Tema 3. Organització del moviment. Sistema motor PDF

Preview

Summary

Download Tema 3. Organització del moviment. Sistema motor PDF

Description

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

!

TEMA 3: Organització i execució del moviment: Sistema Motor 1. Control medular 2. Ganglis basals 3. Cerebel 4. Control motor cortical 5. Implicacions funcionals 1. Control medular: (medula espinal) Executor: múscul. Al nostre cos tenim al voltant de 250 músculs, units per mitjà de tendons al nostre esquelet. Aquests ens permeten desde moure'ns, desplaçar-nos fins a moure coses externes. El moviment de la musculatura humana és molt característic, i per fer aquest necessitem al múscul, format per fibres musculars (neurones motores) que pertanyen al sistema nerviós. No hi ha moviment possible del múscul sense inervació, és a dir, sense fibres. La unitat motora esta formada per: fibres musculars + motoneurones. Si alguna part de la unitat no funciona, el moviment no es podrà produir. Teixit efector muscular: conjunt de cèl·lules capaç de canviar la seva estructura per fer-se més petit (contracció). Hi ha diversos tipus de teixits efectors musculars: -Segons l’aspecte extern: o Llis o Estriat -Segons la ubicació: o Visceral o Cardíac o Esquelètic -Segons el sistema que el controla: o Sistema motor somàtic o Sistema motor vegetatiu Les banyes ventrals de la medul·la són més grans perquè contenen els somes de les motoneurones. Un múscul no té la capacitat de contraure’s ni estirar-se per si sol, ha de ser innervat per una motoneurona. La motoneurona surt de les banyes ventrals de la medul·la pels nervis espinals o també anomenats nervis mixtes perquè contenen varis tipus de motoneurones. Moviment = Contracció

!

1

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

! -

Fibra muscular: cèl·lula única que té la capacitat de reduir la seva estructura tridimensional. Està agrupada formant músculs.

-

Unitat motora: equival a una motoneurona més totes les fibres musculars que innerva. En funció de la proporció de fibres innervades respecte a la motoneurona tindrem un moviment més precís o menys precís. Exemple: dit (precís), cama

-

(imprecís). Contracció muscular: es dóna per una sinapsi fisiològica entre la motoneurona i la fibra muscular. La fibra muscular conté dues proteïnes (actina i miosina) que estan entrellaçades. Quan es produeix la contracció, els filaments de la miosina trepen entre els filaments de l’actina. El neurotransmissor amb el que funcionen les fibres musculars és acetilcolina. L’acetilcolina obre canals de calci que produeixen

-

una despolarització en la fibra muscular i, per tant, la contracció. Placa motora: regió de la membrana de la fibra muscular on es produeix la sinapsi.

Tipus de motoneurones - Motoneurones α de tipus 1: són de transmissió lenta i innerven musculatura aeròbica i vermella, amb O2 - Motoneurones α de tipus 2: són de transmissió ràpida i innerven musculatura anaeròbica i blanca. No necessito aportació d' O2 La musculatura canvia segons l'us que li donem. Les miofibrilles son filaments de dues proteines. Quan el múscul es contrau s'ajunten les miofibrilles. El sistema muscular funciona a parells: quan un es contrau, l'altre es relaxa. Un tipus de moviments es per exemple l'acte reflex: necessita 2 cèl·lules (monosinàptic). Ex: Reflexe rotulià: cop al tendó fa pujar la cama Qualsevol moviment sempre va a parar a la via final comú, que son un conjunt de motoneurones. Els músculs poden exercir dos funcions: • agonista: fa el moviment de contracció. • antagonista: es relaxa per a que el agonista es pugui fer el moviment. El fus muscular és una fibra muscular especialitzada. La seva funció és enviar, en tot moment, informació a la medul·la espinal de l'estat de relaxació o contracció del múscul. Aquest fus, activarà una motoneurona agonista i per mitjà d'una interneurona inhibirà a la motoneurona antagonista. Quan el tendó s'excita per exemple, ha d'haver una interneurona que inhibeixi i que per tant relaxi la musculatura. La informació viatja de manera molt ordenada igual que al sistema somatosensorial. ◆Regla proximal-distal: les àrees medials de la medul·la controlen la musculatura

!

2

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

! pròxima al cos (axial: la de l’eix del cos), i les àrees laterals controlen la musculatura distal (extremitats). ◆Regla flexor-extensor: les àrees més ventrals de la medul·la controlen la musculatura extensora i alhora les àrees més dorsals controlen la musculatura flexora. Vies: Hi han diferents vies de control motor. Cal destacar que sempre son aferents: desde la perifèria fins el SNC. El sistema motor viatja al inrevés que el SNC, va cap a la musculatura i els ossos, l'objectiu final és la motoneurona. A la via lateral trobem una via anomenada corticoespinal, que va desde el cortex fins a la mèdul·la espinal. Al ser una via lateral s'encarrega de la manipulació d'objectes, controla el moviment de les extremitats. Aquesta via filogeneticament és molt nova per lo que si patim una lesió en aquesta tenim una via més antiga que la pot substituir, però no és tan precisa i detallada: nucli vermell. Ex: El mono no puede coger la comida con los dedos (forma precisa) por ello lo hace arrastrandola, con toda la mano. Patologies: - Esclerosi múltiple: pèrdua de la mielina a la motoneurona. - Esclerosi lateral amiotròfica: pèrdua de les motoneurones. - Hipotonia: lesió a les neurones α inferiors - Hipertonia: lesió a les neurones superiors, que están desinhibides. Per detectar aquesta s'utilitza el reflexe de Babinsky el metge passa un estímul per la planta del peu, si els dits d'aquest es mouen el pacient està bé. Si els dits es queden quiets té una lesió en la via corticoespinal.

2. Ganglis Basals: És un conjunt d’estructures subcorticals que consta del caudat, el putamen (que tots dos junts conformen el cos estriat), el globus pàl·lid, el nucli subtalàmic i la substància negra. Quan una d'aquestes substàncies pateix una lesió, el subjecte quan comença un moviment no pot parar-lo (absència de control superior). Per tant, tenen una funció clau en aspectes no motors sinó cognitius: memòria de treball, emocions...Han de facilitar la iniciació del moviment i filtrar moviments inadequats. Tenen una organització topogràfica i entre els ganglis i el cortex cerebral existeixen unes ases que els uneixen entre sí. Això facilita a que els ganglis rebin informació de tot el cortex cerebral (Ex. Auditiva i primària). Els ganglis controlen moviments específics i també accions concretes i aïllades. Podem dir que existeixen dues vies: ➢Via directe: És la via que possibilita el moviment. El tàlem ha d'estar desinhibit per tal de produir aquest moviment. S'activa el nucli caudat/putamen sinònim de moviment.

!

3

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

! Quan estic quiet tinc el globus pàl·lid inhibin el tàlem i això impedeix que fagi moviment, quan deixa d'inhibir-lo puc moure'm. El + :activa i el -: inhibeix. ➢Via indirecte: Aquesta via suposa un fre per a la directe. La via indirecte viatja pel globus pàl·lid extern que quan és activat inhibeix al nucli subtalàmic que activarà el globus pàl·lid intern, que aquest darrer, quan s'activa fa el inhibitòri el tàlem i d'aquesta manera no es produirà moviment És molt important que existeixin les dues vies, per a que així es coordinin i es pugui realitzar un moviment precís i controlat. Ex: moure la mà dreta i la resta del cos deixar-lo quiet.

Patologies: • Párkinson: les persones que pateixen aquesta malaltia tenen un déficit en el moviment. La seva via indirecte està hiperfuncional, és a dir, hi ha un excés d'inhibició als ganglis basals, están anormalment inhibits. Els hi costa molt iniciar un moviment i un cop començat també els hi costa acabar-lo. També té símptomes no motors, més aviat cognitius, afecta a la memòria, atenció etc. • Huntington: És el mateix que el párkinson però al inrevés, lo oposat. Les persones que pateixen aquesta malaltia tenen un excés de moviment perqué tenen la via directe hiperfuncional. • Hemibalisme: alteració de la via indirecte, falta inhibició dels moviments. • Esquizofrènia: les astes dels ganglis basals están alterades, excés de dopamina al cortex prefrontal. • TOC:, les ases dels ganglis massa activades.

3. Cerebel: Serveix per comparar i ajustar allò que volem fer amb lo que estem fent. El cerebel fa de comparador, per tant, rep informació del sistema somatosensorial i l’ajusta amb el pla que s’ha conformat al prefrontal. Ho fa corregint els moviments directament a les vies més baixes com ajustant els plans motors. Per tant, el cerebel coordina, ajusta, perfecciona i suavitza els moviments. Una lesió o depressors del cerebel com l’alcohol provoquen moviments descoordinats. Rep i forma astes amb l'escorça (recíproques). La seva funció principal es la de detectar l'error motor. Fer una comparació entre el moviment que s'intenta fer i el que realment fas. Al cerebel podem fer 3 subdivissions:

!

4

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

! ◆Cerebro-cerebel: ajuda a executar moviments molt àgils. Ex: tocar un instrument musical. ◆Vestíbul-cerebel: ajuda a l'equilibri i a mantenir la postura ◆Espino-cerebelo: controla el moviment dels músculs distals. L'escorça cerebelosa té molts "pliegues" i té molts nuclis cerebelosos profunds. A les aferencies somatosensitives (útils per comparar el que volem fer amb lo que fem realment), la informació prové del mateix costat del cos , no com al sistema somatosensorial que hi havia una decusació. Al cortex cerebral és el component més important d'aferencies al cerebro-cerebelo. Però també existeixen eferencies, a través dels nuclis cerebelosos profunds. Del cerebel cap a l'escorça, on hi ha una decusació al pedúncul cerebelós superior. És a dir, hi ha una comunciació contínua i recíproca amb el cervell des de el cerebel.

Patologies: ⁃ Disdiadococinesia: incapacitat per produir moviments ràpids i alternants, provocada per una lesió al cerebel. Ex: rodilla-talón. ⁃ Dismetria: incapacitat per mesurar el destí motor. No saben a quina distancia estan les coses per poder arribar-hi a elles. És important saber, que la eficacia dels moviments va millorant amb l'experiència (cada cop més detallats). Hi ha moviments voluntaris que son interiors (necessitat de veure aigua o de menjar) y exteriors (parar una pilota). A l'àrea somatosensorial trobem una organització somatotròpica i al cortex motor primari també.(Ex:epilepsia relacionada amb les combulsions.) El cortex motor primari codifica la força dels moviments, la amplitud o cantitat de força que exercirem en un determinat moviment. Existeixen neurones que responen a la diferenciació del moviment, determinat per l'activitat. Quan estimulem el cortex premotor, els moviments són més complexos, les neurones necessiten més estimulació per exercir un moviment, aquests moviments solen ser bilaterals. La funció principal d'aquest cortex és representar la manera en que dos estímuls visuals són utilitzats per modular el moviment. Ex: preparació del moviment del mico pel cortex premotor. Visualització dels teus moviments amb els ulls tanats t'ajuda a perfeccionar la tècnica (tenistes...). Les neurones mirall van ser un gran descubriment que va canviar la manera de veure les coses. Es disparen quan el mico observa un moviment, i quan el mco executa un moviment determinat (agafar el menjar). També s'activen al sostenir un objecte o manipularlo (agarre). 4. Control motor cortical: (escorça parietal)

!

5

Patricia'Camprodon.'Si'necesitas'más'apuntes'puedes'encontrarlos'en'mi'cuenta'de'unybook'pcamp'

! Les àrees anteriors s'ocupen de l'aprenentatge nou Ex:aprendre a tocar un instrument musical. Estableix nous objectius dins del cortex motor primari, dins d'aquest cortex, les mateixes neurones que s'activen davant d'un moviment van canviant a mesura que el moviment es va automatitzant. La representació mental d'un moviment ajuda a controlar de forma seqüencial el moviment que es va a realitzar. La apraxia és la pérdua de la capacitat de realitzar un moviment sigui nou o familiar encara que tinguis la capacitat física i el desig de realitzar-lo. Destaquen dues vies molt importants (dorsal i ventral). Gràcies al cortex motor primari puc transformar tot allò que és sensitiu a un moviment adequat en aquell context. Per la via ventral viatjen aquells moviments relacionats amb la sujecció de l'objecte (pes d'una ampolla, l'agafo etc.). Per la via dorsal en canvi viatja el moviment de "alcance" ( arribar a la distancia on està situat l'objecte etc.) Via ventral → Pes

Via dorsal → Distància

Això genera models de predicció, quan ja has fet una vegada un moviment recordes les seves caracterísitques per el pròxim cop que l'hagis d'efectuar. El Brain Computer Interface és un estudi on s'experimenta amb lo que tu penses amb el cervell, que s'efectui a través d'una màquina i no a través del teu cos. A través d'un casc que et posen en el cervell tu penses algo i la màquina ho executa. La integració multisensorial és integrar dos sentits alhora per executar una acció amb més precisió. És a dir, combines dos sentits per tal d'efectuar un moviment més detalladament. D'on també poden sorgir algunes il·lusions sensorials.

!

6...