tema 3 PDF

Preview

Summary

coromines...

Description

Tema .3 Els grups de comunicació són el resultat d’un procés de convergència. Els processos de formació dels grups de comunicació són: -

-

-

Procés d’integració vertical. Una empresa que es va estenent per tot el sector de producció. Aquesta empresa té una planta d’impressió o una impremta. Una sola empresa, un sol grup, va adquirint el control en tot el procés de producció, des de l’inici fins a l’usuari final. Ex. editorial planeta: era una empresa editorial que feia llibres i prou. Es va estendre en tot el procés de producció, des de la fabricació de paper fins a la venda dels compradors individuals – impremta, llibreries, club de lectors... Com a resultat del procés d’integració ens queda un grup molt reduït d’empreses. Concentració horitzontal. Ja no fa referència a tot el procés de producció, sinó a l’àmbit del negoci. Per exemple, en termes de ràdio, a Catalunya hi ha moltes emissores que pertanyen a una mateixa empresa. Una mateixa empresa va adquirint el control de totes les que es dediquen a aquest àmbit. Això passa molt en la ràdio. Flaix, Prisa. No hi ha 800 emissores diferents sinó que hi ha poques grans cadenes en mans de pocs i grans propietaris. Això es pot fer dins d’un mateix àmbit geogràfic o en mercats geogràfics diferents. Planeta també va fer un procés de concentració en horitzontal. Editorials diferents dins d’Espanya les compra planeta, però també ho fa amb les de fora d’Espanya, com ara les d’Itàlia, França, Portugal o Amèrica Llatina. Concentració multimèdia. Sobretot a partir dels anys 90 i 2000. Una empresa que tenia un sector d’activitat, aquest sector d’activitat podia ser l’àmbit editorial com Planeta, la premsa diària com Godó (la vanguardia), aquesta empresa entra en altres sectors dels àmbits dels mitjans. Planeta amb ràdio, tele i premsa té la Razón, la ràdio ... BUSCAR - és el soci de referència del grup Atresmedia.

RESULTAT: Cada vegada hi ha un nombre més reduït d’empreses que controlen tots els mitjans de comunicació. Als Estats Units, l’any 1983 el 90% dels mitjans nord-americans eren propietat de 50 empreses. L’any 2012, després del procés de liberalització, 6 gegants mediàtics controlen el 90% de tots els mitjans de comunicació. Aquestes 6 són: COMCAST, NEWSCORP, DISNEY, VIACOME, TIME WORNER I CBS. Any 2017: six corporations that own almost all the media: COMCAST, DISNEY, TIME WARNER, NATIONAL AMUSEMENTS (VIACOMS + CBS), NEWS CORP, SONY (una empresa japonesa) estan ordenades per volum de negoci. Uns pocs grups més grans controlen el mercat mundial. La concentració és molt alta i creixent. D’entre els grups principals, hi ha hagut alguns canvis en posicions. Molts d’ells són dels EUA. La convergència de tots aquests grups és sobretot de 3 sectors: mèdia, telecomunicacions i informàtica. Dins de l’àmbit de les telecomunicacions, unes empreses que cada vegada van prenent més força són les empreses de telefonia mòbil de països diversos. Tot això són les conseqüències del model liberal. Dret de tothom a crear empreses però a la realitat acaben sent 4.

TOP 10 D’EMPRESES: Alphabet Inc. 67,5 bilions, Comcast 67 bilions, The Walt Disney Company 47 bilions, News Corp. Ltd. 34 bilions, AT&T Entertainment Group 32 bilions, Time Warner Inc. 25 bilions, Viacom Inc./CBS Corp. , Sony Entertainment, Apple Inc., Altice Group (en euros) Google és l’Alphabet Inc. Comcast és el fruit de diverses fusions. Disney té xarxes pròpies de televisió com l’ABC, que fan sèries com Lost, Mujeres Desesperadas, Anatomia de Grey... també fan pel·lícules, musicals, parcs temàtics, vídeo jocs, entreteniment mòbil... Newscorp té la cadena Fox, que fan Dr. House, Simpsons, té cinema, té premsa com ara el Wall Street Journal o el New York Post, té edició de llibres, etc. Time Warner tenen televisió com HBO, que són els que han fet Joc de Trons. CONSEQÜÈNCIES (de la teoria liberal): -

Oligopolis: molt pocs acaben podent crear sense que empreses grans se’ls mengin. Poques empreses ho gestionen tot. Oligo = pocs, però no 2 o 1. Pocs. Reducció del pluralisme Continguts  dependència dels anunciants: Normalment aquest finançament és en base a la publicitat. Això fa que hi hagi una petita censura, més que censura, supeditació.

COMUNICACIÓ  MODELS DE NEGOCI -

-

Comunicació: doble mercat. El cinema, l’entrada pagues els euros corresponents a l’entrada, el mercat del consumidor. L’altre mercat és el mercat de la publicitat. Mercat del consumidor i mercat de la publicitat. La premsa ven pàgines als que fan publicitat. Estan molt relacionat perquè la publicitat s’interessa en la audiència, quanta n’hi ha i quines característiques tenen. Tendències: Tendències principals en aquest àmbit del doble mercat. En aquest dia d’avui la publicitat és un finançament molt important pels mitjans. Tot i així, el pes de la publicitat cada cop va a menys. Aquestes noves formes de finançament comporten que l’usuari final pagui una mica més. En els diaris tens opció i visualitzar uns continguts limitats. Si no pagues una quantitat, no pots continuar. Per descàrregues, passa el mateix. Per abonaments a canals o plataformes  Netflix. No s’ha trobat un model alternatiu però cada vegada hi ha més pagament per part dels usuaris.

Model de negoci de l’audiovisual: estem davant d’un canvi de model, però el model de finançament de l’audiovisual ja era diferent. En l’època dels mitjans de masses, en l’àmbit audiovisual hi havia el MODEL DE LES FINESTRES o MODEL DE HOLLYWOOD. Finestres = mercats. Està basat en aconseguir grans audiències. Aquest model es tracta de planificar de manera ordenada i seqüencial les diverses fases en què una obra audiovisual serà estrenada. És una seqüencia planificada de fases d’estrena, mercats o finestres en les quals s’estrenarà la producció. En aquesta seqüencia planificada no només es planifiquen les estrenes, sinó que també es planifiquen les campanyes de màrqueting que acompanyaran aquestes estrenes. En campanyes de màrqueting, primer a les sales de cinema, primer aquí, després allà... Aquesta seria la primera finestra. Després la televisió de pagament. Després el vídeo o DVD i, finalment,

la televisió en obert. Cadascun d’aquests mercats recaptava uns ingressos. Aquest model requereix grans audiències. Què passa amb la digitalització, què comporta? Baixa el pes de la comunicació de masses. Surten formes de comunicació personalitzades, fragmentades, segmentades. Cada vegada aquests mercats del model de Hollywood o de les finestres són menys rendibles, ja que els ingressos de taquilla, de les sales de cinema disminueixen, les audiències de televisió, les vendes de CD i DVD i augmenten altres formes de consum, com els serveis sota demanda o les descàrregues... Tot això dóna lloc a un nou model de negoci: MODEL DEL “LONG TAIL”. Va ser definit per Chris Andersen. És un model dels mercats de masses al triomf dels minoritaris. Es basa en el fet que la digitalització, les empreses puguin disposar durant molt de temps de continguts sense costos. No necessiten un magatzem físic (Netflix quan era un distribuïdor de DVD necessitava un espai físic), ara necessiten magatzems virtuals, amb uns costos molt baixos. Els usuaris, durant un llarg període de temps, una quantitat menor d’usuaris durant un període molt llarg de temps, poden anar descarregant-se aquests continguts. Aquest és el model de negoci de l’audiovisual actual. Una empresa que s’ha adaptat, que no ha nascut directament amb aquest model és Netflix. La llarga estela seria el nom en català de “Long Tail”. PRINCIPALS GRUPS DE COMUNICACIÓ A ESPANYA I CATALUNYA 1. PLANETA: va ser creat a Barcelona l’any 1949 per Lara. Era un grup editorial. Va fer integració vertical i concentració horitzontal. Va fer plantes d’impressió, llibreries... Lara va inventar la venda casa per casa. Feta la integració vertical va fer un procés de concentració horitzontal. Planeta va anar comprant altres empreses que es dedicaven a l’edició de llibres. Avui en dia, Planeta té més de 100 empreses editorials (Grupo Planeta, Editis (Francesa), Grup 62, Planeta Portugal...). A més a més, això ho ha fet horitzontalment. Primer cap a l’Amèrica Llatina i més endavant cap a Europa (França, Portugal, Itàlia). Planeta Deagostini és l’aliança entre l’empresa espanyola i una empresa italiana. A partir dels anys 2000 Planeta va entrar en el camp de la multimèdia. Planeta tindrà televisió, premsa, ràdio i revistes. És l’empresa més grans d’Espanya però no cotitza a borsa. L’empresa és 100% propietat de la família Lara. La seva facturació és de 2.364 milions d’euros. Un 55% correspon al negoci editorial i el 45% a l’àmbit mediàtic. El que té més pes encara és el negoci fundacional. La integració pot ser: absorció, fusió, aliança estratègica  (Planeta Deagostini), cada empresa manté la seva personalitat jurídica. Pràcticament tots tenen deute. Planeta té un deute de 700 milions, però està en procés de disminució. Planeta es troba a la 7na posició dels 10 primers grups editorials del món. o En els mitjans de comunicació té el control, té el domini de La Razón, Atresmedia, Lonely Planet Traveller, Interiores, Playboy... o Cinema i producció audiovisual: Atresmedia Cine, DeAPlaneta. o Publicitat: Atresmedia Publicidad, Atresmedia Eventos. o Formació professional: cursos de formació especialitzada. o Llibreries: Casa del Libro. o Internet: Nubico (2013), DVDgo (2006).

o o

Dóna els premis planeta. Té un apartat de grans obres i un de col·lecionables.

2. PRISA: 1.380 milions d’€. “PRomotora de Informaciones Sociedad Anónima”. L’origen del grup PRISA és el diari El País. Es va posar en marxa amb l’objectiu de crear un diari liberal. L’empresa es va crear 1972, però no va ser fins al 1976 que el diari va sortir al carrer. A partir dels anys 80 es farà amb el control del diari Jesús de Polanco. Aquest senyor havia creat un grup editorial: Editorial Santillana l’any 1958. Aquesta operava a Espanya i a Amèrica Llatina. L’any 1984 és nomenat president del Grupo Prisa. A partir d’aquí Prisa es converteix a multimèdia. Polanco era un dels accionistes de Prisa. Anys 1980: Ràdio Cadena Ser (1984). Anys 1990: Ràdio Prisa Radio (80% Prisa + 20% Godó). Televisió: Canal +, Canal Satélite Digital (1997), que era una plataforma de TV per satèl·lit. Any 2008: Desinversions. Prisa està en un procés de vendre’s sectors de negoci. La raó és el deute. Està reduint el negoci audiovisual. A finals dels 80 inicis dels 90 es posen en marxa els 3 primers canals de TV privada a Espanya, un d’ells era Canal +, que s’emetia amb versió codificada, necessitaves un descodificador per veure’l. Un altre va ser Telecinco i l’últim Antena 3. Per un cúmul de raons Prisa té un volum de deute molt important. Per tant, fan diversos plans de finançament per disminuir el deute. Com? ERO’s  reducció del personal. Per altra banda, ven els seus actius. Prisa es ven una gran part del grup Santillana. Ven Alfaguara, Taurus... a Penguin Random House (grup Bertelsmann). Com que Prisa és un grup que participa en borsa, ha de comunicar al mercat de valors com avança, i anuncia que s’està plantejant vendre l’altra part de Santillana. L’any 2014 també es va desprendre de Canal +, que li compra telefònica. Mediaset va absorbir Cuatro. Una part del negoci que van fer va ser que Mediaset li va donar accions de Mediaset a Prisa, però Prisa se les va haver de vendre. També va tancar Localia, la xarxa de televisions locals. Des dels anys 80, el control de Prisa havia estat a mans de la família Polanco. Aquesta família actualment és un soci de referència dins de l’accionariat de Prisa però cada vegada té menys representació. Juan Luís Cebrián. Quan Polanco era president del grup Cebrián era conseller delegat. Per primera vegada, l’any 2017, la família que tenia la majoria era Polanco però ara, per primera vegada, ha estat superada per un fons d’inversió que és el fons Amber Capital, fons que té una mica més que la família Polanco. (Rucandio és el nom de l’empresa de la família Polanco). Entre l’accionariat del grup Prisa hi ha Telefónica, CaixaBanc, Fundació Bancària Caixa de Pensions, Banco Santander. Quines són les àrees d’activitat: o Educación: educación, formación, sistemas de enseñanza  correspon a Santillana. o Radio: Radio en España, Radio Internacional, Música y eventos (organització de concerts i promoció de festivals relacionats amb les ràdios). En ràdio té Cadena SER, Los 40 principales, Cadena Dial, Radiolé, Maxima FM...

o

o

Prensa: El País, As, Cinco Días (diari d’informació especialitzada en economia), Revistas. A Amèrica té l’As América i el Hufington Post. Per altra banda tenen www.elpais.cat però només via online. Audiovisual: TV en abierto, Producción audiovisual, Vídeo. Media Capital (Portugal). Prisa Video (continguts digitals).

3. MEDIASET ESPAÑA: Paolo Vasile (des de 1999) és el conseller delegat de Mediaset Espanya. És un grup que opera a Espanya però que no és de propietat espanyola. Mediaset SpA (Societat Per Accions = Societat Anònima) en té el 50,21%. Telecinco va començar el 1990. El volum internacional de Top International Media Corporations és de 3.525 bilions d’euros i és el 51 mundial. Els propietaris de Mediaset Spa són la família Berlusconi. El 50,21% de Mediaset Espanya és dels italians i la resta es cotitzen en borsa. Quin és el seu sector principal de negoci: “La línia principal de actividad del Grupo es la explotación del espacio publicitario de las distintes plataformas incluyendo televisión, Internet y digital”. Què té Mediaset? Una àrea de publicitat: Publiespaña. Què té dins de TV? Té Telecinco, Cuatro, FDF, Boing, Energy, Divinity i BEMAD. Què fan aquests canals? Telecinco és un canal generalista. Els altres són especialitzats: Cuatro  orientado al público jovent. FDF  Ficció. Boing  Canal de la família Mediaset España. Divinity  Audiencia femenina y urbana. Energy  dirigido al público masculino. Be Mad  oferta temàtica comercial más competitiva del mercado (posa publicitat aquí que et sortirà a compte). Al maig de 2015 va entrar amb un 40% del capital d’Emissions Digitals de Catalunya (8TV, Grupo Godó, TV privada autonòmica de Catalunya). Per tant, ara és 60% grup Godó i 40% Mediaset. Mediaset està en un procés de reducció de la participació a Emissions Digitals de Catalunya. Ara té un 30%. A l’octubre hi va haver una ampliació de capital i Mediaset no hi va anar.

28/02/2017 4. ATRESMEDIA -Planeta DeAgostini té un 41,7% del control d’Atresmedia. Després, UFA Grup Bertelsmann (RTL Group) té un 18,65 i Imagina un 4,23%. -El seu president, després del Lara Bosch, és el mateix president de Planeta DeAgostini: José Creuheras. -El sector principal de negoci és la televisió en obert. Actualment hi ha una situació de duopoli (és un negoci de dos, els altres tenen posicions marginals). Televisió en obert: que no és de pagament, que és accessible des de casa sense cap descodificador especial. -Atresmedia és el resultat de la fusió entre Antena 3 (que era controlat per Planeta) i LaSexta (que era controlat per Imagina). És una fusió per absorció; Antena 3 va absorbir LaSexta. -Una sentència del Tribunal Suprem va fer tancar els canals Nitro, Xplora i LaSexta3. Per què va tancar aquests canals? A sota. Els canals que tenen actualment són: - Generalistes: Antena 3, LaSexta.

- Especialitzats: Neox, Nova (temàtica femenina), Mega (chicos jóvenes a partir de 25 años), Atreseries HD (públic de sèries). Mediaset té un canal més de televisió que Atresmedia. TRIBUNAL DE JUSTÍCIA: En el cas de la TV, a Espanya va començar entre 1989/1990. Es fa un concurs públic i adjudiquen a Antena 3 un canal, a Telecinco un altre canal i al Canal + un altre. L’any 2000 s’adjudiquen una sèrie de canals, 14, a una plataforma que va fracassar. Per tant, s’adjudiquen 1 a Veo i un a Net. Aquests s’adjudiquen amb TDT, els altres eren amb Analògic. Fins aquí, concurs. Tenim 5 canals. Què va passar? No hi havia manera que la TDT s’introduís a Espanya. La gent no canviava per rebre un canal o dos, de manera que l’any 2005 el Gobierno va dir que s’havia de fer el pas a la TDT, podent apagar el que tenien en analògic i fer només digital. L’any 2005 va prendre decisions: regalaré, dono sense cap concurs a cadascun dels operadors que ja estaven funcionant. A Antena 3 li’n donem 2, a Telecinco també, C+ volien que fos en obert si estava a la TDT, de manera que ara és Cuatro i els en dóna 2. Als que havien començat amb digital, Veo i Net els en dóna un més a cadascun. Finalment convoca un concurs públic i guanya la sexta. Li’n dóna 2. A partir de l’any 2010, un cop haguem apagat tot l’analògic, em comprometo a donar-los-hi l’equivalent a un MUX, el canal de TDT on hi ha 4 programes. Efectivament, l’any 2010, en dóna a tots perquè tots tinguin 4 canals (ajuntant analògic i digital, però els dóna en TDT, ja que els d’analògic passen automàticament a digital, la llicència els val). En aquest moment, una empresa va dir que no estava d’acord amb això de donar canals a dit. Van presentar un recurs al tribunal de justícia. Aquesta empresa va recórrer l’any 2005 i l’any 2010. El recurs presentat l’any 2010 es va resoldre abans que el del 2005. De manera que el Tribunal diu que aquest repartiment no està ben fet i diu que s’hauria d’haver fet concurs públic. El Tribunal diu que la organització de canals del TDT s’ha de tancar. Però clar, en aquell moment, Antena 3 i LaSexta s’havien fusionat i Cuatro i Telecinco també (any 2012). Per tant, perden canals de manera desigual. Telecinco i Cuatro en van perdre dos i Antena 3 i LaSexta en perden 3.  Perquè retallen els de l’ ampliació del 2010, no els del 2005, perden les ampliacions. L’any 2015 es va convocar un concurs públic. Quan es calculava que sortiria la sentència resultant del recurs del 2005, empreses privades van pagar als que havien posat el recurs perquè retiressin el recurs, de manera que aquests 8 canals del 2005 continuen legalitzats. Això és un exemple del model de Hallin & Mancini, del model Pluralista-Polaritzat. ATRESMEDIA en RÀDIO: -

Generalista: Onda Cero. Musicals: Europa FM i Melodía FM.

ATRESMEDIA en CINEMA: -

6 llargmetratges: Perdiendo el Norte, El desconocido, Palmeras en la nieve... La isla mínima (2014).

ATRESMEDIA en DIGITAL: pàgines web de les cadenes de TV i de ràdio del grup  Atresplayer, i més endavant va crear Flooxer, que és un mitjà que ja va néixer digital. Busca contribucions de youtubers per a la seva marca, i això és el que fan a Flooxer. Entre Mediaset i Atresmedia hi ha una situació de duopoli (com he apuntat abans).

(mediaset es presenta a la xarxa com a mitele.es i atresmedia es presenta com a atresplayer). Xifres de l’any 2016: de tota l’audiència de TV, el 30,2%, una tercera part, ho va fer per Mediaset. El conjunt de canals d’Atresmedia: 27,1%. Entre totes dues, en termes d’audiència, van captar-ne un 57,3%. La resta: TVE 16,8% i el 7,4% a la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio Televisió Autonòmica, com ara Televista, TV3, etc.). 11,5%: otros, com ara 8TV, etc. Finalment, 7% televisió de pagament. En inversió publicitària: el 43,3% Mediaset, el 42,1% Atresmedia. El 6% Forta. Televisió Espanyola no té publicitat.

GRUPS DE TAMANY UNA MICA MÉS REDUÏT: VOCENTO: Es va crear l’any 2001 com a grup, i és el resultat de la fusió per absorció entre dos grups: Grup Correo (grup d’origen basc que havia començat amb premsa al País Basc, era un grup propietat de famílies basques que havia fet un procés d’integració horitzontal. L’any 2001 va comprar una empresa editorial, la que editava el diari ABC (el seu actiu més valorat). Això, ho va passar a controlar el Grup Correo (que té la premsa regional que havia absorbit amb la integració horitzontal + ABC). Els accionistes de control són: Famílies Bergareche, Ybarra, Luca de Tena. President: Santiago Bergareche des de 2015. Els seus ingressos l’any 2015 són de 467,6 milions (2014: 494,84). Dins de Vocento, l’àrea principal de negoci és la premsa en un 80%. Què té el grup Vocento? ABC (que té diari, imprenta nacional, comercialitzadora, etc.), un munt de diaris regionals com El Correo, La Verdad, El Diario Vasco, Sur, Hoy, etc. Té suplements i revistes com Mujer Hoy, Hoy Corazón, I...