Sessió 3. Psicomotricitat, de la pràctica a la teoria PDF

Title Sessió 3. Psicomotricitat, de la pràctica a la teoria
Course Educació Física I
Institution Universitat de Girona
Pages 1
File Size 46 KB
File Type PDF
Total Downloads 45
Total Views 153

Summary

Teoria després de l'observació a l'Escola Vedruna...


Description

PSICOMOTRICITAT: DE LA PRÀCTICA A LA TEORIA La psicomotricitat és la capacitat de ser i d’expressar-se, tant de manera individual com col·lectiva que es basa en l’educació integral basat en el coneixement, el cos i el moviment. El psicomotricista és el professional de la psicomotricitat i que utilitza aquests recursos específics derivats de la seva formació, especialment en la mediació corporal i el moviment. La seva intervenció va orientada cap a persones sanes i cap a qui pateixen qualsevol tipus de trastorns. Per tant, les àrees d ’intervenció poden ser educatives, reeducatives o terapèutiques. Els objectius principals de la psicomotricitat són conèixer el cos i les seves capacitats motrius, afavorir i fomentar la capacitat de comunicació i relació interpersonal, iniciar el coneixement d’algunes característiques personals físiques o psíquiques i facilitar i promoure l ’accés al pensament simbòlic i la representació mental, entre d’altres. Hi ha diferents línies psicomotrius: Per una banda, la psicomotricitat instrumental busca, principalment, el desenvolupament i els continguts d’educació física: lateralitat, esquema corporal i l’equilibri. Es tracta d’una línia instructiva que tracta la psicomotricitat des d’una perspectiva més acadèmica (psicopedagògica) que no té en compte el desig o les necessitats emocionals de l’infant. Els seus precursors són Piq, Vayer i Le Boulch. Per una altra banda, la psicomotricitat relacional és un model vivencial en el que el moviment és una expressió de les emocions i l’afectivitat dels infants amb l’objectiu de promoure la comunicació i la relació dels infants pel seu desenvolupament. Aquesta està caracteritzada per una metodologia basada en l’espontaneïtat i el desig de l’infant. A més, permet una escolta de la totalitat dels nens i nenes. Els principals autors són Lapierre i Aucouturier. Finalment, la psicomotricitat mixta valora la importància de les emocions, l’afectivitat i la relació i proposa activitats motrius per exercitar o adquirir continguts programats. Aquesta permet la programació, l’avaluació de continguts acadèmics curriculars i treballar la totalitat de l’infant. Els principals autors són J. Serrabona, M. Antón i Muniáin. En definitiva, la psicomotricitat és una disciplina adequada per infants dels 0 als 7 anys, ja que és una educació que s’adapta a les necessitats dels alumnes, és vivencial i integradora i forma part de l’educació física. Aquestes necessitats, per tant, varien segons la seva evolució: distingim entre la psicomotricitat de 0 a 3 anys i l’orientada per 3 a 7 anys. En la diferenciació d’etapes d’educació infantil trobem característiques psicopedagògiques diferents com el desenvolupament motor gruixut, el desenvolupament de la motricitat fina, l ’evolució del llenguatge verbal i l’evolució psicològica com l’aparició de l’aparició simbòlica. En relació a això, el psicomotricista ha de mostrar una actitud receptiva d ’escolta, crear un ambient acollidor, mostrar una actitud sensible i empàtica, el mestre ha d’observar i comprendre a l’infant, suggerir el moviment o el desenvolupament de la competència motriu i, a més, pot ser company de joc sense perdre el paper de docent. És important partir de l’autoconeixement: coneixement dels límits i les possibilitats i reflexionar sobre el que fem, el que som i estar oberts a la forma de ser de tots els infants. A més, és important destacar que no es forci als infants: l’actitud és donar-li seguretat, proporcionar-li l’ajuda que pugui necessitar i acompanyar-lo en el seu progrés sense posar etiquetes (empatia tònica), tot deixant que experimenti. Per adequar-se a això, la sala de psicomotricitat ha de ser un lloc a temperatura ambient, confortable, acollidor, que convidi al moviment i al joc, decorat però no carregat, ben il·luminat, modificar la llum, amb diferents colors i textures, etc. Quant al material, aquest és infinit: coixins, robes, peces de fusta, mirall gran, cèrcols, etc....


Similar Free PDFs