Tema 2 esquema - apunts eco PDF

Preview

Summary

apunts eco...

Description

TEMA 2 1. Factors productius: Els factors productius són el conjunt de recursos que els individus utilitzen per produir béns i serveis que satisfacin les necessitats. Els propietaris d’aquests factors els posen a disposició de l’activitat econòmica perquè siguin transformats en béns i serveis. A canvi, reben una retribució que els permetrà el consum d’aquests. Hi ha 3 tipus de factors: ● Terra ● Treball ● Capital ● *Iniciativa empresarial (4t factor: organitzar, dirigir… els factors anteriors perquè produeixin béns i serveis) = la remuneració és el benefici empresarial. 1. Terra: engloba els recursos naturals. Es diferencien de la resta de factors perquè no són produïts per les persones (els extreu de la natura). Aquests recursos es classifiquen segons la seva disponibilitat en el temps: a. Renovables: ritme de regeneració és superior al de consum (energia solar, vent i aigua). b. No renovables: el ritme de regeneració és inferior al de consum (miners, petroli…). Com que s’esgoten, la seva escassetat tenen un cert valor en la producció. La disponibilitat de recursos és limitada. La remuneració del factor de la terra és la renda de la terra = un lloguer.

2. Treball o capital humà: activitat humana dedicada a la producció de béns i serveis a canvi d’una remuneració: el salari (normalment monetari). La capacitat productiva en una nació depèn: ● Dimensió ● Característiques de la població ● Nivell de formació 2 classificacions habituals: ● Qualitat humanes implicades: treball físic i treball intel·lectual. ● Coneixements requerits: treball qualificat i treball no qualificat. Sense treball no es poden combinar els altres factors.

3. Capital o capital productiu: conjunt de béns que s’utilitzen en l’activitat econòmica per produir altres béns (són diners, però també qualsevol actiu = ens permet transportar riqueses i poder produir). Se l’anomena inversió de l’empresa, ja que permet generar béns o serveis. NO ES CONSUMEIXEN, S’INVERTEIXEN. Hi ha 2 grups: a. Inversió en capital fix o immobilitzat (més d’1 any): conjunt d’elements que produeixen béns i serveis durant més d’un exercici econòmic (durant un llarg període es queden a l’empresa: edificis, equips informàtics, instal·lacions, vehicles...). Amortització de l’immobilitzat, quan els elements es deprecien i s’han de canviar = cost. Són físics, però també n’hi ha d’immaterials com: patent o concessions. b. Inversió en capital corrent (productes en curs o acabats): conjunt d’elements que s’incorporen al procés productiu una sola vegada (canvien en cada exercici econòmic: matèries primeres…). Es consumeixen a mesura que es van produint. El consum d’aquest capital també és un cost. Per calcular la inversió total que fa un país = + inversió en capital fix (formació  bruta de capital) + inversió en capital corrent (variació  d’existències). Quan un país està en crisi = es redueix la formació bruta de capital. Per calcular la inversió neta (el que han crescut els béns de capital del país) = inversió total - depreciació dels béns de capital (amortització).  Si un país no amortitza i la inversió bruta no augmenta = descapitalitzant = perd capacitat de producció per al futur. Les empreses poden finançar el seu capital o inversió amb recursos financers propis (socis o propietaris) o aliens  (deutes amb tercers). Aquestes retribueixen als propietaris amb beneficis o a prestadors dels fons amb interessos (Pg 26 quadre). L’economia quan estudia l’assignació de recursos parla de 2 condicionants: ● Escassetat: recursos escassos i necessitats il·limitades: ○ Relatiu: necessitats també ho són. ○ Universal: tota la societat està subjecta a l’escassetat. ●

Necessitat de triar: si triem un ús determinat dels recursos productius, a la vegada estem renunciant a altres = Cost d’oportunitat.

FPP: conjunt de combinacions eficients de béns i serveis que pot produir una economia utilitzant tots els recursos i la tecnologia disponibles. Cost d’oportunitat: valor de la millor alternativa rebutjada, és a dir, és l’opció a la qual es renuncia per produir un bé. El pendent de la FPP indica la relació entre dos béns, per tant, indica el cost d’oportunitat. Creixement econòmic: augment de les quantitats produïdes de béns i serveis (desplaçament exterior de la FPP).

2. Els agents econòmics: Un agent econòmic és tot individu o grup d’individus que pot prendre decisions econòmiques, és a dir, decisions d’assignació de recursos escassos. Hi ha 4 agents econòmics: ● Famílies ● Empreses ● Sector Públic ● Sector Exterior Famílies + Empreses = sector privat Sector privat + Sector públic = sector interior Sector privat + sector públic de la resta d’economies = sector exterior (si no n’hi ha = economia tancada).

1. Famílies: propietàries dels factors de producció (terra, treball, capital i iniciativa empresarial). Reben remuneracions, aquest conjunt d’ingressos és la renda. Renda de les famílies = Lloguer + Salaris + Interessos i Beneficis Aquesta renda té 2 destinacions: ● Consum: adquisició de béns i serveis per satisfer les necessitats = unitats  econòmiques de consum . ●

Estalvi: destinat al consum futur = unitats econòmiques d’estalvi .

Renda de les famílies: ● Renda, consum i estalvi = variables flux (especificar el període de temps). ● La proporció al consum i a l’estalvi depèn de les preferències. ● En funció de la utilitat que obté amb aquests béns serà el grua de satisfacció que li produeix. ● Propensió al consum o una reduïda propensió a l’estalvi (quan una família destina part de la seva renda a consumir). ● Si una família vol augmentar el consum ha de reduir l’estalvi i al revés. Si no es vol reduir res, l’única solució és l’augment de la renda. ● + quantitat + qualitat de recursos que produeix = + renda // + remuneració. ● Si una família no rep cap renda viu de: ○ Consum mínim finançat amb el desestalvi. ○ Endeutament ○ Donacions (Pg 28 quadre)

2. Empreses (produeix, creen valor, assumeixen riscos i després de les retribucions tenen beneficis): agents econòmics encarregats de produir els béns i serveis que es requereixen per satisfer les necessitats. Per això, han de gestionar els factors productius (passen a ser propietat de les empreses). Funcions de les empreses: ● Coordinar els factors de producció i dirigeixen el procés productiu = més eficient. ● Assumeixen riscos: el risc és la desviació que pot aparèixer entre l’objectiu esperat i el resultat obtingut. Tipus de risc: ○ Econòmic: es deriva de mercat → les empreses fan pagaments i assumeixen costos abans de tenir els cobraments. ○ Financer: nivell d’endeutament de l’empresa (quantitat de deute respecte a les inversions). Les empreses tracten de reduir els riscos i ho fan millorant les tècniques de gestió i informació etc. ● Creen o incrementen la utilitat dels béns: com més útils són els béns per a les persones = + augmenta el seu valor. Amb la cadena de valor es pot veure el desenvolupament de les activitats de les empreses que generen el valor per al client final. +valor = + augmenta el benestar de la societat. ● Creen riquesa i ocupació: en incrementar la utilitat dels béns i serveis, les empreses produeixen valor afegit. El valor afegit = diferència entre el cost de les matèries primeres i altres elements necessaris per produir els béns i serveis i el preu que en rep l’empresa. Com més gran és el valor afegit = més rendes generen = més gran és l’estalvi dels factors implicats en la producció. Objectius de les empreses: ● Maximitzar el benefici: ○ Llarg termini: fi de l’empresa o objectiu general ○ Curt termini: objectius pròpiament dits. ● Créixer: empresa tracta d’obtenir més beneficis i de reduir riscos. ● Assumir responsabilitat social: assumir els costos socials que produeixen i altres costos per millorar les condicions socials i econòmiques de l’entorn. ● Element humà: totes les persones vinculades directament amb l’empresa. ● Element material: béns de capital de l’empresa als quals ha de destinar recursos financers. ● Elements immaterials: ○ Organització ■ Direcció general: àrees de producció, de màrqueting / comercial, finances i recursos humans. ○ Imatge: com es percep l’empresa a l’entorn. ○ Cultura de l’empresa: valors, creences, formes d’actuació… ● Entorn:

○ ○

Específic: afecta a cadascuna de les empreses d’una manera determinada i depèn del tipus d’empresa. Genèric: afecta a totes les empreses.

Classificació de les empreses: ● Segons el tipus d’activitat: primari, secundari i terciari. ● Segons la dimensió: petites, mitjanes o grans. ● Segons la propietat del capital: privades, públiques o mixtes. ● Segons l’àmbit d’actuació: locals, regionals, nacionals o multinacionals. ● Segons la seva estructura jurídica: individuals o societats.

3. Sector Públic (recapta impostos, efecte redistributiu, perquè gasta proveint serveis, infraestructures o subvencions): conjunt d’òrgans administratius mitjançant els quals l’Estat compleix o fa complir la voluntat dels individus que integren el país. Les institucions són: poder legislatiu, executiu i judicial. Distingim entre empreses públiques i l’administració pública. En aquesta última diferenciem: ● Govern, ministeris, comunitats, diputacions, ajuntaments). Funcions: ● Assignativa: assignació de recursos per produir que l’empresa privada no produiria. ● Distributiva: reduir les diferències econòmiques entre risc i pobres (repartició equitativa). ● Estabilitzadora i de creixement: reduir els cicles econòmics i fomenta un creixement estable. Mitjans legislatius i fiscals: ● Marc juridicolegal ● Ingressos fiscals ● Despesa pública

3. El flux circular de la renda: El flux circular de la renda és un model senzill que serveix per explicar de manera resumida el funcionament bàsic de l’activitat econòmica. Bàsicament és un model d’hipersimplificació de tota l’economia (molts errors) = diagrama. 1. Famílies: economies domèstiques que acudeixen al mercat per adquirir béns i serveis. Són propietàries dels factors productius. 2. Empreses: encarregades de proporcionar els béns i els serveis que demana el mercat a canvi d’un pagament.

Hi ha una relació de dependència entre les empreses i les famílies. 3. Sector Públic: garanteix que el mercat funcioni correctament. Per tant, és un òrgan que intervé, per una banda perquè proveeix els béns i els serveis que el mercat no proporciona de manera apropiada i per l’altra contribuir a distribuir la renda i la riquesa adequadament. Recull impostos tant de les empreses i les famílies i després distribueix  la renda (subvencions a les empreses i transferències a les famílies). 4. Sector Exterior: comprèn les famílies, les empreses i els sectors públics de la resta del món. a. Importacions: compres de béns i serveis que fem a altres països = sortida  de diners o d’actius. b. Exportacions: vendes de béns i serveis que fem a altres països = entrada  de diners o d’actius.

+ + +

Esquema resum pàg 40 Conceptes clau pàg 41 Test d’avaluació pàg 42

Objectius a assolir: ● Identificar els recursos que utilitzem per satisfer les necessitats. ● Descriure el comportament, les decisions que prenen i els condicionants de les famílies i les empreses. ● Entendre el paper que juga el sector públic en l’economia. ● Interrelacionar els agents i els mercats amb el flux circular de la renda....