Tema 1_Pensament PDF

Preview

Summary

Download Tema 1_Pensament PDF

Description

Paula Barranco

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT

TEMA 1: ASPECTES CONCEPTUALS I METODOLÒGICS DEL PENSAMENT Pensament i tipus de pensament Què és el pensament? És el mateix pensament i creativitat? La creativitat forma part del pensament? Puc fer alguna cosa per millorar el meu pensament? El terme pensament té diferents significats: -

-

-

Resolució de problemes: o Decidir entre dues alternatives o Pensament orientat a un objectiu. Somiar desperts: “estar a la lluna de València” Recordar Prestar atenció Com excusa Expressar una opinió / criticar Fer plans Pensament lògic Pensament creatiu Pensament divergent Pensament reproductiu: utilitzem solucions que han estat eficaces en el passat per solucionar un determinat problema. Fem servir el que coneixem. És ràpid i efectiu però no contempla alternatives. Pensament productiu: generar noves solucions a determinats problemes.

Definició de pensament segons Mayer (1986): -

El pensament és cognitiu, és fruit del nostre cervell El pensament és un procés El pensament és dirigit, es dirigeix a un objectiu. Pensem per resoldre quelcom. Funcions cognitives implicades: atenció, percepció, memòria (aprenentatge), motivació, emoció, llenguatge. La intel·ligència és la suma de totes les funcions cognitives. Alguns les tenen amb més qualitat que altres, així com els atributs físics. El pensament es nodreix de tots aquests processos bàsics o funcions cognitives. Si falla alguna funció, com en l’Alzheimer, el pensament es veu alterat: no podem aprendre, no podem raonar, etc. Tenim una alteració en el llenguatge (anòmia, etc.).

“El pensament és un procés mental natural que té lloc quan s’intenta resoldre un determinat problema.” Pensament i evolució: -

Evolució filogenètica: o Pensen els animals? Perceben situacions de perill i actuen en conseqüència. No és el mateix pensament que l’humà, està vinculat a la supervivència. Els animals poden anticipar accions, pensen però de manera molt rudimentària. Com més desenvolupat està el SNC, més desenvolupat és el pensament. Els primats tenen un pensament més semblant a l’humà. Els dofins són molt intel·ligents.

Paula Barranco

-

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT

Els animals amb cervell poden reproduir representacions mentals dels objectes externs, memoritzar-los i crear conceptes (Joëlle Proust, 2000). Evolució ontogenètica: o Pensen igual els nens que els avis? El pensament no és el mateix, varia l’experiència, la curiositat, les expectatives, etc. Els processos de pensament són els mateixos però es van nodrint amb l’edat fins a esdevenir uns processos més complexos.

Com funciona el pensament: estratègies cognitives Dificultats en l’estudi del pensament: -

Característiques (propietats) del pensament que dificulten l’estudi: o Subjectivitat: s’elaboren una sèrie de processos que, si nosaltres no en prestem atenció, no en som conscients. Platja o muntanya? Per què? Tothom fa el mateix anàlisi? o Inaccessibilitat: no podem accedir a com estem pensant. No som conscients de tot allò que pensem/fem. o Velocitat: pensament ràpid. o Interactivitat: connectats a la resta de processos. Poden modificar el que pensem. o Imprevisibilitat: podem canviar de tema ràpidament. o Incontrolabilitat: podem dir coses i penedir-nos-en perquè no l’hem pensat prou, o al revés, pensaments que no som capaços d’aturar o no som capaços de verbalitzar. o Diversitat de pensament:  Pensament automàtic:  No en som conscients, no fem res per pensar en allò.  Difícil de verbalitzar. No podem expressar-ho en paraules.  No requereix esforç mental, no intentem pensar en allò voluntàriament.  Pensament no dirigit, no es dirigeix a resoldre cap problema.  Pensament controlat:  Conscient. Per resoldre una determinada situació.  Fàcil de verbalitzar. Fem una sèrie d’operacions que es poden verbalitzar.  Requereix esforç mental. Si la cosa ens interessa, sinó desconnectem amb el pensament automàtic.  Pensament dirigit a la resolució d’un determinat problema. El pensament és heterogeni, inclou una gran varietat d’activitats mentals on s’impliquen tots els processos o funcions cognitives.

Mètodes d’estudi del pensament Introspecció: -

Auto-observació dels processos mentals. Veure o intentar veure què fem quan pensem. Pensar en veu alta. Qüestionaris post-experimentals (preguntar què pensem que hem fet per resoldreho).

Estudis experimentals: -

Estudis cronomètrics o de temps de reacció. Mesurar el temps des de la presentació d’un estímul fins la iniciació d’una resposta. Com més complex és el problema, més triguem.

Paula Barranco

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT

Pensament i llenguatge El pensament i el llenguatge es retroalimenten. Podem pensar sense llenguatge? Podríem pensar només amb imatges? Sí, però no seria igual de complex que el pensament amb llenguatge. Com funciona el pensament: representació del coneixement Representem el coneixement a través dels conceptes. Quan fem estimulació cognitiva treballem amb conceptes. Característiques de la capacitat cognitiva: -

Capacitat per adquirir i emmagatzemar nous coneixements. Actualització contínua de dades. Anem incorporant nous coneixements. Capacitat limitada  necessitat de simplificar. La majoria de coses que emmagatzemem les oblidem, no les tenim presents, només allò que és significatiu (11/9/2001). La simplificació de la realitat la fem a través de la representació del coneixement, els conceptes.

Formes de representació dels coneixements: -

Conceptes: o Representacions mentals dotades de propietats semàntiques o Representacions cognitives d’un conjunt d’objectes, idees o fets o Són les unitats bàsiques i fonamentals del pensament. Com més enriquits els conceptes, més complex podrà ser el pensament. o Són senzills i fàcils d’usar. o Són relativament estables en el temps. Si el concepte avui significa A, demà també ho significarà. No poden canviar contínuament de significat perquè deixarien de ser útils. Actualitzem conceptes però no en fem un canvi radical d’un dia per l’altre. o Els conceptes varien amb el desenvolupament ontogenètic. S’enriqueix amb l’adquisició de nous coneixements. o Els conceptes suposen un estalvi cognitiu. No podríem viure sense ells. o Funcions dels conceptes:  Reduir la complexitat de l’entorn  Identificar els objectes que hi ha al món  Reduir la necessitat de l’aprenentatge constant. No hem d’aprendre constantment què significa cada cosa, el que podem fer és enriquir-los.  Ordenar i relacionar fets (proporciona organització i permet fer inferències)  Ens ajuden a fer prediccions futures o Tenim dos tipus de conceptes segons Rosch, 1978:  Clàssics: són entitats ben definides a partir d’una sèrie d’atributs. És a dir, parlant de figures geomètriques: si diem “quadrat” tots tenim un quadrat al cap, amb 4 costats iguals, hi ha una convenció. Els atributs són necessaris i suficients. Crítiques:  Impossibilitat d’especificar les propietats definitòries  Existència de límits borrosos. No sabem com classificar un concepte en una determinada categoria.  Existència d’efectes de tipicitat

Paula Barranco

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT Donat a això apareixen els conceptes naturals, entitats més flexibles que els conceptes clàssics. 

Naturals: conceptes també anomenats probabilístics, neixen com a contrapartida dels conceptes clàssics. Són conceptes mal definits: no existeix una sèrie d’atributs compartits per tots els exemplars. No hi ha una capacitat o característica que comparteixin tots els exemplars. Pot ser que només comparteixin alguna. S’utilitzen característiques de criteri o semblança familiar. Existeixen elements que són més representatius o típics que altres (centralitat). En comparació amb els conceptes clàssics són conceptes més flexibles (no tenen uns límits tan establerts).

Els conceptes estan influïts per la nostra cultura. La cultura, el clima, la situació geogràfica, etc., influencien el procés d’aprenentatge dels conceptes. Els dos tipus s’utilitzen per pensar. Organització dels conceptes NATURALS: Objectiu: simplificar la representació del coneixement.  Estructura jeràrquica dels conceptes: dimensió vertical. Els nivells varien en el grau d’abstracció.  Categoria supraordinada: és el nivell superior d’abstracció. Ex: Roba  Categoria de nivell bàsic: corresponent als objectes del nostre món perceptiu i reflecteixen l’agrupament d’atributs. Màxima eficiència cognitiva. Aprenentatge primerenc. Ex: Pantalons  Categoria subordinada: és el nivell inferior, nivell específic. Ex: Texans Efecte del coneixement sobre l’organització dels conceptes. Com més coneixement, més organitzacions podrem fer, amb més especificitat. 

Estructura interna dels conceptes: dimensió horitzontal. Els diferents conceptes tenen unes propietats semblants i no n’hi ha un de millor que un altre.  Element més representatiu (típic). Ex: taronja  Element menys representatiu (atípic). Ex: maracujà En aquesta estructuració entenem típic en funció de la influència cultural individual.

o Com s’aprenen els conceptes?  Els conceptes els anem aprenent a mida que interaccionem amb ells. Tenim contacte amb ells. En una situació de laboratori o classe es presenten diversos elements (o instàncies) que es pretén classificar en instància positiva o instància negativa.  Una instància és cada presentació particular d’un estímul. Serà positiva si pertany a la categoria que es vol aprendre (fruita  poma, instància positiva) i negativa si no (fruita  pilota, instància negativa).  La dimensió és el que ens ajudarà a classificar aquells elements (característiques que ajuden a classificar una instància).  Els atributs són els valors particulars de cada dimensió (valors dimensionals que defineixen una instància).

Paula Barranco

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT Dimensions Mida Color Número

Atributs Gran, petit Blau, verd Un, dos

o Teories sobre l’aprenentatge de conceptes:  Teoria de la continuïtat:  Considera l’aprenentatge de conceptes com un procés d’associació entre estímuls i respostes.  Cada atribut crea la seva pròpia jerarquia de respostes amb les respostes associades Sí o No que queden enfortides.  Exercici: experiment representatiu Clark Hull (1920).  Teoria de la discontinuïtat:  Considera l’aprenentatge de conceptes com la inducció de regles o hipòtesis i la seva verificació.  El pensament és la verificació d’aquestes hipòtesis.  Experiments representatius: Bruner, Goodnow i Austin (1956). Parteix de la base que les persones són racionals o cognitives: o El subjecte disposa d’un banc d’hipòtesis. Atzar. o A cada assaig/situació es posa a prova una hipòtesi. Verificació. o Si encerta manté la hipòtesi. Si no encerta la canvia. -

Esquemes: els utilitzem en situacions concretes. Ens ajuden a lligar diversos conceptes amb un concepte determinat. o L’esquema és un model hipotètic de com s’emmagatzema la informació. o Funcions dels esquemes:  Generen expectatives o prediccions. Sobre què? Sobre el comportament, sobre el que passarà.  Faciliten la comprensió (fets i discurs). Els esdeveniments estan ordenats amb una relació temporal per tal d’evitar el caos. El caos es produeix quan no hi ha un guió.  Orienten el record (memòria). La nostra memòria està formada per xarxes i carpetes on s’emmagatzemen diversos temes. Tenim tots els arxius disponibles o hem d’anar a buscar-los? Hem d’anar a buscar aquella informació que volem recordar o ens surt quan la ment divaga perquè ens avorrim. Les carpetes ens ajuden a comportar-nos en el lloc en què estem. Si situem una carpeta en un context que no toca tenim un problema organitzatiu i caos. o Característiques dels esquemes:  Són unitats cognitives complexes (concepte, acció, organització). Els esquemes són més complexos que els conceptes. Esquemes situacionals = accions.  Interaccionen entre ells. Els esquemes no són estàtics.  Actualització constant dels esquemes (activació). L’esquema d’anar a comprar a la botiga de la cantonada no és el mateix que el d’anar a comprar al supermercat dels afores. Modifiquem els esquemes en funció de si anem a un lloc o un altre.  Tenen un caràcter multifuncional.

Paula Barranco

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT

Formació d’esquemes. La formació l’anem aprenent a mida que anem interaccionant.  Violació d’esquemes (discrepàncies). Es produeix quan tenim un esquema instaurat prèviament i es produeix un fet que no lliga amb aquest esquema, un fet no habitual en un esquema freqüentment usat. Ex: anem a comprar i a l’hora de pagar amb targeta ens diuen que no l’accepten i has d’acabar deixant la compra allà. o Classificació funcional dels esquemes:  Dominis de coneixement: tenim diferents esquemes vinculats al coneixement que hem anat aprenent al llarg de la nostra vida (tant coneixement reglat com no reglat, escoles, universitat o inclòs coneixement autònom o autodidacte).  Pautes de comportament: nosaltres anem aprenent com comportar-nos davant de determinades situacions. Un esquema és desadaptatiu quan manifestem un comportament no adequat a la situació on estem.  Patrons emocionals: la forma en què nosaltres ens comportem i responem de manera emocional. Els esquemes, perquè siguin operatius s’han d’activar a mesura que els anem necessitant. No ho podem tenir sempre tot al cap si no el necessitem en aquell moment. Només els activem quan estem davant d’un determinat context, d’altra banda seria ineficient. Esquema i emoció: Quan nosaltres experimentem i emmagatzemem una informació què és el que guardem? Si recordem una vivència satisfactòria obrim diverses carpetes vinculades amb aquesta vivència que ens ha provocat una emoció, recordem tots els detalls, el lloc, el moment. El mateix passa si recordem un fet o vivència tristos: recordem tot allò que està al voltant de l’emoció que ens evoca el record d’aquest fet. 

-

Guions: ens fan organitzar el nostre comportament i el comportament dels demés. Indiquen com hem d’actuar en un determinat lloc (els estudiants es comporten igual a la uni que a casa?) o En un guió hi tenim seqüències, personatges, escenes, atrezzo, etc. o Els guions són representacions mentals de les rutines diàries. o Són plans d’accions que faciliten la comprensió de les coses i organitzen el nostre comportament. o Una vegada tenim assolit un guió, podem traspassar-lo a un context similar. Podem tenir problemes si tenim un guió en un context en què no tenim experiència i és molt diferent: aleshores no sabem com actuar perquè el guió no ens serveix. o Els guions inclouen seqüències estereotipades d’accions ordenades. És a dir, hi ha comportaments que sempre es fan de la mateixa manera però, a més, estan ordenats de manera temporal en una seqüenciació. o En els guions hi tenim influències socioculturals perquè estan formats per conceptes i esquemes.

Paula Barranco -

FUNCIONS COGNITIVES SUPERIORS: PENSAMENT

Mapes cognitius: els mapes cognitius estan formats per conceptes. o Un mapa cognitiu és una representació cognitiva (imatges mentals) sobre llocs i espais. o El nostre cervell és com un GPS d’última generació. Les representacions mentals que té ens ajuden a moure’ns per diferents llocs. o Què passa si falla una representació mental? Que ens perdem. o Els mapes cognitius són processos pel qual un individu adquireix, codifica, emmagatzema, recupera (quan som capaços de recuperar-la és rellevant) i descodifica informació sobre ubicacions relatives i atributs de fenòmens en el seu ambient espacial (quotidià). o Depèn de la nostra interacció amb l’entorn que assolim els mapes cognitius. Com més interacció, més es consoliden els mapes cognitius. o Parteixen del principi d’economia: emmagatzemem allò que ens serveix per orientarnos, pot ser molt simple o molt complex però té un gran valor adaptatiu per tots nosaltres. Només emmagatzemem allò que és rellevant per nosaltres. La resta d’informació la obviem.

Els prejudicis Són concepcions que tenim d’alguna cosa o situació (sobre alguna persona, raça, etc.) inculcat de forma cultural o per alguna persona. Els prejudicis es trenquen quan estem en contacte amb aquestes situacions. D’altra banda, també poden veure’s reforçats. Tot depèn de que hi hagi interacció....