Teoria del nínxol ecològic PDF

Preview

Summary

Teoria del nínxol ecològic d'ecologia 3r...

Description

Teoria del nínxol ecològic: Encavalcament de nínxols Si dos competidors complets no poden coexistir com de diferents han de ser per coexistir? Les condicions ambientals són fonamentalment els factors físico-químics (climàtics, edàfics) que influeixen en el rendiment dels organismes i limita la distribució de les seves poblacions. A diferència dels recursos, les condicions ambientals no són consumides ni esgotades pels organismes, però sí poden ser modificades per la presència d’aquests. La resposta dels organismes a les condicions ambientals segueix la Llei de Tolerència (Shelford, 1913).

Llei de Tolerància: les activitats (reproducció, creixement, supervivència) d’un organisme depenen de la intensitat de les condicions ambientals. Conforme la intensitat d’una condició ambiental s’allunya del centre (=òptim) de l’interval de tolerància de l’organisme, aquest té menys possibilitats de reproduir-se i de créixer, i si ens acostem a l’extrem de l’interval, de sobreviure.

Un recurs és tot allò que pot ser consumit pels organismes contribuint al manteniment de les poblacions. Les quantitats de recursos poden ser reduïdes a causa de l’activitat dels organismes. Però consumit no significa solament menjat o incorporat a la seva biomassa, sinó tot allò que al ser usat per un individu deixa d’estar disponible per al resta dels individus. En molts casos el consum dels recursos queda limitat per alguna característica del recurs que el fa més o menys disponible en relació a alguna característica de l’organisme consumidor (p.e. mida de llavors i mida del bec), i en tal cas segueix també la Llei de Tolerància. Però pel que fa a les quantitats, el consum de recursos, especialment en plantes, segueix la Llei del Mínim (Liebig, 1845).

Llei del Mínim: “Si algun element químic falta totalment o es troba en una quantitat inferior a la necessària impedeix que les altres combinacions d’elements produeixin el seu efecte o, al menys, disminueix la seva acció nutritiva.”

Teoria del nínxol ecològic Partició de recursos: cuando los organismos compiten por recursos limitados, existen dos tipos principales de competencia: intraespecífica e interespecífica. Cuando las especies compiten por los exactos mismos recursos, típicamente una especie tiene la ventaja sobre otra, aunque solo sea un poco. La máxima de la competencia establece que los competidores completos no pueden coexistir. Las especies con la ventaja persistirán en el largo plazo. Las especies más débiles se extinguirán o pasarán a ocupar un nicho ecológico diferente. La morfología cambia según donde comen. Segregació espacial de les diferents espècies de coloms a l'arxipèlag de Nova Bretanya. Cap illa és compartida per les dues espècies. Cada illa està ocupada només per una espècie. Se suposa que és a causa de l' exclusió competitiva. Desplaçament de caràcters: canvien la seva morfologia segons on viuen. A les illes on hi ha diverses espècies de pinsans de les Galápagos convivint juntes, cada espècie s'especialitza en una determinada mida de llavors, modificant per evolució la mida del seu bec. Quan estan presents diverses espècies, l'espectre de mides de llavors que es consumeixen és més gran i hi ha espècies especialitzades en llavors petites i altres en llavors grans. Com a resultat de la competència interespecífica i de la segregació de caràcters pot produir-se una radiació adaptativa a partir d'una espècie original. El resultat és que la competència força, per evolució, l'aparició de múltiples espècies cadascuna d'elles especialitzada en recursos tròfics diferents....