Capitulo 3 PDF

Preview

Summary

Download Capitulo 3 PDF

Description

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

CUL ULTUR TURAA I IDEN IDENTTIT ITAAT TUR CUL CULT TUR URA A I ID IDENTIT ENTIT ENTITA AT 

La cultura és “el sistema de creences, valors, costums conductes i artefactes compartits, que els membres d’una societat utilitzen en interacció entre ells mateixos i amb el seu món i que són transmesos de generació en generació mitjançant l’aprenentatge” (Plog i Bates)



La identitat és el conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que els caracteritzen front els demés.



Cultura i identitats són canviants i heterogènies en els individus i els grups.

DIM IMEN EN ENS SIONS D DE E LA CUL CULTURA TURA 

Lingüística (la comunicació)



Cognitiva (allò vertader)



Quotidiana (allò pragmàtic)



Sexual (allò eròtic)



Religiosa (allò sagrat)



Lúdica (oci)



Moral (els valors)



Identitària (la pertinença)



Artística (allò bell)

ELS P PR ROCESSOS D DE E CO CON NSTR STRU UCCIÓ ID IDENTITÀRIA ENTITÀRIA (M (Ma aalouf) 

El catàleg de pautes culturals identitàries



Les pertinences comuns i la identitat particular i única



La importància relativa de cadascuna de les pautes i la seua mobilitat



L’exaltació i defensa de les pràctiques que es consideren amenaçades



La identitat “calcada” (en negatiu) de l’”adversari”

1

ID IDEES EES I CR CREEN EEN EENCES CES 

Les idees. Son pensades, posseïdes i defensades per que les té. Són conscients, resultat de la nostra activitat mental. Elaborades activament. Són productes mentals, són socials i estan organitzades.



Les creences. Son donades per suposat i ens “posseeixen”. Són inconscients, implicacions latents de la nostra activitat mental. Interioritzades de manera més passiva.

SOCIALITZ IALITZAC ACIÓ LA SOC IALITZ AC IÓ

Un dels fets més significatius de la condició humana pot ser, finalment, que tots comencem amb un equipament natural per a viure mil vides distintes, però acabem vivint tots la mateixa. Clifford Geertz

LA SOCIA SOCIAL LITZ ITZA ACIÓ 

Les societats tracten d’assegurar la seua continuïtat en el temps.



Les societats tracten de transmetre als seus membres la seua cultura: normes, institucions i pràctiques socials.



La socialització és... “El procés mitjançant el qual una persona aprèn i interioritza, en el curs de la seua vida, els elements socioculturals del seu medi, els integra a les estructures de la seua personalitat, sota la influència d’experiències i agents socials significatius, i s’adapta així a l’entorn social en el que li ha correspost viure”.ç



Com es realitza en el subjecte?





“En el transcurs de la vida”



“Sota la influència d’experiències i agents socials significatius”: no ens socialitzem, sinó que ens socialitzen de manera explícita o implícita.

Quins efectes té sobre el subjecte? (1)



“S’adapta a l’entorn social”, però... 

A quin entorn? Amb quines característiques?



Desitjat per qui?



Com s’eviten les conductes no desitjades? 2



Quins efectes té sobre el subjecte? (2)

 

“Integra els elements socioculturals en l’estructura de la seua personalitat”

De què depèn la conducta de l’individu?



Del context, de la situació en la que es troba (factor extern)



De la personalitat, dels trets característics del subjecte (factor intern)



I de la relació entre ambdues esferes que s’influeixen mútuament



Biologistes vs. Culturalistes

EL P PR ROCÉ OCÉS S SOCIAL SOCIALITZ ITZ ITZADO ADO ADOR. R. La soc sociial alit it itzzació p pri ri rimàri màri mària a 

Efectuada al llarg de la infància



És la més arreglada en la consciència individual



Es dona de forma acrítica



S’interioritzen elements sòcio-culturals més importants (llenguatge, valors, normes, identitat de gènere, de classe...)



La importància de la família i dels altres significatius (no triats)

EL P PR ROCÉ OCÉS S SOCIAL SOCIALITZADO ITZADO ITZADOR. R. La soci social al alit it itzzac ació ió sec secu undàri ària a 

Es produeix durant la vida adulta a partir del contacte amb gran varietat d’elements culturals



S’interioritzen submóns que contrasten amb el “món base” adquirit a l’etapa anterior



Les noves pautes poden entrar en conflicte amb les anteriors



La persona és ja agent de la seua mateixa socialització



La consciència crítica com a eina per a suavitzar les “marques” de la socialització primària

EL P PR ROCÉ OCÉS S SOCIAL SOCIALITZ ITZ ITZADO ADO ADOR. R. La soc sociial alit it itzzació tteerc rciàri iàri iària a 

Canvis bruscos de referents culturals i socials



Processos de re-socialització en la societat globalitzada



Canvis culturals en contextos de multiculturalitat significativa



La socialització interètnica



La perspectiva intercultural com a eina per a l’articulació de la diversitat

3

ELS A AG GENTS D DE E SOCIAL SOCIALITZA ITZA ITZACIÓ. CIÓ. A Age ge gen nts tra tradi di dici ci cio onal alss d dee lla a soc sociial alit it itzzació 

Institucions orientades explícitament a la socialització: família, església, centres educatius...



Institucions orientades implícitament a la socialització: empreses, sindicats, partits polítics, associacions, grups d’amics...



La família, agent fonamental en la socialització primària, on tots els membres s’influeixen mútuament (especialment els pares als fills). Canvis: menys presència de tots els membres a la llar.



L’escola, agent fonamental en la socialització secundària, transmet qüestions relacionades amb l’autoritat, la competència i la cooperació. Canvis: increment del pes de l’escola com a agent socialitzador.



Els mitjans de comunicació, amb funció socialitzadora més bé implícita transmeten valors, opinions, idees.



Els grups d’amics, entre la solidaritat i la competitivitat, on predominen les relacions aparentment simètriques.

ELS A AG GENTS D DE E SOCIALITZ SOCIALITZA ACIÓ. A Age ge gen nts d dee soc sociial alit it itzzació een n lla a soc sociietat global 

La “pantalla” (televisió, internet, videojocs...) present al llarg de tot el procés: models de vida, modes, cultura de consum, amb efectes “narcotitzants” però també de potenciació de la reflexivitat.



La “societat virtual” on el subjecte cada cop viu més aïllat i es passa de les relacions a les connexions (Bauman)

ROLS SOCIALS 

Els individus ocupen distintes posicions socials en el grup



Rol: conjunt d’expectatives que tenim els altres sobre la conducta que deuria seguir qui ocupa una posició social concreta



Quan la conducta no s’adapta al rol la societat pressiona o accepta, amb el temps, el canvi de rol



Personalitat i rol van de la mà: el rol modula la personalitat i aquesta influeix sobre la forma d’exercir el rol

4

ROLS SOCIALS I ST STA ATUS 

Conflictes entre rols: impossibilitat de mantindré dos rols diferents (Exemple. Treballador i estudiant, mare i treballadora, activista i governant, militar i pacifista...)



Conflictes intrarols: Diferents expectatives sobre el mateix rol (Exemple. Rols de gènere); expectatives incompatibles sobre el mateix rol (Exemple. Voluntari, però no participant de l’associació)



L’estatus fa referència a la posició social jerarquitzada que connota un accés diferencial als béns i els drets i es construeix culturalment.



Conflictes derivats de la necessitat de no perdre l’estatus adquirit (tampoc l’adscrit)

5...