TEMA 5. Gestalt - apunts tema 5 historia PDF

Preview

Summary

apunts tema 5 historia...

Description

TEMA 5. Gestalt

5.1 Introducció i Antecedents    















Corrent de pensament dins la Psicologia moderna Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX. Els principals representants van treballar al Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín. Disciplina plural (aplicable a gairebé tots els fenòmens psicològics) va plantejar interpretacions alternatives a la psicologia alemanya del moment (Wundt) com també a les tradicions nordamericanes com l’estructuralisme i el funcionalisme (tema 8) o el conductisme (tema 9) GESTALT: o terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura,... o Psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes experimentals. o Objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients. Experiència natural, tant natural com sigui possible. I. KANT (1724-1804): o Experiència conscient =  Interacció entre estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment.  No es pot reduir a l’estimulació sensorial  És diferent als elements que la composen o La ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt):  “Afegeix” quelcom que no és present a la informació sensorial per interpretar-la  Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza. o Important diferència entre percepció i sensació ERNST MACH (1838-1916) o Físic i filòsof austríac o Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven:  Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials. Experimentem “l’essència de cercle”, encara que el cercle sigui petit, gran, vermell,...  Forma del temps: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació (més / menys ràpid) o Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció. CHRISTIAN VON EHRENFELS (1859-1932) o Va estudiar amb Brentano i va formar alguns dels representants de la psico de la Gestalt o Va escriure Uber “Gestaltqualitäten” al 1890. o Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estan contingudes en els elements d’una sensació. Mach i Ehrenfels, basats en la idea de John Stuart Mill: química mental → les sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova. (la idea final complexa pot ser ≠ als elements que l’han format). Mill, Mach i Ehrenfels→ teories en que els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència de la forma. Encara es basen en la necessitat de tenir els elements sensorials aïllats pq pugui sortir un element nou. La Gestalt dirà que els elements aïllats podem obviar-los, no ens calen x acabar generant una idea complexa, els interessarà l’experiència conscient en tant a fenomen. La Gestalt donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (no al revés).





PSICOLOGIA DE L’ACTE o Franz Brentano i Carl Stumpf o Psicologia centrada en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes. o No fer introspecció per estudiar els elements mentals sinó els fenòmens mentals FENOMENOLOGIA o Wertheimer, Köhler i Koffka van ser alumnes de Carl Stumpf

5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt   





ESCOLA DE BERLÍN: Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín Tots van ser estudiants o col·laboradors de Carl Stumpf (Ψ de l’acte) MAX WERTHEIMER (1880-1943) (fenomen phi) o Neix a Praga o Estudia amb Ehrenfels i Stumpf o Es doctora amb Külpe a Würzburg o Desenvolupa les seves idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín o Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA, s’instal·la a Nova York´ WOLFGANG KÖHLER (1887-1967) (insight) o Nascut a Estònia o Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf o L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife, per a estudiar els ximpanzés (1914- 1920) o Especulacions sobre el seu paper d’espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial semblen confirmades, però quan els nazis arriben al poder canvia completament de parer. o El 1921 torna a Alemanya, i finalment marxa a EUA al 1935. o Un dels investigadors + importants en la intel·ligència i aprenentatge animal KURT KOFFKA (1886-1941) o Nascut a Berlín o Va treballar sota la direcció d’Stumpf o Era treballant amb Külpe a Wurzburg abans que arribés Wertheimer o El 1927 accepta una plaça a EUA o Organitzador i sistematitzador de la Ψ de la Gestalt (fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935), que va permetre la lectura en anglès: facilita difusió les teories de la Gestalt. o Fa molts estudis sobre la memòria

5.3 Plantejaments teòrics i metodològics 

TEÒRICS Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica... → enfocament molecular) o Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real o Psicologia holista (vs. l’elementarista o atomista): es considera la consciència de manera general. o L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que es dona. Com es posen en marxa els processos mentals), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada).



  



 

 





Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó al reves: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren. Les qualitats que tindran els elements aïllats són dependents dels generals. o EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS, I ANTERIOR A AQUESTES. Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades. Primer percebem la globalitat i després podem anar a analitzar els elements aïllats. Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l'abstracció o elaboració analítica. Per exemple: o Un jugador de bàsquet que faci de base ens semblarà baix al costat dels demés jugadors, però molt alt al costat del locutor que l’entrevista al final del partit.  Jugador de bàsquet = element; Escena = el tot  Qualitats element: depenen de la configuració en la qual està integral (si aquesta és els jugadors de l’equip les qualitats seran que es baix. Si el posem al costat de l’altre les qualitats seran ≠, ara serà alt.) Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions. o La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar. La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural. No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen. METODOLÒGICS La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten (fenòmens de percepció gobal)) i no els elements sensorials aïllats. L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense descompondre-la, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les matemàtiques. Condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència habitual. o Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible (Koffka, 1935) o L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà (Koffka, 1935) Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...), sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades). Fan preguntes concretes al subjecte. o No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe...

5.4 Percepció 5.4.1 Fenòmen Phi (moviment aparent) 

MAX WERTHEIMER: o Sorgiment de la idea, considerada l’inici de la Gestalt. o Va pensar que els humans a vegades percebem coses que es mouen però no hi ha moviment real; les percepcions van més enllà dels estímuls reals. o En tren camí de Viena (1910), intrigat per la percepció del moviment: fenomen Phi o moviment aparent:  Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l’estimulació sensorial. Els processos mentals van + enllà de l’estimulació real.  Percepció de moviment on no n’hi ha



Estudi amb estroboscòpis i taquitoscòpis. Mitjançant aquests podem crear la percepció de moviment en objectes estàtics. ESTROBOSCÒPIS

Taquitoscòpi → aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat. o Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions:  Successió: interval llarg entre presentacions (200 msg). El que percebem és una successió entre els 2 estímuls (primer un, després l’altre).  Simultaneïtat: (interval molt curt entre presentacions, 30 msg). Percebem que els 2 estímuls es dónen a la vegada (realment no, són successius però amb un interval molt curt entre cada un)  Moviment  Fenomen Phi : Interval d’aproximadament 60 msg. Interval mitjà, ni veiem una i després l’altra, ni les veiem a la vegada. Sinó que tenim la percepció que les dues barres són la mateixa però es va movent amunt i avall. o FENOMEN PHI o de moviment aparent  Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment continu.  L’aparença de moviment era una experiència ≠ a la realitat física, que ja no es podia explicar en termes elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial. Percebem moviment on no n’hi ha. o No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans) o SI va ser qui va explicar el fenomen en termes psicològics, d’una forma diferent →  El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals.  Allò significatiu és l’organització, no els elements Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPIÓ Es comencen a postular diferents regles d’organització perceptiva o Isomorfisme I TEORIA DE CAMPS o LLEI DE PRAGNANZ o CONSTANCIA PERCEPTIVA o LLEIS GESTÀLTIQUES 

 

5.4.2 Isomorfisme i teoria de camps  

Si no es podia explicar l’experiència de determinats fenòmens psicològics a traves dels processos sensorials....com es podien explicar?: TEORIA DE CAMPS I ISOMORFISME o El cervell té camps de forces electroquímiques que estan estructurats. o L’existència d’aquests camps és prèvia a l’estímul sensorial. Quan aquest arriba interactua amb el camp, hi influeix i és modificat.





Experiència conscient: o Interacció entre l’estímul sensorial i el camp de força del cervell (com una configuració neuronal q quan interactua amb els estímuls formen un camp d’activitat). Es creen camps d’activitat. o Els camps d’activitat cerebral (el tot) transformen les dades sensorials (les parts), i els atorga significat. Van introduir la noció d’Isomorfisme psicofísic:

o o o o o

Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient són estructuralment equivalents (no idèntics) La relació és per exemple, com la relació entre el mapa d’un país i el país real. Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial. El funcionalisme, l’estructuralisme i el conductisme proposaven el contrari: les sensacions es combinaran de forma automàtica (lleis d’associació) Gestalt: cervell és configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.

5.4.3 Llei de Prägnanz PRÄGNANZ: essència o significat últim de l’experiència  

 

Les configuracions que es creaven en la nostra ment, eren el resultat de les forces que interactuaven. Aquestes forces físiques es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible. Per tant, si seguim l’isomorfisme psicofísic, les experiències mentals, les nostres percepcions, també seran simples i simètriques. La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força cerebral, la informació s’organitza i es completa; la nostra ment intenta interpretar-la. Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà el més bona (simètrica, regular, simple) com sigui possible.

5.4.4 Constància perceptiva 

 

Davant d’estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic. o Quan veiem algú de lluny, no suposem que mesura 30 cm., i quan s’acosta ja mesura 1.60 cm. Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: aprenem a “corregir” aquestes diferencies. Gestalt: reflex directe de l’activitat continuada del cervell → constància de color, de forma i de mida.

5.4.5 Lleis Gestaltiques. ALTRES LLEIS GESTÀLTIQUES (organització perceptiva): 

Lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i conegudes, per a dotar-los de significat. Quan forcem la nostra ment presentant-li informació ambigua es posen en marxa aquestes lleis:

RELACIÓ FIGURA-FONS La nostra percepció separa el camp perceptual en dues parts:    

Figura: és clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn). Fons: difús, qualsevol cosa sobre la que no parem atenció. El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt. En funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura, i la figura per fons.

LLEI DE CONTINUITAT 

Els estímuls que tenen continuïtat amb d’altres estímuls, s’experimenten com a unitat perceptiva.

LLEI DE PROXIMITAT 

Quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva.

LLEI DE SEMBLANÇA 

Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva.

LLEI DE INCLUSIÓ   

Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número d’elements. Camuflatge Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es basava en l’experiència.

LLEI DE TANCAMENT 

Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.

5.5 Aprenentatge i insight    





Fins ara hem vist l’estudi de la gestalt en tant la PERCEPCIÓ VAN ESTUDIAR ALTRES CAPACITATS COM L’APRENENTATGE KÖHLER va ser un dels que es va dedicar a explorar com es donava. TANTEIG COGNITIU (vs tanteig conductual dels conductistes (Thorndike)): resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució. L’exploració de l’entorn permet entendre a l’animal la relació que hi ha entre els elements i com els puc reestructurar pq em donin la solució del problema. Insight (→ comprensió sobtada) o Aprenentatge penetrant: o Representa considerar un tipus de conducta animal intel·ligent (vs conductistes) o Capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentals→ capacitat simbòlica i intel·ligència. o Solució no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó fruit de la comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració. o Estudis amb ximpanzés  Per exemple, penjava un objecte desitjat (plàtan) i disposava en l’entorn objectes que podien servir per a arribar-hi (pals, caixes,..)  Solució: pujar sobre de la caixa, apilar-les.  Solució: utilitzar un pal, ajuntar dos pals.  Problemes de “desviaments” → es pot veure el plàtan però no es pot arribar directament, ni amb objectes. Capacitat dels animals x crear mapes cognitius.  Etapes:  Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu). L’animal calibra de manera cognitiva les opcions que te (ho explora mentalment, pensa)  Insight: de cop, l’animal “sap”, “entén”, “compren” allò que ha de fer per resoldre el problema. “El resol de forma ràpida; el problema està resolt inclús abans d’actuar.” o Problema resolt inclús abans d’actuar o En la propera situació com aquesta repetirà sense titubeig o Característiques de l’Insight 1) passen de pre-solució a solució de forma sobtada i completa. 2) l’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors. L’animal entén que no només una caixa el permetrà arribar a l’objectiu, sinó que n’ha d’apilar més d’una. 3) la solució és retinguda (en memòria) per un considerable període de temps. 4) el principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes. Transposició: o Experiments amb gallines:  Fase 1: Full blanc + menjar = retirada Full gris + menjar = menjar → reforç  Fase 2: Full gris / Full negre o Els animals no aprenen (E → R) sinó una relació, un principi o vs. Psicòlegs conductistes

5.6 Pensament productiu 

  

   







Wertheimer (El Pensamiento productivo, 1945) o Exposa què és per ell el pensament productiu i el contraposa a vs. pensament reproductiu (repetició mecànica) Aplicacions pedagògiques. Els sistemes educatius imperants estaven basats en la repetició i memorització → impedien el desenvolupament de la comprensió i creativitat Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials (número de telèfon) En un àmbit pedagògic l’aprenentatge no ha d’estar basat en la simple repetició de continguts; aquest record serà molt més inestables. Pot servir x aprendre coses trivials però no per d’altres. Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió. Problema = desequilibri cognitiu (una tensió en l’individu; m’haig d’aprendre un numero de telèfon, com ho faig?) Solució = restabliment de l'harmonia cognitiva Aprenentatge i resolució de problemes: o Són personalment satisfactoris o Governats per reforç intrínsec (satisfacció personal) (vs extrínsec) Comprensió implica: o Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes. o S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució, basada en→ o Camp psicofísic: relació entre l’estímul i el subjecte → Diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el mateix estímul. o Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar. EXEMPLES: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES 1) Sumar números de l’1 al 10 1+2+3+....+10 = ? Més ràpid si: 1+10 = 11; 2+9 = 11, 3+8 =11,.. 5 x 11 = 55 2) RECORDAR LA SÈRIE: 149162536496481 Un grup: memoritzar durant 15 segons Altre grup: tractar de trobar patró RESULTATS: Grup “memorístic”: només podien recordar alguns números. Una setmana després no en recordaven cap. Grup “Gestalt”: els podien recordar tots, també després d’algunes setmanes. PENSAMENT PRODUCTIU: Aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes avantatges sobre la simple memorització mecànica

5.7 Tº de camps de Lewin. KURT LEWIN (1890-1947)  Aspectes generals o Teoria de Camp o Espai de vida o Motivació

            



o Conflicte o Dinàmica de grups De família jueva, neix el 1890 a Prússia, actualment Polònia. Estudia biologia i medicina a les Universitats de Freiburg i Munich. Estudia psicologia a la universitat de Berlín. Stumpf. 1914 (1ªGM). S’allista a l’exèrcit . Condecorat amb la creu de ferro. Inicia activitat docent el 1921 com a ajudant al Dep. De Psicologia Aplicada de l’Institut Psicològic Berlinés on treballa amb Wertheimer, Koffka i Köhler. Amb el nazisme emigra als EUA (1933) Institut Tecnològic de Massachuse...