Tema 3. Raonament inductiu PDF

Preview

Summary

Download Tema 3. Raonament inductiu PDF

Description

TEMA 3: PENSAMENT INDUCTIU INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS RAONAR? Raonar és un procés que consisteix en produir proposicions noves en base a informació ja existent per obtenir conclusions o formar un judici. És diferent a recordar, ja que organitzem i estructurem idees per arribar a quelcom. Raonar implica activitat mental, que deriva en el desenvolupament de conceptes. El fet d’extreure conclusions en base a idees prèvies seria reflexionar (pensar). Una de les nostres habilitats mentals més important és raonar (produir, adquirir nous coneixements).  

És essencial en la vida diària proporcionar coneixement nou. Necessària per construir creences, prendre decisions, anticipar-nos a situacions, etc.

Hi ha dos tipus de raonament: El raonament deductiu és el que hem vist fins ara, consisteix en arribar a una nova conclusió que parteix d’informació que ja disposem, que és complerta i certa. Aquest raonament deductiu arriba a una conclusió certa o falsa i parteix d’una informació complerta encara que les fonts no estiguin clares (ex: creences). Hi ha altres àmbits de la vida on la informació que disposem no es necessàriament certa, és deductiva (ex: avui fa bon dia) com l’àmbit científic de base lògic-matemàtica, les normes, la legislació, funcionament de màquines, etc. Ex: Els clients poden retornar un producte com a màxim en els 15 dies següents i recuperar els diners . Es basa en unes premisses completa i clara. El raonament inductiu parteix d’informació limitada i arriba a una conclusió probable, però no necessàriament certes. La informació és probable o plausible. Ex: Els clients que siguin molt molt pesats podran aconseguir tornar els productes i recuperar els diners. La premissa en la que es basa és més subjectiva (ser pesat) és difícil d’identificar. En centrarem en el raonament inductiu i en el Tema 4 en el deductiu. 1. EL RAONAMENT INDUCTIU: La inducció és un transit de les coses individuals als conceptes universals. 1.1. INDUCCIÓ  Bacon: Fonaments de l’empirisme  Hume (1736): la inducció és un hàbit mental (Sistema 1, estem evolutivament adaptats per generalitzar a partir d’instàncies específiques) basat en detectar les regularitats del passat (els fets, instancies es repeteixen, contingències) i en base a les quals els humans som capaços d’establir relacions causa-efecte tot i que la relació no sigui òbvia.  És una operació d’ample espectre del pensament humà (i possiblement dels animals), perquè pot servir per moltes funcions.  Opera amb la realitat i és la base de moltes funcions del pensament: formar conceptes, comprovar hipòtesis, fer judicis de causalitat, solucionar problemes per analogia, etc. INDUCCIÓ: CARACTERÍSTIQUES 1.2.  Parteix d’informació limitada i arriba a una conclusió probable.  Permet anar més enllà de la simple observació dels fets quotidians per extreure noves conclusions no incloses en la informació de partida (raonament). Puc establir una relació entre el que m’ha passat abans i les conseqüències, i tinc una operació mental nova. A partir d’aquí, ja se que succeirà cada cop que es repeteixi aquest fet. - Les conclusions inductives tenen graus de plausibilitat però no certesa absoluta - Les conclusions inductives s’infereixen a partir de fets, no per demostració (deductiva)  Identifica patrons en el passat per predir el futur (probabilitat).  Permet interactuar amb el món encara que no tinguin certeses, sense haver de fer raonaments inductius.  Opera amb la realitat i és la base de judicis. Permet obtenir els axiomes (noves creences bàsiques) en que es basa el raonament deductiu. Ens permet després fer noves operacions mentals

1.3.

CLASSIFICACIÓ INDUCTIVA:

La classificació és una operació mental que consisteix en assignar un fet (instancia perceptiva) a una categoria. És una operació bàsica i fonamental. Es basa en:  

Projectar els seus atributs (propietats que fan quelcom identificable) a una categoria més ample ja existent (identificar característiques comunes i generalitzar). Facilita tractar amb la diversitat, raonar sent més eficient, fer prediccions més fiables.

El raonament inductiu parteix d’una col·lecció particular de casos dels quals s’extreu una conclusió plausible. Aquesta conclusió té un grau d’incertesa i és provisional fins que no disposem d’una nova informació que la contradigui. Tasques que es realitzen al raonament inductiu: formar conceptes i categoritzar, induir regles i comprovar hipòtesis, atribuir relacions causals i fer analogies. 2. CONCEPTES I CATEGORIES: Gràcies a aquesta operació mentals puc establir:  

2.1.

Conceptes: Representació abstracta d’allò que tenen en comú un conjunt d’instàncies: estímuls, objectes, casos, etc. Sempre formen part d’una categoria. Categoria: El conjunt d’exemplars resultant d’aplicar la classificació, l’execució pràctica del concepte que permeten relacionar tots els tipus de bolígrafs, per exemple. La categorització és la classificació d’informació en base a conceptes. CONCEPTES: DEFINICIONS I FUNCIONS:

Els conceptes són unitats bàsiques de coneixement que resulten d’agrupar la informació sensorial rebuda en informació més simple i fàcil de processar. Es a partir d’aquí que vindran els judicis, etc. Les funcions dels conceptes són:     

Reduir la complexitat de l’entorn, podent operar simbòlicament (simplificar la realitat: infinit i variable) Utilitzar un sistema cognitiu imitat en un món il·limitat. Podem identificar nous exemples, objectes, persones i accions (reconèixer experiències iguals: la mare, parlar amb la mateixa persona, menjar una poma, etc..). Reduir la necessitat d’aprenentatge constant (bo, però costós). Ordenar i relacionar fets per fer prediccions futures. Ens permet adaptar-nos, fer prediccions i inferències.

Un tret és una característica segons les quals es pot analitzar un estímul. Són valors de dimensions genèriques que es poden analitzar amb els sentits i cada dimensió pot tenir diferents valors. Un atribut és un tret característic i essencial per formar un concepte. Els tets que no són essencials són accidentals. La selecció dels atributs per formar el concepte es denomina abstracció (captar allò essencial). Realment no sabem exactament com definir pilota i això es degut a que realment no hi ha regles tot i que creiem que si. Exercici: ¿Què és? (foto d’un bolígraf) Un bolígraf BIC. Un bolígraf BIC d’un no BIC comparteixen que són bolígrafs. Tenen d’atributs comuns que: Puc escriure, amb tinta, etc. Els atributs els traiem de manera ràpida, intuïtiva, mitjançant el sistema 1. Una taxonomia de conceptes és un sistema de categories relacionats mitjançant relacions d‘inclusió de classe que permet fer inferències (ex: esquemes). Per poder utilitzar els conceptes cal que estiguin organitzats, relacionats els uns amb els altres. Els conceptes s’organitzen segons propietats (atributs de cada concepte) i relacions (regles lògiques que els relacionen: inclusió i identitat). Tècnicament els conceptes lògics s’haurien d’organitzar mitjançant regles lògiques i els conceptes naturals es relacionen entre ells mitjançant nivells d’abstracció, complexitat. Els problemes dels conceptes està en com puc fer aquesta operació d’extraure els atributs que són allò essencial del concepte? Això es degut a que el que nosaltres observem segons les nostres experiències no són atributs, sinó que

les persones captem trets i característiques, i no totes són essencials. Per això es difícil diferenciar els trets dels atributs. 2.2.

CONCEPTES NATURALS I LÒGICS:

Les persones usem conceptes per representar-nos i entendre la realitat per pensar i prendre decisions. Podem formar i utilitzar dos tipus de conceptes: 

Els conceptes lògics són més fàcils perquè tenen atributs ben identificats i estan relacionats entre ells per regles lògiques. Hi predomina i són propis del sistema 2.

Un concepte és lògic quan és una representació que conté un conjunt d’atributs i una regla lògica. Són unívocs (no ambigus) i permeten el raonament lògic.

Els conceptes entre ells tenen relacions de classe. Aquestes relacions són les que permeten passar del concepte a la categoria. A més, en base a aquestes relacions de classe, podem establir relacions més enllà.

Com de forma no exclusiva (més aviat intuïtiva) som capaços d’entendre les relacions de pertinença, també som capaços d’entendre la seva funcionalitat. 

Els conceptes naturals estan poc definits o són probabilístics (no són lògics). Estan formats espontàniament mitjançant un mecanisme associatiu de categorització automàtic a partir de l’experiència sense reflexió, i que no té cap estructura lògica. Hi predomina i són propis del sistema 1, intuïtius. És el més present en el nostre dia a dia.

Els conceptes naturals s’utilitzen en la nostra vida quotidiana i no tenen una estructura lògica. La relació entre conceptes i categories no està clara. Es basen en un mecanisme associatiu de categorització automàtic no basat en classes lògiques (poc definits). La possessió d’atributs d’un concepte no és un a qüestió de tot o res, es tracta d’una qüestió de graus de probabilitat. Són atributs probabilístics. Els conceptes naturals són el nivell bàsic d’abstracció. Els nivells de la jerarquia de concepte es classifica en:   

Nivell supraordinat: més abstracte, menys carrega cognoscitiva, s’utilitza per generalitzar. També pot ser utilitzar pels experts en alguns casos. Nivell bàsic :Ús habitual. Equilibri entre càrrega cognoscitiva i facilitat d’ús: Economia cognoscitiva. Nivell subordinat: més específic, més carrega cognoscitiva, més difícil de processar. Cal tenir un cert grau d’expertesa per usar-lo.

Exemple: imatge d’un gos. És un gos i tots identifiquem el concepte perquè tots utilitzem el mateix nivell d’abstracció. En aquest cas, el bàsic que conté lo essencial. Esser viu (nivell baix) – animal – vertebrat – mamífer – gos - fox terrier (nivell expert) – snnopy.

Pel que fa a la representativitat dels conceptes naturals, els exemplars típics són els que tenen més trets comuns i menys trets no comuns. Ser típic no vol dir ser freqüent sinó representatiu. Allò representatiu del concepte és més fàcil de recordar que els atípics. Per tant, els exemples més típics són els més representatius. Els treballs de Rosch (1975) [Mobles; cadira. Verdures; pèsol.], mostra el grau en que un exemplar es considerat com a típic és la seva representativitat. Aquesta representativitat, és socialment consistent en un context donat. Psicològicament és més fàcil usar casos típics (futbol) que atípics (escacs). Els conceptes típics són probabilístics però un gos típic de la ciutat pot ser diferent a un gos típic d’un poble o granja. Per altra banda, mentre que els conceptes lògics es defineixen per una llista d’atributs necessaris i suficients, el concepte natural ho fa per una estructura de semblança familiar i probabilística. Wittgenstein realitza treballs sobre la semblança familiar on demostra l’estructura probabilística dels conceptes naturals, que no hi ha un atribut suficient i necessari. Els conceptes estan construïts gràcies a les semblances que tenen entre ells els exemples. Per tant, les diferents pilotes formen part del concepte pilota perquè comparteixen certa similitud: utilitat, forma, etc. La tasca de Reed (1972) parla sobre la identificació d’exemplars, concretament sobre la validesa dels trets i prototips ideals. Busquem nous trets que siguin vàlids i característics o ve ho comparem amb un exemple típic que opera com ideal o prototip. Categoritzar: identificant exemplars. El criteri per a identificar si un exemplar concret pertany a una categoria natural és la similitud entre l’exemplar i la representació (%). La no identitat (ser o no ser). Com s’identifica un nou exemplar? Formant un model ideal. Recordant una col·lecció d’exemplars per a cada categoria en cada context -

El millor exemplar concret de la categoria (Rosch) Els trets típics de la categoria un exemplar ideal que no necessàriament existeix (Reed)

El criteri per identificar si un exemplar concret pertany a una categoria natural és la semblança entre l’exemplar i la representació. Hi ha diferents hipòtesis sobre la natura de la representació conceptual: els prototips, els trets vàlids i les col·leccions d’exemplars. Diferents hipòtesis envers com es valora la similitud: 





Atributs representatius (trets vàlids): Identifica un exemplar nou, aprenent quins són els trets més probables. Podem identificar nous exemplars de diferents formes: Per exemple, si volem identificar un exemplar d’un cotxe Mercedes-Benz, tindrem en compte el seu color prototip (el gris), que porti la seva insígnia (l’estrella), una línia concreta... Són trets que ens permeten assignar un nou exemplar a la categoria, per tant parlem de trets vàlids. Quan parlem d’assignar un nou exemplar a la categoria, parlem d’una atribució probabilística, de versemblança (Ex: en el cas del cotxe, atribuint-li tots aquests trets direm que aquest cotxe PROBABLEMENT sigui un Mercedes-Benz). Exemplars prototípics: El millor exemple concret de la categoria i els trets típics de la categoria d’un exemplar ideal que no necessàriament existeix. Identifiquem els nous exemplars formant un model ideal, el millor exemplar concret de la categoria (Rosch) i els trets típics de la categoria exemplar ideal que no necessàriament existeix (Reed). Per a identificar nous exemplars en conceptes generals podem seguir varies estratègies: Fixar-nos en un aspecte concret i decidir si els fiquem en la categoria, representació ideal, decidir ficar-lo perquè es sembli a un dels membres. Col·leccions d’exemplars: Recordar una llista d’exemples par a cada categoria en cada context (ex: categoria d’aus i tenir-ne memoritzats diferents). El problema que tenen es que poden ser molt dependents del context.

Possiblement podem usar qualsevol de les tres estratègies, en funció de la informació de la qual disposem.

RESUM CONCEPTES NATURALS I LÒGICS: CONCEPTES NATRUALS

CONCEPTES LÒGICS

També es diuen probabilístics També es diuen ben definits, clàssics Basat en conjunts de trets, sense que hi hagi un atribut Basats en atributs i regles lògiques necessari. Són difosos i poden ser ambigus Són unívocs Associatius Adquisició per comprovació d’hipòtesis o raonament Permeten fer prediccions i categoritzacions Permeten la deducció 3B: INDUCCIÓ DE REGLES I COMPROVACIÓ D’HIPÒTESIS: 1. INTRODUCCIÓ: GENERALITZACIÓ INDUCTIVA: mitjançant la observació pròpia de la vida fem una operació mental que consisteix en inferir i em permet establir una diferencia o relació. Em permetrà extrapolar i inferir que ens podrà ser útil en situacions no viscudes. Descobrir les regularitats al nostre entorn. Una operació mental simple, freqüent i quotidiana. La inducció de regles i comprovació d’hipòtesis, ens permeten generar una relació que va més enllà d’un simple fet. Per exemple:   

2-4-6 segueix una regla que no coneixem (tenen algun tipus de relació). Digues tres sèries de tres números que continuïn la seqüència, per exemple, 8-10-12. Saps quina és la regla? Anirem dient diferents normes que poden seguir aquestes xifres, i anirem refutant i canviant la nostra idea proposant noves regles fins conèixer que la regla es “Qualsevol sèrie de 3 números que sigui ascendent”.

2. COMPROVACIÓ D’HIPÒTESIS: Qualsevol simple observació d’un fet o conducta, és objecte d’inferència. Les persones, tenim una increïble capacitat per detectar relacions entre fets i busquem obtenir l’explicació de molts fenòmens. A vegades, amb un únic intent puc detectar relacions. Una manera de verificar les regles és generar hipòtesis alternatives i comprovar-les, és el que es coneix com a raonament hipotètic o científic. És un procés en el que: 1) Volem obtenir l’explicació d’un fenomen 2) Establim una hipòtesi provisional 3) Verifiquem si la hipòtesi és certa Verifiquem les regles generant hipòtesis, i quan aquestes són refutades modifiquem la nostra idea i generem hipòtesis alternatives. Fem un intent de comprovació, no esperem a veure si hi ha una altre cosa, sinó que ens deixem guiar per un biaix confirmatori. A més, quan em refuten la primera idea de regla que he tingut, al principi no hi ha alternativa perquè no m’ha donat temps a construir la regla, i fins que no apareix l’error no sorgeixen noves relacions. Ens costa creure que les coses tenen més d’una causa. Per tant, és necessari falsejar la hipòtesi per verificar-la. També hem vist que ràpidament som capaços d’operar en terminis hipotètics, tenim aquesta habilitat d’anar comprovant les hipòtesis que anem generant. Ens costa molt generar contrahipòtesis perquè tendim només a realitzar hipòtesis. El Raonament hipotètic o científic és aquell que comprova hipòtesis alternatives generades. És un procés que es basa en la elaboració de teories o hipòtesis on la conclusió és implícita en les premisses. Aquest procés de generació i comprovació de hipòtesis, no és exclusiu dels humans. Les regles lògiques s’aprenen per associació? Aquesta pregunta parteix dels treballs de Kendler & Kendler sobre els efectes del sobreaprenentatge i la inversió. Els experiments amb petites variacions es fan molt similars en animals i humans de diferents edats

Tot allò que és sobreaprès permet establir algun tipus de aprenentatge de la regla implícita. L’experiment consistia en trobar una regla respecte unes figures. Eren capaços d’aprendre quina era la regla subjacent amb una simple tasca de discriminació. L’experiment es va duu a terme ensenyant objectes grans i petits i s’havia de senyalar l’objecte gran. 



En la primera tasca, s’identificava i aprenia la regla en 5 assaigs (triar l’objecte més gran). Més endavant quan l’experimentador canviava la regla, s’havien de seleccionar els objectes petits. En aquest cas també ho identificaven ràpidament. Després, es canviava la regla de manera extradimensional (no invertit) on s’havia de senyalar tenint en compte el color, i es va observar que la gent aprèn el canvi extradimensional també ràpidament.

Això pot passar per dues raons: per sobre aprenentatge com esta sobre apresa la regla es fàcil operar amb ella; o be per que e subjecte por fer una operació simbòlica. Les conclusions d’aquests treballs van ser: 

  

Un canvi invertit (intradimensional) és mes fàcil d’aprendre que el no invertit per adults, adolescents i nens majors de 5 anys (pels més petits i rates de laboratori és mes fàcil el no invertit o extradimensional). Per tant, les operacions que consisteixen en “és aquesta o és l’altre” s’adquireixen molt aviat. El domini del llenguatge és el que permet major grau d’abstracció i explica aquest resultat. El sobreaprenentatge afavoreix captar el canvi. Mackintosh (1983) diu que allò que s’aprèn no és quin és l’estímul correcte, sinó quina és la dimensió rellevant.

Per tant, observem que l’operació de comprovació d’hipòtesis no és un procés continu, d’acumulació d’evidències sistemàtic on comprovem totes les opcions, sinó que és un procés discontinu. Possiblement amb un únic error ja canvio la hipòtesis i la descartem, i no és necessari una acumulació gradual d’errors. Per operar de manera positiva (eficient) amb la comprovació d’hipòtesis, són necessaris els errors per poder avançar (falsació d’hipòtesis). Contrastar un error afavoreix el canvi d’hipòtesi.

Som capaços de generar hipòtesis que anem posant a prova en cadascun dels fets que ens trobem, mentre la hipòtesis sigui eficient la mantenim i quan apareix un error la canviem. Com ho fem? 3. APRENENTATGE DISCONTINU DE REGLES: ESTRATÈGIES ANALITIQUES

L’estudi experimental del pensament de Bruner, Goodnow i Austin al 1956, “La tasca de descobriment de conceptes” A study of Thinking: Van dissenyar una tasca experimental sobre què fa la gent quan s’enfronten a ...... La tasca tenia 81 estímuls caracteritzats per 4 atributs: forma, color, marc i figures, combinats en series de fins a 3. Cada una d’aquestes targetes representa un concepte lògic.