PSP, PSS i PSC - psicologia social PDF

Preview

Summary

psicologia social...

Description

La PSP pren com principal unitat d’anàlisis l’individu i es considera allò social com un context que el modela. Metodològicament des d’aquesta perspectiva es solen utilitzar els experiments de laboratori o dissenys experimentals. En primer lloc, des de la psicologia social psicològica (PSP), s’ estableix una distinció entre allò social i allò psicològic. L’ interés d’anàlisi és veure com el grup, la família, els companys de feina, etc. influeixen a les persones. És a dir, com la persona és influenciada per els col·lectius. Com podem veure, la PSP si bé es centra en l’individu, sempre és en relació a allò social, sinó inclou el component social, no estaríem parlant de psicologia social. Per tant, associar el burn out tan sols a les característiques de les persones no és PSP. Així doncs, la PSP pot analitzar com les persones pateixen burn out segons les condicions en la feina: per la pressió que intrínsecament certs postos provoquen ( com és el cas de la docència o infermeria), rigidesa laboral, control excessiu, pressió del grup o cap, etc. Des de la Psicologia Social Psicològica (PSP) ens centrarem en l’impacte que tenen els factors socials en els processos psicològics. La PSP comprèn diferents corrents teòriques com la Psicoanàlisi, el Conductisme o el Cognitivisme. El que tenen en comú aquestes corrents és l’estudi de l’individu; mentre que la societat s’entén bàsicament com un conjunt, és a dir, la suma d’aquests individus. Des d’aquesta perspectiva es considera que la realitat que ens envolta és la mateixa per a tothom i que aquesta s’interpreta de forma individual i única. És a dir, es creu que hi ha una separació clara entre el que és psicològic i el que és social i se centra, específicament, en com els estímuls socials incideixen en els processos psicològics. De forma resumida podríem dir que la Psicologia Social Psicològica: 1. Accepta que hi ha relació entre els fenòmens psicològics i els socials. No obstant, la relació entre aquests fenòmens és d’exterioritat, és a dir, són entitats separades i diferents que tenen contacte sota determinades circumstàncies. 2. Sigui com sigui, primer ve la part psicològica, la qual constitueix la matèria bàsica, i després la social, que dóna forma particular a aquesta base pre-existent (recordeu aquí la metàfora de la plastilina que utilitza Tomás Ibáñez (1998) a la primera unitat, on la part psicològica esdevindria la plastilina que es modelaria obtenint diferents formes gràcies a l’entorn sociocultural, però essent sempre plastilina).

3. Donades aquestes entitats identificables, podem utilitzar els mètodes propis de les ciències positives, o mètodes científics originaris de les ciències naturals, per a estudiar-les. Si ens posem les “ulleres” de la Psicologia Social Psicològica entendrem que el burn out és un síndrome que afecta a l’individu per trobar-se en un entorn concret. I són aquestes situacions les que fan que la persona se senti cansada, irritable, produeixi poc, etc. Veiem clarament com són les situacions socials les que influeixen en els processos psicològics. És l’entorn el que modela i matisa allò individual, com veiem a l’inici de l’article “¿Tu trabajo te quema?” són “los horarios extendidos y la presión excesiva por dar resultados” els que ens porten a tenir problemes de salut. Els articles ens poden donar a entendre que la síndrome del burn out és quelcom intrínsec a determinades situacions o professions independentment de com jo actuï o interrelacioni amb elles. En aquest mateix article “¿Tu trabajo te quema?” es diu que “durante años se pensó que este problema era un hecho natural, vinculado en especial a ciertas profesiones como la enfermería o la docencia”. La persona respondrà en funció de la situació a la que se la sotmeti, però té unes pautes de resposta ja establertes (socioconductisme), per tant, “si hay un esquema de supervisión excesiva, combinado con poco respeto laboral o miedo a perder el trabajo, el resultado es sentirse exhausto, quemado”. Això és el que afirma la psicòloga Berenice Vallejo novament a l’article “¿Tu trabajo te quema?”. La repercussió dels factors socials en l’activitat cognitiva (sociocognitivisme) es veu clara quan es fa referència a que una situació d’estar “cremat” desemboca en falta de concentració, oblits freqDents o esgotament mental, per exemple.

Pertanyents a la psicologia social psicològica (PSP): • El socioconductisme: Es basa en l'estudi de comportaments observables de la persona mitjançant una explicació observable dels fenòmens. D'aquesta manera mitjançant l'experiència prèvia de la persona en situacions idèntiques o similars , la persona estableix relacions entre tals característiques (estímuls) i les conductes ( respostes). El principal interès d'aquesta orientació s'orienta a l'estudi dels processos d'aprenentatge social. • L'orientació psicoanalítica: Es basa en els pressupostos de Freud, per a explicar els fenòmens psicosocials. Freud desenvolupa anàlisis sobre la constitució dels grups , les relacions interpersonals i els fenòmens de lideratge. Posteriorment els seus seguidors van desenvolupar altres teoritzacions d'explicació de diversos fenòmens socials.

• El sociocognitivisme: es centra en l'anàlisi de l'impacte dels factors socials en els mecanismes i resultats de l'activitat cognitiva. Sorgeix per l'auge la teoria de la Gestalt i

la

necessitat

d'analitzar

les

relacions

interpersonals

introduït

intencions,

interpretacions de significats i altres aspectes de processos cognitius. A partir dels anys seixanta aquesta perspectiva es converteix en la principal orientació de la psicologia

social

convencional.

La PSP centra els seu anàlisi la influència sobre la persona dels fenòmens socials ( grups d’amics, companys/es de feina, família, etc.). Aquesta perspectiva compren allò social i allò psicològic com a entitats separades. Són exemples d’aquesta perspectiva el socioconductisme ( que té com a principal objectiu l’estudi dels processos d’aprenentatge social) i el sociocognitivisme ( que estudia principalment com els fenòmens social impacten sobre els processos cognitius). Posem com a exemple, en el cas del consum de drogues, des de la PSP es podria analitzar com la pressió del grup actua per que la persona consumeixi drogues, l’entorn familiar com a element que serveix de model per al consum, les situacions conflictives que influeixen en el consum, etc. És a dir, analitzaria tots aquells elements socials que fan que una persona sigui vulnerable a consumir drogues. La PSS es caracteritza per prendre com unitat d'anàlisi la interacció social, i s'estudia principalment les característiques de la vida col•lectiva i la seva repercussió en la configuració social de les persones. La metodologia més utilitzada des d’ aquesta perspectiva és l'observació i recollida de dades en situacions de la vida quotidiana de les persones. En segon lloc, la perspectiva de la psicologia social sociològica (PSS) la distinció entre allò social i allò psicològic desapareix. Des d’ aquesta perspectiva el planteja que les persones creen els significats en la interacció, és en aquest procés social on la persona dona sentit al seu món i a sí mateixa. Si fem un anàlisi des de la perspectiva de la Psicologia Social Sociològica (PSS) hem de tenir clar que no es pot separar allò psicològic d’allò social. La perspectiva PSS es fonamenta en corrents teòriques com l’Interaccionisme Simbòlic de Mead i autors com E. Goffman. Les principals característiques d’aquesta serien: 1. Allò psicològic i allò social són inseparables. En aquest cas la relació és d’interioritat; és a dir, no són entitats separades sinó que es tracta d’entitats indivisibles. Per tant, la dimensió social és molt més que una dimensió sobreafegida que impacta en la

dimensió psicològica pre-existent. Més aviat, la dimensió social és constitutiva de la dimensió psicològica. 2. Donada la importància de la dimensió simbòlica per a entendre aquests fenòmens, s’utilitzen mètodes interpretatius. Cal destacar la gran importància del llenguatge. Si haguéssim d’explicar el síndrome de burn out des d’aquesta perspectiva, no ens centraríem en l’individu o en com el context influeix en l’individu, sinó que l’element central passaría a ser la dimensió simbòlica, els significats. És a dir, una persona es comportarà d’una o d’altra manera en una situació social determinada en funció de la interpretació que faci d’aquesta situació. L’individu és actiu i és ell el que negocia el significat que tenen per sí mateix determinades situacions. Construïm de forma col·lectiva el significat de la síndrome de burn out. El nostre interès es centraria en quina interpretació en fem d’aquesta en cada context. Per exemple, a l’article “La insoportable levedad del ser: Burn out” ens parla de com l’estil de vida actual ens ha portat a aquestes noves malalties relacionades amb l’estrès a la feina. a) Pertanyents a la psicologia social sociològica (PSS): • El interaccionisme simbòlic (IS): sorgeix a partir dels treballs de George Herbert Mead ( principis del S XX) i és el corrent dominant de la PSS. Considera la interacció social com a element clau per a la comprensió dels fenòmens socials. Planteja que les persones en la interacció creem sentits específics que les nostres relacions, accions, objectes, etc. En aquest procés, el llenguatge és un element molt rellevant atès que mitjançant ell, construïm els sentits de la nostra realitat. Les seves premisses bàsiques són: 1 . La importància del significat: les persones actuen sobre el significat que se li atribueix als objectes, accions, relacions, etc. I no sobre les característiques objectives dels mateixos. El llenguatge és un element clau a partir d’ on es creen i transmeten el significats. 2 . Importància de la interacció social: els significats no són propis dels objectes, sinó que són producte de la relació entre les persones. 3 . Importància del caràcter actiu de la persona: Si bé la interpretació de la realitat es formen a partir de la interacció, és la persona qui selecciona, transforma, negocia els significat en funció de les accions que vol desenvolupar en les diverses situacions.

La PSS, es centra en analitzar com les persones creen significats en la interacció. Aquesta perspectiva té 3 components bàsics per comprendre els fenòmens psicosocials: els significats ( les persones actuen en funció dels sentits que adquireixen els objectes, accions, relacions, etc), la interacció social (aquest significats es creen en les relacions establertes entre les persones) i el caràcter actiu de la persona (la persona té agència: interpreta i negocia activament significats). En relació al nostre exemple, des de la PSS ens podríem realitzar les segDents preguntes: Què significa consumir drogues en la nostra societat? EL consum de totes les drogues és un problema social o existeixen algunes permeses? Té el mateix significat consumir alcohol, antidepressius, cocaïna o heroïna? Per què? En aquest cas, l’anàlisi s’enfocaria en veure com aquest concepte emergeix en els col·lectius de la nostra societat i els significats que adquireix. Per exemple: s’ analitzaria com es crea el concepte de burn out en la nostra societat, quin sentit té la feina i quins són els elements que generen malestar, per què aquest components són construïts com a un problema personal (a persona que pateix el burn out), per què en alguns llocs de treball aquesta síndrome està més estesa. I per últim, la Psicologia Social Construccionista (PSC) es basa en la construcció social dels processos psicològics. La PSC es fonamenta en els postulats de la PSS, però va molt més enllà en la concepció de la importància del llenguatge en la conformació mútua entre individu i societat. Des d’aquesta perspectiva ja no hi ha separació entre individu i societat, no es tracta de realitats independents, sinó que són indivisibles i, per tant, “l’objecte que defineix la psicologia social com a disciplina deixa de ser l’estudi de l’impacte que tenen els factors socials en els processos psicològics i passa a definir-se com l’estudi de la construcció social dels processos psicològics” (Ibáñez, 2008, p.16). Des d’aquesta perspectiva es sosté que la realitat no és independent de la forma que tenim de conceptualitzar-la. En altres paraules, qualsevol fenomen que vulguem estudiar és una construcció social, amb una dimensió cultural i històrica que el fa depenent de les pràctiques socials que l’han constituït d’una forma determinada. I és justament d’aquesta forma com es posiciona la Psicologia Social Construccionista davant de qualsevol fenomen de naturalesa social. En aquest sentit, segons la Psicologia Social Construccionista, el síndrome de burn out no existiria fins que no es ‘titlla’ amb aquest terme un conjunt de fets que es donen en una situació laboral determinada. Abans, podia ser simplement estrès, o pressió laboral, etc., però en el moment que sorgeix el concepte burn out, interpretarem una sèrie de símptomes amb el fet d’ “estar cremat” i actuarem en conseqDència.

Des de la PSC entenem el món com a resultat d’un procés actiu i de cooperació que es dóna a partir de les relacions entre les persones. No tenim una natura que ens faci ser de determinada manera sinó que som resultat d’un determinat context social i d’unes determinades pràctiques socials. Els nous estils de vida i la relació que establim entre l’àmbit personal i professional és el que ens poden conduir a “estar cremats”. Els nostres costums produeixen determinades coses i aquestes coses modifiquen els costums que les han produïdes. Segons aquesta perspectiva, canviant els costums les persones tenim la possibilitat de canviar la societat que en resulta i canviar-nos a nosaltres mateixos. Tal com diu l’article “La insoportable levedad del ser: Burn out”, seria difícil entendre el burn out sense contextualitzar-lo en el moment actual “La feroz competitividad e inseguridad que rigen en el ámbito laboral, las exigencias del medio, los cambios trascendentales en los enfoques de la vida y las costumbres...”. És el moment actual el que porta a definir aquestes noves malalties. La psicologia social construccionista (PSC) aquesta última intenta superar la divisió entre les disciplines de la psicologia i la sociologia donant-li a la dimensió social gran importància en l'anàlisi psicosocial i rescatant l'important paper del llenguatge en la construcció dels fenòmens psicològics. Finalment, des de la psicologia social construccionista (PSC), com a la PSS, no existeix una separació entre allò social i allò psicològic. La PSC a l’igual que la PSS destaca el procés d’ interacció social per a construir significats i el caràcter actiu de la persona. Però en aquesta perspectiva és remarca la importància de la historicitat i el llenguatge:

c) Psicologia social construccionista ( socioconstruccionisme – PSC): En els anys seixanta es desenvolupen paral·lelament a la psicologia social convencional enfocaments alternatius que es posicionen dintre d'una postura crítica respecte a la psicologia social convencional. En aquesta perspectiva prevalen premisses del interaccionisme simbòlic però s’accentua el paper del llenguatge en la formulació de la realitat psicològica.



El socioconstruccionisme postula que la realitat social i els seus components es construeixen a través de les pràctiques socials que desenvolupen les

persones i col•lectius en la interacció. El llenguatge adquireix una importància central en la construcció de la realitat: Ja que amb els conceptes i categories que manegem en el nostre llenguatge expliquem i creguem la nostra realitat, Constituint el nostre marc significatiu i la nostra manera de pensar. Finalment es posa èmfasi en la importància de la historicitat en la producció de les interpretacions de la realitat, atès que les nostres accions estan constituïdes segons el context social i cultural en el qual ens trobem, i les nostres pràctiques al



seu

torn

modifiquen

el

context

sociocultural.

En relació a la historicitat, la PSC compren que la realitat es construeix a partir de les nostres pràctiques socials, sempre situades social i històricament. És a dir, la nostra realitat social i històrica serveix de marc a partir del qual reproduïm, canviem o creem noves realitats, i aquestes noves realitats serveixen



com

a

marc

per

a

noves

pràctiques

socials.

Respecte al llenguatge, aquesta perspectiva planteja que mitjançant el llenguatge el nostre món adquireix sentit, no hi ha realitat que s’escapi de la construcció lingDística del món. Així doncs, el llenguatge, sota aquesta perspectiva, és l’element constructor de la realitat: mitjançant els discursos creem el nostre món i actuem segons els sentits que n’adquireix.

Dins d’ aquesta perspectiva seria pertinent analitzar el marc social i històric que dona lloc a aquest problema (Per exemple, el neoliberalisme), la existència d’especialitats que donen forma i intervenen sobre aquest problema (per exemple la psicologia), els discursos que es creen i utilitzen per a construir el concepte de burn out ( per exemple: eficàcia, eficiència, competitivitat, flexibilització, etc), els efectes que tenen en la re producció de certes relacions interpersonals, manteniment o qDestionament del sistema social, etc. ( individualització del problema, cerca de millores del sistema productiu,



etc).

La PSC a l’igual que la PSS posa especial èmfasi en la interacció social

com a element essencial per a significar el nostre món. Però en aquesta perspectiva és remarca la importància de l’historicitat i el llenguatge. Atès que compren que la realitat es construeix a partir de les nostres pràctiques socials, sempre situades social i històricament. És a dir, la nostra realitat social i històrica serveix de marc a partir del qual reproduïm, canviem o creem noves realitats, i

aquestes noves realitats serveixen com a marc per a noves pràctiques socials. Dins d'aquesta perspectiva, el llenguatge és un element clau, atès que mitjançant aquest el nostre mon adquireix sentit, no hi ha realitat que s’escapi de la construcció lingDística. Així doncs, el llenguatge, sota aquesta perspectiva, és l’ element constructor de la realitat: mitjançant els discursos creem el nostre món i actuem segons els sentits que n’adquireix. En aquest sentit, la PSC plantejaria qDestions com: per què el consum de drogues és un problema? Ho era abans? Quines repercussions socials i polítiques té el consum de certes drogues per qui consumeix? I per qui no? Quins canvis s’han produït al llarg de la nostra història en la significació del consum?...