Sessió 8 PDF

Preview

Summary

Download Sessió 8 PDF

Description

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Arnau Lleonart i Fernández

Sessió 8 Teoria Les eines de consulta per al periodista Les 6 principals eines de consulta a les que un periodista pot recórrer són les següents: -

ésAdir. Diccionari de dubtes del català oral. Diccionari català-valencià-balear. Termcat. Centre de Terminologia de la llengua catalana. Diccionari de la llengua catalana de L’IEC. Optimot. Consultes lingüístiques.

ésAdir L’ésAdir és un portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual. Al seu un portal doncs, no compte amb cap llibre imprès, sinó que la seva consulta només es pot fer en línia a través de esAdir.cat. Els creadors d’aquest portal són Oriol Camps i Alba Agulló. L’ésAdir ofereix els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses de la Corporació. Alguns d’aquests material són: -

El català a TV3 (Llibre blau). Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge (llibre vermell). Orientacions lingüístiques. Llibre d’estil de la CCRTV Interactiva.

Cal destacar que el contingut d’aquest portal es va ampliant constantment. L’ésAdir s’adreça principalment a professionals de CCMA, especialment redactors, locutors, traductors i dobladors, però també pot ser molt útil per professional d’altres sectors. En l’ésAdir no hi ha, ni molt menys, totes les paraules del català ni tots els noms propis rellevant, sinó que simplement hi figuren aquells casos que generen algun dubte d’ús, ja sigui gràfic com de pronunciació. Tampoc hi ha totes les excepcions possibles sobre una paraula concreta, sinó que, 1

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Arnau Lleonart i Fernández

igual que en el cas anteriors, només hi figuren aquelles que generen dubtes d’ús. Per exemple, no s’explica la vida d’un polític ni el càrrec que ostenta, sinó que simplement s’explica com s’escriu i com s’ha de pronunciar (mitjançant la transcripció d’antena) el seu nom.

Diccionari de dubtes del català oral Es tracta d’un portal en línia que inclou més de 2.600 entrades i la pronúncia recomanada de cada una d’elles en les varietats dialectals principals del català (pronunciació pluriestàndard): el català central, el mallorquí i el rossellonès, pel que fa al bloc oriental, i el català nord-occidental i el valència, quant al bloc occidental. A més, el diccionari també alerta dels principals errors de pronúncia que se senten en els mitjans i que representen, en part, els principals dubtes de pronunciació. Per exemple, adverteix del iesme, que no és propi del català estàndard o la pronunciació de la a àtona que precedeix la r en mots com barana (brana), taronja (tronja), etc. Cada entrada va acompanyada d’una fitxa en què s’explica quins trets generals o específics té aquella paraula. Per exemple, si cerquem la paraula ordinador, descobrim que en valencià estàndard sona sempre la erra final en les paraules agudes, com per exemple en els infinitius, i que en la resta de parlars la pronúncia fluctua (calor, subscriptor, tenor, singular), excepte en el mallorquí, on és habitual emmudir-la (per exemple, en mots com cor i or). Aquest portal inclou formes que l’AVL presenta com a propis i n’exclou d’altres acceptables en àmbits restringits. També inclou formes que l’IEC valora com a marcadament formals i n’exclou d’altres que aquest valora com a informals. Aquest portal es pot consultar a través de diccionari.lecturanda.cat i està creat per David Paloma, Mònica Montserrat i Josep Àngel Mas.

Diccionari català-valencià-balear Es tracta d’un diccionari de caràcter emblemàtic, essent una obra cabdal de la lexicografia i la lingüística catalana. Aquest diccionari inclou il·lustracions i taules de flexió i les transcripcions fonètiques de cada zona dialectal. Breu història A finals del segle XIX, el mossèn Antoni M. Alcover recull cançons i rondalles populars i n’apunta totes aquest mots dialectals i que li semblen arcaics (antics). A partir d’aquí crea el diccionari de la Nova Planta , a partir del qual, es crear el (preguntar a algú). Aquest diccionari es pot consultar a través del portal en línia dcvb.iecat.net. 2

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Arnau Lleonart i Fernández

Termcat El Termcat és un centre de terminologia elaborat el 1985. Es tracta d’un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat, l’IEC i el Consorci per la Normalització lingüística. Aquests tres òrgans s’encarreguen de fer la normalització terminològica, i ho fan per mitjà del Consell Superior, on hi participen diversos membres de l’IEC. El seu objectiu fonamental és garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat amb un diàleg permanent amb especialistes i usuaris.

Diccionari de la llengua catalana (normatiu, és a dir, de l’IEC) Aquest diccionari té portal en línia que es pot consultar que es pot consultar a través de dlc.iec.cat, però també té la seva versió en paper, les versions 3 i 4 de la qual es van publicar l’any 2007. L’IEC -l’òrgan que elaborar aquest diccionari- és l’autoritat de la llengua en tots els territoris de parla catalana, autoritat que es va reafirmar el 1932 quan les Normes de Castelló van ser acceptades al País Valencià. Aquell mateix 1932 surt el Diccionari General de la Llengua Catalana, el qual, va tenir vigència des d’aleshores fins el 1995. D’aquesta última data fins el 2007, l’IEC es va dedicar a actualitzar la llengua, fet que era imprescindible, ja que constantment es van produint canvis en aquesta i en la societat. Finalment, el 2007, se’n publica la seva segona edició.

Optimot Es tracta d’un servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb el Termcat i el l’IEC. Es tracta d’un portal en línia que té com a objectiu bàsic fomentar l’autonomia lingüística i millorar l’atenció de consultes lingüístiques per a les empreses i la ciutadania en general. Aquest servei consta d’un cercador d’informació lingüística amb diverses fonts integrades que ajuda a resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua catalana. Aquestes fonts integrades són: -

La 2a edició del Diccionari de la Llengua catalana de l’IEC. La 4a edició del Diccionari català-castellà i castellà-català de l’enciclopèdia. Diccionaris terminològics del TERMCAT. Etc.

3

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Arnau Lleonart i Fernández

Teoria gramatical Només penso en respirar/ a respirar - Només penso en respirar = Només penso quan respiro Preposició temporal. En = quan. En davant d’infinitiu sempre significa quan. * - Només penso a respirar = Només penso que he de respirar.

- Totes dues formes, però, són correctes comunicativament en el text, ja que el receptor entén perfectament el missatge. D’altra banda, les persones que no tenen un cert nivell de català no s’adonen de l’error existent en l’oració. - Totes dues formes són correctes normativament, però amb significats diferents. (Vegeu exemples anteriors i posteriors).

-

En ser atès pels metges ja no tenia pols. = Quan va ser atès pels metges ja no tenia pols.

-

Estic interessat en jugar a futbol  Incorrecte. Estic interessat a jugar a futbol.

Altres valors de en Valor causal (Com que) Ex: En superar el Barça es va situar líder.

Com que va superar el Barça es va situar líder. Les preposicions són uns mots invariables que s’anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre. El periodista és d’Arbeca (origen) La jugadora es treu un mocador de la butxaca (punt de partida) El germà treballa amb ella (acompanyament) No hi havia res entre tots dos (relació mútua, recíproca) Per tant, són mots curts però amb significat sintàctic. 4

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Règims verbals

1. Verbs intransitius (que no tenen OD) •

cessar (una persona cessa en un càrrec) Ha cessat en la presidència. L’han fet cessar. (No: L'han cessat)

•

dimitir (d’un càrrec) Ha dimitit de director. (No: L'han dimitit)

•

dinar, sopar, etc. A casa dinem a les 2. Ha menjat meló per dinar. (No: Ha dinat meló)

•

pegar Li ha pegat molt fort

•

recórrer a/contra Han recorregut al jutge/contra la sentència.

•

telefonar a Ahir vaig telefonar a la Maria

2. Verbs transitius (que tenen OD) •

afectar Les dades de les anàlisis afecten els resultats.

•

cessar (una cosa) Quan hauràs cessat el teu parlament podràs seure.

•

necessitar Necessita l'ajuda de tots.

•

preocupar El preocupa molt la seva sort.

3. Verbs no pronominals

•

callar

Va callar un secret. 5

Arnau Lleonart i Fernández

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació

Arnau Lleonart i Fernández

•

caure

El ciclista ha caigut en l'últim revolt.

•

Conèixer

Coneix tot Barcelona.

•

passar (per)

Passa per la fruiteria quan tornis.

•

pujar

Els presos han pujat a la teulada de la presó.

•

Recolzar

La conclusió recolza sobre un fet evident.

•

sortir

L'autocar va sortir de l'autopista

4. Verbs pronominals •

despertar-se

Desconeixen el moment en què es despertarà.

•

entrenar-se

Aquest noi s'entrena a l'equip filial del Barça.

•

passar-s'ho (bé, malament…)

S'ho va passar bomba.

5. Verbs no normatius •

acabar amb

S’ha d’acabar el racisme.

•

atrevir-se amb

Es va veure en cor de lluitar amb tots els contrincants.

•

donar per

Es va afeccionar al bridge.

•

fer-se amb

Va aconseguir el triomf.

•

poder amb

No suporta aquest tipus de música.

Per qualsevol dubte: Ginebra, Jordi i Montserrat, Anna (2009) Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Grup 62.

6...