Recull DE Dades CAS 1, PDF

Preview

Summary

Download Recull DE Dades CAS 1, PDF

Description

CAS 1. LA CIÈNCIA A LA VIDA QUOTIDIANA RECULL I TRACTAMENT DE DADES

Nasira Akrim Meziani TCI-2

AIGUA DE GP_09 Grau en Biotecnologia MAR, AIGUA DESTIL·LADA I AIGUA EMBOTELLADA 1. PREPARACIÓ DE DISSOLUCIONS I DEL MATERIAL DE PRÀCTIQUES



Material de pràctiques

Dades etiqueta aigua embotellada (mg/L). - Bicarbonats (HCO3): 112.0 - Sulfats (SO4): 17.8 - Clorurs (Cl): 14.4 - Silici (SiO2): 14.0 - Calci (Ca): 35.2 - Magnesi (Mg): 5.4 - Sodi (Na): 9.8 - Residu sec: 148.0



Preparació de dissolucions

Dissolució per preparar: Carbonat de sodi (Na2CO3)

Concentració: 0.1

M Dades segons etiqueta: Irritant, massa molecular = 124,00g/mol Volum per preparar: 100 mL

Estri utilitzat: Matràs aforat

Precisió: ± 0.10

mL Massa o volum per prendre: 1,240 g Estri utilitzat: Balança Precisió: ± 0.001 g Càlculs: 100 mL dissolució

x

0.1 mols 1000 mLdissolució

Dissolució per preparar: àcid fosfòric ( H3PO4)

x

124 g 1 mol

= 1.240 g Na2CO3

Concentració: 3M

Dades segons etiqueta: Corrosiu, massa molecular = 98.00 g/mol, 85% de riquesa, densitat = 17 kg/L.

Volum per preparar: 100 mL

Estri utilitzat: matràs aforat

Precisió: ± 0.10 mL

Massa o volum per prendre:20mL Estri utilitzat: pipeta graduada Precisió: ± 0.10 mL Càlculs: 100 mL x

3 mols 1000 mL

x

98 g 1 mol

x

100 g comercials 85 g purs

x

1000 mL 1700 g

= 20.35 mL

Quan s’utilitza la proveta? La proveta s’utilitza quan es vol mesurar un volum concret d’una dissolució amb poca precisió. Quan s’utilitza el matràs? El matràs s’utilitza quan s’ha de mesurar volums amb una certa precisió, com per exemple la preparació d’una dissolució d’una concentració determinada.

2. DETERMINACIÓ DE LA DENSITAT

Mostra: Aigua de mar Volum: 25 mL

Estri utilitzat: pipeta aforada

Precisió: ± 0.03 mL

Massa: 25.530 g

Estri utilitzat: balança

Precisió: ± 0.001 g

Densitat: 1.021 g/mL

Mostra: Aigua embotellada Volum: 25 mL

Estri utilitzat: pipeta aforada

Precisió: ± 0.03 mL

Massa: 24.773 g

Estri utilitzat: balança

Precisió: ± 0.001 g

Estri utilitzat: pipeta aforada

Precisió: ± 0.03 mL

Densitat: 0.991 g/mL Mostra: Aigua destil·lada Volum: 25 mL

Massa: 24.815 g

Estri utilitzat: balança

Precisió: ± 0.001 g

Densitat: 0.993 g/mL Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què? Hem utilitzat una pipeta aforada de 25 mL perquè és un instrument precís per mesurar volums concrets, i per calcular la densitat s’ha de tenir 25 mL de cada mostra d’aigua sense cap variació que pugui causar un error per al càlcul. Densitat esperada (manual): 0.997 g/mL a una temperatura de 22ºC. Compareu els resultats de les densitats entre les aigües i amb el valor esperat. Comenteu-ne els resultats: Podem observar que l’aigua embotellada i l’aigua destil·lada tenen pràcticament la mateixa densitat, 0.991 i 0.993 g/mL respectivament, mentre que l’aigua de mar té la densitat més alta, 1.021 g/mL. Això ens ajuda a veure que la diferent composició química de cada aigua. Els valors que hem obtingut al laboratori a una temperatura de 22ºC s’aproximen molt a l’esperada, sobretot de l’aigua destil·lada que és la que més s’aproxima als 0.997 g/mL.

3. DETERMINACIÓ DEL pH I LA CONDUCTIVITAT

Mostra: Aigua de mar pH: 7.93 Conductivitat: 46.7 mS

Mostra: Aigua embotellada pH: 8.02 Conductivitat: 1335 µS Mostra: Aigua destil·lada pH: 6.68

Conductivitat: 13.35 µS Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què? Hem utilitzat una proveta perquè no era necessari un volum exacte, ja que sigui quin sigui el volum no varia ni la conductivitat ni el pH. Què mesura un conductímetre? El conductímetre és un dispositiu que mesura la conductivitat d’una dissolució a través de la resistència que ofereix al pas de l’electricitat. Amb què es pot relacionar aquest valor? Es relaciona amb la concentració d’ions de les sals que hi ha en una dissolució. És per això que l’aigua de mar té la conductivitat més alta perquè és la que té més concentració de sals i per tant la més conductora. 4. CARACTERITZACIÓ QUÍMICA DE L’AIGUA

Quin estri utilitzareu per prendre els 10 mL tant de volum de mostra com de reactius? Per què? Per cada volum de mostra utilitzarem una pipeta aforada de 5 mL perquè necessitem que els tubs d’assaig continguin el mateix volum d’aigua i així els resultats no variïn per les diferències de volum. Pels reactius hem utilitzat pipetes Pasteur i hem anat afegint gota a gota fins que aparegui o no el precipitat. Anoteu el que observeu segons: no precipita (NP), precipita tot i que costa de veure (P), precipita de manera important (P+).

Aigua de mar Aigua embotellada Aigua destil·lada

AgNO3 P+ P

BaCl2 P+ NP

Na2CO3 P NP

NP

NP

NP

Tenint en compte que els ions que volem identificar són els més habituals a l’aigua (Ca2+, SO42- i Cl-), identifiqueu les reaccions que han tingut lloc:

NaCl + AgNO3

AgCl ↓ + NaNO3

reacciona l’ió Cl-

Na2SO4 + BaCl2

BaSO4 ↓ + 2 NaCl reacciona l’ió SO42-

CaCl2 + Na2CO3

CaCO3 ↓ + 2 NaCl reacciona l’ió Ca2+

A partir dels resultats, descriviu quins ions heu identificat en cada mostra d’aigua: Aigua de mar: ió clorur (Cl-), ió sulfat (SO42-), ió calci (Ca2+). Aigua embotellada: ió clorur (Cl-). Aigua destil·lada: no presenta cap dels ions. En el cas que en alguna de les mostres d’aigua no observeu l’aparició del precipitat esperat, podeu afirmar que no hi ha aquell compost a la mostra? Per què? No ho podem assegurar amb certesa perquè potser la mostra conté aquell compost en petites quantitats i d’aquesta manera no puguem observar visiblement la precipitació.

5. ANÀLISI DE DADES

Preneu les dades de densitat de tota la classe per a cada tipus d’aigua. Feu el tractament estadístic corresponent per determinar el valor mitjà i la desviació estàndard. Feu el mateix amb el pH o la conductivitat.

DENSITAT (g/mL) Tipus d’aigua

Nº de mostres

1 2 3 4 5 6 7

Valor mitjà Desviació estàndard

Aigua destil·lada

Aigua de mar

Aigua embotellada

0.990 0.995 0.993 0.995 0.991 0.993 0.994 0.993 0.0018

1.009 1.024 1.021 1.024 1.025 1.021 1.022 1.021 0.0051

0.995 0.994 0.987 0.995 0.996 0.991 0.994 0.993 0.0029

pH Tipus d’aigua

Nº de mostres

1 2 3 4 5 6 7

Valor mitjà Desviació estàndard

Aigua destil·lada

Aigua de mar

Aigua embotellada

6.99 6.48 6.21 6.80 6.29 6.68 8.41 6.84 0.6911

7.54 7.76 7.59 7.54 7.45 7.93 6.63 7.49 0.3822

7.59 7.59 7.59 7.72 7.52 8.02 7.71 7.68 0.1549

CONDUCTIVITAT (µS/cm) Tipus d’aigua

Nº de mostres

1 2 3 4 5 6 7

Valor mitjà Desviació estàndard

Aigua destil·lada

Aigua de mar

Aigua embotellada

24.2 183.3 24.5 152.0 15.6 13.4 19.4 61.8 67.59

45800 45900 45700 43300 43200 46700 43100 44814 1430.71

27.5 289 273 264 274 1335 274 391 394.81

A partir de la desviació estàndard comenta l’error de cada mesura (densitat, pH, conductivitat). Les mesures de la densitat i del pH són les que presenten un error bastant petit, ja que la desviació estàndard s’aproxima al valor de 0. L’error més petit ha estat la mesura de la densitat de l’aigua destil·lada, la desviació de la qual és un 0.0018. En canvi, la conductivitat és la que presenta uns valors força grans en la desviació estàndard, estant massa lluny del 0, sobretot la conductivitat de l’aigua del mar amb un valor de 1430.71. Com més proper sigui el valor de la desviació estàndard al 0, menys error significa en la mesura ja que significa que les dades obtingudes s’apropen al valor de la mitjana.

6. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

Recolliu les dades de caracterització de les diferents mostres d’aigua en la taula següent i intenteu relacionar els resultats. Per minimitzar els errors, utilitzeu també les dades dels companys anotant a la taula el valor mitjà, la desviació estàndard i el nombre de mostres utilitzant per fer els càlculs (valor ± desviació estàndard (n=...)). Unitats Densitat g/mL

Aigua

Aigua de

Aigua

Etiqueta aigua

destil·lada 0.993

mar 1.021

embotellada 0.993

embotellada

± 0.0018

± 0.0051 7.49

± 0.0029

6.84 ± 0.6911

± 0.3822

pH -

7.68 ± 0.1549

-

Conductivitat Sulfats (SO42-) Clorurs (Cl-) Calci (Ca2+) HCO3-

µS/cm

61.8 ± 67.59

mg/mL mg/mL mg/mL mg/mL

NO NO NO -

44814 ± 1430.71 SÍ SÍ SÍ -

391 ± 394.81

-

NO SÍ NO -

17.8 14.4 35.2 112.0

Relacioneu densitat, conductivitat i presència dels compostos estudiats. Segons la taula anterior podem observar com varia la conductivitat, el pH i la densitat segons la presència dels compostos en els diferents tipus d’aigua. S’observa que com més presència hi ha dels compostos iònics (SO 42-, Cl-, Ca2+) més grans són els valors de pH, densitat i conductivitat, per tant, serà més bàsica i més conduirà l’electricitat. Per això, observem que l’aigua de mar és la que té la densitat més gran i és la més conductora per la presència dels tres compostos. En canvi, l’aigua destil·lada és la que té el pH més baix i la menys conductora, per la falta de presència dels compostos vistos. Quin ió dels proposats a la taula creieu que influeix principalment en el valor de pH? Per què? Dels ions que tenim a la taula, sense tenir en compte el HCO 3- que no l’hem estudiat, el que influeix principalment en el pH és l’ió clorur (Cl -). Podem observar que l’aigua 7. RESIDUS embotellada i l’aigua de mar tenen el pH més alt gràcies a la presència de l’ió clorur, i, que en canvi l’aigua destil·lada que té el pH més baix no hi ha ions clorur.

Quins residus heu generat en aquesta pràctica? Hem generat diferents sals ( AgCl, BaSO4, CaCO3) com a resultat de la precipitació duta a terme en els tubs d’assaig. A quin contenidor els heu abocat? Els residus han sigut abocats en un contenidor preparat especialment per contenir residus de les dissolucions amb sals. 8. QÜESTIONS

1. És important fer servir sempre una mateixa balança durant un experiment? Per què? Sí que es important fer servir la mateixa balança durant un experiment degut a que si s’utilitzen diferents balances poden tenir un error de calibratge diferent, i per tant, si s’utilitza la mateixa es minimitza l’error de mesura, o si més no, que sigui el mateix. 2. Si es depassa la marca del matràs aforat en preparar una dissolució, què es pot fer? Aquest error, quin efecte tindria sobre els valors calculats? Si es depassa la marca del matràs aforat quan es prepara una dissolució, la millor solució és repetir la dissolució, perquè al posar més aigua destil·lada canvia la concentració, queda més diluïda. L’altra solució seria calcular la nova concentració i seguir els següents procediments amb la nova concentració. 3. Les balances mesuren masses o pesos? Així, és correcte dir que pesem NaCl sòlid, per exemple? En cas negatiu, què hauríem de dir? Estrictament parlant, s’hauria de dir que mesurem la massa del cos, que és la quantitat de matèria d’aquest, ja que el pes és la força que causa el camp gravitatori sobre el cos. Per tant no és correcte dir pesar un cos, malgrat que s’utilitza aquesta expressió.

RECOMPTE DE BACTERIS VIABLES DE LA LLET 1. PREPARACIÓ DEL MEDI

Dades del medi segons l’etiqueta del producte (incloent-hi el lot): - STANDARD METHODS, AGAR (P.C.A)

LOT: 805161

- Triptona: 5.0 g/L

pH: 7.0 ± 0.2 a 25ºC

- Extracte de llevat: 2.5 g/L - Glucosa anhidre: 1.0 g/L - Agar bacteriològic: 15.0 g/L

Volum per preparar: 60 mL Pes mitjà PCA per prendre: 1.410 g pH final: 6.94 2. ESTERILITZACIÓ DEL MEDI PCA

Temps d’esterilització: 20 minuts Pressió: 1 atm Temperatura: 121ºC L’esterilització ha estat efectiva? Per què? Sí ha estat efectiva perquè les ratlles de la cinta indicadora que hem col·locar a la tapa de l’ampolla han quedat d’un color més fosc que a l’inici, indicant-nos que l’esterilització ha tingut lloc correctament. 3. SEMBRA DEL MEDI

Nombre total de plaques preparades: 6 Volum per placa: 20 mL aproximadament Temps d’esterilització de la cabina prèvia a la sembra (UV): 20 minuts Temps aproximat de solidificació de l’agar: 10 minuts 4. BANC DE DILUCIONS DE LA LLET CRUA

Feu un esquema visual del banc de dilucions que heu preparat per a la llet no pasteuritzada i indiqueu el material utilitzat per agafar els diferents volums.

0.1 mL

LLET CRUA 1 mL

+0.9 mL RINGER

0,1 mL

+0.9 mL RINGER

0,1 mL

+0.9 mL RINGER

0,1 mL

+0.9 mL RINGER

Dilució Dilució

100

10-1 10-1

10-1 10-2

10-1 10-3

10-1 10-4

acumulada Volum de

1

0.1

0.01

0.001

0.0001

la mostra Ufc/mL

≈ 1×105

1×104

1×103

1×102

1×101

Per agafar els 0.1 mL de llet i els 0.9 mL de Ringer fem servir una micropipeta automàtica. Les dilucions es preparen en tubs d’Eppendorf, que s’han esterilitzat prèviament i s’utilitza el cremador Bundsen i unes pinces per treballar en condicions estèrils i d’aquesta manera no contaminar les mostres.

Per què les puntes de les pipetes, els tubs d’Eppendorf i el Ringer han d’estar prèviament autoclavats? Per eliminar qualsevol microorganisme que pugui contaminar les mostres i que no aparegui posteriorment en el cultiu, perquè si no, no podríem diferenciar els bacteris que formen part de la llet i, llavors afectaria als resultats. Per què s’ha diluït només fins a 10-4? Perquè la llet crua té un contingut bacterià de 10 5 ufc/mL, per tant si féssim una dilució de 10-5, la concentració seria tan baixa que no apareixeria cap colònia de bacteris, i per tant, no la podríem considerar vàlida per al recompte. 5. SEMBRA DELS BACTERIS DE LA LLET I RECOMPTE

Anoteu a la placa de Petri següent la retolació de la vostra placa i calculeu el nombre de ufc/mL.

DILUCIÓ LLET CRUA 10-3 107 colònies 0.1 mL de mostra sembrada Nasira Akrim

28/11/2019

107 0.1 x 10 −3

= 1.07 × 106

ufc/mL Grup 9 LLET CRUA 10-3

És vàlida la vostra placa per al recompte? Per què? Sí perquè conté 107 colònies, és un valor que està dins del rang de 15 ≤ c ≤ 150, on c és el nombre de colònies a partir del qual la placa és vàlida. Per què s’han sembrat diferents dilucions de llet no pasteuritzada? Perquè la llet crua conté 105 ufc/mL, per tant si la sembréssim sense haver-la diluït abans, la mostra presentaria més de 150 colònies i no es podria considerar vàlida la placa.

Per què la let comercial s’ha sembrat no diluïda? Perquè la llet comercial ja ha estat pasteuritzada anteriorment, i segons la normativa només pot contenir com a màxim 5 ufc/mL. Per tant, si la diluíssim, al ser un valor molt baix, no podríem observar cap colònia. Expresseu en ufc/mL els bacteris viables de cada mostra tenint en compte les dades de tota la classe (rèpliques).

Mostra llet i dilució

Plaques totals

Plaques vàlides

Mitjana (µ) ufc/mL

Desviació estàndard (± SD)

UHT

7

3

477

± 245

Crua 10-1

7

0

-

-

Crua 10-2

7

1

1.1 × 105

0

Crua 10-3

7

4

6.85 × 105

± 3.8 × 105

Crua 10-4

7

3

1.06 × 107

± 5.56× 105

* Només s’han considerat plaques vàlides aquelles que presentaven un nombre de colònies 150. Quina dilució ha estat la més adient per poder determinar les ufc/mL de la llet de vaca no pasteuritzada? Per què? La dilució més adient per poder determinar les ufc/mL és la de 10 -4, malgrat els resultats obtinguts que sembla ser que sigui la de 10-3 per haver obtingut més plaques vàlides. La dilució 10-4 és la que hauria d’haver donat més plaques vàlides perquè el nombre de colònies estaria dins del rang. El resultat que dona la taula pot haver estat per la contaminació de plaques i que per això els valors de colònies siguin superiors als permesos per considerar-los vàlids. Es compleix en la llet UHT el valor establert per llei d’un màxim de 5 ufc/mL d’enterobacteris (Reglament CE núm. 2073/2005)? Segons els nostres resultats, hi ha hagut plaques vàlides perquè tenen un valor de colònies entre 15 i 150 amb una mitjana de 477 ufc/mL, malgrat que supera el valor màxim de 5 ufc/mL que proposa la llei, segueix sent un valor més baix que 10 5 ufc/mL que presenta la llet sense pasteuritzar. En el cas que algunes plaques s’hagin contaminat, exposeu quins punts del procediment poden haver provocat aquesta contaminació. La contaminació es pot haver donat en qualsevol moment del procés. Un dels principals focus de contaminació pot haver estat una mala esterilització dels estris, manipulant el material o les mostres fora del radi d’acció de la flama del cremador de Bundsen. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és l’estat de conservació de la llet.

DETERMINACIÓ DE LES PROTEÏNES DE LA LLET 1. PREPARACIÓ DEL REACTIU DE BRADFORD

Observacions que us facilitaran la preparació d’aquest reactiu en properes ocasions: 

Material de laboratori emprat - Vidre de rellotge

- Pipeta graduada de 5 mL (+ pera)

- Espàtula

- Matràs aforat de 50 mL

- Vas de precipitats

- Erlenmeyer de 100 mL

- Proveta de 50 mL

- Embut de vidre

- Pipeta Pasteur

- Paper de filtre

- Aparells: balança analítica i agitador magnètic 

Manipulació dels reactius

Quan s’afegeix l’àcid fosfòric a la dissolució de colorant blau de Coomassie G-250 en etanol, s’ha de fer sota la campana d’extracció de gasos perquè es produeixen gasos tòxics. També és obligatori l’ús dels equips de protecció individual, bata, ulleres de seguretat i guants, per tal d’evitar qualsevol dany que pugui produir un possible accident. 

Canvis de color i altres canvis observats

Quan es dissol el colorant blau de Coomassie G-250 en etanol s’observa una dissolució de color blau molt intens, en canvi quan s’afegeix àcid fosfòric la dissolució adquireix un color vermell marronós. Per què és important portar guants per manipular l’àcid fosfòric? Perquè és una substància corrosiva i s’ha d’evitar el contacte físic directe per qualsevol via. Per què l’àcid fosfòric s’ha de manipular sota la campana? Perquè al reaccionar amb algunes substàncies pot alliberar gasos tòxics. 2. PREPARACIÓ D’UNA DISSOLUCIÓ DE BSA Observacions que us facilitaran la preparació d’aquesta dissolució en properes ocasions: ...