JAN VAN EYCK - Apunts 5 PDF

Preview

Summary

Jan Van Eyck, matrimoni d'Arnolfini....

Description

JAN VAN EYCK Jan Van Eyck, a qui s’atribueix la invenció de la pintura a l’oli, va ser el pintor més cèlebre de l’escola dels primitius flamencs. Les bases de la seva pintura van ser el color i el refinament propis del gòtic internacional, sobretot de la miniatura. Es desconeix com va fer l’aprenentatge, les primeres dades que se’n tenen són del 1422 quan va entrar al servei de Joan de Baviera a l’Haia. El 1425 Van Eyck es va traslladar a Lille com a pintor de la cort del duc de Borgonya Felip III. Sota la protecció del duc i al seu servei, va dur a terme missions diplomàtiques importants als regnes de Castella i Portugal. A partir de 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notable influència en la pintura flamenca posterior. El matrimoni Arnolfini (c. 1434) Obra realitzada sobre oli sobre fusta trobada actualment en la National Gallery de Londres. Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. El mirall que penja al fons de la paret marca l’eix de simetria compositiu, en confluència amb el llum del sostre i el gos. El pintor hi fa confluir les diferents línies de fuga de la perspectiva, remarcades visualment mitjançant les bigues del sostre i les posts del terra de fusta, que atorguen al llenç una gran profunditat. Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el mirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat al de l’espectador i amplia l’espai

pictòric, que inclou fins i tot l’àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l’escena situats darrere d’ell. La construcció conceptual del tema i de l’espai fa que el moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània. També contribueix a aquest efecte el predomini de la línia sobre el color, que perfila a la perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els confereix una corporeïtat i una solidesa gairebé escultòriques. Però, alhora, això li permet plasmar fins el detall més mínim amb una escrupolositat microscòpica, gràcies a la utilització de la tècnica de l’oli aplicada amb plomes molt fines. La llum entra suaument per la finestra de l’habtiació i amb precisió realista, il·lumina de ple l’esposa i deixa en penombra la prat esquerra del llenç. Quant als colors, dominen la composició tres grans taques cromàtiques: el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i dels cobertors i el marró de la capa del mercader. Temàtica El quadre presenta un doble retrat del cos sencer que correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que residia a Brugues, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla d’un altre mercader del mateix origen. Erwin Panofsky, historiador de l’art, ha formulat nombroses teories sobre els significats ocults d’aquesta obra i l’entén com una certificat matrimonial en format visual. El cavaller agafa la mà de la dama i solemnement, fa vot nupcial aixecant l’avantbraç dret : fides levata. L’espelma encesa en ple dia i el fet que ambdós s’hagin descalçat referma el caràcter sagrat de la cerimònia. Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que representa la fidelitat, l’escombreta i la talla de santa margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat), el mirall sine macula (“sense taca”), i el rosari regal habitual en les parelles, que penja al costat del mirall (puresa de la Verge).

Les fruites disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de l’arbre del bé i del mal, l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni. La firma del pintor Johannes van Eyck fuit hic, en comptes de l’habitual me pixit, situada sobre el mirall fa pensar que l’artista va participar en l’enllaç en qualitat de testimoni. Models i influències Van Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minuciós present en l’art de la miniatura, una tècnica pictòrica que va tenir un gran reconeixement pels volts de l’any 1400 al nord de França gràcies al treball d’un gran nombre d’artistes flamencs. La influència de Van Eyck va ser molt àmplia i la seva tècnica realista depurada va ser acceptada com a model en bona part de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i el segle XVI. A més també va influir, a través de Lluis Dalmau, en l’última pintura gòtica i els primers exemples del renaixement català al segle XVI. També s’ha apuntat que la figura del gos en primer pla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, van inspirar Velázquez en la realització de Las Meninas (1656)...