TEMA 3 - Resum del tema 3. PDF

Preview

Summary

Resum del tema 3....

Description

TEMA 3: EL PROCÉS COMPTABLE 3.1. Introducció 3.2. Assentament d’obertura 3.3. Registre de les operacions en el llibre diari 3.4. Trasllat al llibre major 3.5. Fi d’exercici: Regularització 3.6. Presentació del Balanç de Situació i del compte de Pèrdues i Guanys 3.7. Assentament de tancament 3.1. Introducció La vida d’una empresa comença amb la seva constitució i s’acaba amb la seva extinció. Ara be, les empreses, per varis motius que analitzarem a continuació, divideixen la seva activitat en cicles anuals o exercicis econòmics, que normalment coincideixen amb l’any natural (1-gener a 31-desembre). Els motius que aconsellen dividir la vida de l’empresa en aquests cicles anuals són: 1. Normativa fiscal - És necessari calcular cada any el resultat de l’exercici per poder liquidar amb Hisenda els impostos que es deriven d’aquest resultat. 2. Normativa comptable - La normativa comptable obliga a formular com a mínim un balanç de situació i un compte de pèrdues i guanys anual. 3. Orientació per l’administració de l’empresa - El valor del resultat normalment és indicatiu d’una bona o mala gestió. 4. Els accionistes- Per poder retribuir als accionistes de l’empresa. Aquests accionistes inverteixen per obtenir un benefici, per tant si haguessin d’esperar que s’acabés la vida de l’empresa per cobrar els seus beneficis segurament no invertirien. Per aquests motius cal realitzar cada exercici econòmic el procés comptable (cicle comptable) que definim a continuació. El procés comptable és el conjunt d’operacions realitzades per una empresa durant un exercici econòmic. Normalment l’exercici econòmic sol coincidir amb l’any natural, per tant un exercici econòmic comença l’1 de gener i s’acaba el 31 de desembre. Suposem que estem en data 1 de gener, moment que comença l’exercici econòmic, anem a veure els passos que haurem de fer fins el seu tancament:

INVENTARI INICIAL (Llibre Inv. i CCAA) ASSENTAMENT D’OBERTURA (Traspàs major)

1

COMPTABILITZACIÓ DELS FETS COMPTABLES EN EL LLIBRE DIARI (Traspàs major) BALANÇ DE COMPROVACIÓ DE SUMES I SALDOS (Mínim un per trimestre) (Llibre Inv. i CCAA) REGULARITZACIÓ DELS COMPTES: (Traspàs major) Assentaments ajustaments i reclassificacions Regularització existències Assentament liquidació del IVA Assentaments regularització(Tancament dels comptes del grup 6 i 7)

ELABORACIÓ COMPTES ANUALS (Llibre Inv. i CCAA) Balanç situació Compte de pèrdues i guanys Estat de canvis en el patrimoni net Estat de fluxos d’efectiu Memòria INVENTARI FINAL (Llibre Inv. i CCAA) ASSENTAMENT DE TANCAMENT (Traspàs major) (Tancament dels comptes del grup 1 al 5 ) 3.2. Assentament d’obertura Un exercici econòmic s’inicia amb l’assentament d’obertura en el llibre diari, en aquest assentament al deure hi figuren tots els comptes amb saldo deutor i a l’haver tots els comptes amb saldo creditor. La informació bàsica per a la formulació d’aquest assentament és el balanç de situació al tancament de l’exercici anterior, ja que l’actiu anirà al deure i el patrimoni net i passiu a l’haver (HI HA EXCEPCIONS). Cal recordar que els assentaments no poden tenir comptes amb els imports negatius, cal passar-ho a l’altre costat. Un cop s’ha fet l’assentament d’obertura s’ha de passar al llibre major i cada compte queda obert amb el seu saldo inicial, que es correspon amb el saldo de tancament de l’exercici anterior. En l’assentament d’obertura hi trobem els comptes dels grups: 1,2,3,4 i 5. D’altra banda, les existències finals del balanç de tancament són les existències inicials de l’exercici següent, i figuren a l’assentament d’obertura. 2

3.3. Registre de les operacions en el llibre diari Durant l’exercici es van produint operacions conseqüència de l’activitat empresarial i s’han de recollir comptablement mitjançant assentaments que anotarem correlativament en el llibre diari. 3.4. Trasllat al llibre major Aquest fets comptables, reflectits en els assentaments de diari durant l’exercici econòmic, també s’han de passar al llibre major, per tal de veure el moviment i saldo de cada compte. 3.5. Fi d’exercici: Regularització Quan arribem a fi d’exercici ens trobem que els assentaments comptabilitzats durant l’exercici econòmic han recollit totes les variacions que els elements patrimonials han experimentat, però els saldos de tots els comptes no necessàriament coincideixen amb la realitat, és a dir, la situació comptable (Comptabilitat) no coincideix amb la situació real (realitat econòmica) per conciliar aquestes dues parts fan falta ajustaments i reclassificacions. Hi ha diferents raons pel divorci entre la situació comptable i la situació real dels elements patrimonials, com ara: - Les disminucions de valor dels elements patrimonials, que donaran lloc a correccions valoratives. - La periodificació. - El funcionament especulatiu d’algun compte. - ...... Per conciliar la comptabilitat i la realitat, intentant que la comptabilitat sigui un fidel reflex de la realitat, s’imposa la regularització comptable. La regularització comptable consisteix en introduir en la comptabilitat els ajustaments i reclassificacions pertinents per recuperar la igualtat de les situacions comptable i real de la que s’havia partit al començar l’exercici econòmic. El procediment de la fase de fi d’exercici és el següent: a. Fer el balanç de sumes i saldos b. Inventari extracomptable (recompte físic existències magatzem i valoració) c. Regularització dels comptes d. Balanç de sumes i saldos definitiu e. Comptes anuals f. Tancament de la comptabilitat El balanç de comprovació garanteix que tots els assentaments del diari quadrin quantitativament i es traslladin al major, però no garanteix la correcta imputació dels

3

comptes, aquesta verificació s’efectua quan es contrasta la situació comptable amb la situació real. Les rectificacions necessàries per conciliar la situació comptable i la real consisteixen en comptabilitzar reclassificacions, ajustaments i operacions no formalitzades suficientment. Les reclassificacions són rectificacions que no afecten a resultats, sols pretenen la correcta classificació dels registres per tal de que cada compte reflecteixi adequadament la situació de l’element patrimonial que representa, el què suposa en determinats casos fer traspassos de comptes. Exemple: Reclassificació d’un deute a llarg termini per 12.000 € que la meitat passa a curt termini: 6.000 (170) (520) 6.000 Els ajustaments són rectificacions que afecten a resultats, com ara les correccions de valor: amortitzacions i deterioraments, les periodificacions d’ingressos i despeses,... Exemples: Amortització d’una màquina de preu d’adquisició 100.000 € en un 10% lineal anual: 10.000 (6803) (2813) 10.000 Deteriorament d’existències de mercaderies; tenim unes existències finals de mercaderies valorades en FIFO per 30.000 € i el valor net realitzable és de 26.000 €: 4.000 (6931) (390) 4.000 Periodificació a 31/12/X d’una assegurança anual pagada a 1/4/X per 600 € 150 (480) (625) 150 Les operacions no formalitzades suficientment fan referència a les operacions de compra i venda, de les que no es disposa al tancar l’exercici de la documentació suport per a la comptabilització. El document que acredita el lliurament de béns o serveis és l’albarà o la nota d’entrega que serviran posteriorment per confeccionar la factura. En aquests casos és procedent fer: (4309) (600) (472)

(700) (477) (4009)

Cal tenir present que si les mercaderies han sortit (vendes) o han entrat (compres) han de ser registrades i si no hi ha factura ho anotem als comptes de “Clients factures pendents de formalitzar” ó “Proveïdors factures pendents de rebre o formalitzar”. Cal comptabilitzar correctament aquests fets comptables ja que hi pot haver unes existències a l’inventari extracomptable, que estan al magatzem, i no haver-se comptabilitzar la compra per exemple, amb la corresponent alteració del resultat. 4

També cal tenir present que prèviament s’ha de fer la liquidació de l’IVA: (477) (4700)

(472)

ó (477)

(472) (4750)

La regularització de les existències consisteix en donar de baixa les existències inicials i donar d’alta les existències finals, mitjançant la utilització dels comptes de variació d’existències. La regularització d’ingressos i despeses consisteix en passar el saldo dels comptes dels grups 6 i 7 al compte 129. Els assentaments de regularització de final d’exercici són els que es detallen a continuació. En el cas de les existències inicials comptabilitzarem els següents fets comptables: ------------------------------------------------------------------------(610) Var.exist.mercaderies a (300-309) Mercaderies ------------------------------------------------------------------------(611) Var.exist.mat.primes a (310-319) Matèries primes ------------------------------------------------------------------------(612) Var.exist.altres proveïm. a (320) Elements i conjunts incorporables (321) Combustible (322) Recanvis (325) Materials diversos (326) Embalatges (327) Envasos (328) Material oficina ------------------------------------------------------------------------(710) Var.exist.prod.en curs a (330-339) Productes en curs ------------------------------------------------------------------------(711) Var.exist.prod.semiacab. a (340-349) Productes semiacabats ------------------------------------------------------------------------(712) Var.exist.prod.acabats a (350-359) Productes acabats ------------------------------------------------------------------------(713) Var.exist.subprod.resi a (360-361) Subproductes dus i materials recuperats (365-366) Residus (368-369) Materials recuperats ------------------------------------------------------------------------A continuació pel valor de les existències finals comptabilitzarem els següents fets comptables: ------------------------------------------------------------------------(300-309) Mercaderies a (610) Var.exist.mercaderies ------------------------------------------------------------------------(310-319) Matèries primes a (611) Var.exist.mat.primes -------------------------------------------------------------------------

5

---------------------------------------------------------------------------(320) Elements i conjunts incorporables (321) Combustibles (322) Recanvis (325) Materials diversos (326) Embalatges (327) Envasos (328) Material oficina a (612) Var.exist.altres proveïm. ----------------------------------------------------------------------------(330-339) Productes en curs a (710) Var.exist.prod.en curs ----------------------------------------------------------------------------(340-349) Productes semiacabats a (711) Var.exist.prod.semiacab. ----------------------------------------------------------------------------(350-359) Productes acabats a (712) Var.exist.prod.acabats ----------------------------------------------------------------------------(360-361) Subproductes (365-366) Residus a (713) Var.exist.subprod.residus (368-369) Materials recuperats i materials recuperats ----------------------------------------------------------------------------La regularització dels ingressos i de les despeses es correspondria: (129)

a

Comptes dels grups 6 i 7 amb Sd

Comptes dels grups 6 i 7 amb Sh

a

(129)

Tots els comptes del grup 6 tenen normalment saldo deutor, les úniques excepcions són: (606) Descompte sobre compres per pagament accelerat Sh (608) Devolució de compres i operacions similars Sh (609) Rapels per compres Sh (610) Variació d’existències de mercaderies Sd ó Sh (611) Variació d’existències de matèries primeres Sd ó Sh (612) Variació d’existències d’altres aprovisionaments Sd ó Sh (636) Devolució d’impostos Sh (638) Ajustaments positius en la imposició sobre beneficis Sh (639) Ajustaments positius en la imposició indirecta Sh Tots els comptes del grup 7 tenen normalment saldo creditor, les úniques excepcions són: (706) Descompte sobre vendes per pagament accelerat Sd (708) Devolució de vendes i operacions similars Sd (709) Rapels sobre vendes Sd (710) Variació d’existències de productes en curs Sd ó Sh (711) Variació d’existències de productes semiacabats Sd ó Sh (712) Variació d’existències de productes acabats Sd ó Sh (713) Variació d’existències de subproductes, residus i materials recuperats Sd ó Sh

6

Tots els comptes dels grups 6 i 7 substitueixen en la seva funció comptable al compte (129) durant l’exercici econòmic. D’altra banda, els comptes dels grups 6 i 7 serviran per confeccionar el compte de PiG. 3.6. Presentació del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys Arribats en aquest punt ja es poden confeccionar els comptes anuals . En els PGC07 hi ha dos models de comptes anuals, per una banda els abreujats i d’altra banda els normals. Es poden presentar Balanç, ECPN i Memòria abreujats quan durant dos exercicis consecutius reuneixin dues de les tres condicions: a. Total partides actiu no superi 2.850.000 €. b. L’import net de la xifra anual de negocis no superi 5.700.000 €. c. Que en nombre mig de treballadors durant l’exercici no superi als 50 treballadors. Les societats perden aquesta facultat si durant dos exercicis consecutius perden dues de les circumstàncies anteriors. Poden presentar Compte de Pèrdues i Guanys abreujada les societats que durant dos exercicis consecutius dues de les circumstàncies següents: a. El total de partides d’actiu no superi 11.400.000 €. b. L’import net de la xifra anual de negocis no superi els 22.800.000 €. c. Que el nombre mig de treballadors durant l’exercici no sigui superior a 250 treballadors. Pel que fa a l’elaboració de l’ECPN ho veurem a Comptabilitat II. L’elaboració de l’EFE es veurà en cursos superiors. A Comptabilitat I cal elaborar dos documents comptables: el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys i posteriorment realitzar l’assentament de tancament del llibre diari. 3.7. Assentament de tancament L’últim pas de tot aquest procés comptable és fer el tancament de la comptabilitat que es fa a través de l’assentament de tancament en el llibre diari, amb el format següent: Saldos creditors

a

Saldos deutors

És a dir, es carreguen tots els comptes de saldo creditor (Sh) i s’abonen tots els comptes de saldo deutor (Sd). Una vegada fet l’assentament de tancament es passa al major i tots els comptes patrimonials queden tancats. Aquesta operació de tancament pretén delimitar els exercicis. Així doncs, al dia següent (generalment 1/1/nou exercici) s’efectua l’assentament de reobertura del tipus saldos deutors a saldos creditors (l’invers a l’assentament de tancament) amb els saldos del tancament, amb els que s’inicia el nou cicle comptable. En l’assentament de tancament no hi poden haver imports negatius (es canvien de costat).

7

Tema 3: El procés comptable Qüestions teòriques més importants a saber 1. Conèixer els motius que obliguen a dividir la vida d’una empresa en cicles o períodes anuals 2. Concepte de procés comptable 3. Saber a nivell teòric i pràctic quines són totes les etapes que inclou un procés comptable: -

assentament obertura

-

registre operacions en el llibre diari

-

Trasllat al llibre major

-

Balanç de comprovació de sumes i saldos

-

Regularització: reclassificacions, amortitzacions, deterioraments, operacions no formalitzades suficientment, liquidació IVA, regularització existències i regularització d’ingressos i despeses

-

Elaboració del balanç i del PiG

-

Assentament de tancament

8...