TEMA 5 - Apuntes 5 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 5 - Apuntes 5 PDF

Description

Tema 5: GESTALT 5.1 Introducció i Antecedents 5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt 5.3 Plantejaments teòrics i metodològics 5.4 Percepció 5.4.1 Fenòmen Phi (moviment aparent) 5.4.2 Isomorfisme i teoria de camps 5.4.3 Llei de Prägnanz 5.4.4 Constància perceptiva

5.4.5 Lleis Gestaltiques 5.5 Aprenentatge i insight 5.6 Pensament productiu 5.7 Memòria 5.8 Tº de camps de Lewin 5.9 Trajectòria i destí de la Gestalt 5.10 Impacte

5.1 Introducció i Antecedents Corrent de pensament dins la Psicologia moderna. Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX. Els principals representants van treballar al Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín. És una disciplina plural (aplicable a gairebé tots els fenòmens psicològics) va plantejar interpretacions alternatives a la psicologia alemanya del moment (Wundt) com també a les tradicions nord-americanes com l’estructuralisme i el funcionalisme (tema 8) o el conductisme (tema 9).



GESTALT: terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura,... És una psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes experimentals. El seu objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.



KANT (1724-1804): Deia que l’experiència conscient era igual a la interacció entre estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment, que no es podia reduir a l’estimulació sensorial i que era diferent als elements que la composen. La ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): “Afegeix” quelcom que no és present a la informació sensorial i canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza. Cal destacar la important diferència entre percepció i sensació.



ERNST MACH (1838-1916): Físic i filòsof austríac que diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven:

o Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials. Experimentem “l’essència de cercle”, encara que el cercle sigui petit, gran, vermell,...

o Forma del temps: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació (més / menys ràpid)

Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció. 



Christian Von Ehrenfels (1859-1932) Va estudiar amb Brentano i va escriure Uber “Gestaltqualitäten” al 1890. També va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estan contingudes en els elements d’una sensació. Mach i Ehrenfels, basats en la idea de Mill de la química mental (les sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova). A partir d’aquí, Mill, Mach i Ehrenfels van crear teories en què els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència de la forma. La Gestalt donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (no al revés).



WILLIAM JAMES (1842-1910): (tema 8) Contrari al atomisme o elementarisme de Wundt en



psicologia. La ment no es composa d’elements mentals aïllats sinó d’una corrent de consciència, no es pot descompondre en elements més simples per a ser estudiada (Gestalt creia que si). PSICOLOGIA DE L’ACTE: Franz Brentano i Carl Stumpf centraven la Psicologia en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes. No fer introspecció per estudiar els elements mentals sinó els fenòmens mentals. FENOMENOLOGIA: Wertheimer, Köhler i Koffka van ser alumnes de Carl Stumpf.



NAIXEMENT DE LA FÍSICA MODERNA: Nou concepte de la natura, camps de força, interrelacions. (Ernst Mach), ALBERT EINSTEIN (1859-1955), MAX PLANK (1858-1947).

5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt ESCOLA DE BERLÍN: Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín. Tots van serestudiants o col·laboradors de Carl Stumpf (Ψ de l’acte). o

o

o

MAX WERTHEIMER (1880-1943): Neix a Praga, estudia amb Ehrenfels i Stumpf, es doctora amb Külpe a Würzburg i desenvolupa les seves idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín. Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA, s’instal·la a Nova York WOLFGANG KÖHLER (1887-1967): Va néixer a Estònia, va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife, per a estudiar els ximpanzés (19141920). Possible espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial, però quan els nazis arriben al poder canvia d’opinió. El 1921 torna a Alemanya, i finalment marxa a EUA al 1935. KURT KOFFKA (1886-1941): Nascut a Berlín, va treballar sota la direcció d’Stumpf i treballava amb Külpe a Wurzburg abans que arribés Wertheimer. El 1927 accepta una plaça a EUA. Koffka seria com l’organitzador i sistematitzador de la Ψ de la Gestalt (fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935), que va permetre la lectura en anglès. (traduccions a l’anglèsBOOM EUA)

5.3 Plantejaments teòrics i metodològics  Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica...  enfocament molecular). o Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real. o Psicologia holista (vs. l’elementarista o atomista) o L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada)  Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó al reves: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren. EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS, I ANTERIOR A AQUESTES.  Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades.  Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l'abstracció o elaboració analítica. Per exemple: Un jugador de bàsquet que faci de base ens semblarà baix al costat dels demés jugadors, però molt alt al costat del locutor que l’entrevista al final del partit. Jugador de bàsquet = element; Escena = el tot

 Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions  La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar.  La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural. No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen.  La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats.  L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense descompondre’l, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les matemàtiques.  Experiments de cas únic (representatiu, que conté tota la informació rellevant) amb condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència habitual: o Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible (Koffka, 1935). o L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà (Koffka, 1935).  Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...), sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades). Ex: No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe,...

5.4. Percepció 5.4.1. Fenomen Phi (moviment aparent)  MAX WERTHEIMER: Sorgiment de la idea, considerada l’inici de la Gestalt. En tren camí de Viena (1910), intrigat per la percepció del moviment: fenomen Phi o moviment aparent  Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l’estimulació sensorial.  Percepció de moviment on no n’hi ha  Estudi amb estroboscòpis i taquitoscòpis Taquitoscòpi: aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat. Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions:  Successió: interval llarg entre presentacions (200 msg)  Simultaneïtat: interval molt curt entre presentacions, 30 msg  Moviment  Fenomen Phi: interval d’aproximadament 60 msg. o

Fenomen phi o de moviment aparent: Excitacions continues i discontinues òptiques que produeixen una percepció semblant al moviment continu. L’aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en termes elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial.

No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans), però si que va ser qui va explicar el fenomen en termes psicològics, d’una forma diferent: El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals. Allò significatiu és l’organització, no els elements. Wundt (o el mateix Helmholtz) explicaven el moviment aparent en base a l’aprenentatge: Refixació ocular en els estímuls successius el control muscular dels ulls es produïa i donava una sensació idèntica a les que s’emetien davant del moviment.

Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPIÓ. Però seguidament es comencen a postular diferents regles d’organització perceptiva:    

Isomorfisme I TEORIA DE CAMPS LLEI DE PRAGNANZ CONSTANCIA PERCEPTIVA LLEIS GESTÀLTIQUES

5.4.2. Isomorfisme i teoria de camps Si no es podia explicar l’experiència de determinats fenòmens psicològics a traves dels processos sensorials només es podrien explicar mitjançant l’isomorfisme i la teoria de camps. Isomorfisme i teoria de camps: El cervell té camps de forces electroquímiques que estan estructurats. L’existència d’aquests camps és prèvia a l’estímul sensorial. Quan aquest arriba interactua amb el camp, hi influeix i és modificat. Experiència conscient: Interacció entre l’estímul sensorial i el camp de força del cervell. Es creen camps d’activitat (tot), que transformen les dades sensorials (les parts), i els atorga significat. Van introduir la noció d’Isomorfisme psicofísic: Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient son estructuralment equivalents (no idèntics). La relació és per exemple, com la relació entre el mapa d’un país i el país real. Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial. El funcionalisme, l’estructuralisme i el conductisme proposaven el contrari: les sensacions es combinaran de forma automàtica (lleis d’associació). Gestalt: cervell és configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.

5.4.3. Llei de Prägnanz PRÄGNANZ: essència o significat últim de l’experiència. Les configuracions que es creaven, eren el resultat de les forces que interactuaven. Aquestes forces físiques es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible. Per tant, si seguim l’isomorfisme psicofísic, les experiències mentals també seran simples i simètriques. La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força cerebral, la informació s’organitza i es completa. Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà la més bona (simètrica, regular, simple) com sigui possible.  PRÄGNANZ

5.4.4 Constància perceptiva CONSTÀNCIA PERCEPTIVA: Davant d’estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic. Quan veiem algú de lluny, no suposem que mesura 30 cm., i quan s’acosta ja mesura 1.60 cm . Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: aprenem a “corregir” aquestes diferencies. Gestalt: reflex directe de l’activitat continuada del cervell constància de color, de forma i de mida.

5.4.5 Lleis Gestaltiques ALTRES LLEIS GESTÀLTIQUES (organització perceptiva): Lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i conegudes, per a dotar-los de significat. RELACIÓ FIGURA-FONS  La nostra percepció separa el camp perceptual en dues parts: Figura: és clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn). Fons: difús, qualsevol cosa sobre la que no prestem atenció. El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt, en funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura, i la figura per fons. LLEI DE CONTINUITAT Els estímuls que tenen continuïtat amb d’altres estímuls, s’experimenten com a unitat perceptiva. LLEI DE PROXIMITAT  Quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva. (agrupar els estímuls que estan a prop o són similars) LLEI DE SEMBLANÇA Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva. LLEI DE INCLUSIÓ  Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número d’elements. Camuflatge. Quan hi ha més d’una figura tendim a percebre la figura principal, la que té més elements. Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es basava en l’experiència. LLEI DE TANCAMENT Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.

5.5 Aprenentatge i insight Fins ara hem vist l’estudi de la gestalt en tant la PERCEPCIÓ, però també van L’APRENENTATGE (KÖHLER). Plantegen una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes. Cervell: tendència a l’equilibri, segons la llei de Prägnanz. L’existència d’un problema suposa trencar aquest equilibri. La tensió d’aquest desequilibri genera motivació per solucionar aquest problema. TANTEIG COGNITIU (vs tanteig conductual): resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució. Tanteja de forma cognitiva l’entorn i quan entén el que ha de fer arriba a l’insight (eureka), sap la solució al problema. INSIGHT O APRENENTATGE PENETRANT: (insight comprensió). Estudis amb ximpanzés. Ex: penjava un objecte desitjat (plàtan) i disposava en l’entorn objectes que podien servir per a arribar-hi (pals, caixes,..) Solució: pujar sobre de la caixa, apilar-les, utilitzar un pal, ajuntar dos pals. Problemes de “desviaments”: es pot veure el plàtan però no es pot arribar directament, ni amb objectes.





Estudis amb ximpanzés (etapes): o Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu). Primer capten la situació. o Insight: de cop, de forma brusca, l’animal “sap”, “entén”, “compren” allò que ha de fer per resoldre el problema.  Problema resolt inclús abans d’actuar  En la propera situació com aquesta repetirà sense titubeig. Característiques de l’Insight 1) Passen de pre-solució a solució de forma sobtada i completa 2) L’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors 3) La solució és retinguda per un considerable període de temps 4) El principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes

Representa considerar un tipus de conducta animal intel·ligent (vs conductistes). Tenen capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentalscapacitat simbòlica i intel·ligència. Solució: no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó fruit de la comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració. (retenen el que han compres molt temps).

5.6. Pensament productiu Wertheimer (El Pensamiento productivo, 1945) (vs. pensament reproductiu - repetició mecànica) o o o o

Aplicacions pedagògiques Els sistemes educatius imperants estaven basats en la repetició i memorització  impedien el desenvolupament de la comprensió i creativitat Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials (número de telèfon) Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió.

Problema = desequilibri cognitiu Solució = restabliment de l'harmonia cognitiva Aprenentatge i resolució de problemes: Són personalment satisfactoris governats per reforç intrínsec (vs extrínsec). La comprensió implica: Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes. S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució Camp psicofísic: la relació entre l’estímul i el subjecte és diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el mateix estímul. Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar. Per exemple a l’hora d’aprendre una sèrie de números, un grup ho pot aprendre amb la memorització i l’altre intentant trobar el patró. A la llarga veurem: -

Grup “memorístic”: només podien recordar alguns números. Una setmana després no en recordaven cap. Grup “Gestalt”: els podien recordar tots, també després d’algunes setmanes.

PENSAMENT PRODUCTIU: Aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes avantatges sobre la simple memorització mecànica.

5.7. Memòria o o

Wertheimer i Köhler es van orientar més als aspectes físics i neurològics Koffka (i com veurem despres, Lewin) es va orientar als aspectes psicològics (les explicacions de l’activitat psicològica i d’adaptació de la conducta)

KURT KOFFKA (1886-1941): Va ser el que més va escriure sobre memòria. La memòria és una activitat del cervell causada per un succés de l’entorn. Quan el succés acaba, l’activitat cerebral també, quedant-hi una traça de memòria. Les properes experiències relacionades amb aquest succés, implicaran una interacció amb la traça creada anteriorment. La traça registra el que les experiències tenen en comú, a més experiència, més estables i fermes les traces. La memòria estava regida per la llei de Prägnanz.

5.8. Teoria de camps de Lewin -

Aspectes generals Teoria de Camp Espai de vida

Lewin De família jueva, neix el 1890 a Prússia, actualment Polònia. Estudia biologia i medicina a les Universitats de Freiburg i Munich. Estudia psicologia a la universitat de Berlín. Stumpf. Al 1914 (1ªGM), s’allista a l’exèrcit i es condecorat amb la creu de ferro. Inicia activitat docent el 1921 com a ajudant al Dep. de Psicologia Aplicada de l’Institut Psicològic Berlinés on treballa amb Wertheimer, Koffka i Köhler. Amb el nazisme emigra als EUA (1933), posteriorment treballa a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Cambridge com a director

-

Motivació Conflicte Dinàmica de grups

No es considera fundador, sinó deixeble de la Gestalt. La seva obra és una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la MOTIVACIÓ, PERSONALITAT i DINÀMIQUES DE GRUP.

Teoria de camps de Lewin: Lewin es considerat un dels psicòlegs més importants del S.XX  funda la psicologia social i fa aportacions sobre les dinàmiques de grup. Estudis a nivell teòric/bàsic i pràctic/aplicat. Molts aspectes de les seves teories encara son vigents avui en dia. Concepte aristotèlic de ciència vs concepte galelià:  

Aristotèlic: emfatitza essències internes i categories Galileà: emfatitza causalitat exterior i dinàmica de forces.

En psicologia, s’havia de canviar d’enfocament:  

Psicologia Aristotèlica: busquen determinants interns de la conducta (instints,..), intenten classificar les persones dins categories normals-anormals  Psicologia Galileana: causalitat universal, tot el que passa és degut a les influències totals d’aquell moment.

S’ha de restar importància a instints, mesures, tipologies,... i donar importància a les forces dinàmiques complexes que actuen sobre individu en un moment donat, són aquestes forces d...