TEMA 1 - Apuntes 1 PDF

Preview

Summary

En català
Professor: Reinald Besalú ...

Description

TEMA 1: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL (o de masses) Els mitjans de comunicació social (MCS) c  onstitueixen encara avui la forma hegemònica de la comunicació pública (o de masses, o social). I malgrat que e  ls circuits de la comunicació pública van augmentant i escapant lentament de l’hegemonia dels MCS tradicionals a ells els correspon encara el rol central de la COMUNICACIÓ PÚBLICA (o social) MEDIADA Els mitjans de comunicació social (de masses)... + són “EXTENSIONS DE L’HOME” (Marshall McLuhan) per a relacionar-se amb la realitat i amb la resta de societat + són una institució PRIVILEGIADA I ESPECIALITZADA de relació entre la realitat i els ciutadans, perquè estan organitzats i usen - uns recursos coneguts, - unes rutines, uns procediments - unes convencions conegudes per l’emissor i els receptors (codis, expectatives, etc.), que permeten que els MITJANS EXERCEIXIN les seves funcions Els MCS són sobretot INSTITUCIONS SOCIALS EN QUE LA SOCIETAT DELEGA UNES FUNCIONS d e manera: 1. permanent i organitzada 2. reconeguda socialment 3. amb codis de funcionament i expressió “pactats” o entenedors amb la societat 4. sotmesos al control social, més o menys estricte Perd importància el suport físic que usa el mitjà, essencial en la formació i consolidació dels mitjans clàssics (premsa, ràdio, televisió, cinema,...) Ia  mb capacitat per a : 1. Cridar i dirigir l’atenció del públic 2. Persuadir en afers d’opinió i creences 3. Influir en el comportament 4. Estructurar les definicions de la realitat 5. Conferir prestigi i legitimitat 6. Informar ràpidament i extensivament 7. Integrar socialment 8. Vertebrar socialment 9. Reforçar la identitat social

Mitjans de comunicació de masses (o social): Institucions - que produeixen i/o organitzen els fluxos de la informació/comunicació pública - mitjançant suports físics - que compten amb el reconeixement social per exercir aquesta funció (i d’una manera o altra estan sotmesos al control social) - i tenen uns models d’explotació (organització) econòmica estables i reconeguts Estructura clàssica de l’activitat de comunicació social Des de l’origen l’activitat comunicativa es va organitzar generant agents específics i rutines productives i de difusió/distribució (posada en circulació) dels continguts, que van donar pas a les e  structures conegudes com a “mitjans de comunicació” i “indústries culturals ”. Aquestes estructures es basen en la industrializació del procés comunicatiu sobre un suport físic i amb un model d’explotació econòmica clar : Històricament: indústries del llibre, premsa, edició musical, cinema, ràdio, televisió,… El model hegemònic de la comunicació social ( de masses ), encara avui, és el dels MITJANS DE COMUNICACIÓ social. Amb la lògica de mitjans s’organitza la producció i comunicació de la informació. També les relacions econòmiques (vendes, accés, publicitat,…). Aquest model es fonamenta en la consideració de l’ EMISSOR COM A NUCLI (centre) DEL PROCÉS COMUNICATIU: E  MISSOR = MITJÀ Això està canviant: E  ls productors/proveïdors de continguts (agències de notícies, productores, agències de publicitat,...) guanyen protagonisme (però sempre han estat importants!!). El nou model comunicatiu té una doble referència: P  RODUCTORS I EMISSORS (MITJANS) FORMEN UN DOBLE NUCLI D  EL PROCÉS COMUNICATIU… Que pot ser ja TRIPLE (DISTRIBUÏDORS). Perquè estem experimentant altres canvis en les relacions entre els agents de la comunicació social: productors, “mitjans”, distribuïdors, públics…. La “lògica de mitjans” (de comunicació social): E  s dóna quan hi ha una organització dedicada a produir continguts i/o fer-los circular a través d’alguns dels mitjans físics disponibles: premsa, ràdio, televisió, cinema, internet, mòbil.... I ho fa de forma: ● ● ● ● ● ●

permanent (estable) organitzada reconeguda socialment amb un mode d’explotació “acceptat” amb codis de conducta i expressió entenedors per la societat sotmesa al control social

Procés dels mitjans de comunicació: 1. Concepció (creació / ideació / redacció) 2. Producció i gestió dels continguts a. 2.1. Producció pròpia b. 2.2. Adquisició de producció aliena 3. Ensamblatge (edició, programació) => Funció principal 4. Promoció 5. Distribució / difusió a. 5.1. Difusió (universal) (RTV) b. 5.2. Transport + comerç en punts de venda c. 5.3. Teledistribució (cable, satèl·lit, ADSL) d. 5.4. Distribució a petició (“ on demand” ) 6. Consum / accés (mitjançant dispositius tècnics o físics) 7. Resposta/resultat Agrupació dels agents del procés de la comunicació social 1. Productors de continguts 2. Propietaris de continguts/drets 3. Gestors dels drets sobre continguts a. 1+2+3 = Sector dels continguts (proveïdors d’informació) 4. Programadors, editors 5. Agregadors (plataformes, portals...) ?? a. 4+5 = Sector de l’edició (ensamblatge). (mdc) 6. Operadors de xarxes de difusió 7. Nous proveïdors d’accés als continguts?? 8. Proveïdors d’aparells receptors a. 6+7+8 = Sector de la difusió (telecomunicacions...) Mitjans de comunicació, indústries culturals i indústries de la persuasió Mitjans de comunicació: Institucions que organitzen els fluxos de la informació pública, mitjançant suports físics, i que compten amb el reconeixement social per exercir aquesta funció INDÚSTRIA CULTURAL: C  onjunt d’empreses i institucions que es dediquen a la producció d’informació pública (continguts) + empreses i institucions que es dediquen a organitzar la comunicació pública d’aquesta informació Indústries (sectors) que engloba tradicionalment? C  riteris d’identificació: suport físic, llenguatge usat, relació amb l’actualitat, funció comunicativa bàsica, forma de distribució i comercialització,...

Característiques essencials de les indústries culturals ● ● ● ● ●

Elevada dependència tecnològica (diversifica possibilitats de millora la productivitat) Importància fonamental del talent (creativitat) Diversitat de fonts de finançament de les activitats Són sobretot mercats d’oferta, no de demanda Dependència creixent de la promoció per al seu èxit

comercialització,

Però apareix un altre element que caracteritza les indústries culturals i mitjans de comunicació: - Canvi de lògica de funcionament: de la lògica de mitjans a la lògica de serveis i geometria variable

Aquests punts d’interrelació porten a plantejar la idea: El conjunt de les activitats dels mitjans de comunicació i les empreses dedicades a la indústria de la comunicació formen un SISTEMA SISTEMA DE COMUNICACIÓ SOCIAL SISTEMA: C  ONJUNT D’ELEMENTS RELACIONATS D’ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O INTERDEPENDENTS, QUE CONSTITUEIXEN UN TOT, SUBJECTE GENERALMENT A DETERMINADES LLEIS

Aquest sistema evoluciona sobretot a partir de quatre grans vectors

La clau: interdependència de factors ●

Es diu que el motor de l’evolució de les comunicacions ha estat tecnològica. Ha estat un factor clau, però,

la innovació

●

La dinàmica econòmica ha estat un factor de correcció imprescindible, ja que ha modulat les expectatives que obre la tecnologia.

●

La intervenció política i jurídica ha estat també decisiva: tot i anar a remolc de les dues anteriors, ha propiciat l’acceleració o el fre dels canvis en l’audiovisual (ex: internet, TDT), i la direcció que es donava a la incorporació de la innovació tecnològica (com a servei públic, com a activitat comercial....

●

La “resposta” sociocultural avança en un sentit: es van modificant A POC A POC les pautes de conducta social: en funció de l’oferta tecnològica, de les condicions de prestació i consum dels serveis que s’ofereixen, de la situació econòmica, del moment històric, etc....