Title | Tema 4 - Apuntes 4 |
---|---|
Author | Ainhoa Just |
Course | Zoologia |
Institution | Universitat Autònoma de Barcelona |
Pages | 10 |
File Size | 694.7 KB |
File Type | |
Total Downloads | 40 |
Total Views | 194 |
Tema 4...
1. Models d’organització animal Disparitat i concepte de bauplan Nivell d’organització Simetria Fulles embrionàries i cavitats corporals Metameria i tagmatització
MODELS D’ORGANITZACIO ANIMAL DISPARITAT
No només hi ha diversitat d’espècies També de models estructurals – disparitat La major disparitat es donà durant la diversificació inicial dels metazous (Càmbric) Molts d’aquests models han desaparegut (100 vs 34 Tipus)
Disparitat: diversitat de models estructurals La major disparitat es va donar al cambrit fa uns 500 milions d’anys ? Explosió càmbrica perquè en pocs milions d’anys despres del càmbric parareix molta mes diversitat d’animals. CONCEPTE DE BAUPLAN
Model estructural, pla corporal, pla estructural o model d’organització Conjunt de caràcters estructurals bàsics que defineixen el disseny d’un organisme
Constriccions evolutives (herència de caràcters ancestrals) Lleis físiques (imposen restriccions) Funcions bàsiques (sobreviure, reproduir-se...) Integració (components corporals) Bauplan: es refereix a com esta construït un animal (paraula alemana adoptada també pels anglesos) Caràcters basics que defineixen com esta construït un animal Concepte de bauplan va mes enllà ja que un animal es com es pel seu passat evolutiu, com es un organisme en el present determina en gran manera com serà aquell animal en un futur. Unes lleis físiques fa que una medusa per la seva conformitat no pugui viure en certs entorns...
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ ANIMAL De menys a més complexitat:
Unicel·lulars: no el trobem els ens animals per ser unicel·lular Agregat cel·lular: conjunt de cels on totes desenvolupen funcions semblants. Tissular: conjunt de cels amb funcions comuns o Cnidaris: meduses, coralls, anemones Òrgans: estructures en les que diferents tipus de teixits s’uneixen per formarles o Cor: funció de bonbejar la sang o Platihelmints – formen òrgans però no formes veritables sistemes d’organs Sistemes: conjunt d’organs coordinats que desenvolupen una funció (respiració, digestió, excreció, circulació...) o Triblàstics
SIMETRIA Simetria corporal:
Relacions geomètriques en el cos de l’animal Correspondència de mida i forma a ambdós costats d’un pla (pla de simetria)
Trobem un o mes plans que divideixen el cos en dues meitats iguals. Tot i que no tots tenen simetria.
Anaxònia:
Absència de simetria No hi ha polaritat
No hi ha cap pla que divideixi el cos en dues meitats iguals Típica de porífers
Simetria esfèrica:
Simetria respecte d’un punt (el centre) No hi ha polaritat Infinits plans de simetria Simetria tridimensional (organismes flotants) Atípica en animals (alguns protists)
No hi ha polaritat però hi ha simetria respecte un punt central. Llavors qualsevol pla que contingui el punt central seria simètric.
2 tipus de simetria que son els mes abundants en els animals: Simetria radial:
Simetria respecte d’un eix (oral-aboral)
Hi ha polaritat Dos o més plans que contenen l’eix Típica d’animals sèssils o flotants (d’ambients tridimensionals)
En les meduses trobem simetria radial.
Simetria radial primària (cnidaris i ctenòfors) Hi ha variants: o Birradial: ctenòfors i anemones o Tetraradial: meduses
Simetria radial primaria: es el tipus primitiu de simetria Trobem els cnidaris i els ctenòfors, s’anomenen radiats. Hi ha variants con els birradials, ens marquen 2 plans de simetria ni que sembli que en puguin haver més. Els tetraradials com les meduses amb 4 plans de simetria.
Simetria radial secundària (equinoderms) Larva bilateral Pentaradial L’existència de certs òrgans origina simetria bilateral
La simetria radial secundaria, apareix en animals amb ancestres en simetria bilateral però per les condicions en les que estan adopten una simetria radial.
Simetria bilateral:
La majoria de metazous Un únic pla de simetria (pla sagital) Conté l’eix antero-posterior Hi ha polaritat (eix antero-posterior) Típic d’animals amb moviment actiu controlat
Cefalització:
L’extrem anterior “explora” el medi Acumulació: o D’estructures sensorials – cap o D’estructures alimentaries
FULLES EMBRIONÀRIES I CAVITATS CORPORALS
Capes de teixits que apareixen en l’embrió Originen els teixits adults Segons el noombre de capes: o Diblàstics: dues capes embrionàries – la tenen els animals que tenen simetria radial primària Ectoderma: capa externa Endoderma: capa interna
o
Triblàstics: tres capes embrionàries. El fet de tenir una capa addicional, potencialment poden tenir una major complexitat – la tenen els animals que tenen simetria bilateral (i els que tenen simetria radial secundaria perquè provenen d’animals amb simetria bilateral). Ectoderma: capa externa Mesoderma: capa del mig Endoderma: capa interna
Derivats de les fulles embrionàries
El cos conté diverses cavitats (tub dins de tub) o Cavitat corporal primària: blastocel Única cavitat en porífers Exemple: digestiu: connecta amb l’exterior Apareix en cnidaris
o
Celoma: cavitat plena de líquid envoltada per mesoderma Apareix en alguns triblàstics Sols la poden tenir triblàstics (són els únics que tenen mesoderma) Realitza diverses funcions com protegir òrgans interns o de reservori
Classificació atenent al nombre de files embrionàries i cavitats corporals:
Diploblàstic acelomàtic Triblàstic acelomàtic Triblàstic celomàtic
MIDA
Ve determinada per: o Nivell d’organització o Nº de fulles embrionàries o Cavitats corporals
METAMERIA
Repetició seriada al llarg del cos d’unitats estructurals Segments o metàmers Es presenta en tres grans grups o Artròpodes o Anèl·lids o Cordats
Metameria homònoma: els diferents metàmers són semblants/idèntics Metameria heterònoma: els metàmers s’especialitzen per realitzar funcions concretes. Diferenciació funcional i morfològica.
TAGMATITZACIÓ
Agrupació de metàmers en regions anatòmiques funcionals (tagmes) Típica d’artròpodes
Implica: o Diferenciació dels metàmers o Pèrdua de la segmentació externa o Modificació dels apèndixs...