Tema 6 - Relacions intergrupals PDF

Preview

Summary

Download Tema 6 - Relacions intergrupals PDF

Description

Psicologia de Grups (M4). Curs 2014 – 2015. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez

TEMA 6: RELACIONS INTERGRUPALS 1. HENRY TAJFEL – TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL Tajfel considerava que la simple categorització en grups era suficient per produir la discriminació intergrupal. La Teoria de la Identitat Social dóna suport a la idea de que el conflicte grupal no es basa exclusivament en la lluita pels béns econòmics–materials, sinó que té un fons directament psicosocial: la mera existència d’un altre grup ja comporta l’existència del favoritisme endogrupal. Aquesta teoria aporta a les teories de les relacions grupals quines són les motivacions internes que porten als individus a arribar a la discriminació entre grups. La identitat de les persones té una part que és la identitat social, és a dir, és aportada pels grups als que pertany la pròpia persona, tot i que la pertinença a certs grups no és sempre escollida. Només dues persones ja es poden relacionar de formar grupal, per exemple, un nordeuropeu i un sud-europeu són dos grups diferents i hi ha prejudicis. Hi ha situacions que provoquen que sobresurti la pertinença al grup per sobre de la identitat personal. És la capacitat de categoritzar-se com a membre d’aquell grup, per tant, és un mecanisme cognitiu (consciència de pertànyer a un grup), avaluatiu (valor positiu o negatiu que se li dóna al grup) i emocional (emocions que desperten aquestes valoracions positives o negatives del grup). El grup proporciona una identitat social protegida per la diferenciació intergrupal i la uniformitat intragrupal, que produeix desvalorització exogrupal i favoritisme endogrupal. És a dir, tendim a la cerca de la uniformitat, és a dir, busquem característiques comunes, però alhora aquest procés va acompanyat sempre de buscar característiques diferents en l’exogrup, el qual provoca desvalorització de l’exogrup i favoritisme a l’endogrup.

1

Psicologia de Grups (M4). Curs 2014 – 2015. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez

Experiments del Grup Mínim: Tajfel fa uns experiments en els que es contraposen dos grups. Aquests dos grups es van formar segons les seves preferències: anaven entrant els subjectes un per un i els hi preguntaven, per exemple, si estaven d’acord amb l’avortament i segons el que responien anaven a un grup o a un altre. Un cop format els grup, mai hi havia interacció cara a cara. Després se’ls hi passava unes targetes (una proporcionava 10 punts a l’endogrup i 0 punts a l’exogrup; una altra que era al revés, proporcionava 10 punts a l’exogrup i 0 a l’endogrup, i una última que proporcionava 5 punts a cada). Es va observar que els subjectes preferien perdre punts si això suposava que l’exogrup no en guanyés cap punt.

2. ESTRATÈGIES DE CANVI SOCIAL Els grups poden tenir característiques (que les direm variables socioestrucutrals) que són l’estatus social (més o menys legítim) i la permeabilitat (si es pot entrar i/o sortir fàcilment o no). Si els membres del grup que no estan satisfets amb la seva pertinença al grup i volen canviar tenen dues possibilitats: fer-ho individualment (mobilitat social), fer-ho tot el grup (estratègia de canvi social) o fer que les pròpies característiques tinguin més legitimitat (creativitat social).

Permeabilitat → Legitimitat (estatus) ↓ + Superior

+ Permeables

– Permeables

(es pot abandonar)

(tendència a romandre)

PP

– Inferior

Comunitat gitana

2

Psicologia de Grups (M4). Curs 2014 – 2015. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez

Estratègia de mobilitat social (individual) → En la columna de més permeabilitat i pot passar de superior a inferior (la motivació perquè una persona passi d’un estatus superior a un inferior seria una estratega de justícia, perquè l’individu considera que el seu grup no és just) o d’inferior a superior. Estratègia de canvi social (tot el grup adquireix noves categories d’identitat social) → Normalment els podem trobar en inferior i poc permeable, tot i que també es probable trobar-los en superior. Estratègia de creativitat social (el grup no adquireix noves categories socials, sinó que lluiten perquè aquestes tinguin més valor) → Columna de poca permeabilitat (canvien dins el grup precisament perquè és difícil deixar-lo).

Variables socio-estructurals i relacions interpersonals: L’estatus social alt té més tendència a diferenciar-se dels altres grups que no pas l’estatus social baix. Això és per mantenir la identitat social alta, diferenciar qui forma part i qui no. Els grups d’estatus alt produeix més diferenciació intergrupal, mentre que els grups d’estatus baix solen tendir al favoritisme exogrupal. L’estatus social baix discrimina menys, fan menys desvalorització exogrupal. Els d’estatus social alt tenen més identificació i, per tant, més satisfacció amb l’endogrup, mentre que en els d’estatus social baix passa el contrari, menys identificació i menys satisfacció. Si ens centrem en la mida dels grups, les majories solen discriminar menys, i només discriminen quan tenen expectatives de millorar o veuen amenaçat el seu poder (les majories solen tenir més poder). Les minories dominants i d’alt estatus són més discriminadores.

Quan barregem mida amb estatus... Minories amb estatus alt → Molta discriminació i desvalortizació exogrupal. Minories amb estatus baix → No solen discriminar.

3

Psicologia de Grups (M4). Curs 2014 – 2015. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez

Quan hi ha més d’un exogrup disminueix la competitivitat. Problemes de l’experimentació: validesa ecològica. No es tenen en compte els valors socials del context.

3. CONFLICTE INTERGRUPAL I MESURES DE REDUCCIÓ Diferenciació entre grups → Els membres tendeixen a buscar les diferències entre els dos grups i provoca la uniformitat intragrupal. Discriminació intergrupal: valoració negativa → Quan aquesta diferenciació és negativa, el valor que se li dóna a la diferència és negatiu cap als altres = discriminació exogrupal i favoritisme endogrupal. Conflicte intergrupal: condicions de competició

Condicions d’aparició del conflicte: Teoria dels jocs. Competició recursos suma cero – només un pot guanyar → Un guanya i l’altre perd. Quan la relació es planteja en termes que només un pot guanyar, llavors és quan apareix el conflicte. Teoria realista del conflicte. Competició pels recursos limitats o fites incompatibles → Clara hostilitat intergrupal, favoritisme endogrupal i augment de la cohesió intragrupal. Teoria de la identitat social. La motivació identitària i l’estratificació no són suficients, cal una amenaça en condicions de competició intergrupal → Aquest teoria diu que una motivació per aconseguir una identitat no és suficient per crear un conflicte, és necessària una amenaça a la identitat. Consideren possible canviar mitjançant l’acció col·lectiva. Desigualtats: El grup oprimit o discriminat considera que la seva posició no és justa, reivindica i, fins i tot, pot crear conflicte.

4

Psicologia de Grups (M4). Curs 2014 – 2015. Facultat Psicologia UB. Cristina Cruz Ibáñez

Mesures de reducció: Hipòtesis de contacte → Si en el contacte no hi ha activitats positives i que tinguin èxit i satisfacció als dos grups, el contacte no serveix per reduir el conflicte. Cooperació = metes supraordenades + èxit → En la mesura en que tu poses a cooperar els dos grups (que hagin de fer una tasca que no pot sortir bé si no treballen junts) i, a més a més, hi ha èxit. Els objectius de cada grup són incompatibles, és a dir, si guanya un, perd l’altre; per això, perquè hi hagi cooperació, han de fer una activitat en que tots dos guanyin. (TIS) Negociació → Estratègies de categorització: 

De-categorització = No categoritzar-se socialment, dir que s’és un únic individu. No sóc ni catalana, ni espanyola, ni independentista...



Re-categorització = Et passes a una altra categoria social. Passo de ser catalana no independentista a independentista.



Categorització múltiple i inclusiva = Quan una persona o un grup no vol admetre la pressió de tenir una categoria única. No és incompatible ser catalana i espanyola alhora.

Valors socials: perspectiva multiculturista → No cal ser d’una única cultura, sinó que es pot ser de vàries. Estratègia de reciprocitat i confiança mútua → Trobar alternatives que siguin satisfactòries per les dues parts.

Lemes d’integració de la migració: Alguns lemes que van sortir a Barcelona quan van arribar molts immigrants: 

Tolerància a la diversitat.



Si no ens entenem pel llenguatge, entenguem-nos per l’amor.



Tots som iguals, tots som diferents.

Quin és el lema que té més possibilitats de reduir el conflicte? L’últim.

5...