Tema 4 - Apuntes 1 PDF

Preview

Summary

sss...

Description

Tema 4.- Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral. L’ètica platònica és "Eudemonista", està enfocada a l’èxit del suprem bé de l’home, en la possessió del qual consisteix la verdadera felicitat. El bé suprem de l’home és el desenvolupament autèntic de la seva personalitat com ser racional i moral, el recte cultiu de la seva ànima, el benestar general i harmoniós de la seva vida. Segons Plató, la vida de l’home no pot ser una vida fundada sobre el plaer( segons pPato açò seria una vida de animal, no de home).. D’altra banda, tmp pot ser una vida de pura intel·ligència( seria vida divina, no de home). Per tant, ja que l’home no és sols esperit ni sols cos, ha de ser una "vida mixta" de plaer i intel·ligència. L’important és determinar la justa proporció en què han de combinar-se els gaudis intel·lectuals amb els corporals per tal d’assolir el bé i, amb ell, la felicitat. Doncs bé, la felicitat només és assequible en aquest món mitjançant una vida bona que exigeix: i 2n) el (adquisició de les virtuts): l) Adquisició de la Saviesa (desenvolupament intel•lectual): Mitjançant el cultiu de la Filosofia l’home aconsegueix uncert coneixement de les Idees (Bellesa, Justícia i Bé, i especialment d'aquesta última): és a dir, el secret de la vida bona o virtuosa consisteix en el coneixement del Bé Suprem. Diu més Plató, seguint Sòcrates, que qui coneix el bé mai pot fer el mal: "ningú obra mal a posta". El que vol dir Plató en aquesta sentència és que ningú fa el mal per fer-lo; potser busque el bé i s’haja equivocat, o que en aqueix mal que fa es busque un cert bé. El mal, pròpiament procedeix de la ignorància. Per tant, la virtut més important també en l’ordre ètic és la saviesa (Virtut = Coneixement). És el "Intel·lectualisme Moral". 2) Adquisició de les Virtuts (desenvolupament moral): Ara bé, si la virtut és un saber, i un saber d’idees, serànecessari deixar l’ànima en condicions de contemplar-les. Per a això és imprescindible l’ascensió o Purificació: l’home virtuós és el que purifica la seva ànima de totes les passions i educa al cos i, d’aquesta manera, va preparant progressivament l’ànima per al retorn a l’estat feliç primitiu de contemplació de les realitats eternes en el Món de les idees. Per tant, l’objectiu primer i absolut de l'Ètica platònica és la Virtut, que no és sinó el mitjà o instrument per a realitzar el bé a través de la Saviesa i de l’accessió (purificació). El vertaderament important, doncs, és la consecució de la virtut mitjançant el desenvolupament intel·lectual i la purificació. Però, què és la virtut?. És un hàbit operatiu bo pel qual les tendències naturals de l’home s’orienten al bé. És a dir, la virtut ho és sempre d’una tendència Plató assigna a cada tendència o part de l’ànima una virtut particular: 1r) Prudència (o Saviesa): És la virtut de l’Ànima Racional, i gràcies a ella l’home actua amb raó o coneixement de causa en els seus actes; o siga, el coneixement del que és vertaderament bo per a l’home i dels mitjans per a aconseguirho. 2n) Fortalesa (o Valentia): És la virtut de l'Ànima Irascible, i que té per objecte estimular l’home per a vèncer les dificultats, i lluitar per aconseguir el que la raó dicta com bo i just. 3r) Temprança (o Moderació): És la virtut de l'Ànima Concupiscible, per la qual l’home modera les seves ganes carnals o sensuals.

Finalment, en Plató és importantíssima també la virtut de la justícia. No es tracta d’una virtut particular d’alguna tendència natural o part de l’ànima, sinó, més bé, de l’harmonia resultant de l’equilibri perfecte entre les distintes parts de l’ànima: l’home virtuós és, per a Plató, aquell que és capaç de controlar i equilibrar la part racional de l’ànima (Raó) amb la irascible (caràcter) i la concupiscible (apetit) del seu organisme, donant a cada una el que li correspon i en el moment oportú.

("Justícia"= donar a cadascú el que és seu"). La Justícia, com a virtut personal, garanteix la unitat i eficàcia de l’individu, i per a això necessita les restants virtuts: un home no pot ser just si no té Prudència, Fortalesa i Temprança. Convé assenyalar que, en Plató, la justícia no és només una virtut personal, sinó que a més posseeix una dimensió social, sense la qual no hi ha la vertadera justícia....