TEMA 8 - Montse Casanellas Chuecos PDF

Preview

Summary

Montse Casanellas Chuecos...

Description

TEMA 8: ALTRES OBLIGACIONS TIRBUTÀRIES RELACIÓ JURÍDICA-TRIBUTARIA (art 17 LGT). Conjunt d’obligacions, deures, dretis i potestats derivades de l’aplicació dels tributs. Artículo 17 LGT 1. Se entiende por relación jurídico-tributaria el conjunto de obligaciones y deberes, derechos y potestades originados por la aplicación de los tributos. 2. De la relación jurídico-tributaria pueden derivarse obligaciones materiales y formales para el obligado tributario y para la Administración, así como la imposición de sanciones tributarias en caso de su incumplimiento. 3. Son obligaciones tributarias materiales las de carácter principal, las de realizar pagos a cuenta, las establecidas entre particulares resultantes del tributo y las accesorias. Son obligaciones tributarias formales las definidas en el apartado 1 del artículo 29 de esta ley. 4. En el marco de la asistencia mutua podrán establecerse obligaciones tributarias a los obligados tributarios, cualquiera que sea su objeto, de acuerdo con lo establecido en el artículo 29 bis de esta Ley. 5. Los elementos de la obligación tributaria no podrán ser alterados por actos o convenios de los particulares, que no producirán efectos ante la Administración, sin perjuicio de sus consecuencias jurídico-privadas. L’aplicació d’un determinat tribut pot generar un conjunt de relacions materials i formals que formen part de la relació jurídica-tributària. OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA DE REALITZAR PAGAMENTS A COMPTE (art 23 LGT). Retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats. Artículo 23 LGT 1. La obligación tributaria de realizar pagos a cuenta de la obligación tributaria principal consiste en satisfacer un importe a la Administración tributaria por el obligado a realizar pagos fraccionados, por el retenedor o por el obligado a realizar ingresos a cuenta. Esta obligación tributaria tiene carácter autónomo respecto de la obligación tributaria principal. 2. El contribuyente podrá deducir de la obligación tributaria principal el importe de los pagos a cuenta soportados, salvo que la ley propia de cada tributo establezca la posibilidad de deducir una cantidad distinta a dicho importe. Dins de les obligacions materials que formen part de la relació jurídica-tributària trobem les obligacions tributàries a compte. Tal i com el seu nom menciona, son aquells pagaments que es realitzen a un ens públic a compte d’una futura obligació tributària principal. Bàsicament consisteixen en efectuar ingressos de la quantitat establerta en la normativa de manera anticipada a la meritació de l’obligació tributària principal.

Es desenvolupen només en els principals impostos que sometent a gravamen l’obtenció de rentes al nostre Ordenament tributari: IRPF i IS. Amb el pagament de forma anticipada d’aquests impostos es pretén obtenir un flux continu i regular els ingressos de la Hisenda Pública. Hi ha 3 obligacions concretes que integren l’obligació de realitzar pagaments a compte: -

-

Obligació de pagaments fraccionats. S’imposen al propi contribuent que desenvolupa una activitat empresarial o professional, d’efectuar ingressos periòdics a la Hisenda Pública a compte de la seva futura obligació tributària. L’obligació d’anticipar aquests ingressos s’imposa a un tercer, Obligació de retenció. normalment el pagador de les rentes, que es el subjecte obligat Obligació d’ ingressos a compte. per la llei a complir amb l’obligació d’ingressar les quantitats a compte de la futura obligació tributària del perceptor.

Per tant, tal i com diu l’article 37 de la LGT, estan obligats a realitzar els pagaments a compte: -

-

S’obliga al contribuent a realitzar pagaments fraccionats a qui la llei de cada tribut imposa l’obligació d’ingressar quantitats a compte de l’obligació tributària principal. Es retenidor la persona o entitat a qui la llei de cada tribut imposa l’obligació d’ingressar en l’Administració tributària, amb ocasió dels pagaments que deu realitzar a altres obligats tributaris, una part del seu import a compte del tribut que correspon a aquests. Es obligat a practicar ingressos a compte la persona o entitat que satisfà rentes en espècie o dineràries i a qui la llei imposa l’obligació de realitzar ingressos a compte de qualsevol tribut.

La finalitat d’aquestes obligacions es: -

Garantir i facilitar el pagament del tribut a l’obligat tributari principal Facilitar que l’Administració tingui liquiditat d’una forma recurrent, per al desenvolupament de les seves funcions.

L’obligacióD tributaria de realitzar pagaments a compte te caràcter autònom respecte l’obligacióD tributària principal. Per tant, es tracta d’una obligacióD que ha de complir el retenidor, l’obligat a realitzar pagaments a compte o l’obligat a fer pagaments fraccionats, essent sancionable en cas contrari.

S’anomenen obligacions a realitzar per pagaments a compte perquè son imports que es van fer a compte de les obligacions de pagament del obligat tributari. Des del punt de vista de l’Administració, l’Administració necessita recursos per fer tot el que ha de fer. A través d’aquest mecanisme l’Administració pot anar tenint ingressos de forma periòdica. Des del punt de vista del obliga tributari, aquest li facilita que vagi pagant la obligació del tribut periòdicament i no tot de cop. Exemple. un empresari que paga el sou als seus treballadors. En el moment que paga el sou als seus treballadors li fa una retenció, això significa que agafa una part del seu sou i ho ingressa a l’import públic.

OBLIGACIONS ENTRE PARTICULARS DERIVADES DEL TIRBUT (art 24 LGT). Artículo 24 LGT 1. Son obligaciones entre particulares resultantes del tributo las que tienen por objeto una prestación de naturaleza tributaria exigible entre obligados tributarios. 2. Entre otras, son obligaciones de este tipo las que se generan como consecuencia de actos de repercusión, de retención o de ingreso a cuenta previstos legalmente.

Son aquelles relacions tributàries de caràcter obligatori sorgides entre subjectes particulars, i en les que podem diferenciar dos tipologies d’obligacions: -

Obligació de retenir. Subjecte actiu o creditor. Constituït per el retenidor o el obligat a realitzar ingressos a conta del Tresor Públic. Obligació de suportar. Subjecte passiu o deutor. Perceptor dels rendiments que genera el naixement de l’obligació a efectuar aquests pagaments a compte, futur contribuent del impost que es tracti.

Dos exemples clars de relacions realitzades entre particulars serien els contractes privats o les relacions comercials, les quals donen lloc al compliment de determinades obligacions imposades per les normes tributàries. Es tracte del mecanisme utilitzar fonamentalment en els tributs indirectes: IVA. Tal i com diu l’article 38 de la LGT, l’obligat a repercutir es la persona o entitat que, conforme a la llei, deu repercutir la quota tributària a altres persones o entitats i que, excepte que la llei digui una altre cosa, coincidirà amb aquell que realitza les operacions gravades. Es a dir, el creditor serà l’obligat a repercutir la quota tributària a no ser que la llei estableixi una altre cosa.

Es tracta d’obligacions de naturalesa tributària exigibles entre particulars com a conseqüència de les relacions juridicoprivades que sorgeixen entre ells.

OBLIGACIONS ACCESÒRIES. Són obligacions que s’exigeixen en relacióD a una altra obligacióD tributària que busquen garantir. Hi ha 3 tipus d’obligacions: -

Interès de demora tributari (art 26 LGT).

S’exigeix sempre que l’ingrés de la deute tributari es realitzi en un moment diferent i posterior al del seu venciment original. No cal que el retràs del pagament sigui culpable. L’article estableix una sèrie de supòsits en les que finalitza el interès de demora. La regla general es que el interès de demora finalitza quan el retràs del pagament es imputable a l’Administració. El tipus d’interès de demora tributari es el que fixa la llei de pressupostos cada any. Si aquesta llei no fixa el interès de demora tributari s’aplica un 25% (interès legal del diner incrementat).

Una obligació accessòria que es dona quan no es realitza el pagament. Te finalitat indemnitzatòria. El legislador ha establert determinats supòsits que malgrat el subjecte faci el pagament fora de termini no ha de fer front a aquests interessos, que son els articles 27 i 28.

-

Recàrrecs per declaracióD extemporània i espontània (art. 27 LGT).

No té naturalesa sancionadora, sinó que pretén ser un estímul per el compliment de l’obligació de presentar la declaració dins del termini establert.

Quan els obligats tributaris no efectuïn l’interès, ni presentin sol·licituds d’aplaçament, fraccionament o compensació al temps de la prestació de la declaració extemporània, la liquidació necessària per recàrrec i interessos s’efectuarà a través del període executiu. -

Recàrrecs del període executiu (art 28 LGT)

Per poder aplicar aquest tipus de recàrrec han de concórrer 2 circumstancies:  

El termini voluntari de pagament no s’hagi produït dins de termini establert L’administració ha de conèixer de l’existència del deute. Aquest la coneix a través de la declaració.

Tipus de recàrrecs: -

Recàrrec executiu (5%). El subjecte realitza el pagament abans de rebre la providència de l’administració. Constrenyiment reduït (10%). El subjecte ha declarat la declaració i l’administració li notifica a través de la providència: o me pagas o te embargo. Li paga dins del termini. Constrenyiment ordinari (20%). Declaració del subjecte, providència de l’Administració i es paga fora de termini. Aquí s’aplicaran càrrecs per demora.

EXEMPLES. Exemple 1. o o

El període per presentar la declaració del IRPF es el 2 de juliol del 2020. El subjecte passiu s’oblida de presentar la declaració el 2 de juliol, i paga el dia 7 de juliol de 2020.

Quin recàrrec se li aplicaria? Art 27 perquè ens trobem davant d’una declaració extemporània, declaració feta fora de termini, i espontània ja que ho fa sense que l’Administració li hagi dit res (no ha tingut temps per detectar aquest fet). Exemple 2. o o

Termini 2 d juliol del 2020. El subjecte passiu presenta la declaració el dia 26 de juny de 2020. No paga.

Quin recàrrec s’aplicaria? Art 28. Aquí no hi ha una declaració extemporània ja que el subjecte la presenta dins del termini. Per tant, no podem aplicar l’article 27. Per poder aplicar l’article 28 han de concórrer 2 circumstancies: -

El termini voluntari de pagament no s’hagi produït dins de termini establert L’administració ha de conèixer de l’existència del deute. Aquest la coneix a través de la declaració.

Exemple 3. o

Període voluntari de pagament 30 juliol 2020.

o

Presenta IS 20 juliol i ingressa 2 setembre.

Quin recàrrec s’aplicarà? Art 28. S’ha presentat declaració però no s’ha pagat amb un 5%, ja que el subjecte està actuant abans de rebre la providència. Exemple 4. o o

Envia providència de constrenyiment i el termini per pagar finalitza el dia 9 de setembre. L’obligat paga el dia 12 de setembre.

Quin recàrrec s’aplicarà? S’aplica el recàrrec del 20% perquè el subjecte realitza el pagament fora del termini establert per la providència. OBLIGACIONS FORMALS (art 29 LGT). Son obligacions que no tenen naturalesa pecuniària, sinó que consisteixen en l’obligació de fer alguna cosa que determina la norma tributària. Exemple. Presentar una determinada documentació. Es tracta d’obligacions que apareixen directament vinculades al desenvolupament dels procediments tributaris per facilitar la seva aplicació....