Valencià TEMA 2 - Trabajo sobre la literatura del S.XIII PDF

Preview

Summary

Trabajo sobre la literatura del S.XIII...

Description

    



  1er Batxillerat Valencià.

● ● ● ●

Les Cròniques medievals La corona d’Aragó La Cancelleria Reial Bibliografia

Índex:

  





Les Cròniques medievals

Les cròniques medievals o les quatre grans cròniques són quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el segle XIV. Aquestes quatre cròniques van sobre la vida de Jaume I,Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Tenia una finalitat de deixar constància d’uns fets que tenien un valor didàctic i es diu que aquestes cròniques són el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval. La Crònica de Jaume I: Que també es pot anomenar llibre dels fets, es diu que va ser començada per la conquesta de Mallorca al 1299. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (1208 al 1276). Aquesta crònica narra de forma autobiogràfica, la vida i les conquestes i moments més memorables del rei (com sabem les més importants d’ell van ser la de Mallorca i la de València). Va ser dictada pel rei Jaume I i redactada per escribes.

La Crònica de Bernat Desclot: Que també es pot anomenar Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats. Va ser escrita pel mateix Bernat Desclot l’any 1288. Aquesta crònica narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d’aquesta crònica està principalments centrat en el regnat de Pere el Gran.

La Crònica de Ramon Muntaner: Aquesta crònica és la més llarga de la literatura catalana, d’estil directe, amb refranys i girs populars i va ser escrita per a ser oralitzada, és a dir, per a ser llegida en veu alta. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328 i es centra en el regnat de Jaume II el Just, però també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques escrites anteriorment. L’obra és didàctica, escrita per a que futurs governants que es puguen trobar en situacions similars a les de la època sapiguen el que faria un bon monarca.

La Crònica de Pere el Cerimoniós: Aquesta crònica explica alguns fets importants del seu regnat i els principals objectius que volia aconseguir amb aquesta crònica eren unir la monarquia i donar-li prestigi, a més de justificar la seva actuació com a rei. Pere va ser el que va iniciar la redacció d’aquesta crònica, però finalment no va ser escrita per ell, si no pels secretaris de la Cancelleria, i no obstant això s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

● Aquestes quatre cròniques comparteixen unes característiques, les quals són: 1. Els autors van viure directament la majoria del fets que narren. 2. Els fets són contemporanis o anteriors. 3. La figura central és el monarca o el seu regnat. 4. Presenten al reis perfectes per al món. 5. Són uns models per als futurs reis i princeps. 6. Busquen el to herois i el sentiments patriòtic. 7. No busquen l’objectivitat. 8. Un gran coneixement de la figura de la qual parlen. 9. La llengua utilitzada és la que diu a les instruccions de la Cancelleria Reial. 10. Freqüents diàlegs. 11. Recorden a novel·les de cavalleries.

La Corona d’Aragó Al segle X, adopta el sistema feudal on Ramon Berenguer I, va ser el primercomte al qual els altres nobles retran vassallatge. Més tard, durant el segle XII, davant dels regnes de València, Mallorca, i Dénia, els comtats catalans estenen la seva influència política per Occitània a través de pactes, aliances i casaments. El 1137, Ramon Berenguer IV, es va casar amb la princesa Peronella d’Aragó, el qual és l’origen de la Corona d’Aragó i el motiu pel qual els cmtes de Barcelona s’anomenen reis d’Aragó. FORMACIÓ I EXPANSIÓ L’ expansió d’aquesta significa l’aparició del que anomenem Primer Renaixement Europeu: poesia trobadoresca, art romànic, tractats de dret i filosofia… Durant aquest segle va prosperar als comtats occitans una religió anomenada com càtara o albigesa, la església va considerar-la herètica. El papa i França van unir-se en una croada contra el catarisme, la qual cosa que va aturar l’expansió cap a la corona d’Aragó. Pere el Catòlic va morir a 1213 i la regió passà a la corona francesa. Jaume I, va tindre que canviar l’orientació de l’expansió i va conquerir Mallorca. I el 1213 va conquerir València per les peticions de la noblesa aragonesa sobre obtindre una eixida a la mar. Entre eixe mateix any i el següent van completar l‘ocupació de les terres al sud del riu Xúquer. I l’any 1304, gràcies al tractat de Tordesillas s’incorporaren Alacant, Elda Novelda, Petrer, Guardamar i Oriola. Un poc més tard, al segle XIV es formarà la major expansió de la Corona d’Aragó per tota la Mediterrània (Sicília, Còrsega i Serdenya i els ducats d’Atenes i Neopàtria a Grècia). Aquesta última expansió fou una expansió comercial, i a més a més, la Corona tenia múltiples colònies de mercaders en els principals ports de la Mediterrània.



La Cancelleria Reial Creada per Jaume I a mitjan del S.XVII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós el 134 i suprimida per Ferran II el Catòlic el 1494. I el primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de Barcelona. La Cancelleria Reial eral’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. L’oficina on es copiaven i s’expedien els documents reials i era dirigida pel canceller, l’oficial reial de més alta categoria, que tenia a les seves ordres notaris, protonotaris, secretaris i escrivans; tot i que també hi havia altres càrrecs menors. Per tant, era un organisme burocràtic que redactava tota mena de documents emanats del govern, esdevindré un focus cultural a partir del 1373 i a més, també va ser un focus de renovació cultural, ja que una de les funcions era la de traducció, la qual cosa afavorí la difusió de la poesia francesa, la cultura humanista neollatina (Itàlia) o l’ hel·lenisme de la cort pontifícia (Avinyó). Així es van convertir en els introductors d’aquests corrents renovadors els escriptors de la corona d’ Aragó. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català i la prosa de la Cancelleria seguia els formularis medievals de la retòrica epistolar La llengua Va esdevenir pràcticament una varietat estàndard que va servir de model a altres institucions oficials. Tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana,í, el qual era per tots els escriptors com una mena de forma supradialectal d'expressar-se en prosa. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s'anà imposant a tot aquell que volia escriure d'una manera culta i prestigiosa. En eixe moment encara no es pot parlar de diferències dialectals entre els parlants de la llengua de la Corona d’Aragó i els testimonis lingüístics de què disposem no ens permeten observar diferències dialectals, però si que podem afirmar que dita Cancelleria va ser un dels factors determinants de la poca variació dialectal que trobem de la història lingüística.





Bibliografia:

LES CRÒNIQUES MEDIEVALS https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_grans_Cròniques http://www.xtec.cat/monografics/croniques/ Pàgines 58, 59, 60 i 63 del llibre NouVeles de 1er batxillerat LA CORONA D’ARAGÓ Pàgina 55 del llibre NouVeles de 1er batxillerat. LA CANCELLERIA REIAL Pàgines 56 i 57 del llibre NouVeles de 1er batxillerat. http://primerdebat.blogspot.com.es/2013/01/la-cancelleria-reial.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Cancelleria_Reial...