TEMA 5 - Apuntes 5 PDF

Preview

Summary

Apuntes Entorn Economic Mundial segundo de ADE. Profesora Gemma Cairó....

Description

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL TEMA 5: GLOBALITZACIÓ PRODUCTIVA DIMENSIONS DE LA GLOBALITZACIÓ

Real

Política

Ideològica Neoliberalisme

Internalització del capital

Discurs que valora i justifica el procés globalitzador

Fluxos -

Comercials (Kmercad.) Financers (Kdiners) Productius (Kprod.)

Polítiques i estratègies orientades a facilitar la integració de les economies nacionals en el marc de l’economia global: Programes d’Ajust Estructural

Tecnologies “consens de Washington” Internalització productiva: com es reorganitza la producció a escala global Interdependència comercial i financera domini del capital financer Què es globalitza? 

Internacionalització de les diferents formes del capital: -



Capital - mercaderia (comercial) Capital – diner (financera) Capital – productiu (productiva)

El capitalisme com a forma de produir, distribuir i consumir: -

Expansió mundial assalarització + desnacionalització Lògica de la mercantilització i rendibilitat (tot es pot comprar i vendre) Polarització producció – consum Ideologia consumista

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL Quina globalització? 

(Incompleta) Lliure mobilitat de bens i diners vs força de treball - Diferenciació (internacional) de salaris - Traspàs excedent - Defensa d’interessos “nacionals”



(Global?) Marginació territoris / països / regions - Països molt pobres - Zones endarrerides de països emergents

Globalització productiva i fàbrica mundial Aquesta globalització productiva, implica la plena globalització capitalista i que complementa la globalització en l’àmbit comercial i financer, queda expressada en tres aspectes que la caracteritzen: 

La internacionalització del procés productiu, i la conseqüent reorganització de la producció a escala mundial. (ETNs protagonistes d’aquest procés).



La internacionalització de la propietat, a través de fusions i adquisicions, la qual cosa ha reforçat el procés de concentració i centralització de capital.



Desenvolupament de noves formes d’internacionalització del capital, noves estratègies empresarials d’internacionalització tals com xarxes, subcontractacions, ...

25%PIB Mundial

Pertany a les empreses transnacionals (ETNs)

Alguna transnacional té un volum de negoci igual o superior al PIB d’alguns països. Provoca un traspàs de poder d’Estats cap a aquestes empreses Estratègies industrialització de la perifèria Estratègia perifèria Globalització productiva

Industrial: ISI / ISE

“fàbrica mundial = “nova dit”

Canvi tecnològic

Expansió transnacionals (IED i NEMS)

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL  EEUU i Xina són els principals manufacturers mundials  Valor afegit manufacturer mundial: Països industrialitzats (centre) > Països en desenvolupament (emergents) 68% 32% i el principal la Xina Globalització no completa

Països centre + Xina formen el 85% del valor afegit

 Perfil manufactura: o En països del centre domina (transport i medicina) salaris + alts o En països de la perifèria domina (tèxtil i sabates) salaris baixos

Estratègies de la Industrialització Perifèrica ISI 1  Industrialització per substitució d’importacions. Produir nacionalment bens de consum no duradors i deixar d’importar-los. Sobretot sud-est asiàtic. ISI (2)  Produir bens de consum no duradors i duradors a més dels mitjans de producció i la tecnologia. Sobretot Amèrica llatina, els primers van ser Brasil i Mèxic.    

Limitacions: Proteccionisme i briaix-anti exportador Dependència exterior: gap tecnològic (no autosuficients en tecnologia) RRNN: permanència en el model basat a les exportacions de productes bàsics (primari)

ISE  Industrialització per substitució d’exportacions (substituir la producció de matèries primers per a no seguir-les exportant). Es passa a exportar manufactures recolzats per l’avantatge competitiu i de salaris baixos. Es fa una política creditícia més eficient que la ISI. Expansió de les multinacionals: IED i NEMs   

Internacionalització del procés productiu reorganització de la producció comercial mundial Internacionalització de la propietat Noves estratègies de transnacionalització de la producció

Globalització productiva: valorització del capital a escala mundial (rendibilitzar l’excedent D-D’) Com es fa aquest procés? Globalització productiva

Inversió estrangera directa (IED)

(Internalització propietat)

ETMS Nom-Equity modes (NEMs)

(“Externalització”)

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL IED El capital estranger sobre el PIB ha passat d’un 4% als anys 80 a un 20% actualment.  

Entrades (receptors de IED) 56% països desenv. 44% països sub-desenv. Sortides (inversors) 72% països desenv. 28% països emergents

Sortides de capital de IED: En tenim 3 formes de sortida: 1. Quota d’accions 2. Reinversió de beneficis 3. Crèdits entre empreses

Actualment: creixent procés de M & A (fusions i adquisicions)

En general de la IED: Domini fluxos IED nord-nord + Creix la participació dels països en desenvolupament en IED + Centralització del capital

NEMs La principal forma és la contractació manufacturera i l’externacionalització de serveis. Avantatges: 1. 2. 3. 4.

Menors requeriments de capital Menor exposició al risc (menor responsabilitat legal) Major flexibilitat Palanquejament de competències bàsiques

Inconvenients: 1. Menor valor capturat 2. Menor control del procés 3. Menor control tecnològic En general de les NEMs: Subcontractació com a estratègia flexible + Diferències sectorials entre ETNs i NEMs (centre vs perifèria)

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL Cadena de valor global Cadena de valor global

Globalització productiva

CVGs

R+D

ETMs vs països

“smiling curve”

services

Design

En cada fase dels procés productiu, s’afegeix un valor afegit molt diferents.

marketing logístics

Logistic purchases

Depèn de la fase i també de l’any en que ens trobem.

Producció

pre-producció

producció

post-producció

VA exportacions = VAE (exterior) + VAD (domèstic)

CVG

Guanys participació

Criteris

Participació exportacions CVG

Encadenaments (“Linkages”

superior 3%

ratio encadenament > 1

Valor

Xina és l’únic cas dels països emergents que té una important participació productiva  Xina (8,9) i EEUU (8,8). Encadenaments 

Encadenament endavant (forward): exportació inputs per a tercers %VADx  (El VAD el portes a altres països)



Encadenament endarrere (backwars): importació d’inputs per a exportacions %VAEx  (Neccessites VAE d’altres països) Ràtio %VAD/%VAE > 1

On es concentra el valor?  

Indústries high tech Serveis

Participació  

Oportunitat (avantatges locacionals) Limitacions (activitat) Guanys 

Generació VAD en exportacions

Distribució desigual dels guanys (CVG)

ENTORN ECONÒMIC MUNDIAL IDEES CLAU -

Entenem per globalització productiva el procés d’internacionalització del capital productiu protagonitzat per les empreses transnacionals en un marc d’obertura creixent de les economies, de liberalització econòmica, que facilita la producció segmentada d’un bé en diferents països a al recerca de la màxima rendibilitat en cada una de les fases de la seva producció, el que implica en últim terme la valorització del capital a escala mundial.

-

Aquesta globalització productiva s’explica també pels processos d’industrialització perifèrica que conformen una Nova Divisió Internacional del Treball on algunes economies perifèriques varen desenvolupar una dinàmica industrialitzadora, sovint vinculades a ETNs. Aquests països de nova industrialització esdevingueren importants manufacturers a nivell mundial incorporant-se així de manera activa a l’economia mundial el que comportà la relocalització mundial de la indústria manufacturera i conformant-se el que hem anomenat Fàbrica Mundial (→Industrialització i Fàbrica Mundial)

-

Les formes i estratègies d’internacionalització que adopten les ETNs en aquest procés de transnacionalització de la producció han estat bàsicament la Inversió Estrangera Directa a través de l’establiment d’empreses filials a un país estranger i per altra banda les noves formes no accionarials, les anomenades NEMs (Non-Equity Modes), on les ETNs estableixen vincles contractuals amb empreses estrangeres a fi d’externalitzar una part de seva producció.

-

L’anàlisi de les CVG permet observar quins són els guanys que obtenen els països de la seva participació en la globalització productiva a partir de l’anàlisi del valor que capturen els països. L’estudi de valor afegit en les exportacions totals, tant en termes quantitatius –participació de cada país en les exportacions globals- com qualitatius - quins tipus d’encadenament dominen en les nostres activitats vinculades a la CVGens aproxima a la valoració dels majors o menors guanys dels països fruit de la seva inserció en aquestes CVGs.

-

La globalització productiva és asimètrica en el sentit que distribueix desigualment els beneficis derivats de la participació dels països en el procés d’acumulació de capital a nivell global, relegant a molts països en desenvolupament a simples plataformes d’exportació especialitzats en activitats d’acoblament intensives en mà d’obra barata capturant una part petita del valor que es genera en la CVG, la qual, al seu torn està dominada pels països, majoritàriament del Centre, amb un major grau de desenvolupament tecnològic i amb un ampli control de gran part de la cadena de valor....