TEMA 8 - L\'Estat de Dret PDF

Preview

Summary

Dret Constitucional. Professors: Víctor Ferreres i Joan Solanes...

Description

PART%III:%ELS%PRINCIPIS%CONSTITUCIONALS%BÀSICS% Els$principis% bàsics$defineixen$globalment$la$totalitat$del$sistema$polític$i$jurídic$creat$ per$la$Constitució,$tot$expressant$així$les$“decisions$fonamentals”$del$constituent,$és$a$ dir,$les$opcions$polítiques$bàsiques$sobre$la$manera$d’ésser$de$l’Estat$constituït.$ En$ el$ Títol% Preliminar$ de$ la$ nostra$ Constitució$ s’estableixen$ les$ opcions' fonamentals$ que$defineixen$el$règim$constitucional$espanyol:$ •

La$forma$d’Estat$

•

La$forma$de$govern$

•

L’organització$territorial$de$l’Estat$ $

Els$ principis$ són$ un$ tipus$ específic$ de$ norma$ constitucional$ que$ desplega$ una$ determinada$ eficàcia$ jurídica$ i$ acompleix$ unes$ funcions$ concretes$ a$ l’ordenament$ constitucional.$En$primer$lloc,$els$principis$realitzen$una$funció$directiva,$especialment$ important$en$ el$ moment$ de$la$ producció$ normativa,$com$ a$ fonaments$materials$ que$ informen$ la$ resta$ de$ l’ordenament$ jurídic$ de$ l’Estat.$ En$ segon$ lloc,$ els$ principis$ desenvolupen$ una$ funció$ integradora$ i$ interpretativa$ de$ totes$ les$ normes.$ En$ tercer$ lloc,$disposen$d’eficàcia$jurisdiccional$perquè$són$criteris$materials$que$permeten$jutjar$ la$constitucionalitat$dels$actes$jurídics$dels$òrgans$de$l’Estat.$ La$ fórmula$ ha$ de$ ser$ objecte$ d’una$ consideració$ unitària$ i$ d’una$ interpretació% sistemàtica$o$integral:$el$contingut$de$cada$principi$ha$de$ser$limitat$i$reinterpretat$pel$ dels$altres,$de$manera$que$el$conjunt$de$la$fórmula$tingui$un$abast$normatiu$diferent$ de$la$simple$suma$dels$seus$elements$integrants.$

8.%La%forma%d’Estat%(I):%l’Estat%de%Dret% %

8.1.%L’Estat%de%Dret:%concepte%

Les$formulacions$teòriques$originàries$sobre$l’Estat$de$Dret$s’han$de$situar$en$el$primer$ liberalisme$ alemany$ del$ s.XVIII$ i$ el$ s.XIX.$ Aquest$ s’atribueix$ Robert$ Von$ Mohl$ en$ una$ obra$del$1832.$En$aquell$context$l’Estat$de$Dret$era$un$concepte$polític$de$lluita$contra$ l’Estat$absolut$que$propugnava$la$subjecció$del$poder$públic$al$Dret$i$una$organització$

estatal$basada$en$la$raó$que$garantís$la$llibertat$i$la$dignitat$de$l’home.$L’Estat$de$Dret$ respon$a:$ o La$supremacia$de$la$llei$entesa$com$a$expressió$de$la$voluntat$general$ o La$ proclamació$ i$ la$ garantia$ d’uns$ drets$ i$ llibertats$ que$ pertanyen$ a$ tots$ els$ homes$per$igual$ o La$separació$dels$poders$com$a$principi$d’organització$de$l’Estat$ $ L’Estat$ de$ Dret$ es$ fonamentava$ en$ una$ concepció$ de$ la$ vida$ política$ segons$ la$ qual$ s’entenia$que$era$possible$limitar$racionalment$el$poder$estatal$mitjançant$el$Dret,$a$fi$ de$respectar$un$ ordre$valoratiu,$la$dignitat,$ la$llibertat$i$ la$igualtat$natural$de$tots$els$ éssers$ humans,$ per$ la$ qual$ cosa$ calia$ equilibrar$ els$ poders$ públics,$ escollintWne$ popularment$ com$a$ mínim$ un,$ el$Parlament,$que$ farà$la$ llei$ i$ que$ serà$superior$ a$ les$ decisions$dels$altres$poders$estatals$i,$en$tot$cas,$només$subordinada$a$la$Constitució.$ $ $

8.2.%La%subjecció%dels%poders%públics%al%Dret:%el%principi%de%juridicitat%

$

$

8.2.1.$El$principi$de$constitucionalitat$

Significa$ la$ subjecció$ dels$ poders$ de$ l’Estat$ a$ la$ Constitució$ com$ a$ norma$ suprema.$ Aquest$ principi$ s’expressa$ en$ primer$ lloc$ amb$ la$ vinculació$ del$ poder$ legislatiu$ a$ la$ Constitució$tant$des$del$punt$de$vista$formal$com$material.$ La$subjecció$del$legislador$es$garanteix$mitjançant$els$processos$d’inconstitucionalitat$ que$se$segueixen$davant$el$Tribunal$Constitucional.$ La$ resta$ de$ poders$ de$ l’Estat$ també$ queda$ vinculada$ a$ la$ Constitució$ i,$ per$ això,$ les$ normes$inferiors$a$la$llei$i$els$actes$administratius$estan$subjectes$a$la$norma$suprema$i$ és$possible$anul··larWlos$quan$la$contradiguin.$ Finalment,$ aquest$ principi$ obliga$ als$ jutges$ a$ interpretar$ tot$ l’ordenament$ jurídic$ de$ conformitat$amb$la$Constitució.$ $

$

8.2.2.$El$principi$de$legalitat$

Significa$ la$ vinculació$ dels$ diferents$ poders$ de$ l’Estat$ a$ la$ llei,$ entesa$ com$ a$ norma$ general$ aprovada$ pel$ Parlament,$ l’òrgan$ que$ representa$ el$ poble.$ En$ el$ principi$ de$ legalitat$conflueixen$un$postulat$liberal$i$un$de$democràtic.$ El$principi$de$legalitat$s’ha$desenvolupat$a$Europa$en$dues$versions:$ Ø฀ La$ versió$ (inicialment)$ francesa$ es$ desenvolupa$ en$ el$ context$ del$ sistema$ parlamentari.$El$ Parlament$és$l’únic$ òrgan$de$ poder$legitimat$perquè$ és$l’únic$ elegit$ i$ la$ llei$ és$ l’única$ font$ de$ la$ voluntat$ estatal.$ Allò$ que$ la$ llei$ no$ permet$ expressament,$està$prohibit$als$poders$(vinculació$positiva).$ Ø฀ La$ versió$ germànica$ es$ desenvolupa$ a$ l’inici$ del$ s.XIX$ en$ els$ Estats$ alemanys$ regits$ pel$ principi$ monàrquic,$ limitat$ pel$ democràtic.$ El$ Rei$ disposa$ d’uns$ poders$originaris$que$tan$sols$poden$ser$limitats$puntualment$per$la$necessitat$ que$ determinades$ matèries$ siguin$ regulades$ pel$ Parlament$ mitjançant$ la$ llei.$ Aquesta$ només$ vincula$ negativament$ els$ altres$ poders,$ atès$ que$ no$ és$ el$ fonament$de$la$seva$activitat$sinó$tan$sols$un$límit$a$la$seva$actuació.$A$aquells$ els$està$permès$tot$allò$que$la$llei$no$prohibeixi.$ El$principi$de$legalitat$a$la$Constitució$s’ha$d’entendre$en$la$seva$versió$parlamentària$ de$vinculació%positiva$dels$poders$a$la$llei,$que$es$manifesta$en$tres$vessants:$ §฀

La%primacia%de%la%llei.$La$llei$és$una$norma$jeràrquicament$superior$a$qualsevol$ altra$norma$jurídica$que$provingui$de$qualsevol$poder,$excepte$la$$Constitució,$ òbviament.$ La$ llei$ ocupa$ una$ posició$ de$ “centralitat”$ perquè$ és$ un$ element$ fonamental$ a$ l’hora$ de$ definirWme$ l’estructura$ i$ perquè$ els$ sectors$ més$ importants$del$Dret$es$troben$disciplinats$per$llei.$

§฀

La% reserva% de% llei.$ La$ Constitució$ preveu$ que$ determinades$ matèries$ només$ poden$ ser$ regulades$ per$ llei$ i$ prohibeix$ al$ mateix$ Parlament$ que$ delegui$ als$ altres$ òrgans$ una$ funció$ que$ la$ Constitució$ li$ reserva$ com$ a$ representant$ del$ poble.$

§฀

L’imperi%de%la%llei.$La$Constitució$estableix$la$subjecció$del$Govern$a$la$llei$quan$ disposa$ que$ aquell$ “exerceix' la' funció' executiva' i' la' potestat' reglamentària'

d’acord' amb' la' Constitució' i' amb' les' lleis”.$ S’estableix$ que$ l’Administració$ Pública$actua$“amb'submissió'plena'a'la'llei'i'al'dret”.$ La$ vigència$ del$ principi$ de$ legalitat$ imposa$ l’existència$ de$ mecanisme$ de$ control,$ els$ quals$poden$ser$interns$a$la$mateixa$Administració$o$externs$a$l’aparell$administratiu.$ En$ aquest$ cas$ poden$ ser$ de$ tipus$ polític$ o$ institucional.$ El$ control$ jurisdiccional$ és$ exercit$per$jutges$i$magistrats.$ $

$

8.2.3.$La$seguretat$jurídica$

La$“seguretat'jurídica”$és$una$síntesi$dels$preceptes$continguts$a$l’art.9.3.$CE,$els$quals$ no$ es$ poden$ entendre$ aïlladament.$ La$ seguretat$ jurídica$ significa,$ d’una$ banda,$ una$ certesa$ sobre$ l’ordenament$ jurídic$ aplicable$ (predictibilitat$ de$ la$ norma),$ i$ de$ l’altra,$ una$“previsibilitat”$de$la$interpretació$i$l’aplicació$del$Dret$per$part$dels$poders$públics,$ especialment$ l’Administració$ i$ els$ jutges.$ Només$ en$ un$ ordenament$ presidit$ per$ la$ seguretat$jurídica$els$ciutadans$poden$defensar$adequadament$els$seus$drets.$ Aquesta$ previsibilitat$ implica$ la$ “publicitat' de' les' normes”,$ el$ “principi' de' jerarquia' normativa”$que$és$la$manifestació$de$la$seguretat$jurídica$perquè$permet$determinar$ la$norma$aplicable$en$els$casos$de$col··lisió$o$contradicció$entre$normes$i,$finalment,$“la' irretroactivitat' de' les' disposicions' sancionadores' no' favorables' o' restrictives' de' drets' individuals”.$ $

8.3.%La%separació%de%poders$

$

$

8.3.1.$origen$i$evolució$del$principi$

Ja$al$s.XVII$el$pare$del$liberalisme$britànic,$John$Locke,$formulà$la$distinció$entre$poder$ legislatiu,$ poder$ executiu$ i$ poder$ federatiu.$ Locke$ no$ pensava$ pròpiament$ en$ una$ separació$de$poders,$sinó$en$una$intervenció$dels$diversos$sectors$socials$en$el$govern$ partint$de$l’equilibri,$si$bé$amb$una$certa$supremacia$del$Parlament.$ Montesquieu,$ influït$ per$ la$ idea$ d’”equilibri”$ que$ al$ s.XVIII$ domina$ en$ altres$ ciències$ defensava$ una$ “monarquia$ moderada”$ en$ què$ els$ poders$ intermedis$ tinguessin$ un$ paper$fonamental.$Aquest$autor$parteix$de$la$necessitat$de$dividir$el$poder$per$tal$de$

garantir$ la$ llibertat.$ Per$ això$ distingeix$ tres$ funcions$ de$ l’Estat:$ el$ poder$ legislatiu,$ el$ poder$executiu$i$el$poder$judicial.$Aquests$tres$poders$estarien$separats,$però$vinculat$ per$un$sistema$de$correctius$i$vetos$que$donen$lloc$a$una$certa$interdependència.$ El$postulat$de$la$divisió$de$poders$constitueix$encara$avui$una$premissa% ineludible$de$ l’Estat$de$Dret:$només$quan$el$poder$de$l’Estat$es$troba$dividit$i$repartit$entre$diversos$ detentors$ que$ es$ limiten$ i$ controlen$ recíprocament$ pot$ ser$ efectiva$ la$ subjecció$ dels$ poders$al$Dret$i$la$garantia$d’uns$drets$i$llibertats$per$als$ciutadans.$ $

$

8.3.2.$La$divisió$de$poders$a$la$Constitució$

La$ Constitució$ estableix$ una$ pluralitat$ de$ divisions$ del$ poder$ que$ supera$ l’originari$ esquema$tripartit.$En$primer$lloc,$la$CE$reconeix$una$única$força$amb$poder$polític,$el$ poble$ espanyol.$ S’instaura$ així$ la$ distinció$ entre$ els$ poders$ constituïts$ i$ el$ poder$ constituent.$ En$segon$lloc,$els$poders$constituïts$es$troben$dividits$horitzontalment$i$verticalment.$ La$CE$estableix$una$divisió$territorial$del$poder$estatal,$el$qual$no$és$exercit$només$pels$ òrgans$generals$sinó$també$per$òrgans$territorials.$$ En$ tercer$ lloc,$ la$ divisió$ horitzontal$ del$ poder$ a$ la$ Constitució$ es$ podria$ pensar$ que$ acull$ la$ tripartició$ clàssica,$ atribuint$ a$ tres$ òrgans$ funcions$ diverses$ en$ relació$ amb$ l’ordenament$ jurídic.$ Aquesta$ estructura,$ tanmateix,$ és$ més$ complexa.$ D’una$ banda,$ crea$ altres$ òrgans$ que$ disposen$ de$ competències$ pròpies.$ De$ l’altra,$ cada$ òrgan$ no$ realitza,$ generalment,$ una$ única$ funció,$ ni$ les$ que$ du$ a$ terme$ són$ exclusives$ d’ell.$ Sovint$és$necessària$la$participació$de$diversos$òrgans$en$la$realització$d’una$funció,$fet$ que$genera$un$complex$entramat$de$relacions,$controls$i$contrapesos.$ La$CE$incorpora$dos$ elements$que$incideixen$directament$en$la$concreció$del$principi$ de$ separació$ de$ poders:$ la$ “Monarquia' parlamentària”$ i$ la$ constitucionalització$ dels$ partits$polítics.$ El$ TC$ esdevé$ l’òrgan$ que$ disposa$ de$ la$ competència$ exclusiva$ per$ a$ decidir$ amb$ caràcter$ inapel··lable$ sobre$ l’ús$ legítim$ que$ fan$ de$ les$ seves$ competències$ els$ altres$ òrgans$de$l’Estat.$

$

8.4.%La%garantia%dels%drets%i%llibertats$

La$ garantia$ dels$ drets$ i$ les$ llibertats$ s’ha$ anat$ afirmant$ paral··lelament$ al$ procés$ de$ desenvolupament$ de$ l’Estat$ de$ Dret.$ La$ Constitució$ propugna$ la$ llibertat$ i$ la$ igualtat$ com$a$valors$superiors$de$l’ordenament$jurídic,$el$Títol$I$de$la$CE$es$consagra$als$“drets$ i$deures$fonamentals”.$ La$ connexió$ entre$ els$ valors$ substantius$ de$ l’Estat$ de$ Dret$ i$ els$ drets$ i$ les$ llibertats$ apareix$ ben$ clarament$ a$ l’article$ que$ fa$ de$ pòrtic$ al$ Títol$ I,$ on$ es$ disposa$ que$ “la' dignitat' de' la' persona,' els' drets' inviolables' que' li' són' inherents,' el' lliure' desenvolupament' de' la' personalitat,' el' respecte' a' la' Llei' i' als' drets' dels' altres' són' fonament'de'l’ordre'polític'i'de'la'pau'social”.$ Els$ drets$ i$ les$ llibertats$ no$ són$ tan$ sols$ drets$ subjectius$ que$ garanteixen$ un$ status$ jurídic$a$les$ persones,$sinó$que$disposen$ d’un$caràcter$objectiu$perquè$són$ expressió$ d’un$ordre$de$valors.$$ El$ tractament$ constitucional$ dels$ drets,$ influïts$ per$ altres$ textos$ i$ declaracions,$ però$ també$pels$condicionaments$de$la$transició$política,$és$a$la$vegada$ambiciós$i$mancat$ de$rigor,$tant$pel$que$fa$a$la$terminologia$com$a$la$classificació.$ $...