtics de vida lliure. Cutícula externa no quitinosa, sinó que està recobert d’escates cuticulars, espines o garfis. Epidermis dorsal monociliada i ventral multiciliada.

CICLIÒFORS -

-

Tub digestiu en forma d’U. Conjunt de tentacles que envolta la boca i l’anus. Més petits d’1 mm Viuen sobre els apèndix bucals de les cigales.

ENDOPROCTES -

Marins i d’aigua dolça amb pocs mm. Cos en forma hemisfèrica amb un calze ovoide i un anell de tentacles que envolta la boca i l’anus. També tub digestiu en forma d’U. Es diuen així perquè la part terminal de l’anus es troba dins del cos.

NEMATÒDES: CARÀCTERS GENERALS -

Bilaterals amb algunes estructures radials (birradials) i forma de cuc. Musculatura i nervis longitudinals, apart d’un anell nerviós que envolta la boca. Cutícula complexa. Boca anterior, faringe musculosa i anus subterminal.

TEMA 5: APARICIÓ DEL CELOMA

-

Els mol·luscs, anèl·lids i artròpodes són esquizocèlics. Equinoderms i cordats són enterocèlis.

-

Els esquizocèlics tenen una distribució d’estructures repetides. En els enterocèlics tenen un nombre de cavitats més reduït i no es pot aplicar el mateix patró de repetició.

FORMACIÓ DEL CELOMA SEGMENTACIÓ DEL ZIGOT Hi ha 2 tipus de segmentacions dels blastòmers: -

-

Radial o indeterminada: Són tots iguals. Això porta a que es situïn els uns sobre els altres, quedant en anells de distribució radial. Espiral o determinada: En el moment en que es subdivideixen la velocitat no és la mateixa, havent-hi una part gran i una petita. Al quedar la petita a dalt, el moment en que queda al mig hi ha un moviment que fa rotar les puntes de dalt.

GASTRULACIÓ DEL ZIGOT -

-

Als esquizocèlics el celoma es forma a partir de les cèl·lules mesodèrmiques que s’escindeixen i migren fins al centre del blastocele, on formaran el sac mesodèrmic i, posteriorment, el celoma. Als enterocèlics, es formarà un principi de sac mesodèrmic a partir de l’endoderm. Després aquests es separaran donant lloc al celoma i l’endoderm al tub digestiu.

RADIACIÓ DELS CELOMATS

SIGNIFICAT FUNCIONAL DEL CELOMA ESQUELET HIDROSTÀTIC -

-

Quan no hi ha estructura esquelètica, és la mateixa pressió de les cavitats la que manté la rigidesa. La contracció de la musculatura longitudinal i radial fa variar la forma i pressió de les cavitats, permetent el moviment de l’organisme.

SISTEMA DE TRANSPORT INTERN En els anèl·lids tenen un sistema simple de cavitats celomàtiques i vasos sanguinis, mentre que en el cas dels artròpodes les cavitats circulatòries guanyen rellevància, fent que les celomàtiques quedin reduïdes a zones molt concretes.

EXCRECIÓ

TEMA 6: ELS MOL·LUSCS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS -

El nom del fílum fa referència al seu “cos tou”. Grup amb gran diversitat, de totes les mides i habiten a diferents hàbitats. Pel que fa a la seva alimentació, en tenen una molt variada (omnívora). En la reproducció, hi ha tant espècies dioiques (mascle i femella) i monoics (hermafrodita amb fecundació creuada). En molts casos dels marins, la fecundació és externa i la forma dispersiva és la larva, ja que les fases adultes acostumen a ser sèssils.

MODEL CORPORAL

-

-

-

Regió cefàlica i peu (sota la línia discontínua).  Ràdula: Cinta radicular amb dents que es mou endavant i endarrere permetent al mol·lusc trossejar l’aliment. Es suporta damunt d’un cartílag (odontòfor) que a sota té un múscul contràctil. A més, desplaça l’aliment a la boca.  Receptors sensorials: Tacte, olfacte, i en algunes espècies la vista (cefalòpodes).  Peu amb diferents funcions, ja sigui contràctil, fixador. Als bivalves els serveix per fixar-se al substrats i als cefalòpodes per a desplaçar-se expulsant aigua (s’anomena sifó). Massa visceral (sobre la línia discontinua).  Mantell i cavitat del mantell: Delimita la cavitat i segregar la conquilla.  Closca  Altres estructures Tenen una cavitat paleal al final del tub digestiu i una glàndula digestiva anomenada hepatopàncrees.

FILOGÈNIA

Metazous Eumetazous Bilaterals Protostomasts: Només tenen el celoma que protegeix el cor. Spiralia (lofotrocozous): Larva trocòfora o adult lofòfor.

La larva trocòfora és un caràcter primitiu i n’hi ha que no la tenen, com els terrestres i alguns lligats a aigua dolça.

La larva velígera és adquirida i més eficient pel desplaçament. Pertanyents a Bivalves o gasteròpodes marins. Pot haver tingut una prèvia etapa trocòfora o no. Històricament parlant, hi ha 3 línies evolutives possibles en relació amb els anèl·lids: -

Avantpassat vermiforme independent: Antecessor amb forma de cuc i amb celoma obtinguts de forma anàloga (origen diferent). Avantpassat celomat comú: En cas dels mol·luscs no hauria crescut tant com en els anèl·lids (mateix origen). Avantpassat segmentat comú: Antecessor del gènere neopilina i que tenia metamerització interna.

GASTERÒPODES Es caracteritzen per no tenir sang, sinó hemolimfa, ja que el seu sistema circulatori és obert. Aquest grup el conformen: -

-

Prosobranquis: La majoria marins, alguns dpaigua dolça i inclús uns pocs terrestres. Aquests últims respiren pel tegument del mantell. La seva fecundació és externa i són dioics. Ex.: Lapa Opistobranquis: N’hi ha d’herbívors com les llebres i papallones de mar i de predadors com les bavoses de mar. La majoria són monoics i amb fecundació creuada.

-

Pulmonats: Tot i estar majoritàriament repartits per terra ferma, necessiten d’un elevat grau d’humitat relativa per poder sortir. També n’hi ha alguns d’aigua dolça. La majoria són monoics i amb fecundació creuada.

Els que presenten closca tenen el que s’anomena “torsió”. Això els permet encabir-se a la closca i aprofitar al màxim l’espai. N’hi ha de dos tipus: -

Torsió ontogenètica: Presenten la cavitat paleal al davant perquè tenen els quimioreceptors allà davant. Torsió evolutiva.

Pel que fa a l’enrotllament, és una mica obliquo per tal de minimitzar esforços a l’hora de carregar amb la closca. Això provoca que hi hagi més pressió a un costat de l’individu, fent que no hi puguin haver determinats òrgans dins d’aquella regió.

BIVALVES -

Presenten “sifons” que els permet transportar aigua i gasos de l’interior a l’exterior. Mantenen les dues valves tancades i obertes gracies a la musculatura que hi ha dins, que es troben unides per un lligament.

CEFALÒPODES -

-

-

Nautilus: N’hi ha poques espècies i acostumen a trobar-se a bastanta profunditat. Tenen una closca tabicada que els proporciona flotabilitat. Es consideren els antecessors d’altres degut a que es creu que la evolució va afavorir la reducció i inclusió d’aquesta closca dins de l’organisme, acabant en una forma de fus i més hidrodinàmica. Sèpia: Vista desenvolupada per poder depredar i reproduir-se, ja que empren proteïnes carregades de pigment com a reclam. També la fan servir per poder escapar de possibles depredadors. Calamars: Tenen una boca denticulada i forta en forma de bec de lloro. També presenten 2 cors branquials per millorar la eficiència del sistema circulatori . Hi ha dimorfisme sexual, ja que el mascle tenen un tentacle modificat que agafa l’espermatòfor i el col·loquen a l’interior de la femella per fecundar els ous.

TEMA 7: ANÈL·LIDS -

Els anèl·lids i artròpodes tenen metamerització anàloga (diferent origen). La majoria són terrestres, tot i que necessiten un alt grau d’humitat relativa. També n’hi ha d’aigua dolça.

FILOGÈNIA -

Poliquets: Tenen cefalització, forma larvària trocòfora i són dioics, cosa dels clitel·lats no, són tot el contrari. Oligoquets i hirudinis: Són clitel·lats (clitels, part engruixida que pot ser permanent o temporal amb funció reproductora). Tenen sang, ja que el seu sistema circulatori és tancat. Tenen musculatura longitudinal i circular, quan una es contreu l’altra es dilata.

POLIQUETS -

-

-

Tenen cefalització i parapodis amb “sedes”, que són uns pèls a les potes que donen suport a l’organisme. N’hi ha que tenen capil·lars, fent que es puguin emprar per a captar oxigen i respirar. N’hi ha alguns de grossos que acaben fixant-se al substrat. Per protegir-se creen una estructura mineralitzada i estiren els parapodis per tal de respirar i alimentar-se. Alguns, fins i tot, han desenvolupat brànquies.

-

Són dioics amb fecundació externa, tot i que hi ha excepcions: n’hi ha una espècie que fabrica càpsules sexuals a la part posterior del cos i d’altres que creen clons amb reproducció asexual.

OLIGOQUETS -

Presenten un clitel permanent amb funció reproductiva. També tenen unes glàndules que secreten moc per tal de protegir-se de la dessecació. Poden recuperar nutrients i aigua de l’orina primària, ja que a cada metàmer té un parell de nefridis. Pel que fa a la seva reproducció, una vegada s’ajunten 2 indiv., alliberen una substància que en contacte amb l’aire solidifica i els junta. El clitel d’un es col·loca a l’altura del receptacle de l’altre indiv. Un cop expulsat l’esperma, el clitel es mou fins allà, donant lloc a la fecundació dels ous. Finalment el clitel s’allibera, deixant una beina plena d’ous fecundats d’on sortiran més anèl·lids.

HIRUDINIS Internament han perdut la segmentació degut a l’engrandiment de l’aparell digestiu. Presenta dues ventoses, una a cada extrem. Parasiten externament fluids d’animals com la sang. Per tal de poder menjar-ne més alliberen un anticoagulant que la fa fluir millor. Degut a aquesta propietat s’empren a medicina per extreure/eliminar coàguls.

TEMA 8: ARTRÒPODES CARACTERÍSTIQUES D’UN ARTRÒPODE -

Ou amb segmentació en espiral. Triblàstic Esquizocelomats Protostomats Potes articulades

HIPONEURES Cadena nerviosa en posició ventral per sota del tub digestiu. (Nosaltres som formes epineures, amb la cadena nerviosa en posició dorsal respecte el tub digestiu).  Cervell crustacis: o Protocervell : Format per 3 parelles de ganglis. o Deuterocervell: 1r parell d’antenes. o Tritocervell: 2n parell d’antenes.  Cervell quelicerats: o Tritocervell: Innerva els quelícers que és l’estructura homòloga del 2n parell d’antenes dels crustacis. o També presentaran protocervell però no deuterocervell, ja que no tenen primer parell d’antenes.  Cervell dels hexàpodes: Tenen protocervell però tenen més desenvolupat el deuterocervell i molt reduït el tritocervell, ja que no tenen 2n parell

d’antenes.

CADENA NERVIOSA GANGLIONAR Està formada per un parell...