Evolució del bàndol republicà a la guerra civil PDF

Preview

Summary

Resum evolució del bàndol republicà a la guerra civil...

Description

TEMA: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 5.2. Evolució de la zona republicana (Resum) A) Evolució política: 1. Context revolucionari: Existeix un doble poder: legal ( govern, Generalitat) i poder popular revolucionari en mans dels sindicats armats ( principalment anarquistes). A Catalunya ( a proposta de Companys a la CNT ) es crea un Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) que s’ocupa de l’ordre públic, la indústria,. S’efectuen col·lectivitzacions i n’hi ha un procés de violència revolucionària (repressió, assassinats, gran anticleriacalisme) i més quan l’exèrcit republicà s’havia llicenciat. Des de agost del 36 l’avanç nacional qüestiona la capacitat militar de les milícies. 2. Govern de concentració nacional: es presidit per Largo Caballero (PSOE) amb ministres republicans, nacionalistes, del PC i després s’incorporen 3 ministres de la CNT. Es pretenia crear una aliança de forces republicanes, reorganitzat l’estat, militaritzar les milícies i guanyar la guerra. Es trasllada el govern a València. A Catalunya Tarradellas presideix un govern de coalició entre partits, es dissolt el CCMA i els comitès són substituïts per ajuntaments. Es crea una Junta de Seguretat per evitar la violència i es procedeix a militaritzar la milícia. 3. Tensions republicanes. Ja existia la tensió ideològica entre la CNT-POUM ( volien fer abans la revolució per aconseguir la guerra ) i el sector del PSUC-ERC-UGT (volien guanyar la guerra i després fer les reformes oportunes). La tensió havia augmentat per l’assassinat de Roldan Cortada ( PSUC) i esclata amb els fets de maig del 37: es demana a la CNT que ha de desallotjar l’edifici de la Telefònica , davant la negativa s’inicia l’enfrontament armat que acaba amb més de 500 morts i 1000 ferits El govern envia 5000 guàrdies d’assalt per solucionar el conflicte i comportà varies conseqüències polítiques: suspensió de les competències d’ordre públic a la Generalitat, més importància del PC/PSUC, declivi de la CNT i dissolució del POUM ( A. Nin es assassinat pels serveis secrets de Stalin); Azaña va destituir Largo Caballero i encarrega govern a J. Negrín que canvia l’orientació política. 4. Govern de Negrín - centra l’atenció en la guerra i l’ajuda soviètica (importància del PC) - es frenen les col·lectivitzacions, - l’exèrcit popular substituí les milícies al front d’Aragó ( encara sota comandament del POUM i CNT), - es busca la centralització política per donar la imatge d’una Espanya republicana sense fisures polítiques i forçar el seu reconeixement mundial com a poder legítim. Es per això que el govern es trasllada a Barcelona i assumeix competències de la Generalitat ( presidida per Companys amb una aliança ERC/PSUC): l’ordre públic, proveïment, comerç exterior, la indústria de guerra. Després de la derrota de Terol i ruptura del front català Negrín proposa pau (13 punts basats en el cessament de la lluita armada i manteniment de la República) que no és acceptat per Franco. El pacte de Munic i l’avanç nacional obliguen a reduir els punts a 3. Però el febrer del 39 Anglaterra i França reconeixen el govern de Franco i dimiteix Azaña.

5. Cop del coronel Casado: cop d’estat i constitució de Juntes de Defensa per aconseguir una “pau honrosa” ( es creia que la influència comunista impossibilitaria un pacte amb Franco) però Franco només acceptava la rendició incondicional. Abril del 39 els nacionals dominen tot el territori i comença l’exili i repressió. B) Actuació republicana (economia , societat, cultura). - Economia: col·lectivitzacions davant l’absència d’empreses i serveis públics ( Decret de col·lectivitzacions: la Generalitat legalitza les col·lectivitzacions fetes)o les empreses són controlades per comités. Al camp català les col·lectivitzacions tenen menys importància que a València o Aragó perquè predomina la petita i mitjana propietat i per la influència de la Unió de Rabassaires. En general va continuar la producció però les condicions de vida van empitjorar i no es va garantir el proveiment de la població ni el control de preus ( afavoreix l’estraperlo). Les dificultats materials van augmentar sense electricitat, sense combustibles i amb racionament ( píndoles del Dr. Negrín) ( veure fotocòpia “Viure en guerra”) - Democratització social: . més participació social ( construcció de refugis antiaeris, menjadors populars) . importància de la propaganda ( cartells, fotografies...) per divulgar la solidaritat, prevenció de malalties, higiene,... . més participació de la dona: treball, cultura,... . destaca a Catalunya la democratització pel foment de l’educació (Consell d’Escola Nova Unificada o CENU: escola laica, en català, gratuïta...) sanitat pública, interrup ció de l’embaràs,...) - Cultura i educació: . Promoció de la cultura popular destacant el paper de grans figures: Lorca, Machado, Alberti. 1936: “Alianza de Intelectuales Antifascistas” per ajudar a la reraguarda. . Recolzament internacional a la República: pavelló espanyol de J.L. Sert a l’Exposició Universal de 1937, amb escultures de Picasso, i Juli Gonzàlez, “Guernika” i gravats de Picasso, cartell de Miró “Aidez l’Espagne” . Instituts obrers, Escoles d’adults, Milícies de la cultura (per ensenyar al front), . Protecció del Patrimoni......