T2. Condicionament clàssic PDF

Preview

Summary

Professor: Josep Marco Pallarès...

Description

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLÀSSIC 1. Estructura bàsica Ivan Pavlov, premi Nobel de fisiologia i medicina per les investigacions sobre els processos digestius dels gossos. Pavlov va començar les seves investigacions a Rússia a finals del segle XIX. Twitmyer El fenomen del Condicionament Clàssic (CC) va ser descobert independentment també per Edwin B. Twitmyer l’any 1902 (en la lectura de la seva tesis doctoral). Tot i així, no va dedicar-hi més investigació, i els seus descobriments van ser ignorats durant molts anys. Twitmyer estudiava el reflex patel·lar (flexió genoll quan es dona un cop). Per avisar als participants, feia sonar una campaneta 0.5 s abans de donar el cop. Un dia va fer sonar la campana accidentalment davant d’una persona que havia participat prèviament en els experiments. El genoll es va moure i quan Twitmyer va preguntar per quin motiu havia mogut el genoll, el participant li va dir que no ho sabia. Va presentar el seu descobriment a la conferència d’APA de 1904, amb William James presidint la taula. No va tenir ressó En canvi, els escrits de Pavlov es van difondre àmpliament pels Estats Units. Aportacions de Pavlov Les investigacions de Pavlov sobre CC eren una prolongació de les seves investigacions sobre els processos de la digestió. La mesura del reflex salivar era el seu mètode usual per l’estudi d’aquests processos digestius. Recordem que la digestió comença a la boca, a on es mastega el menjar i es barreja amb la saliva. L’interès inicial de Pavlov per les funcions digestives estava relacionat amb temes purament fisiològics. Tot i així, va observar que els gossos que havia utilitzat en varis experiments no esperaven a que es col·loqués el menjar a la boca per a salivar: començaven a salivar al veure el menjar. Més tard, els gossos començaven a salivar quan ell entrava a l’habitació, abans que s’iniciés la sessió experimental. A l’observar que aquestes respostes de salivació anticipatòria es produïen en absència d’estímuls biològics (suposadament necessaris per provocar salivació), les va anomenar "secrecions psíquiques". Per què els gossos amb experiència prèvia comencen a salivar abans de rebre el menjar? Pavlov va considerar la salivació anticipatòria com la manifestació d’una nova resposta reflexa, provocada per l’estímul del menjar. Procediment: El gos és preparat per l’experiment implantant-li un tubet de cristall al conducte salivar, per a poder recollir la saliva en un matràs. S’acomoda al gos en un arnés i se li presenten els estímuls. En primer lloc el so d’un metrònom que en la primera presentació podia produir una resposta d’orientació, però no produïa salivació. Seguidament, una petita quantitat de menjar, que en contrast amb l’estímul anterior, aquest no provocava únicament moviments d’orientació, sinó una abundant salivació, inclús la

primera vegada que se li presentava. Després de repetir deu cops la combinació somenjar, s‘observava que el so del metrònom provocava per si mateix la salivació. Primer poques gotes de saliva, però al cap de 20 aparellaments, gran quantitat. Terminologia bàsica del CC Estímul incondicionat (EI) Estímul biològicament potent que produeix una reacció massiva de tipus reflex. Ex: menjar, aigua, descàrregues elèctriques... Tot i que no es pot donar una definició precisa del qualificatiu “potent”, sí que es poden identificar molts estímuls que produeixen reaccions reflexes, intenses, fiables i persistents (els que el subjecte ha de poder predir per actuar adaptativament i sobreviure). Els estímuls dèbils no tenen conseqüències importants. Estímul condicionat (EC) Clau que en principi és pràcticament neutra. Ex: so d’un metrònom, estímuls tàctils (vibracions), visuals, auditius, olfactius o gustatius. Al definir l’EC com a un estímul dèbil, ens trobem amb el mateix problema que al definir a l’EI com a estímul «fort». Primer, l’EC no provoca una resposta intensa i duradora. Segon, no hi ha relació entre els ECs i el benestar o malestar de l’animal. Resposta incondicionada (RI) Resposta fiable i mesurable no apresa, provocada per l'EI. Ex: salivació... La RI està determinada per l'EI. és fonamentalment una reacció reflexa, biològicament connectada a l’EI. Tot i així, un EI pot provocar vàries RI. El menjar pot provocar salivació, canvis en el ritme cardíac o en la pressió sanguínia, dilatació pupil·lar i activitat motora general. EI -> RI Resposta condicionada (RC) Resposta apresa, una nova conducta indicativa de la formació d’una expectativa. Ex: salivació pel so del metrònom. La salivació (RC) és la manifestació externa de la formació d’una expectativa o associació entre el so del metrònom (EC) i el menjar (EI) Situacions experimentals – Condicionament aversiu (de defensa): - Condicionament de parpelleig Condicionament de parpelleig en bebès de 5 mesos. exemples experiment amb nadons grup control -> no presentaven els estímuls alhora, no es produeix condicionament

- Condicionament d'aversió al sabor. Les nostres preferències (i aversions) per determinats aliments també poden aparèixer mitjançant condicionament clàssic. Ex. Menjam una hamburguesa que ens fa mal de panxa i vòmits. - EI: aliment en mal estat (hamburguesa) - RI: malestar - EC: hamburguesa - RC: malestar Succeeix amb molt pocs assajos d’entrenament (inclús amb un únic assaig). Succeeix tot i que passi bastant temps (hores) entre l’EC (sabor) i l’EI (malestar). Succeeix tot i que la persona sàpiga racionalment que no hi ha relació entre el menjar i el malestar (condicionament que succeeix de forma irracional). - Procediment de cc: • Accés a aigua amb un gust distintiu (p.ex. dolç) (1). El gust actua com a EC. • Poc després se li provoca a l’animal un malestar gastrointestinal (p.ex. amb una injecció intraperitoneal de ClLi) (2). El malestar actua com a EI. • La RC consisteix en l’evitació o en la preferència pel gust condicionat. - Conducta d’evitació: Després del condicionament l’animal té accés al gust condicionat. Si el gust s’ha associat al malestar, llavors l’animal rebutjarà consumir el gust en properes oportunitats de fer-ho: a menys consum, més aversió. - Prova de preferències a l’aversió condicionada La preferència ve definida per la proporció de gust condicionat consumit durant la prova, respecte al líquid total consumit (gust condicionat + aigua).

- Nàusees i vòmits anticipats en la quimioteràpia Bernstein (1978, 1991) va mostrar que pacients amb càncer tractats amb quimioteràpia desenvolupaven aversions als aliments consumits abans dels tractaments Actualment se sap que els estímuls del context també poden associar-se amb els efectes de la quimioteràpia i provocar nàusees i vòmits anticipats (Andrykowski i Redd, 1987). Best, Brown i Sowell (1984) van demostrar l’adquisició d’aversions al context en rates. - Els coiots Els coiots es mengen les ovelles. Si es maten els coiots, augmenta la proporció de conills i rosegadors i disminueixen les collites. Què fer? Gustavson (1974) -> Carn d’ovella amb pell d’ovella impregnada de clorur de liti (indueix el vòmit). Posteriorment els coiots refusaven de menjar ovelles però no altres animals com conills. - Resposta emocional condicionada (REC). - Condicionament de la por o REC. L’experiment de Watson i Rayner (1920). El petit Albert. Li presenten un conill alhora que fan un soroll molt fort, fins que arriba a tenir por al conill i a qualsevol cosa semblant amb pèl. EI → soroll RI → por EC → conill RC → por - Condicionament de la por: Paradigma de la Resposta Emocional Condicionada (REC) 1. S’entrena a les rates per executar una conducta instrumental (prémer una palanca) 2. Mentre l’animal executa la resposta instrumental, es presenten assajos de condicionament en que un EC (p.ex. una llum) va seguida d’una descàrrega elèctrica (EI aversiu). 3. Quan l’EC s’associa amb l’EI aversiu, la rata mostra por davant l’EC. La por provoca una

resposta d’immobilització que interfereix amb la resposta instrumental. - Càlcul de la raó de supressió

Raó de supresió valor mínim → 0, l’animal està totalment paralitzat. valor màxim → 1/2 = 0’5 perquè si l’animal no aprèn dona el mateix núm. de respostes abans del EC i després del EC. Interpretació de la raó de supressió: A l’inici de l’entrenament l’EC no provoca por i, per tant, la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presència de l’EC com en la seva absència: A = B

Després de diversos assaigs de condicionament, l’EC s’ha associat amb la descàrrega elèctrica i, per tant, provoca molta por a la rata. L’animal suprimeix la resposta instrumental en presència de l’EC: A=0

- Una raó de 0.5 indica absència de supressió. La rata no altera en absolut el ritme de pressió de palanca quan es presenta l’EC, - Mentre que les raons inferiors a 0.5 indiquen una pertorbació de la conducta en curs per l’EC i, per tant, un condicionament efectiu. - Quan la raó sigui 0 el subjecte haurà deixat de prémer la palanca per complet durant la presentació de l’EC. - Resultats d’un experiment utilitzant la resposta emocional condicionada

Condicionament apetitiu - Condicionament salivar. - Seguiment del signe o autoemmotllament. Caixes de condicionament amb colors. Els coloms tenen una resposta natural de picar on hi ha llum. –

Tecles de resposta: • L’EC consisteix en la il·luminació de la tecla • La RC consisteix en picotejar la tecla il·luminada. Es mesura per la taxa de respostes. Menjadora: • L’EI consisteix en menjar • Experiment de Pearce (Pearce, 1998) • EC = Una tecla il·luminada de color blanc, 10 seg. de duració. • EI = Menjar. • Cada sessió consistia en 10 assaigs de condicionament.

• Hearts i Jenkins (1974) utilitzen una gàbia amb un passadís llarg, de manera que la llum que precedeix al menjar queda lluny de la menjadora. • La llum (EC) indica que la menjadora estarà oberta uns segons (EI). El colom picoteja la llum (seguiment del signe), de manera innecessària, ja que de vegades perd massa temps i perd l’oportunitat d’arribar a la menjadora a temps. - Condicionament de respostes de Magazine. Extinció i recuperació espontània Conceptes bàsics del procediment

Esquemes dels procediments típics de CC Condicionament de demora. L’EC dura almenys fins la presentació de l’EI, podent ambdós estímuls coincidir en part. L’EC segueix present almenys fins que s’inicia l’EI. - De demora curta: L’inici de l’EC precedeix al de l’EI per un període de temps curt. - De demora llarga: L’inici de l’EC precedeix al de l’EI per un període de temps llarg.

Condicionament d’empremta. L’acabament de l’EC es produeix abans que es presenti l’EI, quedant un interval buit entre el final de l’EC i el començament de l’EI. Aquest procediment es denomina d’empremta perquè el que és contigu amb el principi de l’EI és l’activitat neural decreciexent. El condicionament simultani consisteix en exposar als subjectes a l’EC aparellat amb l’EI presentant-los a la vegada. El condicionament cap enrere l’EC es presenta poc després que el EI. El condicionament temporal no hi ha un EC distintiu. L’EI es presenta a intervals regulars i amb el pas del temps es produirà la RC just abans de l’aparició de l’EI. El condicionament que funciona millor és el de demora. Efectes del temps entre estímuls Percentatge d’assaigs en els que es produïa una RC de parpelleig en funció de l’allargada de l’interval ECEI. El condicionament va ser pobre en els procediments cap enrere (-50 mseg.) i simultani (0 mseg.). El màxim condicionament es va produir quan l’interval EC-EI va ser de 200 mseg (Smith, Coleman i Gormezano, 1969). Necessitat del grup control

Contigüitat vs. Contingència Contigüitat: Nombre d’emparellaments EC i EI + temps entre aparellaments Rescorla (1968) El CC NO depèn de la contigüitat ECEI, si no del valor informatiu de l’EC respecte l’EI (Contingència)

-Il·lusió de causalitat Quan dues coses passen a la vegada o immediatament després, és té la sensació de que una provoca l’altra. El fet que hi hagi contigüitat no implica causalitat High p(C) group = 80% de les persones prenen el medicament Low p(C) group = 20% de les persones prenen el medicament En tots els casos, 80% de les persones es curen, independentment del medicament

- Contingència EC -EI El valor informatiu de l’EC depèn de la probabilitat relativa d’ocurrència de l’EI en PRESÈNCIA o ABSÈNCIA de l’EC: p (EI | EC); p (EI | noEC) Probabilitat de l’EI condicionat a que hi hagi un EC o no. Les probabilitats es calculen de forma relativa. p (EI | EC) es calcula en relació als assajos on es presenta el EC. p (EI | no EC) es calcula en relació als assajos on NO es presenta el EC.

Condicionament inhibitori: s'aprèn al revès, quan es dona el EC no es donarà el EI.

Conclusió: CONTIGÜITAT: necessària, SUFICIENT per produir CC Vs CONTINGÈNCIA: explica CC

però

NO

Condicionament Pavlovià Inhibitori Però, i si la conseqüència de l’EC no fos un EI? Què passa si l’EC preveu l’absència de l’EI? En aquest cas l’EC és també una senyal fiable d’una conseqüència i, per tant, proporciona informació. Així doncs, no s’hauria de produir també condicionament? També es produeix condicionament quan l’EC prediu l’absència de l’EI. A aquest condicionament se’l denomina condicionament inhibitori (Rescorla, 1969). L’EC inhibitori (que es representa per EC-, a diferència de l’EC+ del CC excitatori) no és un estímul neutre, sinó que també adquireix la força associativa, evocant l’expectativa d’un determinat event, la no aparició de l’EI, de la mateixa manera que un EC+ evoca l’expectativa de l’aparició de l’EI. Procediments de condicionament inhibitori. Requisits: per a que un EC senyali l’absència de l’EI és necessàri que el subjecte esperi l’EI en aquella situació o context. Dos procediments: - Estàndard - Inhibició diferencial Mesures de la inhibició condicionada • Sistemes de conducta bidireccional • El problema del silenci conductual –Prova de la sumació - Procediment estàndard Inclou dos Ecs i dues modalitats d’assaig de condicionament, repetides en ordre aleatori. L’EI només es presenta en alguns assajos. - Quan apareix l’EI, un dels ECs l’anuncia, és el EC+ (p. ex. un to). - En l’altre tipus d’assaig, l’EC+ es presenta juntament amb l’EC- (p. ex., una llum). - L’animal rep assajos repetits d’EC+ seguit d’EI i EC+/EC- seguit de NO EI; l’EC- es converteix gradualment en una senyal que indica l’absència de l’EI.

Prova de sumació. La prova de la sumació requereix la presentació conjunta de EC+ i EC-. L’EC+ és el component que provoca una reacció mesurable (la RC excitatòria), mentre que l’EC- és el que suposadament provoca una RC inhibitòria. Si així fos, és a dir, si l’ECprovoqués una reacció oposada a l’evocada per l’EC+, la RC total resultant hauria de ser d’inferior magnitud quan es combinessin ambdós estímuls que quan l’EC+ es presentés per separat.

- Procediment diferencial. L’EI es presenta en alguns assajos, i la seva aparició sempre ve anunciada per la presentació de l’EC+. En altres assajos, l’EI no es presenta, i els animals experimenten només l’EC-. Així doncs, l’EC+ sempre va seguit de l’EI i l’EC- seguit de l’absència d’EI. Sistemes de resposta bidireccional.

Trastorns relacionats amb la impredictibilitat d’estímuls aversius - Ansietat - Estrès - Úlceres - Trastorns Estrès Post-Traumàtic Tècniques per prevenir els trastorns - Procurar estímuls que assenyalin a l’estímul aversiu o a la seva absència. Aplicacions a teràpia conductual • Desensibilització sistemàtica a les fòbies – Fòbia: por excesiva i irracional a un objecte, lloc o situació. • Des d’un punt de vista de CC fòbia és l’aprenentatge d’un CS davant d’una situació de por (Watson & Rainer) • Avui en dia es sap que fòbies són complexes, però els principis del CC poden ajudar a curar-les. • Desensibilització sistemàtica: el pacient és sotmès gradualment a l’objecte per tal que la por i la sensació de manca de control i seguretat es mantingui al mínim i es pugui donar extinció. Tres fases: construcció d’una jerarquia de pors, aprenentatge de relaxació i presentació gradual dels ítems de la jerarquia. Exemple (Kushner, 1965). Adolescent que té por a conduir després d’haver patit un accident. Jerarquia de pors: 1. Imagina veient el teu cotxe com era abans de l’accident. 2. Imagina’t recolzat sobre el teu cotxe. 3. Imagina’t assegut dins del cotxe apagat. 4. Imagina’t assegut dins del cotxe i encenent el contacte amb el cotxe aturat. 8. Imagina’t que t’apropes a una intersecció sense tràfic. 9. Imagina’t que t’apropes a la mateixa intersecció amb un altre cotxe que ve en la teva direcció (la situació de l’accident). Després de sis sessions el pacient va conduir un altre cop sense por. No retorn de la por en un seguiment de 3 mesos....