Tema 8 PDF

Preview

Summary

07-01-15 Tema 8. El món urbà i el comerç (s-XIII) 1.- Introducció El comerç i les ciutats han existit sempre, però ara parlem de ciutats i comerç perquè una de les característiques del s-XIII reneix la importància de les ciutats i del concepte urbà, és conseqüència dels canvis que promou la feudalit...

Description

07-01-15

Tema 8. El món urbà i el comerç (s.XI-XIII) 1.- Introducció El comerç i les ciutats han existit sempre, però ara parlem de ciutats i comerç perquè una de les característiques del s.XI-XIII reneix la importància de les ciutats i del concepte urbà, és conseqüència dels canvis que promou la feudalització, i les ciutats s’adapten a aquest nou món que els hi ha obert el feudalisme. Comencem a veure com el creixement que s’està produint al camp i permet un creixement no agrícola, quan es genera un excedent en la producció agrària trobem aquesta concepte urbà. Entrem en unes de les qüestions més polèmiques de la historia medieval, perquè hi ha historiadors que consideren que les ciutats conviuen en un món feudal però no formen part de l’organització econòmica, política, jurídica i social d’aquest món feudal, presenten com una dicotomia, com si una cosa fossin uns i una cosa fossin uns altres. La discussió forta és si el feudalisme afecta a l’economia ciutadana o només a l’economia agrària (a la producció clarament rural), la controvèrsia depèn del que entenem com a feudalisme i de la visió que tinguem d’aquest sistema. Michelle Postan defensa la teoria de que les ciutats medievals queden al marge del feudalisme, diu que “les ciutats medievals son unes illes enmig d’un món feudal”, són illes no feudals, cadascuna va per la seva banda. La qüestió és si les illes (ciutats medievals) i el mar (feudalisme) formen part d’un mateix. Es considera que és un sistema que afecta a l’economia agrària i que la ciutadania queda al marge. Brodel deia que les ciutats eren acceleradors del temps, generen el canvi més ràpid, s’utilitza per justificar que el camp s’ha quedat ancorat en un passat i les ciutats han continuat amb un ritme molt més gran. Vol dir que en el camp continua haver un món feudal i en canvi en les ciutats un pre-capitalisme, ens marquen de nou una dicotomia, no només son dos fets al marge sinó que evolucionen de forma diferent i amb ritmes diferents. El canvi feudal accepta a les ciutats. El canvi feudal el que fa és establir nivells entre les relacions amb el poder suprem i els vassalls, en aquest sentit aquest canvi feudal els hi afecta a les ciutats, implica que la ciutat deixa de ser el centre polític del territori, el que fa el feudalisme és buidar la ciutat d’aquest sentit polític,

perquè ho privatitza tot, deixa de ser-ho perquè s’esmicola tot en centres polítics més petits. Els marxistes contesten que la producció, que és el que caracteritza el feudalisme, tant a les ciutats com al camp té elements clarament iguals, comuns, la producció a tots dos llocs és de caràcter familiar, petita (mà d’obra familiar i prou), és poc especialitzada, tot això perquè el comerç continua sent petit, perquè el comerç és a petita escala (als pobles del costat). A més a més diuen que una de les característiques del món feudal, que és la recerca de l’ autosubsistencia com a ideal, això vol dir que el que veiem és que molts pagesos segueixen auto produintse alguns dels elements necessaris, a més a més el poder polític i econòmic el tenen els senyors feudals. A les ciutats hi ha banquers, senyories, etc... que comencen a funcionar com a senyors feudals, per tant el feudalisme engloba el camp i la ciutat. Quan el feudalisme s’assenta de tot a la terra, a les produccions, la ciutat ofereix una nova possibilitat d’obtenir més rentes (els senyors feudals sempre volen més), l’aparició el creixement de les ciutats garantien a les senyories feudals obtenir més rendes i diversificar aquestes rendes i producció de productes a consumir. El feudalisme és expansiu i es nodreix del creixement de les ciutats que donen més oportunitats. Poden cobrar drets de pas, impostos etc... Es considera que les ciutats s’integren dins del sistema feudal, formaven part del sistema feudal, mai les ciutats van lluitar per abolir el feudalisme.

2.- Expansió urbana a l’època medieval A l’alta edat mitjana es produeix un creixement agrícola, des d’època carolíngia és posen més terres en conreu, fa que hi hagi més producció, es treballen noves extensions de terra per tot el continent Europeu, això genera un creixement de la població, tot plegat genera que necessitem nous llocs d’hàbitat, sobretot perquè assistim a un important creixement demogràfic que detectem des del s.XI, és una qüestió definitiva, cal que apareguin nous llocs d’hàbitat en els que s’instal·len. Al s.X a Europa occidental hi havia uns 22M de persones que a principis del s.XIV havien crescut fins als 55M de persones. Hi ha un excedent humà suficient com per destinar-lo a altres qüestions, no només pel comerç, si hi ha excedent al camp ha de ser comprat, de manera que també des del camp cal que tinguem present que hi havia unes ciutats que comencen a adquirir aquests excedents del camp, a partir del s.XI augmenten les ciutats arreu d’Europa tant en nombre de ciutats com en nombre d’habitants (més ciutats i més població), son qüestions que no tenen perquè anar aparellades però que en aquest cas hi van, ciutats que ja existien, bàsicament d’origen romà, amb una gran trajectòria però que havien deixat de serho, es generen barris nous (burgs, llocs d’assentaments provisionals), es creen nous nuclis urbans, alguns dels quals son creats expressament per les senyories feudals. Entre els s.XI-XII-XIII les ciutats es transformen, deixen de ser centres

polítics (abans del feudalisme) per passar a ser centres econòmics, d’una transformació política a una econòmica, això és fruit de la revolució comercial. En aquestes s.XI-XIII creixen ciutats arreus, apareixen les ciutats per diferents iniciatives, podem agrupar les ciutats en tres grans grups en funció de les iniciatives: 1. Ciutats que ja existien, majoritàriament romanes que s’havien mantingut

tot i que havien perdut la vida urbana, conservaven la forma, eren habitats agrupats en els quals les persones funcionaven econòmicament de forma independent, des del punt de vista feudal no eren ni ciutats, bona part dels habitants d’aquestes ciutats eren pagesos, treballaven les terres, trobem terres de conreu dins de les muralles, son ciutats que realment són agrupacions de persones. En algunes d’aquestes ciutats si que s’havien instal·lat el poder havien agafat el caire de capital (podien semblar), com per exemple París, Lió, Tarragona, Barcelona, Pamplona, Lleó. 2. Ciutats creades, iniciativa privada, volguda, pensada, plantejada, creades

per autoritats, normalment senyorials, creades per algun poder, tant laic com eclesiàstic. L’autoritat ofereix terres, cartes de franquesa, béns i es comença a generar una ciutat, solen ser ciutats amb l’objectiu de crear vida i riqueses i per contribuir a la defensa. Son els furs, son les ciutats que s’anomenen Vilafranca, Vilanova, que ens indiquen l’iniciativa privada de la seva fundació. 3. Ciutats que es creen de manera espontània, es difonen amb claredat al

XI, no hi ha ni un assentament anterior, que no hi ha un poder que estimuli la creació sinó que es crea de forma espontanis, un grup de persones comerciants consideren necessari que per establir una relació entre dos punts necessiten un intermediari a mig camí, sorgeixen per necessitat econòmica, formen un assentament temporal que acaba esdevenint un assentament definitiu, en aquets moment entra el senyor feudal i comença a crear les muralles, defineix el seu espai, aquestes ciutats van lligades a algun element, una font, un camí, un monestir etc... per tenir alguna referència. Tres motius per l’aparició de les ciutats: 1. Motius religiosos, motius no buscats, al costat d’una església, al voltant

d’un camí de pelegrinatge, al voltant d’aquests llocs es va creant la ciutat, la gent hi va pel símbol religiós. 2. Motius polítics/estratègics, necessito controlar un territori, son

ciutats fortaleses, p.ex. Àbila, Carcassona. Al s.XII comencen a aparèixer les bastides (cutats ordenades)

3. Motius econòmics, son centres d’intercanvi, centres de fires, de

mercats, de nuclis de treballa artesanals, ports (fluvials i marítims), tota la població de les rodalies pageses se’n van a viure allà. Tot això gracies al creixement de l’agricultura, que permet el creixement urbà, un cop a aparegut la ciutat creixen molt ràpidament, es consoliden nuclis urbans destinats a l’industria, al comerç, a l’artesania etc... Henry Pirenne, deia que el creixement de les ciutats està vinculada al creixement del comerç, es fixa sobretot en les ciutats i en com el comerç ajuda que aquestes ciutats creixin, creia que les ciutats medievals vivien del comerç, de la producció artesana, que les ciutats estaven protegides per una muralla, tenien unes normes, una jurisdicció diferents, el que deia era que els habitants de les ciutats eren uns privilegiats, els habitants de la ciutat té drets, té tot allò que a causa del feudalisme no té el pagès, sens dubte seguim a Pirenne, en el context del s.XII-XIII trobem que les ciutats es consoliden com a centres d’atracció de població rural, criden o provoquen que hi arribin ciutadans a viure, generen que hi hagi població que hi va, donen sortida a un accés poblacional. Per altre banda els mercats urbans comencen a ser centres d’atracció per els excedents que generen els pagesos, els poden comercialitzar en un altre llocs, es converteixen en lloc d’arribada i d’intercanvi, fa que les rendes de la terra augmentin, es relaciona des de la base l’economia rural amb l’urbana, això implica que si tu t’especialitzes en una cosa el camp genera allò que necessites. Les senyories deixen de buscar l’autarquia, deixen de produir tot el que necessiten, deixen de produir productes manufacturats com no manufacturats, perquè les ciutats els hi ofereixen unes ciutats on consumir i on vendre. En algunes regions de frontera algunes ciutats es converteixen en eixos d’estructuració del territori, en el fons el que estan dient és la ciutat com a organització territorial, juguen el paper que jugaven els castells. Hi ha nuclis de poblament rural que depenen de les ciutats. Les ciutats medievals son policèntriques, que tenen més d’un centre, son ciutats amb diversos nuclis i totalment jerarquitzada per diversos elements, per l’autoritat, pel comerç, per la producció, pel saber, per la cultura etc... Quan els habitants augmenten de nombre i quan s’estabilitzen comencen a reclamar representativitat i comencen a organitzar-se en comunes medievals, que tenen un origen purament econòmic o religiós. Son una mena d’organitzacions que les tenim documentades des d’època carolíngia, son conjuracions, jures per entrar-hi. Què és una comuna en època medieval? És una conjuració de persones que es fonamenta en base territorial, son tots els habitants d’un lloc que es conjuren (es relacionen i es comprometen entre ells), per uns interessos comuns. És l’associació jurada dels habitants de la ciutat, que no està lligada a cap autoritat o poder

superior. Sorgeix perquè de manera espontània els habitants comencen a organitzar-se per demanar drets, més representació etc... persones compromeses amb uns objectius comuns, defensa contra els senyories feudals, s’organitzen per combatre, contenir la pressió de les senyories feudals. S’ha descrit com el primer govern pròpiament municipal. Aquest element s’estén per Europa al llarg del s.XIXII, suposa l’oposició a les ciutats al poder arbitrari al senyor de la ciutat. Demanen límits als senyors feudals, ja que tenien els mateixos drets que els pagesos. El que representa el moviment comunals és un moviment de la ciutat contra el senyor, fins i tot revolta contra el senyor originari, aquest moviment és liderat per aquell nou grup social que ha aparegut a Europa, la burgesia enriquida econòmicament i sense cap mena de drets, és un moviment protagonitzat per un grup econòmic que demana drets polítics, que conjuntament amb els habitants es revolta contra la rapinya nobiliària com contra el dret del ban, el que pretenen dir és ni rapinya ni dret del ban, volen una nova redistribució del poder o negociació, negociar amb els senyors i comprar parcel·les de llibertat, de poder, el que estan buscant és el seu propi espai de poder per sobre, al marge de l’espai de poder dels senyors feudals, el que diuen és si els mecanisme econòmic som nosaltres volem decidir sobre el poder legislatiu, executiu, defensa, hisenda, mercats, aigües, mines, salines, monedes etc... demanen instal·lar-se millor en el món feudal. 12/01/15 Comencen a demanar més atribucions, el moviment comunal és un moviment dels habitants de la ciutat que s’han conjurat per protegir-se de pressions externes, per relacionar-se amb els altres, comencen a demanar més parcel·les on pogué exercir el seu poder o tot allò que consideren que sigui necessari, busquen al seu espai per sobra, al marge, al costat del senyor feudal que havia estat manant fins llavors. Volien tenir certa decisió en qüestions d’exèrcit, de defensa, de moneda etc... poder legislatiu, poder executiu, decidir quines lleis i com les aplico, necessito tenir capacitat de decisió. En hisenda, és fonamental sobretot un cop el comerç creix. Drets sobre mercat, sobre salines etc... el que volen es tenint capacitat de decisió en tots aquells elements necessaris pel bon funcionament econòmic de la ciutat, des del punt de vista dels artesans com comerciants. En bona part de les ciutats europees el moviment comunal, pren el caire d’aixecaments insurreccionals, el que fan és organitzar-se per plantejar i exigir les seves demandes i ho fan aprofitant les conjuntures, fonamentalment el que aprofiten son els moments de debilitat conjuntural de les senyories (p.ex. quan l’emperador i l’església es barallen per controlar el món, els moviments comunals italians comencen a aconseguir drets). Aquests moviment sempre va ser un moviment emancipador, buscava l’emancipació i la llibertat (quina llibertat tenim i quina no tenim, demanaven llibertats per les ciutats), demanaven llibertat per les gents de les ciutats, per la resta de societat no, de fet només per la seva comuna, per els que formaven part d’aquest moviment comunal, per això mai van voler erradicar la societat feudal, no val voler canviar aquesta jerarquització social, que els deixava

de fet al marge, no volien transformar el sistema feudal el que volien era que el sistema l’afavoreixi, volien inserir-se en aquest sistema, per tant el que volen és sentir-se integrats plenament en la societat feudal, el que estan buscant és un espai, perquè no el tenen reconegut, el que estan buscant és sentir-se més còmodes, el que pretenien era substituir la senyorial individual a les ciutats per una senyoria col·lectiva que no està formada per senyors feudals sinó per l’oligarquia de les ciutats, per aquells que destaquen a nivell econòmic, una senyoria dels grups, dels estaments, de les famílies més potents des del punt de vista econòmic, vol subvertir qui té el poder, no el poder. A partir del s.XIII gairebé totes les ciutats viuran conflictes diferents a aquests, artesans contra els propietaris dels tallers, els que no tenen representació política contra els que si la tenen, seran moviments que també pretendran treure el millor fruit de la situació, no volen acabar tampoc amb la societat medieval. El moviment comunals dels s.XI-XII té unes característiques arreu d’Europa, és un fenomen que comença al nord d’Itàlia, en altres llocs. Característiques: 1. El moviment comunal nega la jerarquització de la societat medieval, el

nega perquè no tenen el seu espai, els burgesos no entren, es queixen perquè no hi son inclosos, 2. Moviment en els inicis igualitari, tot i que la societat medieval mai ha

sigut igualitari, però un cop la senyoria va monopolitzar aquesta dependència va desaparèixer, que aquell patriciat urbà pogués situar-se per sobre dels seus ciutadans, una vegada és situa per dalt s’acaba. 3. Volia abolir els aspectes més odiosos, més abusius del feudalisme,

volia acabar amb el senyor pot demanar i pot demanar el que vulgui, demanen que desaparegui dins de les ciutats, a altres llocs els hi dona igual, subvertir el feudalisme dins de les seves muralles. R Realment aquest moviment en lloc pretenia l’alliberament de la població, només l’alliberament dels habitants de la ciutat i dels que tenien més potencial econòmic, no podem parlar de revolució, ja que lluiten pels seus propis interessos. La major part d’aquesta moviments comunals es van resoldre per la via del compromís, la major part dels moviments es van acabar gracies a pactes que s’establien entre els líders del moviment i el senyor del lloc, entre la senyoria individual i la col·lectiva, de fet moltes es van aconseguir via compra, en el món feudal tot es compra, tot es ven, tot es negocia, tot es pacte. Alguns casos el moviment comunal va acabar suposant que s’aliessin els senyors nou amb els antics, fonamentalment estableixen aliances entre el patriciat urbà i la noblesa anterior, és una oligarquia radicalment diferent, és per potencial econòmic, el que t’equipara políticament és la teva capacitat econòmica, es van aliar amb els

senyors que van anar a les ciutats un cop les ciutats creixien, i la major part dels senyors feudals se’n van a les ciutats. La burgesia i l’aristocràcia de la ciutat van acabar compartint poder, interessos econòmics i socials, Les ciutats obtenen molts privilegis, creixen econòmicament i a partir d’aquest moment canvi un altre element de forma individual com col·lectiva, comencen a comprar propietats al camp, terres, ho comencen a fer burgesos individualment, son habitants de les ciutats com a inversió, a més a més hi ha ciutats com a ciutats que compren terres per tal d’assegurar-se l’avituallament de la ciutat, han de garantir l’alimentació de la seva població, la possessió rural és la que ennobleix, no els diners. El que abarca la riquesa o no riquesa en el món medieval és la terra. El moviment comunal en general triomfa, en general arreu, en diferents moments, a Catalunya triomfa, al sud de França triomfa, al nord no, aquesta autonomia no va ser igual a tot arreu, en els nivells més baixos les burgesos van aconseguir garanties sobre la llibertat com a persones, van obtenir certes garanties de llibertat i d’independència de les seves activitats econòmiques (cas de les ciutats angleses i franceses), en el nivell màxim (Itàlia, Suïssa, Alemanya etc...) tenen com a resultat d’independència gairebé completes de les ciutats, algunes van començar a dominar de totes les maneres possibles el territori que les envoltava. Es podien aliar fundant lligues, amb l’objectiu d’ajudar a defensar-se de la pressió dels prínceps o dels senyors feudals 3.

3.1.- Privilegis i cartes de franquesa L’element decisiu per a la constitució d’una ciutat son les cartes de franquesa, son cartes, privilegis que atorga un senyor feudal o el rei. Tant els privilegis com les cartes de franquesa es presenten com una concessió voluntària d’una autoritat, sempre son resultat d’un acord, d’una negociació prèvia. Dos tipus de cartes: 1. Privilegis de comuna, a Catalunya normalment es deien privilegis, a

Castella fueros, és el reconeixement per part del senyor feudal o anterior del lloc de la legalitat de l’associació dels habitants de la ciutat, en primer llocs és un reconeixement, només pel fet de tenir-ne mostra que la teva capacitat és superior, es reconeix l’estat jurídic dels habitants. El contingut d’aquests privilegis és molt semblant, la major part dels privilegis catalans son iguals, entre tots son molt semblants, formen part de la mateixa realitat. Pots tenir més d’un privilegi. En el privilegi fundacional el que fa el senyor és confirmar els costums locals, com hi ha costums locals ja hi havia una organització, es confirma que ja s’han fundat. Disposicions del dret civil, del dret penal. Normalment els

privilegis el que fan es constituir políticament el municipi, reconeix que aquella comunitat es podrà organitzar políticament. 2. Cartes de franquesa, també cartas de fuero, son les que concedien

garanties a tots els habitants d’una ciutat, o als habitants d’un lloc, es a dir els privilegis solen concedir a una comunitat, a tothom com a col·lectiu i les cartes a les persones. Concedeixen al habitants i als populatores (els que hi viuen allà), la carta de fr...