Tema 8: sistema gastrointestinal PDF

Preview

Summary

TEMA 8: SISTEMA GASTROINTESTINAL La funció del sistema gastrointestinal és:  aportar l'aigua  electròlits  Vitamines  nutrients. Per poder ser capaç d'aportar aquests elements a l’organisme, cal que es donin una sèrie de condicions:  cal que hi hagi un trànsit d'aliments al llarg de tot el sist...

Description

TEMA 8: SISTEMA GASTROINTESTINAL La funció del sistema gastrointestinal és: 

aportar l'aigua



electròlits



Vitamines



nutrients.

Per poder ser capaç d'aportar aquests elements a l’organisme, cal que es donin una sèrie de condicions: 

cal que hi hagi un trànsit d'aliments al llarg de tot el sistema gastrointestinal.



Ha d'haver-hi una secreció de sucs digestius i una digestió dels aliments ingerits.



Ha d'haver-hi una absorció de totes les substàncies que s'hagin digerit.



cal que circuli la sang per totes les estructures del tracte gastrointestinal. (fa que no s’aturi el procés)



és necessari el control nerviós, control local i control hormonal de tot el sistema.

El sistema gastrointestinal (SGI) és un tub a través del qual hi ha tots aquests processos i funcions descrites anteriorment. -Hi ha una sèrie d’òrgans accessoris que aporten una sèrie de substàncies que permeten la regulació de tot el procés, com el fetge, el pàncrees, i la bufeta biliar. Elements que formen part del SGI 

la boca



l'esòfag



l'estómac



l'intestí prim i gros



l'anus.



òrgans accessoris: fetge, pàncrees i vesícula biliar  Aporten una sèrie de substàncies

1.-Característiques Si fem un tall de la part del tub gastrointestinal, trobem diferents capes, de FORA en DINS: C. serosa, ms llisa longitudinal, capa ms llisa circular, capa submucosa, i capa mucosa (en contacte amb el llum del vas) 

Entre la capa ms llisa circular i la longitudinal hi torbem l'anomenat plexe mientèric. Per sota de la capa submucosa hi trobem el plexe submucós.



A la capa mucosa hi trobem feixos puntuals i no continus de capa muscular circular, que s'anomena capa muscular mucosa.



Després trobem la làmina pròpia i finalment trobem una capa de cèl·lules epitelials, que serà la més pròxima al lumen. i a més a més és caracteritza per tenir T.conjuntiu. o

Que està involucrada en el procés d’absorció (plec/vellositats) i secreció



Té una làmina pròpia formada per teixit connectiu amb una sèrie de vasos sanguinis i limfàtics.



Capa submucosa: tenim una sèries de trets diferencials que son fibres de col·làgena, fibres d'elastina, glàndules i vasos pròpiament específics del que seria el tracte intestinal.



Capa serosa: capa mes externa al tracte, funció estructural

2.-Funcions generals Pot donar lloc en tot el tracte (ingesta, masticació, peristalsis i segmentació) 

Motilitat: es duu a terme en el procés d’ingesta, masticació, en el procés de peristalsi (moviemnt dels budells del bol alimentari (quim)) i segmentació tots els processos de mobilitat desplacen el quim



Secreció: hi ha de diferents tipus (exocrines i endocrines) o





Funció: lubrica constantment el tracte per protecció, facilita la secreció d’altres elements (hormones, elements tamponadors i enzims) i afavoreix l’absorció. 

Aquests elements aconsegueixen afavorir la motilitat, iniciar digestions



Sistemes tamponadors regulen el pH.

Digestió o

Mecànic: Aquell desplaçament en el que fem més petit aquell bolus.

o

Químic: secretem sucs gàstric, intestinals... per afavorir la digestió.

Absorció: funció exclusiva del budell prim i de les microvellositats dels enteròcits (cèl·lules del budell) o

Els enteròcits també augmenten la superfície d’absorció



Magatzem i eliminació: s’emmagatzema a (en zona de relaxació receptiva): al recte



Barrera immunitària: la flora intestinal (bacteris), l’àcid clorhídric (capacitat d’eliminar la majoria de microorganismes que no s’han parat en les primeres barreres), els sucs gàstrics amb el seu pH, immonoglubina A, plaques de peyer.

2.1.- Motilitat: gran característica del tracte gastrointestinal -El tracte gastrointestinal és particular: tota ella funciona com si fos un sinciti. -Es disposa com una sèrie de feixos interconnectats entre ells, gràcies al GAP junctions (comuniació directe del plasma d eles cèl·lules). Això permet que totes les cel·lules i per tant tots els feixos estiguin interconnectats a nivell elèctric de manera eficaç: així un potencial d'acció serà molt més eficaç i es desplaçarà en totes direccions. Si al llarg de la musculatura longitudinal s'estimula per un PA, també ho farà la circular de manera indirecta i viceversa. Transmissió: En aquest sinciti tenim dos tipus d'ones: Les ones lentes i les d'espiga. *diferencia del PA*



Les ones lentes: No són un PA, són de tipus rítmic, i el ritme dependrà de la freqüencia pel qual es generi. Varien lleugerament el PA de membrana. És un estímul que provocarà una variació del potencial de membrana en repòs d'aquesta ms llisa. o

Aquest Potencial de Membrana pot variar de -50mV a -60mV.

o

Aquests estímuls poden crear unes variacions(cap a mes electropositiu SEMPRE) d'entre 5 a -15mV.

o

La freqüència que poden tenir és 3-12 ones/minut en el tracte digestiu humà, això variarà depenen de quina àrea ens trobem del tracte (alçada).

o

ORIGEN de les ones: se sospita que l'origen depèn bàsicament de la connexió entre les cel de la ms llisa CAJA. (són cel intersticials). 

Les cèl·lules CAJAL es sospita que poden ser com les cel marcapassos però el tracte gastroinstentinal. 



Aquestes cèl·lules poden fer-ho a partir de l'obertura dels canals: sobretot de Ca i en menor mesura de Na. Aquests canals provoquen una sèrie de variacions de potencial de membrana.

Les ones espigues: són les veritables PA de la musculatura llisa. o

Les ones espina no apareixen fins que passen de -40mV (fins que el potencial de membrana es fa mes electropositiu) per mitjà de les ones lentes.

o

Quan més positiu sigui el PA de membrana (després d'haver superat el llindar) més freqüències d'espigues es generarà. 

I dura entre 10.-40 vegades més que un PA d'una fibra nerviosa.



Això passa per els canals de CA són d’obertura lenta i llavors durarà més el PA.

Sistema nerviós entèric i SNA -Hi ha un control intrínsec i un control extrínsec que ve donat pel SNA (SNP i SNS) SNP: té dos nervis de control 

Nervi vague: A la part superior del tracte o



També innerva la ms estriada, l’esòfag, la paret de l’estómac, budell prim i còlon ascendent.

Nervi pèlvic: que innerva a la part inferior del tracte o

També a la ms estriada del canal anal extern, partes transversals ascendents i sigmoides del colon.



Des d’aquesta zona es transmet una informació cap a la ms llisa i a les cèl·lules excretores.



Les neurones postganglionars: procedents del SNP quan arriba a nivell entèric o local o intrínsec són de tipus o

Colinergic acetilcolina)

(alliberen

o

Peptidèrgiques (pèptids)

SNS: a nivell medul·lar que portaran informació a nivell local però la diferència amb el SNP és que aquí tenim fibres preganglionals de tipus adrenèrgiques, que o fan sinapsis al plexe mientèric o al plexe submucós. Aquesta informació és innervada directament a la ms llisa i cèl·lules secretores. Component intrísec: Sistema nerviós entèric està a la paret del tracte intestinal i el trobem des de l’esòfag fins al anus. I és el plexe submucòs i el plexe mientèric

2.1.1.-Motilitat gàstrica: 

L´’estómac, depenent com es vagi complint, hi ha un cert moviment, ascendent i descendent. o

Tenint esfínters que controlen el pas d’un segment a un altre



L’obertura d’un esfínter i el seu tancament dependrà de noves ones potents (peristaldisme)



L’esfínter s’obre i es tanca, passant l’aliment però el buida totalment (3-4h després)

2.1.2.- peristaltisme i segmentació 

No segueix sempre la mateixa direcció, es basa en moviments de contracció i relaxació



Tenim peristaltisme tant amb la panxa plena com en la panxa buida.



Les ones A i B són lentes, no generen el moviment.



Les contraccions i les relaxacions continues afavoreixen a la barreja dels moviments.

La diferència per anomenar desplaçament o peristaltisme, és què el peristaltisme hi ha un cert reflux, ritme, però no sempre. En l’estómac solament hi ha peristaltisme quan està buit i quan hi ha aliment.

2.1.3.- Control nerviós i hormonal 

Innervació intrínseca: Sistema nerviós entèric o

o



Plexe d’Auerbach o mientèric (funció motora 

Motoneurones excitadores  incrementa l’activitat motora



Motoneurones inhibidores  relaxen els esfínters

Plexe Meissner o submucós 

Capta senyals químiques i de distensió epitelial



Regula la secreció (estimula)



Regula l’absorció (estimula)

Innervació extrínseca o

SN Parasimpàtic (nv vague i nv pèlvic) 

o



Connecta amb els plexes entèric  estimulació

SN simpàtic (segments D5-L2) 

Connecta amb plexes entèrics  inhibició (als esfínters en general, excitació)



Connecta amb vasos sanguinis  Vasoconstricció

Control hormonal o

Motilina: incrementa la motilitat intestinal

o

Gastrina

o

o

o



Incrementa la motilitat gàstrica; relaxació de l’esfínter ileocecal.



Incrementa l’alliberació d’àcid



Incrementa el creixement de la mucosa gàstrica.

CCK (coleocistokinina) 

Incrementa la motilitat de la bufeta biliar; disminueix la motilitat gàstrica



Incrementa la secreció d’enzims pancreàtics i la secreció intestinal.

Secretina 

Disminució de la motilitat del tub digestiu



Incrementa la secreció dels conductes pancreàtics i hepàtics



Disminució de la secreció de gastrina.

PIG (pèptid intestinal gàstric) 

Disminució lleugera de la motilitat gàstrica



Disminució de la secreció d’àcid gàstric



Augment de la secreció d’insulina

3.-Secrecions del sistema gastrointestinal: Recorregut de l’aliment: Boca faringe obturació via respiratòria  esòfag (10’’)  estómac (1-2h)  intestí prim (7-9h)  I. Gruixut. 3.1.- Secreció salival Té enzims que fan iniciar la digestió Saliva: Solució aquosa (800-1500mk) amb pH hipotònica respecte el plasma Components orgànics: 

-Mucina



-Substàncies bactericides



-Amilasa salival o ptialina(enzim que ajuda en desfer els carbohidrats)



-lipasa



-lactoferrina

Funcions de la saliva 

-lubricar, aïllament, facilita la deglució



-Protecció de la mucosa bucal



-inici de la digestió del midó



-Acció antibacteriana (tiocianat, lisozim)



-Ajuda en la parla i a degustar els aliments--> fa que les papil·les s'impregnin del sabor



-Protecció esmalt dentari

*La presència d'estímul per iniciar una sèrie d'estímuls es un moviment involuntari. *La masticació es un moviment totalment voluntari. *El moviment que predomina de forma generalitzada és el moviment involuntari, però el voluntari pot vèncer sempre que vulguis. *La masticació te una part de involuntarietat, és automatisme però tu el controles, tu pots vèncer aquesta part de automatisme/involuntarietat.

3.1.1.- Regulació salival -la concentració depèn de la velocitat de secreció -Condicions normals: 

Menys sodi i del clorur



Més potassi i bicarbonat.

-Regulació pel sistema nerviós autònom mitjançant reflexes. 

Parasimpàtic: Augment important de la secreció serosa



Simpàtic: o

Augment de la secreció espessa amb amilasa i mucina

o

Disminució del flux sanguini a les glàndules  reducció de la secreció.

3.2.- Secreció esofàgiques -Tipus mucós lubricar i protecció -Primer té una fase voluntària (deglució) i després involuntària. -La deglució té 3 fases 1. Oral 2. Faríngia 3. Esofàgica 3.3.-Secreció gàstrica A l’estómac comença la motilitat peristàltica. Té diferents fases 

Fase de relaxació  part superior de l’estómac o





L’aliment entre a l’estómac mitjançant la relaxació de l’esfínter esofàgic.

Fase de contracció  part mitja de l’estómac o

Tot el procés de digestió que es fa a l’estómac

o

Moviments que faran barrejar constantment l’aliment amb els sucs gàstrics, enzims, i a l’hora anirà disminuint de mida.

Fase de buidament  part caudal de l’estómac o

Propulsió del quim cal al budell prim (següent tram)

o

Regulat per: 

Hormones



Tipus de condicions en que es trobi l’aliment (pH, mida, tipus d’aliment) 

La mida del quim ha de ser menor o igual a 1mm3 per entrar a l’intestí prim

Secrecions gàstriques: 

Cèl·lules caliciformes: Secreten líquid alcalí amb moc



Glàndules gàstriques:



o

Cèl·lules mucoses del coll  pepsinogen i moc

o

Cèl·lules principals pepsinogen

o

Cèl·lules parietals CIH, Factor intrínsec=

Glàndules pilòriques: Pepsinogen i gastrina (pèptids reguladors de motilitat i secreció)

-Hi ha 1-3L de sucs gàstrics (solució aquosa amb pH 1-3’5) ens interessa arribar a un pH aproximadament de 0’8, el qual ajuda a digerir el teixit conjuntiu i les fibres musculars de la carn. 

En cas que sigui major, es torna a repetir el procés per tal de disminuir la mida de l’aliment.

-Activa pepsinògens i proporciona condicions òptimes a la pepsina per la seva actuació el pH ho activa -Ajuda a la absorció de Ca i de Fe al formar sals solubles tots els metalls s’absorbeixen millor en un medi àcid -Proporciona un mecanisme de defensa a l’estómac  destrueix bacteris La secreció variarà sota l’estímul de diferents aliments: 

Fase cefàlica: a nivell del nervi vague a través d’un estímul



Fase gàstrica: secreció d’hormones a nivell local, reflex vagal que permetrà activar la secreció de sucs gàstrics.



Fase intestinal: sèrie de mecanismes nerviosos i hormonals

3.4.- Nivell intestinal: *El buidament gàstric tarda 3h, dependrà de la quantitat de greix que tingui el menj ar 

HCPL (Els lípids (L) estaran més temps perquè tenen més greix i costa més la digestió) o Si és molt greixós haurà d’intervenir la bilis i això farà que tardi més temps o El CCK intervindrà en aquest fenomen, ja que disminueix la motilitat.

* La mida del quim ha de ser menor o igual a 1mm3 per a que pugui passa al intestí i el pH s’ha d’haver neutralitzat Funció principal dels budells  digestió i absorció 



Intestí prim: o Glàndules de Brunner secreten el moc alcalí o Criptes de Lieberkühn: sucs intestinals alcalins, pH 7,5-8. Intestí gruixut: (ili, cec, colon, recte) o Secreta substàncies de tipus mocós o Hi ha una constant absorció d’aigua o Temps de romanència de femtes dependrà de la dieta i del propi tub digestiu: restes cel·lulars, enzims digestius, sucs digestius, restes bacterianes... o Hi ha una gran flora microbiana o Continua havent motilitat (barreja) es barregen: Enzims, secrecions pancreàtiques  Hi ha un constant contacte amb la mucosa intestinal i el quim, ja que facilitat l’absorció.

*Peristaltisme barreja del quim amb els diferents aliments per intentar posar-lo al llarg de l’intestí gruixut. *Diferència amb contracció per segmentació exposició a nivell dels budells, formen diferents bosses (només per la contracció). Permeten l’exposició a la mucosa intestinal *A nivell del colon aquestes contraccions es poden mantenir en uns períodes perllongats, tot el procés de deshidratació és produeix allà (colon) Resultat final: Femtes Femtes: Restes d’aliment ingerit no absorbit juntament amb flora intestinal i teixit epitelial mort

4.- Pàncrees 

Format per: o un component aquos  suc pancreàtic o I components enzimàtics:  Proteolítics digereix proteïnes (tripsina, quimotripsines, carboxipeptidaes, ribonucleasa, desoxiribonucleasa, elastasa)  Lipolítics digereix lípids (lipasa, colipasa, esterasa de colesterol, fosfolipasa A2)  Amilolítics (alpha-amilasa) ajuden a digerir els hidrats de carboni

5.-Bilis Ens ajudarà en al digestió de lípids 







Es forma al fetge i va cap a conductes hepàtics pot seguir 2 vies o Colèdoc o Conducte cístic Funció de detergent sobre els greixos o Disminueix la tensió superficial o Afavoreix l’absorció (forma micel·les  transformades en components solubles) Forma micel·les solubles o Afavoreix al transport o Afavoreix l’absorció Serveix com a medi d’excreció de productes de desfet de la sang (bilirubina, excés de colesterol sintetitzat)

6.-Dieta  

L’aliment ha de ser tractat en l’organisme per tal d’obtenir l’energia necessària. La dieta serà variada però dependrà de l’activitat de l’organisme i de les seves capacitats

6.1.- Carbohidrats/hidrats de carboni S’inicia la digestió a la boca i acaba a l’intestí. 

 



Boca: o Masticació de l’aliment o Ptialina  hidrolitza el midó  maltosa i altres polímers de glucosa Esòfag i estómac: continua l’acció de la ptialina fins que s’inhibeix (pH...