5 - Apunts 5 PDF

Preview

Summary

Professor Rafael Jornet...

Description

Segona sortida d’Àfrica 06.02 Homo Heildelbergensis (0,7-0,2 ma) Primera troballa a Heildelberg (1907). Majoria de troballes a partir de 1997. Àfrica (Sudàfrica, Tanzània i Etiòpia) i Atapuerca (Sima de los huesos). Dimensions corporals 1,45/16,5m – 50/68 kg. Capacitat cranial 1000-1400 cc. Molt més forts i robusts. Gran èxit adaptatiu i demogràfic. Trets primitius: rostre robust, grossor considerable dels ossos cranials. Trets moderns: frontal més ampli, aparat fonador i oïda similar als H. sapiens. Debat: una espècie? Diferents espècies? On s’origina aquesta espècie?  Crani de Buia (Eritrea), Crani de Kabwe (Zambia), Restes d’Atapuerca. Indústria lítica: en la majoria dels casos utilització del mode 2, però amb millores tècniques  mètode Levallois (mode 3). Caça major: llances de Schöningen, datades fa 400.000-380.000 anys. Context d’útils lítics i restes de fauna (10.000). Longitud 1,82-2,25m, diàmetre 29-47mm. Jersey (illa de Normandia): caça per mitjà de penya-segat, restes de mamut i rinoceronts, carcasses manipulades, cranis oberts, redistribució de restes. Sima de los huesos: gran quantitat de restes d’animals i humans, datats fa uns 430.000 anys. Identificats 32 individus d’H. heildelbergensis. Miguelón (1992). Primers enterraments? Pensament simbòlic?: gran grup d’humans (32 individus), esquelets complets. Restes humanes sense marques dentals. Absència d’instruments lítics i de preses. Excàlibur. Homo Floresiensis (0,38-0,18 ma) Cova de Liang Bua (2004). Troballes de 9 individus. Principal característica: poc més d’1 m d’alçada i volum cranial de 380 cc. Associat a útils lítics (mode 1). Nombroses restes de fauna. Interpretacions:   

Resposta evolutiva d’H. erectus: existència d’H. erectus a Java en dates anteriors (800.000 anys) i nanisme insular (elefants). Individus moderns amb microcefalisme. Evolució d’espècie anterior a H. erectus (encara no trobada).

Resum Fins 1994 “cronologia curta”: tíbia de Boxgrave (0,5 ma), Homo antecessor d’Atapuerca i Ceprano (0,9-0,8 ma), Sima del Elefante i Orce (1,2-1,3 ma). Homo antecessor (0,9-0,8 ma): similar a H. erectus asiàtic, volum cranial 1.000 cc, associat a útils mode 1, evidències de canibalisme.

Interpretacions: retorn al passat, competència desigual, colonització-extinció-recolonització. Homo heilderbergensis (0,7-0,2 ma): troballes a Europa, Àfrica i Àsia. Debat sobre si es una o vàries espècies i el lloc d’origen. Volum cranial 1.000-1.400 cc, trets arcaics (rostre i ossos robusts), trets moderns (frontal més ampli), aparell fonador i oïda similar a H. sapines, indústria lítica (mode 2, introducció tècnica Levallois), caça major, pensament simbòlic? Sima de los Huesos. 11.02 Els Neanderthal (200-30 ka) Primera troballa a la Vall del Neander (1896). Distribució de les restes: Europa, Pròxim Orient, Àsia Central i sud de Sibèria. Gran registre de restes. Capacitat d’adaptació molt alta. Població estimada 7.000. En discussió: evolució dels H. Heilderbergensis? Morfologia Trets característics:        

Esquelet robust Malucs amplis Extremitats curtes Arcs supraorbitals ressaltats Front baix i inclinat Cara prominent Mandíbules sense mentó Gran capacitat cranial: 1.245/1.740 cc

Genètica 1997, seqüència de l’ADN mitocondrial d’un neandertal (mandíbula de Feldhofer 1): tots els ADN mitocondrials recuperats són molt similars entre ells. Relacionat amb les dimensions de la població (baix efectiu demogràfic). 2003, seqüència de l’ADN mitocondrial de dos sapiens de fa uns 25.000 anys: seqüències idèntiques a algunes presents en els europeus actuals. Sapiens arcais són genèticament com nosaltres i molt diferents dels neanderthals. 2010, seqüència quasi completa a partir de 3 ossos de la cova de Vindija (Croàcia) i comparativa amb altres neandertals de El Sidrón, Mezmaiskaya (Rússia) i Feldhofer (Alemanya): variacions dins la població dels neandertals molt baixa (12,5%). Estudi de les variacions entre humans moderns de diferents continents (més baixa que en els neanderthals). Comparativa genoma humà modern, neanderthal i altres simis  elements comuns i divergents entre neanderthals i humans moderns, pocs canvis en la nostra seqüència genètica en els darrers centenars de milers d’anys. 2010, seqüència quasi completa a partir de 3 ossos de la cova de Vindija (Croàcia): seqüència comparada amb material genètic dels neanderthals i amb un registre d’humans moderns de diferents àrees: 

Els neanderthals comparteixen més gens amb les poblacions euroasiàtiques modernes que amb les subsaharianes.

  

El flux genètic dels neanderthals als avantpassats dels humans actuals requereix certa hibridació. Població humana moderna no subsahariana té entre 1-4% de genoma neanderthal. Sortida d’Àfrica dels sapiens i creuaments amb espècies arcaiques de diferents àrees.

Gran misteri. De quina manera es va extingir. Té molt a veure la sortida de Sapiens d’Àfrica. Mostres de canibalisme. Simbolisme: existeix la intualitat, representacions d’art i conductes pel que fa a la mort (enterrament). Ús del foc Dos jaciments paradigmàtics (coves, és freqüent la seva vinculació en aquest àmbit): Abric Romaní (Capellades): 12-30 individus. El Sidrón (Astúries): 13 individus. 7 adults, 3 adolescents, 2 nens i 1 bebè. 3 dones y 6 homes. Estudi de l’ADNmt  3 homes adults pertanyen al mateix llinatge, 3 dones adultes pertanyen a diferent llinatge. Les dones abandonen el seu nucli familiar per a formar part d’una altra família. Patrilocalitat. Habitat a l’aire lliure  Cabana de Moldova (Ucraïna). 44.000 anys, estructura d’ossos de mamut, dimensions 50 m2 i interior amb 15 fogars (llars de foc). Abric Romaní (Capellades): 70.000-40.000 BP. Activitats distribuïdes entorn de llars (focs). Patró similar a caçadors-recol·lectors actuals (tribus de l’Amazònia o aborígens australians, per exemple, sistemes econòmics similars  subsidència, no producció). Ocupacions de curta duració i campaments més estables. En la proximitat de les llars hi ha restes de fauna i de fusta. Funcions dels llocs de foc: focus de llum i calor, cocció aliments, protecció, elaboració d’instruments, eliminació de restes, socialització, interacció i cohesió social. Etnografia: buscar societats amb economia similar. Abric de Tor Faraj (Jordània). Tenien els neandertals pensament simbòlic? Utilització d’abillaments personals  ponxo de plomes de voltor lleonat, urpes d’àguila. Artefactes manipulats com a elements ornamentals. Representacions no figuratives en coves datades ara fa 64.000 anys (Ardales, La Pasiega y Maltravieso). Es pensava que les representacions començaven amb els sapiens, però ha canviat, l’art neandertal és una obvietat. Tot i que hi ha un canvi exponencial amb sapiens. Aquestes mostres d’art són més esquemàtiques. Flauta Divje Babei (Eslovènia), 60.000 anys. Preocupació per la música. Vea neandertal, capacitat pel llenguatge (articular fonemes). Els neandertals enterren els seus morts? S’han localitzat 500 individus neandertals: entre 35 i 60 depositats en “tombes”. Enterrats individus de tots els gèneres i edats. Dos focus principals a França (Aquitània) i Pròxim Orient. Tipologia de tombes  inhumacions individuals en fosses excavades, sepultures sota acumulacions de blocs, òssos, cornamentes. Interpretacions: aïllament i protecció del cadàver, creences transcendentals, dol i llaços afectius.

Shanidar (Irak). Cementiri familiar? La Ferrassie. Aixovars  Teshik Tash (Uzbekistan), La Ferrassie (FR). Culte al crani humà?  Monte Circeo, Itàlia. Canibalisme ritual?  Krapina, Croàcia. Culte a l’ós. El nen de Lapedo (Portugal): enterrament infantil datat fa 25.000 anys. Neanderthal o Sapiens? Proporció extremitats inferiors + lleuger monyo occipital / forma del crani + dentadura + oïda. Canibalisme ¿Escassetat d’aliments o pràctiques rituals? Monte Cierceo (Itàlia). Goyet (Bèlgica) L’extinció dels neanderthals Dues hipòtesis principals: 1. Convivència neandertals-sapiens: assimilació (encreuament genètic i superioritat demogràfica dels Homo sapiens) + transmissió d’infeccions i epidèmies. 2. Competència: diferències en els models de subsistència. Superioritat dels Homo sapiens (major creixement demogràfic) + canvi climàtic + enfrontament i conflictes directes. The last of neanderthals: ca. 28.000 anys. Gibraltar (UK) Denisovans (50-30 mil anys) Cova de Denisova (est de Sibèria). Útils atribuïts a H. erectus. Recuperació de l’ADN mitocondrial d’un dit petit i un molar d’adult:    

Resultat de l’ADN d’una nova espècie humana fins el moment desconeguda. Nom provisional “Denisovana”. Més emparentats amb els neanderthals que amb els sapiens. Creuament amb els sapiens: 5% de la càrrega genètica denisovana en poblacions moderns d’aborígens australians i melanesis.

Resum Neanderthals (200.000-30.000). Europa, Pròxim Orient, Àsia Central i sud de Sibèria. Població estimada 7.000. Especialitzada i en risc (no té un pes específic demogràficament). Principals trets morfològics:      

Cos robust Extremitats curtes Arcas supraorbitals ressaltats Front baix i inclinat Mandíbules sense mentó Capacitat cranial 1.245-1.740 cc

Anàlisis genètics: 1997, 2003 i 2010 (...). Denisovans. Possible culte a l’os, possible canibalisme. Hipòtesis de l’extinció: convivència i competència.

Decoració i ornamentació personal, món funerari. Homo sapiens Homínids anatòmicament moderns apareixen a Àfrica (200-100.000 anys). Però els primers fòssils apareixen a Europa, cromanyó. Debat: quan apareix el comportament humà? 1. Primers homínids anatòmicament moderns que habitaven a Àfrica fa 100.000 anys vivien com els homínids contemporanis d’Europa i Àsia. Fa 60.000 anys es produeix una innovació cognitiva (complexitat social i tecnològica) que donarà lloc a la “Revolució humana”. 2. Comportament humà modern emergeix simultàniament amb l’aparició de la morfologia humana moderna. Passar d’una economia de subsidència a una de més amplia. També tema cultural, pràctiques rituals i art simbòlic. Aspectes morfològics Primers fòssils d’humà modern trobats a l’abric de Cro-Magnong (1868). Denominats Homo sapiens per compartir nombrosos trets amb els humans actuals que no eren presents als homínids anteriors. Trets principals:       

Cara plana i aparició del mentó Rostres i dentadures més petites Crani arrodonit Desaparició de l’arc supraorbital Capacitat cranial 1350 cc Cos menys robust que els Neanderthals, però més que els homínids anteriors Cos proporcionat

Aparició del llenguatge Aparició ràpida o gradual? Evidències dels fòssils: marques cerebrals, aparell vocal (laringe i faringe), nervi de la llengua, diafragma. Escissió del sistema protomusical: llenguatge i música. Poder del llenguatge: transmetre informació, narrar històries, comunicació d’allò que no succeeix en el present, emmagatzemar i comunicar informació, alliberar la ment del present, apertura a un món potencial. Primer Homo sapiens a Àfrica Evidències més antigues procedeixen d’Àfrica:     

Omo Fibish, sud d’Etiopia (190 ka)  OMO 1 (crani més modern), OMO 2 (similitud amb H. heilderb.). Herto, Etiopia (160 ka): cranis de 2 adults i un jove, Homo sapiens idaltu, marques d’ús d’eines (ritual?). Jabel Irhoud, Marroc (160 ka): dos cranis d’adults, una mandíbula i un húmer infantil. Smugglers’ Cave, Marroc (108 ka): crani infantil 6-8 anys. Klasies River Mouth, Sudàfrica (120-90 ka): restes cremades i amb marques de canibalisme.



Border Cave, Sudàfrica (115 ka): crani adult i esquelet infant (3 mesos).

Grups de sapiens amb diferents tecnocomplexes, no unitat comportament-tencologiaeconomia. Viuen a l’Àfrica, aniran desenvolupament característiques regionals que aniran diferenciant els uns dels altres. Encara es comparteix l’espai amb d’altres espècies, amb Neanderthals i d’altres. Comportament humà modern Comportament dels humans moderns és més complex i variable que els dels homínids anteriors. Aparició d’eines especialitzades i comportaments simbòlics, artístics i religiosos. Especialització geogràfica i sofisticació dels humans moderns que respon a capacitats cognitives (possibilitat de resoldre problemes) i capacitat d’acumular i transmetre comportaments adaptatius i simbòlics. Mode 3, certa manufactura, puntes de llança, activitats que fan desenvolupar més l’economia de subsidència (marisqueig, pesca, ús d’ossos per a fer eines, intercanvi a llarga distància o comerç, etc.). Eines de mineria, especialització indústria lítica, generació d’imatges i mostres d’art. Canvis produïts a Àfrica entre 280.000 i 50.000 anys Mostra de regionalització que coneixement sobretot per la indústria lítica. 1. Indústria lítica: generalització de la indústria amb tècnica levallois (mode 3, que ve acompanyat d’un mànec; mode 1 i mode 2 eren amb la mà), aparició de mànecs (moltes puntes de llança), variabilitat regional de complexos tecnològics, transport de matèries primeres a llarga distància. 2. Ús de l’os com a matèria prima per a la realització d’arpons o punxons. Major versatilitat pel que fa a l’explotació dels recursos econòmics. Especialització tecnològica. 3. Ús dels recursos marítims i processaments de vegetals. 4. Primers usos de l’ocre i activitat minera  Fa 100.000 anys, en algun cas 200.000 anys a Kenya. Qüestió generalitzada, no puntual. Extracció i fins i tot comercialització. Idea tecnològica de pulveritzar, s’hi mesclaven ossos de mamífers, carbó, pedra, etc. Elements decoratius, higiene en assentaments, etc. Molt versàtil, usat de forma sistemàtica. Blombos Cave (Sudàfrica) art moble, Sibudu Cave (Sudàfrica), Klasies River (Sudàfrica). Puntes de sageta muntades amb ocre i llet  interpretació funcional (aglutinant) i simbòlica (representació ritual de la sang). 5. Primers elements decorats i penjolls: Diepkloof (Sudàfrica), Klipdrift Shelter (Sudàfrica). Art moble, mostres de sanefes, decoració d’ous d’estruç i fragments d’os. Ornamentació 75.00060.000, explotació del marisqueig i ús de closques a Blombos Cave, Taforalt (Marroc) i Grotte de Pidgeon (Marroc, 82 ka). 6. Primers enterraments? Border Cave, Sudàfrica (75 ka), 4 individus, mostra de diversitat en que tothom tenia accés a ser enterrat, usen ocre per higienitzar la tomba i per al cos del difunt (simbòlic), també es troba aixovar associat a un enterrament infantil (cloïssa perforada, petit penjoll). Taramsa Hill (57 ka) i Nazlet Khater (37 ka) a Egipte. A Taramsa Hill, enterrament d’un nen en una fossa construïda, disposició del cadàver amb elements rituals (ocre, aixovar), cobertura de les restes amb terra. Comença l’enterrament stricto sensu. A Nazlet Khater,

enterrament d’una adulta i fetus sobre la pelvis en la mateixa tomba, associat a una mort en el part, importància del llinatge familiar simbòlico-sentimental. També hi ha altres tombes, adult enterrat amb un aixovar (destral). Primers enterraments d’Homo sapiens trobats a Palestina  Skhul Cave (130-100 ka), restes de 10 individus localitzats i 4 enterrats amb terra a sobre. Alguns tenen aixovar (mandíbula de senglar  idea del banquet funerari ritual). Qafzeh (10090 ka), restes de 13 individus, la majoria son no adults, pràctica que caracteritza sapiens. Restes que compartien un espai d’habitat vius-morts (restes de manufactura d’eines, foc + morts), enterraments en ambients domèstics es desenvolupa molt a partir del neolític, comença ara. Tomba doble, amb un adult i un infant, la primera. Significació ideològica diferent. Al neolític arribarem a les tombes col·lectives. Concepte canviant del més enllà. Out of Africa III Tercera onada de migració arreu del món. 200.000 anys, aparició d’Homo sapines a Àfrica. 125.000 anys, evidències d’Homo sapiens a Palestina. 75.000 anys, evidències d’Homo sapiens a la península Aràbiga. 50.000 anys, entrada d’Homo sapiens a Àsia via Pròxim Orient. 46.000 anys, evidències d’Homo sapines a Austràlia. 43.000 anys, evidències a Europa. 30.000-15.000 anys entrada a Amèrica. Principals rutes de la sortida d’Àfrica: Vall del Nil-península del Sinaí i Bab-el-Mandeb. Les evidències suggereixen les mateixes rutes per Homo erectus que per Homo sapiens. L’Eva mitocondrial o One lucky mother Estudis genètics sobre dades moleculars. Parteix de que a patir dels anys 70 incrementa l’anàlisi comparada de molècules d’ADN des d’on es pot estudiar els gens de diferents organismes. Arbre genealògic de tota la humanitat. Analítica comparada. Establir relacions de parentiu. El principi bàsic de l’estudi és que el material genètic de dos individus serà més gran en funció del lluny que estem d’un avantpassat comú. La informació s’obté a través de l’estudi dels mitocondris, que donen energia a la cèl·lula. Els estudis varen ser fets per la genetista Rebecca Cann (1951). Serveix per refutar les dades que sabíem sobre l’origen de l’Homo sapiens i l’evolució humana. S’ha vist que aquest material genètic es transmet de mare a filla. S’ha buscat els orígens, la “nostra mare”. Segons el rellotge molecular l’Eva mitocondrial viuria fa uns 200.000 anys a Àfrica. Coincidència dels resultats genètica amb els paleoantropològics.

Resum Evidències més antigues d’Homo sapiens:    

Omo, Etiòpia (190 ka) Herto, Etiòpia (160 ka) Jebel Irhoud, Marroc (160 ka) Klasies River Mouth, Sudràfrica (160 ka)

Comportament humà modern: revolució (fa 60 ka) i evolució gradual. Principals canvis produïts a Àfrica (280.000-50.000) 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Indústria lítica: noves eines, variabilitat regional, abituament de llarga distància. Ús de l’ós com a matèria prima Ús de recursos marítims i processaments de vegetals Generalització de l’ús de l’ocre Primers elements decorats Primers enterraments: Broder Cave (75 ka), Taramsa Hill (57 ka), Nazlet (37 ka), Skhul Cave (130-100 ka), Qafzeh (100-90 ka).

Sortida d’Àfrica:       

200.000: Homo sapiens a Àfrica 125.000: evidències Homo sapiens a Palestina 75.000: evidències a la península Aràbiga 50.000: entrada a Àsia via Pròxim Orient 46.000: evidències a Austràlia 43.000: evidències a Europa 30.000-15.000: entrada a Amèrica...