TEMA 3 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 3 PDF

Description

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

TEMA 3. INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES 1. 2.

L’organització institucional de autonòmica: marc constitucional i característiques generals. Les institucions estatutàries a l’Estatut de 2006: el Parlament de Catalunya (elecció, organització i funcions); el president de la Generalitat (designació i funcions); el Govern de la Generalitat (composició i funcions); la responsabilitat política del president i del Govern, i el Consell de Garanties Estatutàries (composició i funcions); altres institucions de control.

1. L’organització institucional de autonòmica: marc constitucional i característiques generals. Un estat autonòmic exigirà el disseny d’un organigrama institucional. Contràriament, la CE no conté referències d’aquest tipus, de manera que l’art. 152 CE només estableix unes regles d’organització institucional preceptives per les Comunitats autònomes. Així diu que hauran de comptar amb: a) Assemblea legislativa, seleccionada per sufragi universal i que asseguri la representació dels diversos territoris b) Consell de govern, amb funcions executives i administratives. c) President, seleccionat per assemblea entre els seus membres i anomenat pel rei. Segons la interpretació literal de l’art. 152 CE les seves regles d’organització institucional només vinculen a les Comunitats autònomes instaurades pel procediment de l’art. 151 CE i no a les altres (art. 143 CE), sense existir cap menció. Les úniques referències indirectes estan a l’art. 147 i 148 CE, que remeten als estatuts el principi dispositiu. Així, l’art. 147.2 CE es limita a establir que els EA hauran de regular “la denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies”. I l’art. 148.1.1 estableix que les CCAA podran assumir competències en matèria d’organització de les seves institucions d’autogovern”. Principi d’autoorganització i els seus límits. L’autonomia que la CE reconeix als Comunitats autònomes implica dotar-los de potestat d’articular els instruments necessaris per decidir política i administrativament a l’exercici de les seves competències garantides a la CE. La CE ho garanteix expressament a l’art. 147.2.c CE quan senyala “denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies”, que són essencials a qualsevol estatut. Per altra banda, a l’art. 148.1. la CE també garanteix la competència exclusiva autonòmica en matèria d’ “organització de les seves institucions”. Així el TC es 1

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

pronuncia en dues ocasions, manifestant en una primera que “les institucions són primordialment les que marca el EA” i en una segona ratificació “amb els límits que el mateix derivi”. 2. Les institucions estatutàries a l’Estatut de 2006. Les comunitats autònomes tenen capacitat plena en la seva organització, han de tenir parlament, govern i president. Segons l’estatut la generalitat es la institució on s’organitza la política de Catalunya, per tant, la generalitat no només correspon al govern sinó que ho es tot, parlament, consell estatutària, govern... L’article 29 de l’estatut de Catalunya recull les institucions que integra la generalitat:      

President Govern Parlament Consell de garanties Síndic de greuges Sindicatura de comptes

Totes les autonomies tenen aproximadament les mateixes institucions excepte el Consell de Garanties. 2.1. El parlament de Catalunya (elecció, organització i funcions).

Es troba regulat a: L’estatut del 2006: L’estatut diu que el parlament representa el poble de Catalunya, el poder legislatiu i controla el govern. Com a parlament autonòmic pot participar en els òrgans de l’estat a través:   

Del Senat. Hi ha senadors per elecció però també hi ha un nombre de senadors que son nomenats directament pels parlament autonòmics. Un parlament autonòmic pot fer proposicions de llei al Congrés dels Diputats Poden presentar recursos davant del tribunal constitucional.

Els parlament autonòmics són unicamerals i més reduïts perquè representen a menys població, Catalunya té 135 diputats. Tot i que la seva constitució és menor, la representació del poble autonòmic al parlament és més alta i per tant és més fidel a la realitat social i la seva diversitat. Els mecanismes de control que pot fer el parlament al govern són la moció de censura i al qüestió de confiança. La seu del parlament de Catalunya és Barcelona però es pot reunir excepcionalment a altres llocs. Aquest es inviolable, per tant es un delicte l’entrada amb violència o intimidació a un parlament o alterar l’activitat parlamentaria. El motor de l’acció del parlament són els partits polítics. 2

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Al seu reglament: Pàg 255.

2.1.1. Elecció i composició del Parlament. A) Elecció. A Catalunya, el nostre Parlament no té una llei electoral pròpia, tot i que les Comunitats autònomes tenen competències per aprovar les seves pròpies lleis electorals. Això provoca que el Parlament de Catalunya es regeixi per l’art. 56 EAC que diu que els diputats del Parlament seran escollits per sufragi universal. L’aprovació d’aquesta possible llei electoral requereix 2/3 de consens que mai s’ha arribat a aconseguir. D’aquesta manera les eleccions catalanes es fan per revisió de la Disposició transitòria 2ª l’Estatut de Catalunya de 2006, és a dir, mitjançant la vigència de disposicions transitòries anteriors com la tercera, quarta i sisena de l’estatut del 1979. Aquesta es reenvia a la LOREG i diu que s’aplica el règim electoral del Congrés de Diputats a l’Estat. Com a conseqüència, el marc normatiu català sobre el règim electoral serà el següent: -

Art. 152.1 CE: sufragi universal, representació proporcional. Article 81.1 CE: regulació llei orgànica del règim electoral general, LOREG. Article 56.2 EAC: previsió d’una llei electoral futura a aprovar per majoria de les 2/3 parts del Parlament. Sense llei electoral pròpia: DT 2ª EAC.

Ara bé, si parlem sobre la disposició 4ª de l’Estatut de 1979, que la trobem a la Disposició transitòria 2ª l’Estatut de Catalunya de 2006, ens presentarà unes quantes especificitats, mentre no hi hagi una llei electoral catalana i s’hagi de regir per la LOREG. Aquestes especificitats són: -

-

La convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya seran a 60 dies vista. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 , i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. Tot i que es mencioni així, el nombre de diputats d’aquestes tres circumscripcions ha variat entre elles. L’elecció dels diputats serà per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional.

Aquests doncs, són els elements, però respecte la LOREG s’hauria d’afegir la llei d’Hondt. D’aquesta manera la distribució d’escons serà el d’un sistema proporcional aplicant la fórmula d’Hondt (art. 56.2 EAC). 3

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Però això mencionat anteriorment no és tot. Cal tenir presents també els següents elements: -

La llistes electorals són tancades i bloquejades. Barrera electoral: 3% dels vots vàlids emesos a la circumscripció electoral significaran la barrera per entrar o no al Parlament.

B) Composició. Un cop elegits, l’Estatut d’autonomia de Catalunya fixa un nombre mínim de 100 i un màxim de 150. L’actual reglament del Parlament el fixa en 135 membres i la distribució dels escons es fixa en l’anterior EAC. El mandat és de 4 anys i hi ha la possibilitat que el mandat sigui més curt. Dos supòsits: -

Que hagin passat 2 mesos des de la primera votació d’investidura i si cap aconsegueix la majoria simple, es dissoldrà el Parlament i faran noves eleccions. També el President pot fer la dissolució anticipada però només un cop a l’any.

2.1.2. Organització del Parlament. El Parlament és un òrgan protegit pel principi d’autonomia parlamentària. Aquest principi està expressament reconegut a l’EAC als arts 58 i 59, i no només es regula pel reglament del Parlament sinó que també es regula a l’EAC. Aquesta autonomia parlamentària és la reglamentària. El Parlament es pot autoregular pel reglament, no requereix d’ un altre òrgan per aprovar el seu reglament i el mateix reglament del Parlament regula el seu procediment de reforma. Però si que s’ estableix en el EAC que ha de ser una norma aprovada per majoria absoluta dels membres de la cambra. A més té autonomia organitzativa, per regular els seus propis òrgans de funcionament o treball, sempre respectant el marc estatutaris que ho regula a l’art 59. Se li reconeix: a) Autonomia financera. b) Administrativa: té el seu personal propi. c) Disciplinari: el president té potestat disciplinaria. el president pot castigar les conductes dels parlamentaris dins la cambra però no ho pot fer un jutge. El reglament del parlament de Catalunya és del 1995. Els òrgans de govern intern són els regulats a l’article 59 EAC: 1- President (art. 31 i 35-36 RPC): és escollit pel ple i per majoria absoluta. Les funcions del president, com a òrgan representatiu de la cambra: - Té potestats de mantenir l’ordre dins la cambra. - És l’encarregat de fer complir el reglament. - Dirigir els debats. 4

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

-

Algunes funcions que a nivell estatal té el President se li donen a la mesa a Catalunya, així la presa de decisions es més participativa i no tant personal. Exemple: les funcions d’ interpretar els buits del reglament.

2- Mesa (art. 29-38 RPC): és l’òrgan col·legiat del Parlament. Intervenen diferents grups parlamentaris, i es fa en proporció al nombre d’escons (no hi ha unes regles exactes per determinar-ho). La mesa s’ha d’escollir per majoria absoluta. Les funcions de la mesa són sobre la ordenació dels treballs de la cambra ja que qualifica els escrits, determina si l’escrit es pot tramitar, en principi és un acte que es guia pel reglament. La Mesa estarà formada per: - President del parlament. - Dos vicepresidents. - Quatre secretaris. 3- La Junta de portaveus (art. 27.28 RPC): està formada pels portaveus de cada grup parlamentari. També hi és el President de la Cambra i hi pot assistir un representat del Govern i un membre de la mesa, tot i que aquests últims no tenen dret de vot. La junta de portaveus pren decisions sobre criteris d’oportunitat política a l’hora de decidir qüestions sobre el funcionament del reglament. Per exemple, fixa criteris per determinar l’ordre del dia, és a dir, la prioritat dels assumptes que es debatran al Parlament i determina quina comissió legislativa és competent per tractar un tema determinat i també assigna els escons dels grups parlamentaris (on seuen). 4- Grups parlamentaris: no són òrgans de la cambra, i en el cas del reglament del Parlament són contemplats com a òrgans de connexió respecte als altres òrgans oficials de la cambra (president, mesa i junta de portaveus). El nombre mínim és de 5 membres, en cas de no tenir-los s’inclouran al grup mixt. En el Parlament estatal si un diputat deixa el partit al qual pertany aquest diputat passa directament al grup mixt, a Catalunya no té perquè anar al grup mixt, sinó que pot anar a un altre grup parlamentari però ja no podrà pertànyer als òrgans oficials del Parlament. Els grups parlamentaris tenen varies funcions de les quals destaquen les funcions d’iniciativa de proposta i que els grups parlamentaris són els que formen els òrgans oficials partint d’un criteri de varietat de grups parlamentaris. El nombre d’interpel·lacions i preguntes es distribueix a partir del nombre de grups parlamentaris. 2.1.3. Funcions del Parlament.

5

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Les funcions dels parlaments autonòmics són funcions equiparades al Parlament estatal i són les següents: a) Funció representativa: és la funció simbòlica del parlament i que representa als ciutadans i la sobirania de la ciutadania (art. 55.1 EAC). b) Funció legislativa: la trobem al 55.2 EAC. El parlament és l’encarregat d’elaborar les lleis i aprovar els pressupostos de la Comunitat. La iniciativa, pot ser exercida tant pel govern (projectes de llei) com per els parlamentaris autonòmics. En canvi la iniciativa en matèria de pressupostos es reserva al Govern. La promulgació correspon al president de la CCAA en nom del rei, i la publicació BOE i el DOGC. c) Funció de control del Govern: el Parlament de Catalunya fiscalitza el Govern. Existeixen una sèrie d’instruments específics:  Les de control ordinari: - Resolucions fruit d’un debat. - Demanar informació al govern. - Proposicions no de llei (mocions generals). - Mocions de reprovació (d’un conseller o un alt càrrec, que no té efectes jurídics, però sí polítics). - Les preguntes i les interpel·lacions. Quina diferència hi ha entre preguntes i interpel·lacions? La pregunta s’acaba després de l’última resposta. La interpel·lació pot acabar amb una moció si la resposta no satisfà qui la fa, i així pot portar a un debat i una moció on el parlament vota sobre allò que s’està discutint.  Les de control extraordinari: Les més tradicionals són la qüestió de confiança i la moció de censura. A Catalunya, el candidat a president o d’una moció de censura ha de ser diputat del Parlament i el president escollit com a mínim per majoria simple en segona votació, només pot ser canviat per majoria absoluta a través de la moció de censura. d) Funció d’impuls de l’acció política i de govern: el Parlament utilitza unes tècniques per forçar al Govern a respondre-li i a sotmetre’s al control parlamentari. Per exemple:  Està prohibit ajornar les respostes per part del Govern més d’una sessió o la revisió del compliment de les mocions de forma periòdica. Un exemple serien les preguntes especifiques que necessiten recerca d’informació.  O la revisió del compliment de les mocions de forma periòdica. Una de les principals finalitats del control, sobretot es perquè el govern tingui

6

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

constantment la oposició a sobre i l’insisteixi en aquelles mesures que el govern havia de fer. També existeix el Debat de Política General, la sessió més important, perquè es parla en termes genèrics de la situació actual. e) Funció de creació del Govern: la formació del Govern es funció del Parlament per mitjà del debat i la votació de la investidura del president de la Generalitat. f) Altres funcions: Una seria el nomenament de responsables o membres d’institucions de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat (Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes; senadors autonòmics). Una altre les eleccions dels senadors en representació de la Generalitat art. 61 EAC. Una altre també podria ser la proposta de candidats als càrrecs de magistrat del TC i membres del CGPJ i etc. 2.1.4. L’estatut dels diputats. 1. Adquisició. S’aplica supletòriament la LOREG, pot ser escollit aquella persona que tingui la condició política de català i no estar afectat per les causes d’inelegibilitat en la que s’aplica també supletòriament els art. 6 i 7 de la LOREG. Un cop s’ha estat escollit, per tenir l’adquisició plena de la condició de parlamentari, accés al ple exercici, s’ha de mirar l’art. 16 del RPC i aquest estableix bàsicament tres elements: -

Presentar la credencial d’electe davant del Registre General del Parlament. Fer promesa o jurament de respecte a la CE i al EA. No es requereix cap fórmula solemne, es pot fer per escrit, aplicant-se el 108 LOREG. Declaració de béns i activitats a efectes d’incompatibilitat. Pel que fa a les incompatibilitats són aquelles activitats prèvies que desenvolupa la persona que s’ha presentat a candidat i que són incompatibles amb l’exercici de parlamentari. Les incompatibilitats són: ser parlamentari autonòmic i ser membre del Congres (si fos senador seria compatible) / és incompatible amb determinats alts càrrecs de l’Administració... aquestes impossibilitats es troben recollides a la llei catalana 13/2005 i el decret legislatiu 2/2000.

2. Causes de suspensió. Les causes de suspensió són bàsicament en dues situacions que impliquen que el parlamentari es trobi incurs en un procés penal. Poden ser suspesos els parlamentaris per acord de la majora del ple. Casos: 7

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

1. Quan hi ha un acte de processament ferm o obertura de judici oral en tema pena. 2. Condemna de sentència ferma a pena de privació de llibertat. 3. Causes de pèrdua de condició de parlamentari. Regulat al art. 17 RPC. Seria: -

Per renuncia. Per sentència judicial ferma que anul·li l’elecció. Per incapacitació. Per extinció del mandat. Per condemna a pena d’inhabilitació.

4. Prerrogatives. Estan regulades al art. 57 EA, tenen les mateixes que les del estat: inviolabilitat, immunitat parcial i fur judicial. La inviolabilitat és una protecció total dels parlamentaris que impedeix obrir qualsevol judici contra ells per les seves opinions o pels vots emesos en l’exercici de les funcions parlamentaries. És a dir, protecció total vol dir que no se’ls podrà perseguir ni per via civil ni per via penal. La inviolabilitat és indefinida, quan acabi de ser parlamentari, tampoc se’l podrà perseguir pel que va dir quan exercia el càrrec. La inviolabilitat només protegeix quan estan dintre del parlament exercint la seva funció o quan fora del parlament si es mera reproducció del que han dit dins, però si fan opinions al marge, no estarien protegits. El que es protegeix és que es pugui formar de manera lliure la voluntat del Parlament. La immunitat autonòmica és parcial perquè no podran ser detinguts si no és un cas de delicte flagrant. Només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. La immunitat protegeix la llibertat personal art. 17 CE de moviment, per tant, en aquest cas el que es vol és que no es pugui alterar la composició de la cambra privantlo d’un dels seus membres a través d’una persecució per via penal o policial que vingui fonamentada en motius polítics. Això no s’aplica igual en els autonòmics, perquè en els autonòmics poden ser processats i jutjats penalment sense que calgui l’autorització de la cambra, per tant, no tenen protecció específica front la via penal. És a dir, no existeix suplicatori, és a dir, autorització de la cambra estatal perquè es jutgi un dels seus membres. Només tenen protecció parcial front la detenció policial, no penal.

8

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

El fur judicial és igual que l’estatal i es que les causes per responsabilitat civil o penal és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és competent el jutge del lloc on s’ha produït el delicte, si el delicte s’ha fet fora de Catalunya serà el TS. I per finalitzar, també seria interessant exposar els drets i deures dels diputats. Pel que fa els drets – art. 4-9 RPC: • Assistència, vot i tractament institucional. • Suport tècnic i dret a obtenir informació (la Adm. està obligada a respondre en 15 dies). • Accés a matèries secretes i reservades i registres de dades. • Drets econòmics i afiliació a la Seguretat Social. Deures – art. 10-13 RPC: • • • •

Assistència, cortesia i reserva. Compliment de les normes sobre incompatibilitats. Declaració d’activitats i béns. No invocació de la condició de diputat per activitats privades.

2.2. El president de la Generalitat (designació i funcions). 2.2.1 Designació. El model bàsic de designació del president és la investidura parlamentària que se segueix pel govern estatal. Malgrat això hi pot haver petites diferencies entre unes comunitats i unes altres (per exemple, al País Basc s’escull a primera volta el President i la segona volta és únicament amb els dos candidats amb més suport i a Catalunya de diferent manera), però tenim com esquema ge...