TEMA 1.2 Classificació de les empreses segons la seva grandària, la seva activitat, la zona geogràfica on competeixi l’empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital. pdf PDF

Preview

Summary

Classificació de les empreses segons la seva grandària, la seva activitat, la zona geogràfica on competeixi l’empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital PBAU UIB ...

Description

ECONOMIA DE L'EMPRESA. Àgueda Menéndez Morro. 2N BI

TEMA 1.2 Classificació de les empreses segons la seva grandària, la seva activitat, la zona geogràfica on competeixi l’empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital. Abans de classificar una empresa, hem de conèixer una sèrie de conceptes bàsics. El Dret mercantil regula l'activitat econòmica que desenvolupa un empresari; és a dir, l'activitat econòmica econòmica que es realitza en una empresa. Aquesta branca del dret tracta l'empresari, la forma jurídica de l'empresa, la comptabilitat, la publicitat i la protecció de l'activitat empresarial. El Codi de Comerç, d'altra banda, és el principal marc legislatiu de les operacions mercantils a Espanya. Segons aquest, l'ordre d'aplicació és: primer el Codi de Comerç i les lleis especials i, en defecte d'això, les normes i regles generals del Dret comú o civil i l'Estatut del treballador. Entre les lleis especials més importants trobam la Llei de Patents i Marques, la Llei General de publicitat i la Llei de la Competència Deslleial. El Registre Mercantil és un organisme de l'Estat que té com a finalitat la publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris que hi són inscrits, a més d'altres funcions assignades per llei. És la plataforma on es poden inscriure les empreses en el moment de la seva constitució (segons marqui la llei que les regula, a més dels actes i contractes), i on, per tant, prenen personalitat jurídica. Així com ens diu com han de ser les relacions jurídiques processals o administratives. Hi ha una subdivisió del Registre Mercantil: els Registres Territorials i el Central. Hi ha molts tipus d'empreses amb grans diferències entre si. Per classificar-les, s'empren aspectes diferents com ara la grandària, l'activitat, la zona geogràfica on competeix l'empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital. Començarem amb la classificació segons la grandària: Es poden seguir diversos criteris per fer aquesta classificació. Segons els ingressos obtinguts per les vendes (c riteri econòmic), la innovació del capital (criteri tècnic), el patrimoni que té (criteri patrimonial) i el nombre de treballadors (criteri organitzatiu). Seguint aquest criteris, una empresa és considerada microempresa quan té un volum de facturació anual menor de 2 milions d'euros, té de 0 a 9 treballadors i el seu total actiu també és menor a 2 milions d'euros. Per adquirir la denominació de petita empresa s'ha de facturar anualment menys de 10 milions d'euros, tenir entre 10 i 49 treballadors i tenir un total actiu menor de 10 milions d'euros. Tot seguit, una mitjana empresa ha de tenir un volum de facturació anual menor de 50 milions d'euros, ha de constar d'entre 50 i 249 treballadors i finalment, tenir un total actiu menor de 43 milions d'euros. Per acabar, una empresa gran ha de tenir més de 50 milions

ECONOMIA DE L'EMPRESA. Àgueda Menéndez Morro. 2N BI

d'euros de facturació anual, constar de més de 250 treballadors i tenir un total actiu major de 43 milions d'euros. Una altra forma de classificar una empresa és segons la seva activitat. Aquesta classificació es refereix als quatre sectors econòmics: primari, secundari, terciari i quaternari. El primer compren les empreses que duen a terme activitats referents als recursos naturals, el segon inclou les empreses que es dediquen a activitats transformadores o industrials, en aquestes hi ha un procés productiu. Finalment, el sector terciari (també anomenat de serveis) inclou les empreses comercials i les financeres. També s'ha afegir recentment un quart sector, el tecnològic, que comprendria les empreses sense una presència real on es venen els bis a través de les noves tecnologies. Tot seguit, hi ha una classificació segons la zona geogràfica on competeix l'empresa. En aquest apartat, podem parlar d'empreses locals (desenvolupen l'activitat a una localitat concreta), regionals (l'activitat principal es dur a terme en diverses localitats o províncies d'una mateixa regió), nacionals (en un país), internacionals (operen en un país però exporten la producció a altres) i en darrer lloc, multinacionals (tenen filials a altres països). Per acabar amb la classificació, tenim dos criteris més que són la destinació dels beneficis i la propietat del capital: Segons la primera, les empreses poden ser amb ànim de lucre (que es creen per a generar un benefici que reverteix als propietaris) o sense ànim de lucre (els beneficis es destinaran en exclusiva a fins socials o de creixement, i no a remunerar els propietaris. Una idea interessant és que es podria donar la situació que el objectiu d'una empresa sigui anar disminuint fins que els seus serveis ja no siguin necessaris (UNICEF). Segons las segona, pot haver-hi empreses privades (propietat d'una persona física o jurídica particular), empreses públiques (propietat de l'Estat o de qualsevol entitat de caràcter públic) i en darrer lloc, empreses mixtes (propietat compartida entre l'Estat i els particulars). En conclusió, la varietat d'empreses existents en la nostra economia, permet una classificació de les empreses que es pot dur a terme a través de moltes maneres diferents, però totes són igual de vàlides. El criteri de cada classificació és diferent; pot guiar-se pel capital, el patrimoni, els treballadors, etc....